Posts Tagged ‘Reagrupament’

h1

REAGRUPAMENT: Parasitant la Política Catalana

Mai 10, 2013

Reagrupament

Ara que ERC ha abraçat sense complexes el discurs de CIU, on tot és culpa de Madrid i la lluita de classes no existeix, l’espai polític que representava Reagrupament o SI ha quedat totalment esvaït. El grupuscle marginal i anecdòtic que lidera l’ex-alcalde de Puigcerdà va néixer exclusivament per dinamitar el Tripartit, que ja no existeix, i per convertir a ERC en la dòcil minyona convergent: objectiu aconseguit. I ara?

Doncs bé, lluny de dissoldre’s i tancar el xiringuito aquesta colla de la pessigolla han seguit vagant com zombies, convertint-se en un paràsit polític: talment com si d’una puça o una paparra es tractés, van saltant de gos en gos buscant sang fresca sense aportar ni una sola idea interessant. Aquestes han estat les víctimes dels seus pactes i coalicions amb l’únic objectiu d’esgarrapar alguna parceleta de poder:

A Girona, amb la CUP: Els Reagrupats es van adonar que la CUP era una força pujant a la capital gironina i els van enredar per que els donessin el nº4 de la llista, aconseguint la plaça per un sol vot en detriment d’ERC que va esdevindre extraparlamentària a la ciutat. El grup municipal ha acabat adoptant mocions ben curioses i la CUP, presumptament anticapitalsita, ha presentat una moció felicitant a la Patronal dels empresaris gironins pel seu patriotisme.

A Madrid i a Barcelona amb ERC i Laporta: Com ja van començar a ensumar la remuntada republicana, aquests oportunistes van decidir tornar amb els seus antics companys de partit. Primer van participar en la coalició de dives i superegos a les municipals barcelonines on Laporta i Portabella van esdevindre regidors i gossets faldillers de Trias. A les generals van repetir l’experiment amb el mediocre escriptor i pitjor polític Alfred Bosch de cap de llista, ensarronant als republicans perquè els donessin el nº2 per Girona que afortunadament no va sortir.

A la Generalitat amb CIU: Com van veure que els enquestes donaven un espectacular resultat a Artur Mas el paràsit va tornar a canviar de víctima per tal d’apostar per cavall guanyador. Tot i que Joan Carretero, lider de Reagrupament, poc abans havia assegurat que “qui és independentista i vota CIU es idiota” això no li va impedir anar a fer de Cheer Leader als mítings d’Artur Más, a veure si queia algún carreg després de els eleccions.

A L’Hospitalet amb SI: Tot i les seves baralles èpiques amb Solidaritat per veure qui liderava l’independentisme freaki al Parlament, això no els va impedir de formar coalició electoral a les municipals de la segona ciutat catalana. Pràcticament no van fer campanya, més enllà de posar una llastimosa paradeta a la Rambla on donaven ganes de donar-los caritat, en comptes del vot. Van aconseguir un paupèrrim 0,4% de vot, esdevenint la segona llista menys votada.

A Viladecavalls amb el PP: Aquesta es la darrera. Ara que ja han assumit plenament el seu paper de paràsit i que estan orgullosos de no tenir cap més ideal que buscar un carreg desesperadament al preu que sigui, han sumat el seu vot al PP i a CIU, amb dos imputats per malversament, per tal d’expulsar a un alcalde d’ICV que havia aconseguit netejar el caciquisme i la corrupció econòmica a la ciutat.

h1

LES PROPOSTES D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS

Octubre 27, 2010

Finalment, després de 54 dies de mails, pregàries, tweets, missatges a les webs i rogatòries diverses a les seus dels partits polítics catalans he aconseguit que quasi tots contestin la carta que els vaig enviar el dia 2 de Setembre (LLEGIU-LA AQUÍ), fent-me arribar les seves propostes envers el meu àmbit professional: l’arqueologia i el patrimoni històric i cultural. Sens dubte és l’article que més he suat per poder-lo publicar, és la meva obra magna, com va ser “A Sang Freda” per Truman Capote, que va haver d’esperar 5 anys a que pengessin als culpables del crim per poder publicar la novel·la

Així doncs, sense més preludis us deixo amb les respostes que he obtingut dels 4 partits que s’han dignat a respondre’m, per estricte ordre d’arribada. Cal destacar que aquestes quatre formacions representen més del 80% de l’arc parlamentari actual i que, amb un 98% de probabilitats, un d’ells serà l’encarregat de gestionar la política d’Arqueologia i Patrimoni la propera legislatura.

