Posts Tagged ‘rajoy’

h1

Filtrada la conversa entre Rajoy i Obama!

Agost 7, 2012

Hola bona tarda. Ha trucat a La Casa Blanca, l’atén Barack Obama. En què el puc servir?

-Bona tarda. Disculpi les molèsties. Soc Mariano Rajoy…

Miri, no estem interessats en cap promoció d’assegurances mèdiques, telèfons mòbils, pizzes, fregones ni cap altre oferta de telemàrketing, disculpi. Ja anem servits!

No! No! No! Que soc el president d’Espanya!

Espanya… Espanya… això no es una república bananera sud-americana?

Doncs no! jeje som una monarquia i estem a Europa. De bananers, però en som una estona. El trucava ja que no sé si coneix la dramàtica situació per la que estem passant…

– Alguna cosa havia sentit: han deixat de comprar els nostres productes oi? Quina colla de galifardeus entremaliats!

-Bé, de fet… no tan sols això. Tenim un atur galopant, la prima de risc desbocada, desnonaments hipotecaris, bancs en fallida, corrupció endèmica i jo vinga retallar serveis socials i apujar impostos, a veure si acaba de petar tot plegat.

– Oh quin crack! Bé, al gra que no tinc tot el matí per collonades! Que vol que hi faci jo? Que us aplaudeixi?

– Doncs bé, havia pensat que potser estaria interessat en apadrinar un infant espanyol, per tal que deixi de passar gana...

– Oh que tendre, que maco. Igual me’l podria endur aquí a la Casa Blanca per tal que les meves filles juguin amb ell!

– Quina bona idea! Jo havia pensat amb una nena que es diu Soraya. Es tota petitona i bufoneta! Un encant! Ni estudia ni treballa, la pobre, la viva imatge de la crisi. Si vol ara mateix li embolico per regal!

Miri, no se’n parli més. Cada cop que veig les esfereïdores imatges dels ni-nis espanyols al telenotícies se’m trenca el cor;  la meva consciència està negre i no puc ni aclucar un ull a la migdiada!

– Gràcies! No sap com d’apreciada serà la seva contribució pels ciutadans espanyols. Sempre estarem en deute amb vostè! Adéu i gràcies.

h1

Elogi d’Andrea Fabra: un cant a la sinceritat

Juliol 18, 2012

“Que se Jodan” Em confesso fan d’Andrea Fabra i, des d’aquí l’animo a no dimitir, a no penedir-se de res i a postular-se per un carreg de major responsabilitat dintre del seu partit.

Que se Jodan“…. pura poesia! Com es pot expressar millor en tan poc espai tanta contundència ideològica? Aquesta dona és un geni clarivident, una Diva avançada al seu temps. Amb aquests tres mots la diputada va sintetitzar amb una claredat visionaria l’essència de tota la ideologia del Partit Popular, evadint totes les mitges veritats, confoses ambigüitats calculades i altres mentides que Rajoy i la seva cort d’inútils col·locats ens vomiten a diari.

Que se Jodan” una sentencia tan colpidora que no necessita ni tan sols subjecte, doncs hom dona per sabut el menyspreu més absolut de la dreta envers la classe treballadora, els aturats i tots aquells que no viuen de xuclar la plusvàlua d’algú altre. En el moment de retallar les ajudes a l’atur Andrea deuria tenir un orgasme, un èxtasi de plaer imaginant les masses de pares i mares de família pidolant pels carrers, somicant un crostó de pa ressec per dur-se a la boca mentre ella s’eixuga el cony suquejant de plaer amb bitllets de 100 euros.

Que se Jodan” i que tothom se n’assabenti, que aquestes retallades es fan per fotre, aprofitant la ben-entesa de la crisi. Que de mesures i de polítiques fiscals se’n poden fer moltes, però aquí tan sols es fotran els de sota, que per això tenen la majoria absoluta, que la democràcia és seva i se la follen quan volen.

