Que deia el Programa de CIU el 2010 i que ha fet en realitat

PROGRAMA – La prioritat bàsica en matèria econòmica en aquest moment és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

REALITAT- El nombre d’aturats a Catalunya ha passat de 686.800 a 821.600 persones, s’han perdut 250 llocs de treball cada dia del Govern Mas. Han tancat 9.000 empreses.

PROGRAMA – Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a percebre’ls.

REALITAT – S’ha retallat 160 milions d’euros en ajudes a les famílies

PROGRAMA – Transformarem la renda mínima d’inserció i donarem resposta a les situacions que hagin esdevingut cròniques.

REALITAT – El nombre de prestacions de la RMI ha disminuït de 6.119 a 4.155, tot i que les sol·licituds han augmentat de 6.000 a 10.000. La inversió s’ha retallat en 1.964 milions d’euros.

PROGRAMA – Promourem la creació d’activitat i de llocs de treball en sectors de present i futur, com ara la rehabilitació i gestió energètica dels edificis, l’eficiència energètica, la gestió del transport, la gestió dels residus, les energies renovables, el cotxe elèctric, la gestió dels boscos, etc.

REALITAT- Eurovegas

PROGRAMA –Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, i s’establiran temps màxims per a cirurgia electiva 

REALITAT– Boi Ruiz va reconèixer obertament que les llistes d’espera a Catalunya han augmentat un 42% durant el seu mandat

PROGRAMA– Convergència i Unió es compromet amb l’objectiu de fer sostenible el sistema sanitari català. Per aquest motiu, es garantirà, com a mínim, el manteniment en termes reals dels recursos econòmics destinats al sistema sanitari.

REALITAT- El pressupost en Sanitat s’ha retallat en 689 milions d’euros: 8.000 metges menys i 21.000 operacions menys. S’ha intrudiït el copagament i l’euro per recepta

PROGRAMA- Posarem l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procurarem els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest és l’element que pot contribuir més a millorar la igualtat d’oportunitats i ’equitat, i a assegurar l’ascensor social.

REALITAT– El pressupost en educació ha disminuït en 283 milions d’euros. 3.000 professors menys amb 30.000 alumnes més. S’han reduït en 23 milions els ajuts en beques menjador. Les taxes universitàries han augmentat un 66%

PROGRAMA – En un moment en què hi ha qui qüestiona el futur de l’estat del benestar, o que pretén retallar-lo amb l’excusa dels riscos que comporta per a l’estabilitat econòmica, Convergència i Unió revalida la seva aposta per aplicar polítiques públiques que garanteixin el benestar de les persones, l’atenció sanitària i educativa.

REALITAT-  El govern ha preferit fer retallades draconianes en educació, sanitat i benestar, eliminant alhora impostos a els rendes més elevades i defensant l’amnistia fiscal als defraudadors, es a dir, privatitzant l’estat del benestar en mans de les empreses privades afins, prioritzant retallar a redistribuir.

Podeu consultar CLICANT AQUÍ el programa complert de Convergència i Unió a les eleccions autonòmiques de 2010

TOP 10: Claudicacions d’ERC davant CIU en els darrers 2 anys

“Entre esquerra i país, país”

1.- Evita la compareixença d’Artur Mas pel Cas Palau (link,video) : El vot dels republicans va evitar que el principal responsable de CDC hagués de donar explicacions en seu parlamentaria per la financiació irregular de 3.200.000 euros provinents de la corrupció de Fèlix Millet.

2.- Accepta les retallades en Sanitat, Educació i TV3 a canvi de pactar els Pressupostos de 2012 (link):  Junqueras va rebaixar i suavitzar substancialment el seu programa econòmic a l’hora de establir converses amb CIU pels pressupostos anuals d’enguany, deixant per una millor ocasió la defensa d’un tema tan banal com l’Estat de Benestar i centrant-se en demanar un referèndum per un concert econòmic.

3.- Vota amb CIU eliminar l’Impost de Successions (link): Abans d’abandonar el Senat, els representants d’ERC van trencar la disciplina de vot de l’Entesa Catalana de Progrés per aliar-se amb la dreta catalana, votant a favor d’una proposta de Sanchez Llibre per tal que s’eliminés un impost que tan sols afectava a les rendes més elevades i que hagués evitat fer tandes retallades en l’Estat del Benestar.