CIU- CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Aquest partit em va respondre de forma sorprenentment veloç, però no a través de cap dels membres de la seva direcció, sinó gràcies a un militant que va llegir el meu post i em va fer arribar un link a la web del seu programa electoral, del que he seleccionat aquells punts que tenen alguna relació amb el tema:

– Unificarem totes les polítiques aplicades al patrimoni cultural amb l’esperit d’optimitzar la gestió patrimonial i d’apropar el patrimoni –tangible i intangible– al ciutadà. Prestarem atenció també a les expressions de patrimoni cultural que sovint són a les arrels del país, en pobles petits amb poc mitjans per garantir-ne el manteniment.

– Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edifi cis de valor cultural.

– Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

– Promourem el col·leccionisme privat, amb un interès especial per l’obra dels artistes emergents.

-Racionalitzarem l’organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional de la cultura, memòria històrica, commemoracions culturals i el conjunt d’organismes que directament o indirecta executen polítiques relacionades amb la cultura i la llengua

ICV·EUIA -INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Aquesta coalició electoral ha estat la única que s’ha molestat a contestar-me personalment mitjançant mail, responent a tots i cada un dels punts que jo li vaig demanar, d’una forma molt elaborada i extensa, com podreu comprovar. La persona que es va posar en contacte personalment amb mi és Esperanza Ruiz del Gabinet de Presidència, a la que li agraeixo molt cordialment!

Quina valoració fa el vostre partit de la gestió pública del Patrimoni Històric per part de la Generalitat de Catalunya?

Les actuacions en patrimoni cultural (i especialment en patrimoni arquitectònic) sempre son molt complexes i en bona part estan vinculades a l’equilibri entre conservar i edificar, entre restringir o posar en valor i donar nous usos, entre conservar “la pedra” o generar “llocs de memòria”…

Les polítiques patrimonials públiques al llarg dels anys han estat molt dirigides (i amb pocs recursos i poc reconeixement als seus professionals) a la política monumentalista i a un cert grau d’acció de protecció tant en la vessant de patrimoni arquitectònic i arqueològic com documental. Amb els governs d’esquerres s’han aprovat decrets, reglaments i un seguit de plans que ajuden a sistematitzar, ordenar i prioritzar la intervenció pública en els diferents vessants del patrimoni: des del Pla de Museus al PIACAT, des de la incorporació i obertura de nous museus a la xarxa digital, des de la recerca a la difusió i avançar cap a la racionalització de les competències (amb el món local). Tota aquesta feina però ha estat mancada d’un major compromís i seguretat en els recursos econòmics que haurien de garantir el seu correcte desplegament així com un major compromís en les polítiques de formació i de vetllar per les garanties laborals i contractuals dels i les treballadores de patrimoni. Valorem però, positivament aquesta feina de sistematització.

 

Quines son les vostres propostes, de cara a la futura legislatura, referents a la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Històric català?

Un primera  compromís d’ICV-EUiA passa per incrementar el pressupost de cultura (estem en un 1% del pressupost total del govern) per poder situar la cultura en l’acció de les polítiques de cohesió, benestar i transformació social. La cultura és un bé.

En aquest context, les polítiques patrimonials han d’ajudar-nos en l’estratègia d’una cultura de valors i de saber, en una cultura de proximitat, amb referents i alhora universal. El coneixement, la creativitat, el talent i el capital humà (ciutadania, associacionisme, professionals) son els nostres actius.

Per ICV-EUiA les polítiques de patrimoni han de ser garant de les memòries culturals.