“Que se Jodan” i deixem-nos ja d’eufemismes i màscares, que tots som prou grandets i que ja sabem que el PP experimenta una sobredosi de sadisme dinamitant  l’estat del benestar i que aquesta crisi no és més que un muntatge que van fer ells precisament per això, per fotre’ns.

“Que se Jodan” i que per una diputada que ens ho escup a la cara, encara voldríem que dimitís. Una estàtua eqüestre és el que mereix!

h1

Apedaçant la Crisi

Mai 12, 2009

caridad

En el Regne dels Quatre Milions d’Aturats, abans anomenat Espanya, avui s’ha celebrat el debat sobre l’estat de la nació, en el que el nostre abatut i desgastat President ha anunciat noves i estel•lars propostes per seguir allargant la agonia i demorant un xic la inevitable destrucció diària de llocs de treball.

Zapatero ha promés una bateria d’intervencions directament plagiada del programa del PP: subvencionar compres de cotxes i rebaixar impostos a les empreses. Ni una paraula, ni un trist gest cap a les persones que no cobren ni un euro del atur perquè ja l’han esgotat. Ni una miserable  idea innovadora encaminada a reconduir el nostre mercat de treball.

La prova més evident que l’estat està malbaratant els recursos públics  amb il•lusions efímeres la he viscut jo aquesta setmana en la pròpia carn: dilluns passat vaig ser contractat per tal de realitzar una excavació arqueològica emmarcada dins del anomenat “Plan E para el estímulo de la economía y el empleo”, en el que el Govern central s’ha deixat 11.000.000.000 euros.

Doncs bé, després de nou dies de treball demà torno de nou a estar al punt d’inici: l’atur. Resulta d’una evidència pueril que aquesta milionada ha servit tan sols per donar un petit respir a les constructores que, durant uns dies, tindran un lloc on col•locar els seus treballadors, ja sigui remodelant un parc o canviant una vorera.

Però seguim amb les mateixes deficiències estructurals que sempre: un mercat laboral basat en l’esgotat monopoli de la construcció, baixa competitivitat industrial i escassos recursos en investigació, educació, innovació o cultura.

Jo no sé quina és la solució real a aquesta dramàtica situació, no he estudiat econòmiques, ni disposo d’un seguici d’assessors a sou públic, però salta a la vista que trampejant amb mesures a curt plaç no arribarem gaire lluny.

I si, encara podem donar gràcies que no és Rajoy l’encarregat de treure’ns les castanyes del foc, ja que ara mateix tindríem acomiadament gratuït, jornada laboral de 70 hores, sous mínims de 3 sugus amb un xiclet i liberalització de sanitat i educació.

En fi! Demà passat a buscar feina per 3r cop en el que portem d’any!

PD: Al cap de 15 minuts d’escriure aquest post m’han trucat d’una altre empresa! Dijous començo un nou projecte!

h1

Valoracions postelectorals

Març 2, 2009

che_rajoy

ELS GUANYADORS

1.- Mariano Rajoy: El gran guanyador de la nit, al aconseguir un excel•lents resultats contra pronòstic que els permetran estar al govern a Galicia i potser a Euskadi. La corrupció no passa factura, ans al contrari, sembla que als electors els agrada! Tenim Rajoy per rato!

2.- Patxi Lopez: nou Lehendakari Basc ha estat recompensat per haver jugat un paper clau a favor del procés de Pau. Haurà d’anar, però amb molt de compte alhora de pactar o el seu govern pot tenir el mateix desenllaç que el de Touriño.

3.- Nuñez Feijoo: Per aconseguir tornar a la dreta al poder d’Euskadi a Galicia, trencant els meus pronòstics i, de fet, totes les enquestes. L’estratègia gallardonita de moderació sembla donar bons resultats al PP.

4.- Aralar: Per passar de 1 escó a ser la segona força nacionalista basca, recollint els vots útils del entron batasuno.

5.- Rosa Diez: que es cola al parlament basc i per postres, per pura potra, té la clau de la majoria parlamentària.

ELS PERDEDORS

1.- Esperanza Aguirre: que veu com s’allunyen a l’horitzó les seves possibilitats de convertir-se en lideresa pepera. Els resultats gallegs, sens dubte han demostrat que els populars guanyen suports al allunyar-se del entorn radical de la COPE.

