BALANÇ DEL LLEGAT D’HUGO CHAVEZ: Desmuntant el Paternalisme Neocolonial

Ahir ens va deixar un dels líders més carismàtics i controvertits del planeta: al President electe de Veneçuela Hugo Chavez, després d’una àrdua batalla contra el càncer.

La dreta i els seus mitjans de comunicació s’han encarregat de demonitzar aquest polític, esporuguits per perdre els seus interessos econòmics en aquell país, presentant com un dictador a qui ha guanyat 13 de 14 eleccions per àmplia majoria absoluta (les darreres per 11% de diferència amb Capriles, quan Obama amb prou feines va superar a  Rommney per un 3%). També l’acusen d’eternitzar-se en el poder quan ha exercit 14 anys de President i Jordi Pujol 23.

Això per no esmentar el cop d’estat que li va donar la oligarquia financera el 2002, organitzat des de la patronal petroliera (PDSVA) i els governs d’Aznar i Bush, que va durar 48h degut a la increïble mobilització social de les classes populars que va aconseguir revocar-lo.

Aquestes crítiques son complexes neocolonials i d’una barroera superioritat paternalista, presentant als pobrets indígenes de Veneçuela com uns salvatges analfabets a qui cal reconquerir per tal de mostrar-los el camí correcte cap a la democràcia liberal. No es que a mi em facin especial gràcia les sortides de to de Chavez o les seves aparicions cantant ranxeres en directes televisius però sens dubte aquest populisme, que no arriba ni a la sola de les sabates al messianisme d’Artur Mas, forma part de la seva cultura i visió del món i s’ha de respectar si no volem esdevenir uns talibans de l’eurocentrisme colonial.

Així doncs, intentant no caure en una exagerada hagiografia realitzaré un balanç el més objectiu possible al seu llegat:

Aspectes Positius

– Socialdemocràcia: La seva gestió econòmica dista anys llum del comunisme soviètic o de qualsevol economia planificada. Tan sols es tracta de nacionalitzar el petroli i algunes empreses, mantenint la propietat privada i el lliure mercat (tot i que amb fortes regulacions de preus, en cas de carestia) i posant els recursos naturals en mans de l’estat, emprant els seus beneficis per crear escoles, hospitals o cooperatives. Vaja, el mateix que ha fet Noruega, però com el seu President no vesteix en xandall i no canta ranxeres, ja son una democràcia respectable i no bananera.

– Democràcia i llibertat: Una Constitució que permet un referèndum per revocar al President a mig mandat, tan sols amb una recollida de signatures. Renoi! Quina dictadura més curiosa! Us imagineu que li poguéssim fer això a Rajoy? Això per no parlar de la transparència dels seus comicis i del seu sistema electoral, considerat el millor del món per l’expresident dels EUA Jimmy Carter.  També podríem fer un incís respecte al notable augment de la llibertat de premsa, mentre la oposició controla el 60% de mitjans privats, el chavsime ha donat 37 emissores a cooperatives indígenes i autogestionades, al marge de l’estat i les multinacionals. De nou, res a veure amb Cuba o la URSS

– Estat del Benestar i lluita contra la Pobresa: Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la pobresa ha passat del 49 al 27,7% i la pobresa extrema del 21 al 7% durant el mandat chavista. La UNESCO considera que l‘analfabetisme està pràcticament eradicat en aquest país, amb menys de l’1%; més de 1,5 milions de nens han estat escolaritzats gràcies a les escoles populars. UNICEF informa que s’ha augmentat la despesa en atenció i educació a la infància en un 51%, la població amb accés a aigua potable ha arribat al 95% i s’ha reduït la mortalitat infantil un 50%. La població amb atenció sanitària gratuïta ha passat del 50 al 95%, passant de 20 a 80 metges per cada 10.000 habitants.