Pel que fa a propostes concretes us enumeren alguns principis i algunes propostes:

Marc legislatiu. Cal una revisió de tota la legislació en patrimoni cultural. La Llei del Patrimoni Cultural Català és del 93, i en 17 anys la situació ha canviat de forma substancial i rellevant. Volem obrir un debat participatiu per poder elaborar i aprovar una nova llei del Patrimoni de Catalunya. En aquest mateix sentit proposem revisar i reorientar la destinació de l’1% Cultural: intervenir en els equipaments patrimonials amb usos socials públics, reduir les aportacions al patrimoni eclesiàstic en quant l’ús en sigui privat i incrementar el percentatge destinat a la creació artística. Impuls a un nou marc fiscal i d’incentius al mecenatge.

Impulsar el compliment del codi de bones pràctiques en el patrimoni i els museus

Continuar amb les gestions per fer efectiu l’Estatut de Catalunya des de la perspectiva de competència plena en cultura i pel que fa als traspassos pendents (Fons, recursos, Museu Arqueològic de Tarragona…)

Ciència, humanitats i arts esdevenen l’expressió d’una recerca i d’un espai comú que cal posar en valor i en primer ordre de les polítiques culturals. La cultura i les universitats han de treballar i establir ensems polítiques de formació, recerca i innovació.

D’una cultura d’equipaments isolats a una cultura en xarxa. Més cooperació amb el món local, una política patrimonial sistematitzada i en xarxa, anar més enllà de la musealització com contenidor físic i avançar cap a la total digitalització (zones d’expectatives, mapes arqueològics i topogràfics, inventari, museus…) en xarxa i  accessibilitat universal.  Els continguts propietat de la Generalitat o en gestió pública estaran lliures de càrregues a la xarxa virtual. Finalitzar i garantir en tots els equipaments i serveis online l’accessibilitat als dèficits sensorials. Desplegament dels SAM, desenvolupament del nou Pla aprovat de Museus prioritzant les xarxes de museus locals i establint contractes-programa de cinc anys amb els museus nacionals. Construir l’equipament del museu Casteller i del Còmic i la Il·lustració. Continuar desplegant la musealització i identificació dels espais de la memòria democràtica. Dotar d’entitat l’observatori de recerca etnològica. Produccions en continguts patrimonials, en la televisió pública de Catalunya, desenvolupats amb la participació dels propis agents i professionals del sector.

Cultura i la seva transversalitat amb altres departaments. En primer lloc amb les altres àrees del propi departament de Cultura i de forma singular amb el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Accent especial amb d’altres departaments, singularment, amb educació i política territorial.

Cultura que dignifiqui i reconegui el talent, la creativitat i els seus treballadors i treballadores. Vetllarem per les garanties de les condicions contractuals i laborals dels treballadors i treballadores en l’atorgament de qualsevol ajuda pública.

Gestió transparent i participativa. Informació i procediments transparents: tots els processos i atorgaments estaran a la xarxa. Major transparència en els processos de les adjudicacions (entitats, empreses i administracions públiques). I serem molt atents al conflicte d’interessos en les excavacions preventives o d’urgència. Desplegament de les accions aprovades en el PIACAT.

Posar en valor el patrimoni. Un actiu per conèixer qui som, la nostra història i les relacions socials; generador de riquesa i ocupació; actiu per la nostra internacionalització.

ERC- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

El partit polític que actualment gestiona la Conselleria de Cultura de la Generalitat va trigar força en contestar-me i quan ja començava a pensar que passaven del tema, via Twitter em van fer arribar un link al apartar del seu llarguíssim programa electoral, on es detallaven les propostes envers aquest àmbit. Segons sembla el motiu del seu endarreriment va ser que encara no havien aprovat assembleàriament cada un dels punts. Esteu perdonats!

— Reformarem la Llei del Patrimoni Cultural (1993) i la Llei de Museus de Catalunya (1990) per adaptar-les a les noves necessitats i reptes, i per desplegar al màxim les oportunitat d’autogovern en aquests àmbits derivades del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

— Posarem en funcionament el nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia, equipament cridat a exercir una funció capdavantera en el conjunt del sistema museístic català.

— Continuarem desplegant el Pla de Museus de Catalunya, completant el mapa de Serveis d’Atenció Museística (SAM).

— Posarem en marxa, de forma consorciada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional de Ciències Naturals.