2.- Ibarretxe: tot i guanyar folgadament les eleccions es veu condemnat a desapareixer del mapa tan si el PNV està al govern com si no. Les seves estratègies radicals i erràtiques l’han dut al ostracisme, tot i canibalitzar als seus antics socis de govern.

3.- Touriño/Quintana: Els seus constants escàndols de gust pel luxe o de segrest de iaios per dur-los a mítings, unit al seu nul carisma, ha fet que el govern d’esquerres de Galícia hagi estat una experiència força efímera.

4.- EA/EB: Els socis del PNV han estat devorats i esborrats del mapa pel vot útil. S’ho pensaran dos cops abans de formar govern i no tenir perfil propi. Que serveixi de lliçó a ERC/ICV!

4.- El nacionalisme: es molt possible per primer cop a la història recent d’Espanya cap comunitat autònoma tingui un govern encapçalat per un President nacionalista! Ha arribat el moment d’oblidar els deliris romàntics medievals?

h1

Si jo fos director de TVE…

Març 24, 2008

tveSi per un casual Zapatero cometés la terrible imprudència de nomenar-me a mi director de TVE, mai se sap, aquetses son algunes de les coses que faria. Com pordeu veure audiència en tindria una estona llarga i donaria un benefici tan gran al estat que nadariem sempre en el superàvit:

.

Pornografia en prime time: Una televisió pública ha de servir els interessos generals i les necessitats bàsiques dels ciutadans, és una vergonya que una cosa tan imprescindible alhora que artística com pot ser el porno estigui delegada a intempestives hores de la matinada. Ningú us obliga a veure-ho i els menors, com més aviat aprenguin de que va la vida millor.

anne igartiburu– Substituïria “Mira quien baila” per Mira quien apedrea a Anne Igartiburu“, concurs basat en llençar pedres de forma original i artística contra aquesta cèlebre presentadora, que estaria previament lligada a un arbre. Un jurat valoraria i comentaria la jugada; el casting es faria entre aixecadors de pedres vascos.

– Els programes del cor tindrien algunes peculiaritats força curioses: els famosillos habituals s’haurien de sotmetre a diversos questionaris sobre física qüàntica, filosofia kantiana i geografia del sud-est asiàtic, asseguts en una cadira elèctrica que els aniria deixant descàrregues d’alt voltatge cada cop que no acertessin correctament una pregunta. 

– Per garantir la pluralitat informativa els telenoticies estarien presentats alhora per Iñaki Gabilondo i Federico Jimenez Losantos, cada un explicaria la mateixa noticia des del seu punt de vista i posteriroment s’atacarien visceralment entre ells sense cap mena de pietat.

rajoy leather– Faria un reality show dins un cuarto oscuro amb Mariano Rajoy i 20 gais ninfómans desesperats. Es diria “Rajoy, aprovecha y dilo hoy“. No hi hauria cap tipus de norma ni control ètic.

– El futbol i la secció d’esports de les noticies es transmetrien en diferit, sense so, en blanc i negre, subtitolat en urdú i en horaris protegits.

– TV2 es dedicaria exclusivament a fer reportages sobre arqueologia i història. Destinaria 10 unitats mòblis a cobrir noticies de jaciments en directe. Obviament tots els arqueòlegs esdevindrien la nova èlit del glamour i la intel·lectualitat.

h1

ALEA IACTA EST

Març 8, 2008

ALEA JACTA EST

Doncs si! La sort ja està llençada i en aquests moments tot es possible, després del horrible atemptat cap enquesta és fiable… tant pot ser que la dreta torni al poder com que l’esquerra arrasi, jo fins que no hi hagi un 95% de vot real escrutat no respiraré tranquil!

No us queixareu del Especial Eleccions que hi ha hagut en aquest blog durant la campanya ehhh! Enganxada de catells, debats cara a cara, entrevista interactiva a un polític en exclusiva, enquestes revolucionaries, cròniques de mítings, anècdotes… no sé si haurà servit per convencer algú o movilitzar algún vot, però de veritat que jo més ja no puc fer!