4.- Vota a favor de tramitar la Llei Òmnibus de CIU  (link): Un conjunt de 610 mesures que, entre altres atrocitats, des-protegeixen el Cap de Creus, privatitzen la gestió de l’aigua, eliminen la necessitat de fer estudis d’impacte ambiental, permeten la cacera sense control o el pas de vehicles motoritzats en zones protegides; també introdueix centenars de normatives neoliberals en el comerç. ERC va permetre que, al votar-se les 610 mesures juntes, s’evités un debat en profunditat sobre cada una d’aquestes monstruositats.

5- Vota a favor de la investidura de Xavier Trias, a canvi de res (link): Dies després de que ERC de l’Hospitalet fes una campanya acusant a ICV-EUiA de baixar-se els pantalons per acceptar la investidura de Núria Marín (PSC) a canvi de només una tinença d’alcaldia i les regidories d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, així com del Districte de Centre, Sant Josep i Sant Feliu, ERC vota a Trias alcalde de Barcelona by the face. Visca la coherència.

6.-Vota a favor del Govern CIU-PP a la Diputació de Barcelona, amb Xavier Garcia Albiol a Sanitat (link): Salvador Esteve, de CIU, va poder formar Govern a la Diputació de Barcelona amb els vots dels republicans (així com del PSC), posant al capdavant de les responsabilitats en Sanitat a una persona imputada per incitar a l’odi i la xenofòbia com Garcia Albiol, alcalde de Badalona.

7.- Evita la compareixença del Secretari General de Cultura Xavier Solà, del  President de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Matas i de Joana Ortega per un cas de corrupció (link): ERC va impedir que el parlament investigués la mala gestió i la malversació de fons públics per part de CIU al capdavant de l’ACM. Tot i que Junqueras va anunciar el seu vot a favor de la proposta d’ICV-EUiA, al darrer moment hi va haver un sobtat canvi d’opinió que va impedir esclarir l’assumpte.

8.- Vota a favor del Pla d’Acció Municipal de Barcelona (link): Tot i que els seus vots no eren necessaris, Portavella els ha regalat a CIU per tal que defineixi el seu pla d’acció municipal, que inclou fer un Port de luxe a la Marina (rollo Eurovegas) a canvi de que s’inclogui en un sub-apartat la frase “Una ciutat al servei de la construcció de la capital de l’Estat”.

9.- Proposa a l’alcalde racista de Vic anar a les seves llistes al Parlament (link): ERC ha temptejat a Vila d’Abadal, del sector més ranci d’Unió i alcalde de Vic amb qui governa conjuntament, anar a les seves llistes. El fet que sigui un racista convicte, que fos el primer en tota Espanya en demanar l’expulsió de les persones migrades de la sanitat i l’educació o que accepti els vots del partit feixista PxC per aprovar la majoria de mocions, no sembla haver-los molestat gaire.

10.- Proposa a Jordi Pujol com a ambaixador a la Unió Europea (link):  La secretaria general d’ERC va considerar que l’imputat pel cas Banca Catalana, acusat de defraudar milers de milions en un sonat cas de corrupció, és la persona idònia per representar a Catalunya a Europa. CIU no es va prendre seriosament aquesta nova mostra de submissió, palanganerisme i piloteig, declinant comentar l’oferta.

Elogi d’Andrea Fabra: un cant a la sinceritat

“Que se Jodan” Em confesso fan d’Andrea Fabra i, des d’aquí l’animo a no dimitir, a no penedir-se de res i a postular-se per un carreg de major responsabilitat dintre del seu partit.

“Que se Jodan“…. pura poesia! Com es pot expressar millor en tan poc espai tanta contundència ideològica? Aquesta dona és un geni clarivident, una Diva avançada al seu temps. Amb aquests tres mots la diputada va sintetitzar amb una claredat visionaria l’essència de tota la ideologia del Partit Popular, evadint totes les mitges veritats, confoses ambigüitats calculades i altres mentides que Rajoy i la seva cort d’inútils col·locats ens vomiten a diari.

“Que se Jodan” una sentencia tan colpidora que no necessita ni tan sols subjecte, doncs hom dona per sabut el menyspreu més absolut de la dreta envers la classe treballadora, els aturats i tots aquells que no viuen de xuclar la plusvàlua d’algú altre. En el moment de retallar les ajudes a l’atur Andrea deuria tenir un orgasme, un èxtasi de plaer imaginant les masses de pares i mares de família pidolant pels carrers, somicant un crostó de pa ressec per dur-se a la boca mentre ella s’eixuga el cony suquejant de plaer amb bitllets de 100 euros.