— Obrirem el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya a l’antiga fàbrica CACI de Badalona, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat.

— Desplegarem el Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya (PIACAT), obrint les línies de subvenció corresponents i posant un especial èmfasi en la connexió entre la recerca acadèmia, la gestió pública i el món professional.

— Gestionarem des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els recursos procedents de l’1% cultural de la Generalitat, bastint programes coherents d’actuació temàtica i territorial, en la línia dels programes Romànic Obert i Cellers Cooperatius. Reclamarem la gestió íntegra per part de la Generalitat de l’1% cultural de l’Estat que correspongui a Catalunya.

— Completarem el Mapa d’Arxius amb la finalització de la construcció dels arxius pendents (Borges Blanques i Pont de Suert), i intensificarem les polítiques de digitalització dels seus fons.

— Continuarem reclamant la devolució a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legítims propietaris.

— Continuarem defensant la integració al sistema d’arxius de Catalunya dels fons catalans custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

— Instarem el govern espanyol a construir l’Arxiu Històric-Provincial de Barcelona.

PSC-PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Sense cap mena de dubte la formació política que més s’ha fet de pregar han estat els socialistes. A mitjans de setembre ja em van advertir que fins al 16 d’Octubre no aprovarien al seu Programa Electoral i que fins aleshores no em podrien passar res. Un cop aprovat, no en vaig tenir noticies, així que els vaig bombardejar a tweets diaris i ells m’anaven contestant que si els faltava afegir les esmenes, que si encara no l’havien penjat al web… fins avui!! Al·leluia!!

-Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país.

-Incentivarem l’oferta de formació per a la gestió cultural i l’emprenedoria cultural, especialment l’ensenyament superior per tal de generar un teixit empresarial sòlid incloent-hi formació específica pels emprenedors i les emprenedores procedents de la formació professional.

-Ens comprometem a la millora dels incentius fiscals per atraure més recursos privats, nacionals i internacionals a la cultura. I instarem a l’Estat a adoptar les modificacions del marc legal que els hi correspongui.

-Incrementarem la relació de l’ensenyament obligatori amb l’oferta i la realitat cultural. L’accessibilitat i els nous continguts digitals ens permeten noves oportunitats.

-Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts, per tal que el màxim nombre de documents siguin accessibles des de la Xarxa.

-Mantindrem l’impuls del Memorial Democràtic, des d’una perspectiva científica, plural i respectuosa, per tal de posar en relleu els millors valors cívics de la nostra memòria històrica.

PP – CIUTADANS

He enviat no menys de 5 mails, tweets i missatges de web a les seus el PP a Catalunya i a Ciutadans, sense obtindre’n ni la més remota resposta. Ni un míser “Ja et contestarem“. Res! Passen olímpicament de la participació ciutadana? No entenen el català?  O és que son tan conscients de les poques probabilitats de gestionar Cultura que els fa mandra pensar res al respecte? He entrat a la seva web, m’he llegit els seus programes electorals, per pura curiositat i, efectivament, ni una línia sobre el tema. Això si, sobre patriotisme i bilingüisme tenen pàgines i pàgines!

REAGRUPAMENT.CAT

Com en aquestes eleccions es presenten un reguitzell infinit de partits extraparlamentaris nous, he passat d’anar demanant les propostes d’arqueologia a cada un. Per pura curiositat, també, he entrat a les webs de Reagrupament.cat, Solidaritat Catalana i Plataforma X Catalunya i he descobert gratament que Reagrupament.cat SI TENIEN PROPOSTES DE PATRIMONI CULTURAl. Son aquestes:

-Cal un gir copernicà en la gestió del patrimoni cultural, que s’ha de dotar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que hi pertoquen amb la màxima eficiència. Les polítiques culturals de Catalunya han d’aconseguir preservar, potenciar i apropar a tota la ciutadania els conjunts monumentals, museus, arxius, obres d’art, biblioteques, sigui quina sigui la titularitat de la seva propietat, pública o privada, respectant aquesta, amb una legislació que impedeixi la subordinació dels interessos patrimonials als dels poders econòmics i/o particulars.