Durant el dia de demà estaré treballant com a Representant de l’Adminiració en un col·légi electoral així que, mentre vosaltres estareu tan tranquilament al sofà de casa vostra veient si el cap de Rajoy rodola càrrer Gènova avall o no, jo estaré barallant-me amb interventors, presidents i vocals en un escrutini de vots que espero que no s’eternitzi (tot i que si he de plantar batalla contra possibles tupinades no tinc cap problema eh!).

Per cert, existeix una metodologia molt senzilla per saber qui és el guanyador a les 14:00 del diumenge quan el Ministre del Interior digui les dades de participació en comparació al 2004:

  •  Si la participació baixa més d’un 5% a Catalunya però no a València: Guanya el PP
  •  Si la participació és lleugerament més baixa (2-4%) a nivell global: empat, emoció fins al darrer moment.
  • Si la participació és més o menys igual al 2004: Guanya el PSOE amb una cómoda majoria, però simple.
  • Si la participació és més d’un 3% superior a la de 2004, especialment a Catalunya i Andalusia: Majoria absoluta socialista

Tan sols recordar als electors progresistes de les quatre provincies catalanes que els tres partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) es presenten en una sola llista al Senat que es diu Entesa Catalana de Progrés, no els busqueu per separat que us tornareu lelos!

h1

Anècdotes polítics per a no dormir

Març 6, 2008

RAJOY WILL DIE NEXT SUNDAY

ANÈCDOTA 1 – Joan Herrera, diputat i cap de llista d’ICV, i Georgina Oliva, diputada d’ERC, es troben a un ascensor del Congrés dels Diputats a Madrit amb dos polítics destacats del PP un d’ells es gira i els hi diu:”Si mi padre se enterara que me subo en un ascensor con un comunista y no lo he matado…“. (font original)

ANÈCTDOTA 2 –  El dia 3 de Febrer d’enguany una persona va interrompre la missa que es celebrava a la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar, va agafar el micròfon i va demanar que l’esglesia no intervengués en assumptes d’estat. Inmediatament una marabunta de beates es va abraonar sobre seu i escridassant-lo el van fer fora del recinte religiós. (font original)

ANÈCTDOTA 3 – Rambla de Gavà a les 7:30 del matí; un inmigrant d’origen paquistaní està enganxant els cartells de la propaganda electoral del cap de llista al Congrés per CIU on es pot llegir “A Catalunya la gent ve per gana i no per ganes, però a Catalunya no hi cap tothom“. 

ANÈCTDOTA 4 – Corts Valencianes, dia 20 de Febrer. Hernandez Mateo, diputat del PP, es dirigeix a Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida i li diu “usted parece muy bien una de esas personas que se le conoce por la profesión de su madre“. (font original)

pp mata gatosANÈCTDOTA 5- Aquest que veieu a la foto és Jaime Ferrero,president de les juventuts del PP a Talavera de la Reina (Toledo), practicant el seu hobbie favorit: matar gats torturant-los fins a la mort (font original).

.

 ..

.

ANÈCTDOTA 6- El proper Diumenge 9 guanya les eleccions Mariano Rajoy davant l’abstenció del electorat d’esquerres. Derroga el matrimoni i l’adopció homosexuals, implanta la separació de catalanoparlants a l’escola, torna les tropes al Irak, fa el transvassament del Ebre, baixa els impostos a les gran fortunes, proposa una política xenòfoba en inmgració, privatitza l’educació i la sanitat, aprova l’acomiadament lliure, dona via lliure a l’especulació inmobiliaria, torna Urdaci a TV1… I TU HO PERMETRÁS?

h1

Blogs gais de dretes: si, existèixen.

febrer 3, 2008

la trotona de ponevedra 

En un país en el que la dreta es troba representada per els elements més reaccionaris i ultres de les profunditats cavenàries, pot semblar extrany i estúpid que hi hagin persones obertament homosexuals que es posin al costat polític que ha destinat totes le seves energies a negar els nostres drets i ens ha tractat com a malalts mentals, però heu de saber que si alguna cosa ens agrada als gais és donar la nota i cridar l’atenciò.