– Ajuda al desenvolupament d’Amèrica Llatina: L’antítesi d’Angela Merkel! Mentre l’executiu alemany es dedica a escanyar als països mes pobres del seu voltant amb mesures d’austeritat salvatge, Chavez ha venut petroli a preus de saldo a Cuba, Ecuador o Bolivia, entre altres, a canvi de que aquests estats hi enviessin metges o mestres. Així SI es construeix una forta unitat internacional!

– Drets LGTB: Eliminació de tota homofòbia legal amb la nova Constitució de Veneçuela el 1999, el 2003 s’aprova una llei de parelles de fet que el 2008 reconeix explícitament als homosexuals. El 2009 la diputada oficialista Romelia Matute va expressar la intenció d’avançar cap al matrimoni igualitari, tema que encara resta pendent. El Govern participa de forma oficial en el dia de l’Orgull Gai des de l’any 2000. Un cop més, res a veure amb Cuba.

Aspectes negatius o a millorar

– Violència: Aquesta es la gran lacra de Chavez. Tan sols un 8% de delictes s’arriben a castigar i hi han més de 18.000 homicidis anuals (dels quals 5.000 son menors d’edat), superant a Afganistan i Líban junts, amb una tassa de morts per violència de 232/100.000 habitants, una de les més altes del món. Chavez ha tingut 11 Ministres de l’Interior en 14 anys i 20 plans de seguretat consecutius que no han donat cap mena de resultat. Sens dubte el gran repte de Maduro serà fer-hi front.

– Compra d’armament: Calia gastar 3.000 milions en compar dos batallons de tancs a la Rússia de Putin? Calia cedir ports i astillers a Mahmud Almarineyad a canvi d’armament iraní?

– Inflació: L’augment general de preus va arribar al 20% a Veneçuela durant 2012. Una devaluació galopant de la moneda que l’executiu faria bé de controlar de forma urgent si no vol que tots els esforços contra la pobresa se li acabin anant en orris i hi hagi una fuga massiva de divises.

Entrevista a Mahoma

Alguns lectors molt sensibles d’aquest blog es van ofendre per la innocent publicació d’un simple relat humorístic en el que s’insinuava, de la forma més moderada i respectuosa possible, que la Verge de Montserrat era una nimfòmana, pederasta i drogoaddicte.

Segons ells jo soc un esquerranós progre que tan sols m’atreveixo a criticar el catolicisme, peró m’acovardeixo a l’hora de fer humor amb l’islam. Doncs bé, aquí la demostració empírica que aquest tòpic trillat és absolutament fals i que estar al costat dels pobles assetjats per l’imperialisme capitalista, sionista o americà, com Irak, Palestina o Afganistan, es compatible amb la il·lustració racional i el materialisme científic. La prova definitiva que la dreta és mou exclusivament per la seva rancúnia racista, mentre que l’esquerra no s’intimida davant res ni ningú i tracta a tots els idealismes fanàtics per igual. Enjoy it!

Arqueòleg Glamurós (AG)– Profeta, en primer lloc gràcies per acceptar aquesta entrevista. Espero que no li importi que, per tal de protegir la seva imatge, l’hagem cobert amb un burka…

Profeta Mahoma (PM)- Oh m’encanta! Trobo que el burka és una roba molt sexi i pràctica! Pots anar despullat a sota i tocar-te sense que ningú se n’adoni!

AG – Peró… d’on li ve aquesta mania a que se’l representi gràficament? Es per timidesa?

PM- Es que darrerament m’he donat a la mala vida… peus de porc, pernil, llonganissa, vi… guaita quins cuixots, quin mamellam, quina papada! Buda al meu costat sembla una sílfide anorèxica!

AG– Pensava que l’alcohol i la carn de porc estaven prohibits per l’islam….

PM– Ja… bueno… tot va començar amb una indigestió de fuet d’Olot amb moscatell…en plena gastrointeritis vaig maleir els porcs i la beguda… i les meves groupies s’ho vàrem prendre al peu de la lletra!!

