Posts Tagged ‘psoe’

h1

23 coses curioses sobre el 23F

febrer 23, 2012

1- El 7 d’Agost de 1980 el diari d’ultradreta El Heraldo Español publicava un article, sota el pseudònim de Fernando Latorre, on s’animava a donar un cop d’estat contra el Congrés i proposava al General Armada com a líder.

2- A mitjans de 1980 el general Armada va enviar un informe polític al Rei en el qual proposava rellevar a Adolfo Suarez de la presidència del Govern mitjançant una moció de censura amb el suport de dissidents d’UCD, PSOE i AP. El govern podria estar presidit per una autoritat militar. El text es va filtrar a la premsa tot i que no es va arribar a publicar. Suarez va arribar a declarar que la opció de posar un militar al Govern amb el suport del PSOE era un pla descabellat.

3- El 22 d’Octubre de 1980, el General Aramada es va reunir en secret a Lleida amb Enrique Múgica, nº2 del PSOE. Armada assegura que Múgica veia amb bons ulls posar un militar de cap d’estat. Jordi Pujol va confessar recentment que Múgica l’havia sondejat sobre la possibilitat de situar un militar al front del govern

4- El 12 de Novembre de 1980 el General Armada es reuneix amb el Rei en un refugi de muntanya de la Vall d’Aran, durant llargues hores. Es desconeix el contingut de la conversa.

5- El 5 de Febrer de 1981, Manuel Fraga, líder d’AP, va anotar al seu diari: “Todo son rumores. Una vidente menciona un golpe de estado para el dia 24”.

6- El dia 13 de Febrer de 1981, la policia rep l‘informe d’un confident que apunta a un cop d’estat pel dia 23. No li donen cap credibilitat.

7- El dia 18 de Febrer de 1981 la revista “Spic”, d’aviació i turisme, en un article firmat pel seu director es rumoreja amb la possibilitat d’un cop d’estat pel dia 23 de Febrer.

8- Entre el 15 i el 20 de Febrer de 1981: l’influent periodista Emlio Romero, que havia estat acomiadat per Suarez com a cap de premsa del Movimiento, proposava obertament, en una columna del diari  conservador ABC,  donar un cop d’estat i posar al General Armada al front.

9- El 19 de Febrer Manuel Fraga (AP) anota al seu diari: “Si se quiere dar el golpe de timón, el cambio de rumbo que todos sabemos que és necesario, se nos encontrará dispuestos a colaborar.”

10- Els dies previs al cop d’estat l’ambaixada americana rep informes de la CIA sobre la imminència del cop d’estat. L’ambaixador és un tal Terence Todman, ultradretà i anticomunista qua havia finançat cops d’estat a llatinoamèrica. El dia 13 de Febrer Todman es reuneix amb el General Armada a Logroño.

11- El 20 de Febrer de 1981 les bases americanes de Rota, Torrejón, Morón i Saragossa estaven en estat d’alerta.  Vaixells americans de la IV Flota van patrullar el litoral Mediterrani i el mateix 23F un avió yanki d’intel·ligència electrònica va sobrevolar la península.

12- El 22 de febrer de 1981, el dia abans del cop, el diari d’extrema dreta El Alcazar publicava una foto buida del congrés amb una fletxa. Si s’unia la fletxa amb el text de l’article  es podia llegir la frase “Antes de que suenen las 18:30 del próximo Lunes” Aquesta és la hora exacta en que Tejero va entrar al Congrés.

13- Els autocars on van anar els militars fins al Congrés van ser escortats per la unitat d’elit del CESID, dirigida pel comandant José Luís Cortina, un ex-falangista que havia simpatitzat  amb Manuel Fraga en un gabinet d’estudis del qual va sorgir Alianza Popular, l’embrió del PP.

14- Els únics mitjans de comunicació que van publicar una edició especial condemnant de forma rotunda el cop d’estat i defensant la democràcia sense matisos des del minut zero van ser El País (amb 6edicions especials des de les 21:00h) i Diario 16 (edició especial a els 24:00h).

15- L’únic partit polític en tot l’estat que va fer un comunicat de condemna del cop va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i els  sindicats, la Unió Sindical de Policies i CCOO qui va convocar una vaga general aquella mateixa nit (gràcies Joan Coscubiela per aquest detall que desconeixia).