I no estic parlant de sectors discrepants amb la línea oficial del PP, propers al sector moderat de Gallardón, no!! Les bitàcores que us presenaré a continuació son properes a la ala radical COPE- Mundo-E$peranza Aguirre. A vegades m’he arribat a plantejar si realment no pot ser tot un muntatge i en realitat son heteros camuflats o és el mateix Partit Popular fent una campanya d’imatge…    

Fedegico el glande· Fan fatal: Aquest blogger ha creat una cadena de sil·logismes a partir del fet que Alaska és amiga del talibán radiofònic ultra Federico Jimenez Losantos i col·labora en el seu programa fent una secció del cor, ergo-> es de dretes, ergo-> tota la “movida madrilenya” va ser un moviment neoliberal i els gais que segueixen les consignes de PSOE/IU en realitat estan alienats per els col·lectius GLTB que viuen de dels subvencions del Govern.
Pero a veure Reina… Alaska pot tindre les amistats que vulgui, però bé que es manifesta el dia del Orgull al costat dels teus teves odiades asociacions i dels partits d’esquerres, que han estat qui ha aconseguit que ens donin els nostres drets, mentre el teu estimadissim Federico deia aquella mítica frase de “este Gobierno solo habla con catalanes, maricones y terroristas, a ver cuando lo hace con gente normal“. I la movida, estimada, estava promoguda per Tierno Galvan alcalde socialista de la capital.

· Aquiles en Madrid: Un blog d’un gai ultraespanyolista que ridiculitza als homosexuals d’esquerres (“mariprogres” i “maris de Chueca“, ens anomena) i diu que ens hem venut a un president pro-etarra únicament a canvi del matrimoni, que ha estat com un xantatge emocional per segrestar la nostre conciència i comprar el nostre vot.  Segons ell fer lleis contra la homofòbia és atacar la llibertat d’expressió i els temaris a favor de la igualtat de drets a “Educació per la Ciutadania“, és manipulació pro-comunista.
En fi, hi ha d’haver de tot en aquest món, però realment sento pena i llástima veient com algú malgasta el seu temps i talent llençant-se pedres sobre la seva teulada amb tanta dedicació. Segurament Aquiles seria molt feliç al franquisme amb les Lleis d’escandol públic i de “vagos y maleantes” emprades per ficar a la presó a qui es saltés la moral cristianofeixista.

· El camino de la felicidad: Aquest blogger defensa que no s’haurien de destinar tants recursos a les campanyes contra el VIH dins la comunitat GLTB per tal que s’ens deixi d’equiparar amb malalts; creu que hauriem de trencar amb la  imatge de promiscus i donar un gir cap a la monogamia, alhora que condemna la persecució dels gais  Cuba, que utlitza com a paradigma per ficar al mateix sac a stalinistes, IU, PSOE i a tot aquell que no pensi com ell.
S’em posa la pell de gallina quan escolto arguments contra les campanyes de preveció sexual; els arguments pro-monogàmia em semblen respectables però és una opció personal igualment respectable que la promiscuïtat i finalment dubto que hi hagi ningú als partits d’esquerres que vulguin implantar res semblant al castrisme al nostre estat.

no votis ppA veure, per una part m’en alegro que dins del PP hi hagin secotrs obertament gais, tan de bo algun dia aquest partit ens deixi de tractar com una lacra i no representi una violenta amenaça a la nostre dignitat, però es evident que avui no és així, ni molt menys.
No crec que calgi recordar les cosntants declaracions homofòbiques els liders populars (qué donaria tema per 20 posts) per evidenciar com d’errats estan aquests miserables traidors i quintacolumnistes. I jo com a gai no puc deixar de demanar el suport per els partits que han fet bandera de la nostre causa i recordar-vos que els drets es defenen amb el vot.

PD: Tinc un troll!! Siii! Llegiu els comentaris i ho veureu!