-Cal assegurar un control real dels efectes patrimonials dels enderrocs, moviments de terres i plans d’urbanització i de reforma urbana, de manera que els edificis històrics i els jaciments arqueològics no siguin destruïts.

-Cal disposar d’un sistema de prevenció de la destrucció de patrimoni molt més eficaç. I cal evitar que els costos de pal∙liar aquests impactes repercuteixin de manera discriminatòria sobre els constructors i promotors d’obres, tot arribant a un pacte entre el govern i els sectors afectats que permeti absorbir aquests costos i garantir la preservació d’allò que ho mereixi.

-Cal fer un esforç de conscienciació i valoració per tal de donar a conèixer el nostre patrimoni. Una bona conservació i un adequat manteniment eviten costoses restauracions. Cal també una acció ferma i decidida en la restauració dels elements
patrimonials malmesos per tal d’evitar la seva degradació o pèrdua, atès que cada element del nostre patrimoni que es perd, és irrecuperable.

-Els museus del país han de formar el nucli de la xarxa de control, detecció, protecció, recerca i difusió del patrimoni cultural, agrupats en xarxes temàtiques encapçalades pels Museus Nacionals d’Art, d’Arqueologia, d’Història, d’Història Natural, d’Etnologia i de la Ciència i la Tècnica, i de les Ciències Naturals, i han de disposar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que se’ls encomanen.

-Cal una política de recuperació i/o adquisició del patrimoni català que, principalment per raó d’espoli, es troba actualment fora del nostre territori.

Doncs res! Ha estat una experiència molt enriquidora de democràcia 2.0, on he deixat al marge la meva opinió personal de cada partit per aconseguir, des de la objectivitat, una visió transversal sobre el tema! I des d’aquí em comprometo a tenir aquest post ben present de cara al futur; sigui quin sigui el partit que s’encarregui de la Conselleria de Cultura li penso recordar amb la meva perseverança habitual, tots i cada un dels compromisos adquirits en aquest blog a dia d’avui!

Tan sols espero que algun dia els polítics catalans destinin les mateixes energies a impulsar el nostre Patrimoni Històric, com les que destinen a protegir la llengua i la identitat, doncs, estimats lectors, la Cultura catalana és un TOT indivisible!

h1

L’Arqueòleg presoner (II): el desenllaç

Octubre 29, 2009

Curry Valenzuela ese monstruoako

La ombrívola figura va començar a reptar lenta i llefiscosament entre la foscúria de l’habitació, murmurant guturals xiscles i esgarips incomprensibles a la oïda humana. Aparentment semblava, per la seva encorbada silueta, una innocent i decrèpita anciana del tot inofensiva.

“Una castanyera?? Els meus arxienemics pretenen derrotar-me amb una vetusta rèmora senil, representant d’un tradicionalisme caduc de moniato i panellet??

Però no, l’Arqueòleg no va trigar a comprendre que s’havia precipitat subestimant aquell monstre: un cop la claror de la bombeta va il•luminar les seves faccions pogué contemplar com davant seu es trobava en persona la carronya humana Curri Valenzuela, amb la indòmita circumstància que en comptes d’extremitats inferiors tenia verds tentacles supurants.

Aha, per aixó a Telemadrid sempre l’enfoquen de mig cos en amunt!!!”

Catalanesss, quero comer catalanesss terroristass ! Ven aquí pequeñín que te voy a hacer un hombre. Toca mis flácidas tetas y te convertiras en un verdadero macho españoooooool

El dantesc espectacle era molt pitjor del que el sofert presoner havia pogut témer: sota la rebequeta de castanyera, Lady Valenzuela duia un ajustat corsé de làtex, a punt per desvirgar forçosament la heterosexualitat de la seva víctima.

Ja ho tinc!! Li cantaré cançons catalanes!! Segur que la llengua de Martí i Pol li rebenta el pàncrees

-Ningú ho ha demanat però fa bon diaa…llençat, molt tocat per la tramuntana el meu avi va anar a cuba i tornarà a ser triomfant, morena de la serra, si tu l’estires fort per aquí, oh gavina voladora, el gegant del pi treu banyaaaa…

“Merda! Perquè en comptes d’escoltar música moderna i de qualitat no em vaig estudiar daltabaix el cançoner de campaments??”

