Posts Tagged ‘Relats’

h1

El fill del Odi

Juliol 15, 2009

Mark al Kuklux Klan

En Mark tanca fort els punys, respira a fons i aguanta una atrevida llàgrima que pretén escapar d’aquell capirot. El seu pare li ha dit que els blancs no ploren, que això només ho fan els maricons, els hispans i els negres que darrerament han envaït el seu petit i tranquil poble de Luisiana.

Però tots els seus esforços son en va, no pot evitar sentir pànic al veure aquella immensa creu en flames rodejada de paios amb túniques i capirots decorats amb creus celtes, esvàstiques, el “KKK” i l’emblema de la Ordre, mentre el gran líder Raymon Foster, alies “Chuck”, recita a crits una enèrgica condemna al President Barack Obama que, segons ell, és l’Anticrist.

Amb tan sols 8 anys ja coneix l’odi pur, un sentiment injectat en dosis diàries a cada comentari, en cada mirada, en cada bufetada rebuda per jugar amb un company negre al carrer o per mostrar algun tipus debilitat en públic.

Avui, però, es un dia en que s’hauria de sentir molt orgullós. Tota la seva família ha acudit en ple per presenciar el ritual d’iniciació de la seva mare, la Cyntia, que  passarà a formar part del Klan, com el seu pare i el seu avi.

La Cyntia s’agenolla davant en Raymon, dona un tímid petó a la senyal de la Ordre dels Cavallers on es llegeix en lletres gòtiques “ARREPENTEIX-TE AMÈRICA” i, saltant-se el guió pautat, gira el seu cap enrere on, per un instant, creua la mirada amb la seu seu fill Mark.

Es això el que vol per ell? I si tota aquella parafernàlia de processons amb capes, capirots i creus en flames no és més que un circ de fanàtics i no la salvació del cristianisme? De sobte recorda totes les advertències de la seva família i antigues amistats, amb qui ha perdut el contacte des del dia que es va casar.

La Cyntia s’ aixeca i, davant la sorpresa de tothom corre per agafar al Mark i fugir cap al bosc, lluny d’aquella orgia de fanatisme delirant.

Però fa tard: una bala sortida del puny del Chuck tenyeix ssobtadament de roig el seu capirot, davant els aplaudiments fervorosos de tots els presents. Tots? No, un petit nano de 8 anys va deixar anar, per fi, la llàgrima que tant li havia costat guardar.

kkk1

PD: Conte fictici però inspirat en una noticia real, la mort de Cynthia Lynch en mig d’un ritual del KKK el passat Novembre a Luisiana. Fotografies publicades al darrer número de la revista Life

h1

La darrera funció

Novembre 28, 2008

7108250-md

En el moment en que el teló va caure, va saber del cert que tot havia acabat, aquells fervorosos aplaudiments del públic eren els darrers que escoltaria per sempre més.

Durant els últims 27 anys havia interpretat a diari, sense excepció possible, la mateixa tragèdia amb una força desgarradora i una passió incomparable dins la història de la dramatúrgia europea. La crítica s’havia rendit als seus peus i la gent que hi assistia esmaperduda havia de reservar amb un any d’antelació la seva butaca per poder presenciar aquella incontestable obra d’art.

Lentament va baixar les escales que separaven el buit escenari del seu basckstage on es va treure lentament aquella màscara de porcellana que tantes funcions l’havia acompanyat i, amb un brusc gest, la va trencar en mil bocins. Era aquesta la única forma d’assegurar-se que mai ningú podria fer-se passar per ell, reinterpretant el personatge que el temps havia fet exclusivament seu.

No tenia cap company d’escena de qui acomiadar-se, ja que la obra en qüestió era un simple monòleg i amb prou feines coneixia als acomodadors, uns joves passerells que, en un acte d’estupidesa extrema, pensaven que aquella feina seria el primer esgraó cap a la fama com a actors.

Havia oblidat ja feia molt temps, a on començava la seva personalitat pròpia i quins trets havia segrestat del seu personatge, degut a l’estranya simbiosi que els havia fet conviure quasi tres dècades. I ara… a que es dedicaria? Seria capaç de retrobar-se el seu jo original?

Va creuar per última vegada el llindar del recinte teatral prometent no trepitjar-lo mai més… no volia ni sentir a parlar d’aquella nova comedieta romàntica, nyonya i plena d’optimisme que el Ministre de Cultura, l’honorable Arqueòleg Glamurós, havia anunciat a bombo i plateret.

Dedicat a tots aquells que busquen, o troben, una agulla en un paller!

PD: La fotografia es titula “Old Theatre” i es obra de Glenn Norris

h1

Un conte (inacabat) sota els estels

febrer 13, 2008

Avui us presento la meva petita contribució al celebèrrim dia internacional de la nyonyeria: San Valentí; però m’ha sorgit un petit problema: degut al meu estrés arqueològic soc incapaç d’imaginar-ne el final… us hi animeu? Prometo donar premis simbòlics si la cosa té èxit

nit platja

– Mira, alló d’allà és la constelació de Casiopea!!. T’han explicat mai la llegenda grega d’amor entre Perseu i Andròmeda, que va donar nom a aquest conjunt d’estels?

– Pskdhffffsspprtt…nnn…nn..no.

Al Arnau no li sortien le paraules, el seu pols avana a doscents per hora i per el seu cap passaven mil milions d’idees per segón i cap d’elles tenia a veure ni remotament amb l’astrologia de l’antiguitat clàssica.
Qui hagués pogut concentrar-se en mites grecs tenint davant aquell Apol·lo, tan real i tangible? Tan sols dos pams separaven les seves boques i poc més de deu centímetres la punta dels seus peus descalços, mullats per les fredes onades de la platja de Colera.