16- 4.000 persones es varen manifestar a favor de la democràcia a la carretera de San Jerònimo (Madrid), a pocs metres del Congrés, durant tota la nit del 23F amb algun incident per part de grups d’extrema dreta

17-Dues de les tres úniques persones que no es van seure durant el tiroteig , Santiago Carrillo (PCE) i Gutierrez Mellado (UCD), ja havien coincidit anteriorment en un altre cop d’estat: el 18 de Juliol de 1936, quan ambdós es trobaven a Madrid. Mellado era un dels líders de la 5a columna feixista que atacava la ciutat  i Carrillo era responsable de la seva defensa.

18- Tejero va intentar presentar-se a les eleccions amb un partit d’extrema dreta anomenat”Solidaridad Española” amb el lema “Mete a Tejero en el Congreso“. Afortunadament va ser un fracàs estrepitós.

19- El 19 de Febrer de 1982 es va celebrar el judici contra els autors del 23F. El govern de Leopoldo Calvo Sotelo va limitar al màxim la llista d’implicats (tan sols 33) per no tornar a enfurismar a l’exèrcit. Va ser un judici militar, amb un tribunal endogàmic i el més llarg realitzat mai a la Història d’Espanya fins a la data d’avui.

20- El 14 de Juny de 1982 hi va haver un estrany atemptat quàdruple contra 4 seus del CSID que, tot i ser adjudicats a ETA, molts sospiten que en realitat es tractava d’una advertència dels sectors més ultres del mateix CSID per tal que no s’investigués la seva relació amb el 23F.

21- Tejero i Milans del Bosch van acusar en tot moment al Rei d’estar al darrere del cop. Armada va jurar fidelitat absoluta a la Corona i, paradoxalment,  la va desvincular del cop.

22- El Tribunal Militar va condemnar a Tejero i Milans a 30 anys de presó i Armada a només 6, mentre que tots els membres del CSID van ser declarats innocents. El Govern va recorrer la sentència (excepte pels del CSID) i Armada va ser condemnat també a 30 anys.

 23- 1991. Deu anys després del cop d’estat dos diputats de UCD vàren fer pública una suposada llista amb el Govern Provisional que Armada havia proposat als diputats tancats al Congrés, amb membres de tots els partits polítics. Es la següent: President- Armada (militar) , Vicepresident Polític- Felipe Gonzalez (PSOE), Vicepresident Econòmic- López de Letona (ex-governador Banc d’Espanya), Economia- Ramón Tamames (PCE) Exteriors- Arleiza (AP), Defensa- Manuel Fraga (AP), Obras Públicas- José Luís Álvarez (UCD), Justícia – Gregório Peces Barba (PSOE), Hacienda- Pío Cabanillas (UCD), Trabajo- Jordi Solé Tura (PSUC/PCE), Comerç- Ferrer Salat (president CEOE), Sanitat- Enrique Múgica (PSOE), Informació-  Luís María Anson (Agència EFE), Educació- Herrero de Miñón (UCD), entre altres.

FONT:Anatomía de un Instante“, de Javier Cercas

h1

PRIMARIES SOCIALISTES: Prisa vs Mediapro

gener 14, 2012

El principal partit de la oposició es troba immers en un procés d’eleccions primàries per tal d’escollir qui ha de ser l’encarregat de liderar la alternativa al Govern de Rajoy. Els dos candidats, però, presenten ben poques diferències ideològiques entre ells, algun matís federal o detallet insignificant i gràcies. Ambdós s’han erigit com estendards de la socialdemocràcia quan, no fa ni dos mesos, s’asseien junts en el Consell de Ministres més neoliberal i sotmès al poder de la Banca de tota la història d’Espanya.

Quin és, doncs, el veritable motiu d’enfrontament de les dues candidatures? Molt senzill: els poders econòmics, empresarials i mediàtics que tenen al darrere cada un dels candidats. Es a dir: MEDIAPRO vs PRISA

M’explico: Carme Chacón està casada amb el periodista Miguel Barroso, ex-secretari d’estat de comunicació amb Zapatero entre 2004 i 2005, que va deixar el càrrec per ser conseller delegat a la multinacional publicitària Young & Rubicam, pertanyent al grup econòmic  WPP, que al seu temps és soci de Jaume Roures (MEDIAPRO) amb el que controlen GAMP, una empresa gestora que dirigeix “La Sexta“. Roures és també l’impulsor del diari “Público“.

A través d’aquest laberint financer Zapatero va crear un grup mediàtic propi i independent  a qui va beneficiar descaradament durant el seu mandat, atorgant-li els drets per emetre els partits de quasi tots els equps de futbol, fet que va desencadenar una guerra oberta amb l’altre grup mediàtic de filiació socialista: PRISA.