Massa tard! El Monstre Curry envalantida per les desafinades tonades de l’Arqueòleg, com si estigués posseïda per l’esperit de Michael Jackson, va començar a ballar el “moonwalking” i la coreografia de “trhiller” pel sostre de l’habitació, cada cop més excitada sexualment.

BOOOOOOM!!!

Desconcert, terrabastall, núvols de pols, confusió, caos, guirigall, sorolls estrepitosos, un mur que s’ensorra … que estava succeint? Era, potser, l’apocalipsi anunciat en temps pretèrits per Sant Joan? NO! Un raig de claror va enlluernar la cara del esmaperdut Glamurós, que contemplava bocabadat com un tanc de les Forçes Armades de Veneçuela irrompia, com un elefant en un garatge, dins aquella minúscula habitació i sobre el qual cavalcava una familiar valquíria grunge: Courtney Love!!

-En quan he sabut que el més acèrrim dels meus fans estava en perill he corregut a socorre’t, Arqueòleg. Em va faltar temps en veure l’anunci de la teva desaparició en un tetabreak per demanar al meu amant Hugo Chàvez que l’Exèrcit Bolivarià acudís fulminant a la teva busca!

– Gràcies oh deessa! Sabia que no em fallaries! Però… on som ara? Que se n’ha fet del Monstre Curry?

Òbviament aquell engendre mutant no era un esser humà,  es tractava d’una maquiavèl•lica creació genètica fruït dels coneixements de medicina i química de Carretero i Heribert Barrera per tal de generar enfrontament entre nacionalistes catalans i madrilenys, catapultant així la demagògia populista de Reagrupament a la majoria absoluta. Ara mateix som en un laboratori clandestí a Puigcerdà on tenien tancat al monstre que alimenten amb gais, catalans, bloggers i comunistes: tu eres el seu plat fort!

– Aha! Ara ho entenc tot… excepte una cosa… Courtney, tu des de quan parles català amb accent de Reus?

ALTRES FINALS PER AQUESTA HISTÒRIA…

RS – …amb moviment lent i arrossegant una cama va començar a acostar-se. Era petit, no m’arribava més amunt de la cintura. No em feia por però sentia certa repulsa, més que per la seva imatge per l’olor fètida que em pujava fins al nas. O era un ésser repulsiu o un nan que no s’havia dutxat en tres setmanes. Poc a poc vaig anar-me apartant fins que la paret em va impedir ja qualsevol altre moviment. El tenia al davant i amb les seves mans llefiscoses em tocava la cara, i amb una veu abarrufada em deia: “ajuda’m, sóc un ultraliberal que necessita redempció, sóc l’esperit del liberalisme que vol la salvació, sóc l’home del neo-liberalisme que necessita el teu perdó”.

CONJUNT BUIT – L’ombra seguia sense moure’s, immòbil completament, però tenia una estranya sensació de tindre-la vista per alguna banda. Paralitzat per la por d’allò desconegut, vaig començar a pensar, però sols podia estreure de la meva imaginació pensaments nyonyos cent per cent heterosexuals.- Glam, ho estan aconseguint, no et deixis, sigues fort- em diguè la ombra. Pel meu cap van passar aleshores les 103.000 visites i l’ombra va començar a crèixer. Ara ho entenia tot! El meu ego havia vingut a salvar-me, sols havia de pensar en autoalimentar-lo encara més. Però la cosa no era senzilla, els decibels retronadors em pertorbaven cada cop més i l’idealisme més dogmàtic començava a penetrar dins el meu cos fins al punt de creure que tenia ànima i que allò no era real, si no fruit d’un somni.