AG– Parlem ara del seu bestseller el Corà: té pensat publicar alguna altre obra?? Tindrà segona part? S’adaptarà al cinema?

PM- He canviat lleugerament d’estil! Ara estic escrivint un guió per un curtmetratge titulat “Menja’m la Franja de Gaza” on un grup de terrroristes de Hamas practiquen una orgia amb rabins ultraortodoxos. Segur que al festival de Canes arrasa!

AG- Precisament m’agradaria que em comentés el tòpic sobre el terrorisme islàmic i la violència exercida en el seu nom.

PM- Horrible! Jo soc un hippy kumbayà de carmanyola i foulard! Vaig a fer malabars al Parc de la Ciutadella cada diumenge. Compartir és estimar i estimar es viure! Mai mataria cap ésser humà… tan sols jueus, alguns infidels i a Pilar Rahola!

AG– Que diria doncs a Al-Qaeda o Hamas?

PM- Que deixin d’immolar-se ja, que al Paradís anem curts de verges!!

AG- Ha pensat en adaptar les normes coràniques al segle XXI?

PM– Doncs si! Estic valorant la possibilitat de canviar la ubicació de la Kaaba de La Meca a Vic, ciutat on construirem una mega-mesquita que albergarà uns 10.000.000 de peregrins islàmics l’any. La setmana vinent comentaré la idea a l’ajuntament de la vila a veure que els hi sembla…

AG- Ja per acabar: Un grupuscle de comentaristes del meu blog l’acusen de tenir poc sentit humor i no acceptar cap mena d’acudit sobre la seva persona.

PM- Ah si? Em podries donar les seves dades? Es que tinc un amic anomenat Osama Bin Laden que estarà encantat de fer-lis una brometa en persona…

AG- Oi tant! Miri en aquest full té les seves dades personals, IP, fotografia, direcció…

PD: Llegiu aquí el post “Islamofòbia i etnocentrisme“

Islamofòbia i etnocentrisme

M’horroritza veure com, darrerament, els arguments dels defensors del sionisme israelita han adoptat un caràcter perillosament islamofòbic i etnocèntric. Sense anar més lluny els meus pares, que l’únic motiu que em saben donar que justificar la massacre que està abordant l’estat d’Israel sobre la franja da Gaza és una llista de tòpics tronats sobre l’Islam.

Així doncs, i aprofitant que avui em toca estudiar el temari referent al sorgiment del Islam i l’evolció d’Al-Andalus, anem a revisar i desmuntar aquests perjudicis amb arguments racionals i objectius:

1.-L’Islam és una cultura inferior i subdesenvolupada.
-> Tothom creu, obviament, que la seva cultura és la millor i que totes les altres son inferiors. D’això ja se’n varen adonar els antropòlegs socials del s.XIX, com Boas i Malinowski, que plantejaren els principis teòrics del “relativisme cultural” segons el qual es impossible arribar a comprendre o jutjar una realitat cultural si no se’n forma part i tan sols se la pot descriure exteriorment. Els valors socials d’una cultura tan sols son vàlids per aquesta, per tant la nostre visió del món, determinada per la Il•lustració i els Drets Humans, es vàlida i aplicable per la nostre realitat jurídica i, presumiblement desitjable per les altres, però no som nosaltres a qui ens pertoca imposar els nostres principis a ningú fent gala del imperialisme moral que tenien els colonitzadors britànics al s.XIX o els espanyols a l’Amèrica llatina del s.XVI.

2.- Iran és una potencia militar perillosa per a Occident
-> Iran no ha atacat cap nació occidental des del s.V aC. El principal venedor d’armes a Iran ha estat EEUU, concretament la administració Regan (escandol del Iran Contra), durant la guerra Iran-Irak i a través d’Israel. El programa d’expansió del armament nuclear del Sha va ser completament desmantellat per Jhomeini. Els míssils Shihab-3 que se suposa que tenen, en cap cas podrien amenaçar Europa ja que el seu radi d’abast es molt inferior a la distància geogràfica amb el nostre continent. En tot cas representaria una amenaça per Israel que, òbviament, té un armament moooolt superior.