“Que se Jodan” i que tothom se n’assabenti, que aquestes retallades es fan per fotre, aprofitant la ben-entesa de la crisi. Que de mesures i de polítiques fiscals se’n poden fer moltes, però aquí tan sols es fotran els de sota, que per això tenen la majoria absoluta, que la democràcia és seva i se la follen quan volen.

“Que se Jodan” i deixem-nos ja d’eufemismes i màscares, que tots som prou grandets i que ja sabem que el PP experimenta una sobredosi de sadisme dinamitant  l’estat del benestar i que aquesta crisi no és més que un muntatge que van fer ells precisament per això, per fotre’ns.

“Que se Jodan” i que per una diputada que ens ho escup a la cara, encara voldríem que dimitís. Una estàtua eqüestre és el que mereix!

Algunes reflexions sobre el setge al Parlament

No he estat avui al setge parlamentari, ja que treballava, tot i que ahir per la tarda si que m’hi vaig passar, pensant que tot plegat anava simplement de protestar, un cop més, per les Retallades del Govern de CIU als serveis socials i als impostos als rics.  Pel que m’han explicat els meus companys de l‘AcampadaLH, aquesta ha estat l’esperit del 95% dels manifestants, que han hagut de fer d’escuts humans als diputats assetjats per una minoria fanàtica formada per gent desconeguda pels assistents a les assemblees, així com infiltrats policials.

Aquestes son les meves reflexions de tot plegat:

– La “violència” que hi ha hagut avui al Parlament, anecdòtica en comparació a la policial, no es catastròfica en si mateixa (no tinc cap mena de dubte que la senyora Tura es podrà permetre dur la seva gavardina a la tintoreria), sinó pel seu poder simbòlic  contradient un dels punts fonamentals de tot el moviment, la resistència pacífica, donant ales als mitjans de comunicació conservadors (es a dir, quasi tots) que ja victoregen a Puig, així com posant en contra a la població general més reticent i mancada d’ideologia. Temo que pugui succeir com al Moviment Okupa, que s’ha anat reduint a cercles dogmàtics i tancats passant a ser el col·lectiu social més mal vist per la opinió pública. Avui ha estat un pas enrere molt difícil de recuperar.

-Avui s’havia de parlar de Retallades i del pacte CIU-PP-Laporta. S’ha parlat de tot menys d’això!

– Quan en un país hi han 5.000.000 d’aturats, un 40% d’atur juvenil i un Govern es proposa liquidar en una votació tot l’Estat del Benestar per vendre les seves escorrialles als lobbys privats, inevitablement hi haurà una revolta . Es un fet químic, de la mateixa forma que ajuntant benzina i un misto encès esdevé un incendi. El que no era normal és la passivitat badoca i complaent que havíem vist a la passada Vaga General; la població està alienada per futileses futboleres i rucades folklòriques i identitàries, però segueixen sent éssers humans. Si jo em quedés a l’atur i desnonessin a la meva família de casa, de ben segur faria una matança que ni Charles Manson als seus temps.

– El moviment d’indignats està errant força en els seus objectius: els polítics i el sistema parlamentari no son més que un anècdota de la crisi, els veritables poders fàctics son els capitalistes, els banquers, els amos de les multinacionals que son els que teledirigixen  les administracions públiques. Com a exemple, llegiu el meu article sobre la relació entre Salvador Alemany i CIU. Per altre banda, cal dir que molts dels que estem col·laborant en les assemblees, també ho fem en partits polítics. Jo no veig cap contraindicació, al contrari, entre donar suport a ICV i a l’Acampada d’Hospitalet, quan el 95% de plantejaments son plenament coincidents.

– Barcelona ha estat coherent amb el seu passat de “Rosa de Foc”, una ciutat combativa i autora de la Revolta dels Segadors, la Setmana Tràgica, les bullangues anarquistes, la Revolució del 36 o els Fets de Maig. Resulta curiós que tot plegat s’hagi produït al Parc de la Ciutadella, a sobre de les runes de la fortalesa que el 1715 va construir Felip V per intentar controlar aquesta ingovernable i rebel urbs.