JORDI – La petita i malèfica ombra tenia una lleu coixera que et feu identificar a les fosques que hauries de compartir cel.la amb en Fede, un cop apartat de les ones catòdiques (tant catoliques com caòtiques) restava com el Comte de Montecristo i tu mateix condemnat per tots els convencionalistes. Per sort en Federico tenia una “linterna” regal del seu amic Cesar Vidal i es feu de nou la llum. Ambdos acabarieu sent amics gracies a dos punts que us uneixen: l’odi a Aznar i la devoció d’Alaska que confieu us pugui rescatar amb l’ajuda de pegamoides, walpurguis i la seva Yoko Ono particular.

h1

Altres possibles parelles de Polític + Diva

Octubre 22, 2009

Sembla que la darrera tendència de la temporada fer parelletes entre líders polítics mundials i dives musicals. Al origen dels temps van ser pioners Isabel Pantoja amb Cachuli, seguint més tard la seva estela Sarkozy amb Bruni i finalment els rumors desvelats en exclusiva per aquest blog entre Hugo Chavez i Courtney Love. Però no ens quedem aquí, anem més enllà i fem hipòtesis de quines son les futures parelletes que estan al caure:

SILVIO BERLUSCONI & RAFAELLA CARRÀ

Silvio Berlusconi + Rafaella Carrà

El president italià necessita netejar la seva imatge de masclista irredempt després d’insultar a una diputada d’esquerres, aparèixer en boles a la premsa en una esbojarrada orgia amb prostitutes i a Rafaella li cal un cop de força per sortir d e nou als mitjans!! Si ja ho diu ella “todos dicen que el amor es amigo de la locura, pero a mi es lo único que me cura

OBAMA & MADONNA

Madonna+Obama

Obsessionat en emular a JFK Obama podria buscar a la seva Marilyn particular, una sueprestrella que mai ha amagat la devoció pel president, comparant-lo amb Ghandi en un vídeo de la seva darrera gira.

SARAH PALIN & MARILYN MANSON

marilyn-manson+sarah palin

El paper de santa ultracatòlica ja està passadíssim de moda! Si Sarah Palin vol arribar a la presidència dels EUA que millor que donar un gir de 180º liant-se amb l’Anticrhist Superstar, abandonant així la seva idíl•lica i cutre família a l’avorrida Alaska.

ZAPATERO & MÓNICA NARANJO

monica naranjo zapatero

El President del Govern necessita amb urgència entonar un “Sobreviviré” a crit pelat si vol arribar a finals de legislatura, a més, com la seva dona actual ja canta òpera i amb unes filles gòtiques gairebé no notarà la diferència!

MONTILLA & CARMEN DE MAIRENA

montilla + carmen mairena

Al nostre President li cal trencar aquesta imatge hieràtica de soso inmutable i qui millor que la mítica Mairena per donar-li un caràcter festiu i proper al poble! Montilla, corre corre que te pilla!

ESPERANZA AGUIRRE & ALASKA

esperanza-alaska

La diva gai, cada cop més propera a la caverna mediàtica madrilenya, necessita canya de la bona que no li pot donar la Nancy Vaquerizo i segur la ma dura de la Presidenta Aguirre dona un impuls a els seves fantasies sado-maso. Aguirre, per la seva banda, aconseguiria guanyar vot GLTB i cantar “A quien le importa la trama Gürtel” a viva veu!!

JOSMAR & CARRETERO

Joan carretero + Josmar

Acabarem amb una nostrada i catalaníssima parella homosexual entre l’autor del únic himne gai petardo genuïnament català Es superfort i la bèstia negre d’aquest blog, el líder de “Reagrupament”, un calaix de sastre ideològic on tant hi cap el nazisme d’Heribert Barrera com Miquel Calzada. Que millor que sortir del armari per demostrar que la seva imatge d’ultra radical conservador és falsa?

h1

Heribert Barrera i el catalanisme racista.

Juliol 28, 2009

Sabieu que un racista ha estat President del Parlament català i líder indiscutible d’ERC?? No? Doncs atents  que n’hi ha per llogar-hi cadires.

## Heribert barrera

Resulta que l’any 1980, després de els primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la suma dels tres partits d’esquerres d’aleshores (PSC33, PSUC25 i ERC14) donava una folgada majoria absoluta que hauria convertit a Joan Reventós en President de la Generalitat. Però vet aquí que ERC, incomprensiblement, havia caigut en mans d’un iaio que va preferir aliar-se amb CIU i amb els reductes del franquisme (UCD), donant a Pujol el poder durant 23 anys.