3.- Els règims islàmics son intrínsecament totalitaris, teocràtics i d’extrema dreta
-> Per començar dir que Marx i Engels van basar part de les seves teòries dialèctiques en l’historiador Ibn Jaldun del s.IX. Per continuar han existit règims comunistes o socialistes a quasi tots els països islàmics, com a Iran als 40’s o Egipte amb Nasser als 70’s.

4.- La nostre cultura Occidental es basa exclusivament en la tradició grecorromana i cristiana, no tenim cap influència islàmica.
->Noo! Cap! Tan sols petits detalls com l’àlgebra d’Al-Jwarizimi, la agricultura intensiva, la química, les aportacions a la medicina moderna d’Averrois o Ibn al-Jatib, el descobriment de la brúixola, el paper, la transmissió de la filosofia clàssica gràcies a les traduccions d’Avampace i Averrois, o l’elaboració de la primera enciclopèdia, que no va ser la de Diderot, sinó que la va realitzar Ibn Abd Rabí al s.IX (titulada “El collaret únic”) Això per no parlar de els seves aportacions arquitectòniques al patrimoni cultural de la Península, clar!

5.-Els països islàmics son profundament homòfobs
-> No discuteixo que és cert, però matisem-ho!
En primer lloc dir que no hi ha cap base en tot el Cora ni la Sunna que parli d’homofòbia, com si ho fa la Bíblia, per cert. La condemna religiosa a la homosexualitat, segons la opinió d’Abdennur Prado (Junta Islàmica Catalana), és basa en una mala interpretació d’algunes ummes en les que es defensa el rol masculí del home. De fet, existeixen corrents islàmiques que toleren el marimoni homosxual des de fa SEGLES! A Espanya, segons el “Acuerdo de Cooperación firmado entre el Estado español y la Comisión Islámica de Espanya” de 2006 es reconeix totalment el poder per establir matrimonis religiosos islàmics de caracter homosexual, cosa absolutament impensable a l’església catòlica!!
Dels 85 paisos que condemnen la homosexualitat, 26 son islàmics.Però, recordem que al mon musulmà mai ha existit un Stonewall ni un Maig del 68 i una cosa son les lleis i l’altre la pràctica: tinc amics que han assistit a orgies  gais en hotels de Teheran o que han lligat en bars obertament d’ambient a Istambul.

6.-El Cora propicia el suïcidi prometent un paradís amb verges
->No! Al contrari, el Cora especifica clarament la condemna al suïcidi i al assassinat i prohibeix l’entrada al paradís als que ho cometin! El terrorisme és un moviment de caire exclusivament polític que poc te a veure amb cap escriptura sagrada.

Dit això, abans que us llenceu a la meva jugular com hienes famèliques, dir-vos que soc ateu i rebutjo totes les religions per igual, però que abans de prejutjar una realitat tan infinitament complexa com la islàmica, que tal si ens documentem una mica?
No clar, es molt millor ficar tothom al mateix sac, sense tenir en compte que existeixen grups musulmans tan diferents com els Xiites, que prediquen una interpretació laxa i individual de les escriptures, fins als Khariqites-azaquites, que plantegen la pena de mort als infidels, pasant per els ortodoxos Sunnis, o els místics Sufís.
Es necessari un procés d’il•lustració al món islàmic? SI!
Aquest es farà mitjançant la invasió militar americana? NO, ja que el xoc orient-occident tan sols provoca un radicalisme en els principis islàmics, com es va demostrar amb la contrarevolució de Jhomeni o els moviments Talibans que han sorgit recentment com a fanatització d’una societat que, sense influències externes, ja hauria assolit el laïcisme social fa temps!