– … i llavors Perseu, que acabava de tallar el cap a Medusa, va tornar montat sobre el llom del seu cavall alat, anomenat Pegàs, i que és aquella altre constel·lació d’allí… la veus?

– mmmfddjhgfkj… pssi.. clar.. si si, Pegàs, com no…. 

Aquell era el darrer dia d’estiu, al matí següent cada escú tornaria a la seva grisa i esclavitzant quotidianeïtat, aquell maleït lloc on malgastar alegrement la juventud, separants per centenars de quilómetres durant onze mesos, el temps suficient com per que l’oblid esborrés qualsevol espurna d’esperança.
Així doncs era ara o mai…

– … aleshores Zeus va decidir penjar al cel les imatges de Cefeu i Casiopea com a càstig per la seva traició…

nyonyo corL’Arnau notava a sobre seu l’increïble pes de l’estricta moral que havia rebut des de ben petit i un veritable cúmul de dubtes l’havien deixat inmòvil com una estàtua de sal: Segur que el que estava fent no era un pecat? I si aquell dionisíac narrador no el corresponia? Estava disposat a arriscar-se a perdre la seva amistat? Que dirien els seus amics? I els ses pares? I els veïns de Colera? I si algú els veia? Estava ell preparat per donar aquest pas?

– … i fialment, després que Perseu i Andròmeda es casessin, Atenea va col·locar les seves imatges al bell mig d la cúpula celestial, mira… allà! Eii! Et passa res? Et torbes bé? Estás pàlid com un vampir!

– Ehhh..mmm… es  que…. t’he de comentar una cosa…

CONTINUEU VOSALTRES!!

PD: El termini per entrar dins el concurs és divendres a la tarda, quan entregaré els premis! Si us fa mandra escriure podeu votar a la resta de participants!   

h1

Diàlegs imaginaris en una discoteca

febrer 8, 2008

discoteque

–  Perdoni em pot mostrar el seu carnet d’identitat?

–  QUEEE? M’ESTÀ DIENT QUE APARENTO MENYS DE 18 ANYS?? SIII! GRÀCIEEEEEEES!! SOC FELIÇ!! UNA ABRAÇADAAA!!

                       ***************************************

– Ai, t’has fixat aquesta disco està plena de gais armaritzats! Fins i tot es lien amb ties per dissimular! Quin horror!

–  Has pensat en la possibilitat que siguin realment heteros? 

                        ***************************************

slurp… slurp… slurp…

 – Ui!! Crec que he confós el “cuarto oscuro” amb la sala de fumadors… vostès disculpin eh! No volia pas interrompre!

                      ***************************************

–  Wooo! Aquesta cançó no es de Rafaella Carrà?

–   Ehhh… bé, no! Es Rammstein i tenint en compte que això és una discoteca heavie-sinistre, jo no ho diria molt alt no fos cas que et patejin la cara i facin un aquelarre al voltant de les teves despulles… pero de bon rotllo, eh?

                     ***************************************

–   Perdona tu entens?

–   Que si t’entenc? Oi tant! Bé que parles català, no?

–    Ja… si.. volia dir que… si ets del ram de l’aigua…vaja

–     Doncs no, no soc pas fontaner, em dedico a la informàtica.

–     Nooo! Em referia a que… si ets de la vorera del davant….

–    Que va! Soc de Viladecans!

–     QUE SI ET MOLEN ELS TIOS, COOONY!!!

                  ***************************************

– Oh my God! Ens hem ficat en un local de pagerols calents i quarentones sortides, fugim! Això ens passa per entrar a discos de poble que no coneixem!

– Espera un moment que un llenyataire em vol ensenyar la seva destral!

      glamour abisme

h1

DIÀLEGS IMAGINARIS EN UNA PERRUQUERIA

gener 7, 2008

PERRUQUERIA PIJA

– Oi Piluca nena, per favor, quan de temps! Que fas per aquí?

-Doncs mira, Estefi, havia vingut a que m’arreglin la permanent i ara estava fullejant la “Crítica de la raó pura” d’Immanuel Kant .

-Ai, doncs després me’l passes que jo estic a punt d’acabar amb la “Metafísica de les costums” d’Arthur Schopenhauer..

– Per cert t’has assabentat del darrer xismorreig?
.

No! Explica, explica!

.

-Segons m’ha dit la peixatera, darrere del atemptat contra Benazir Bhutto a Rawalpindi s’hi amaga una conxorxa entre els yihaidistes afganesos i el president Musharraf, per tal d’impedir un possible gir laïcista al Pakistan.
.

-Que m’estas dient! Es superfort! Mira que ma mare sempre ho deia que aquest Musharraf era un mala peça!

.

-Bueno i així on vas tan elegant? Que tens un acte social?
.

– Si, filla! M’han convidat a la premiere del darrer disc de “Manolo Kabezabolo y los ke se van del bolo” a una Casa Okupa de Sants on fan el millor kalimotxo de la ciutat. Es veu que també hi seran “BB Vino”, “Terrorismo Sonoro” i potser alguna excomponent de “Tu puta madre es kalva”.

-Oix quin glamour Estefi! Doncs jo he quedat amb les amigues del Club de Vela per anar al Parc de la Ciutadella a fumar porros, fer malabars i tocar el jambé!.
.

-Amb aquest fred? Agafa l’abric de bisò, eh!

PD: Aquí podeu llegir més rélats meus