Segons ell s’havia d’evitar que Catalunya caigués en mans soviètiques, tot i que el PSUC era un partit plenament democràtic que havia trencat amb la URSS feia 20 anys i s’havia sumat al eurocomunisme. De fet, ja havien governat PSUC-ERC al 1936 en ple auge estalinista, precisament quan Barrera va entrar al partit.

Barrera es va convertir en President del Parlament i va cedir el lideratge d’ERC a un multimilionari neoliberal anomenat Joan Hortalà (actualment President de la Borsa de Barcelona) que va arrossegar el partit a uns miserables 5 diputats, el pitjor resultat de la història del partit de Macià i Companys.

Un cop apartat de la primera línia política, Heribert va anar protagonitzant sonats escàndols polítics cada cop que obria la boca i deixava clara i diàfana la seva postura supremacista racial, comprometent a la direcció actual republicana. De fet, la federació barcelonina d’ERC en va demanar la seva expulsió.

Aquí algunes de els seves joies literals extretes del llibre “Que pensa Heribert Barrera?” i d’una entrevista a La Vanguardia:

“A Amèrica els negres tenen un Coeficient Intel•lectual inferior als blancs”

“S’hauria d’esterilitzar als dèbils mentals d’origen genètic”

“Es més important salvar Catalunya que la democràcia”

“La immigració es la principal amenaça de Catalunya , varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants”

“Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca”

“Quan Haider (líder neonazi austríac) diu que hi ha masses immigrants, no és racista, diu la veritat”

“No estic en contra de la pena de mort: s’hauria d’obrir aquest debat”

“Em mereix més respecte un assassí d’ETA que un delinqüent comú, ja que l’etarra mata per conviccions nobles, no per diners”

“Si hagués estat diputat hauria votat la llei d’Estrangeria del PP”

“Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya”

“La solució per l’atur es expulsar els immigrants que ens roben el treball”

“Jo no sóc racista ni xenòfob”

PD: Un cop va morir, Josep Anglada, líder de la ultradretana PxC li va retre homenatge al considerar-lo un gran patriota i un exemple a seguir. La minúscula formació feixista catalanista Identitat catalana va fer una campanya titllada “Heribert tenia raó” a la manifestació del 11 de Setembre de 2011

h1

VISCA EL GOVERN DE CATALUNYA!

Juliol 13, 2009

jcastells1307090

De la mateixa forma que aquest blog, quan ha catgut, ha criticat contundentment a tota la classe política avui no se’m cauran els anells per aplaudir amb la mateixa fermesa al nostre flamant Govern d’Esquerres que ha aconseguit acabar amb quasi 300 anys de mala relació econòmica entre Espanya i Catalunya.

Amb aquest nou finançament pactat, a més, no es perjudiquen a els comunitats pobres, sinó que s’estableix uns mecanismes objectius i quantificables per repartir els diners a les Comunitats Autònomes, de forma que els beneficiaris siguin els ciutadans rebent uns serveis socials adequats a els necessitats de cada territori.

Ha valgut la pena tant temps de negociacions liderades pel nostre flamant Conseller d’Economia, Antoni Castells, mereixedor d ela Creu de Sant Jordi o quan menys, un Premi Nobel, així com Puigcercós que ha sabut fer callar als ayatolàs radicals del seu propi partit i sortir a la foto finish com la cirereta del pastís, aconseguint en una sola tarda de negociacions més que Jordi Pujol en 23 anys.

Òbviament la dreta està que trina: la espanyola ja ha posat en marxa tota la maquinària cavernícola anti-catalana… llàstima que Jimenez Losantos i Cesar Vidal ja estiguin missing!

Per altre banda qui treu foc pels queixals és la dreta catalana: CIU i Reagrupament Caciquil no es poden creure que un xarnego de Córdova que no té la raça ni la sang pura catalana hagi pactat un sistema tributari 14 vegades millor que el Pacte del Majèstic CIU-PP que va entronar Aznar a la Moncloa. Pobre Artur Mas, se li ha quedat la cara del típic nen pijo consentit quan s’assabenta que els seus amiguets no l’han convidat a la festa.

Així doncs tan sols em queda afegir…

LLARGA VIDA AL TRIPARTIT!!