PRISA, empresa que gestiona el diari “El Pais“, la cadena de ràdio “SER” té part de “Cuatro” i “Sogecable”, havia estat, tradicionalment el bolletí oficial del PSOE amb Felipe Gonzalez i Almúnia. Peró quan Zapatero estava a la oposició corre la llegenda que un dia Jesús de Polanco i Juan Luís Cebrián, els propietaris i cervells prisaics, el van reunir per  marcar-li les directius polítiques, tractant-lo de pelele, fet que a ell el va ofendre molt i, en quant va pujar al poder, no va desaprofitar la ocasió per venjar-se creant MEDIAPRO.

Des d’aleshores les dues corporacions empresarials pugnen una batalla silenciosa i soterrada (tot i que cada cop més evident) per fer-se amb el control polític del PSOE i poder així tenir les exclusives, marcar la línia política o quan giri la truita, poder-se fer amb més beneficis econòmics. No cal dir que PRISA ha optat descaradament pel candidat Rubalcaba, felipista de la vella guàrdia i que res te a veure amb MEDIAPRO , mentre que el grup de Roures fa campanya descaradament per Chacón. Hi ha molts diners en joc!

Alguns exemples de titulars de Público (MEDIAPRO) i El País (PRISA) respecte les primaries socialistes:

TITULARS DE PÚBLICO

Chacón ofrece un PSOE de liderazgos compartidos para frenar al PP

Chacón: “Nuestra batalla és contra la resignación”

Chacón se postula en el PSOE para una oposición firme

TITULARS DE EL PAIS

Rubalcaba parte con ligera ventaja sobre Chacón

Once barones apoyan a Rubalcaba, cuatro a Chacón

Rubalcaba: un cambio “inteligente” y “solvente”para un proyecto nacional

h1

ÀNGEL ROS: El talp convergent per acabar de dinamitar al PSC?

Novembre 27, 2011

Després de la derrota sense pal·liatius del socialisme català i espanyol, les diferents federacions i agrupacions socialistes hauran de fer els seus diversos congressos per escollir quin es el camí ideològic que segueixen a partir d’ara. De moment José Bono ja ha demanat que el nou Secretari General del PSOE sigui “un espanyol sense complexos”, la qual cosa no dona gaires esperances de trobar cap espurna de llum en laberint neoliberal on s’ha sumit l’antic partit de Pablo Iglèsias, Largo Caballero o Negrín.

Per si això fos poc, un dels líders que més es postulen a Catalunya per dirigir el PSC , Àngel Ros, té tota la pinta de ser un “talp convergent” disposat a fer virar el partit cap als peus d’Artur Más, de la mateixa forma que Oriol Junqueras  sempre es troba  a punt per fer les genuflexions que calguin per tal que la dreta nacionalista els regali alguna molla en forma de carreg a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple. I si volem que algun dia l’esquerra reconquereixi la Generalitat, la cosa no es gaire esperançadora que diguem.

I bé, doncs, qui és aquest Àngel Ros?

Després de llicenciar-se en Física, doctorar-se en Informàtica i fer màsters d’Administració va ocupar diversos alts càrrecs a l’empresa de Coca-Cola i a l’Ajuntament de Lleida, on va esdevenir Alcalde després de la marxa d’Antoni Ciurana a la Conselleria d’Agricultura. Ros ha estat re-escollit al front de la Paeria amb un suport elevadíssim fruit, però, de la seva política demagògica i populista que s’ha caracteritzat per:

-Islamofòbia: Dos dies després que Zapatero acceptés les ordres de Merkel per carregar la crisi sobre els treballadors, casualment Ros decideix obrir una absurda polèmica prohibint l’ús del Burka als edificis públics de Lleida, amb l’únic vot en contra d’ICV. Amb aquesta moció  (tombada posteriorment pel TSJC) tan sols va aconseguir que les dones víctimes d’aquesta explotació masclista quedessin recloses a casa seva sense possibilitat d’emancipar-se anant a una biblioteca o una escola i, per  altre banda, va obrir el meló de l’odi envers els musulmans que tant joc ha donat a la ultradreta d’Anglada, qui va aplaudir fervorosament la mesura. Per si no fos poc, just després va negar el permís d’obra per la construcció d’una mesquita a les afores de Lleida, al·legant dubtosos motius d’aforament.

– Opus Dei: En canvi, la secta cristiano-feixista més poderosa i rica sí ha rebut un tracte d’allò més complaent per part de Ros: va ser homenatjat pel col·legi opusí Terraferma, i també ha participat en algun acte de la Prelatura, en què ha elogiat la figura de “San Jose María”, així com va presidir una convenció de l’Associació d’Amics del Camí, on es va recordar el pas d’Escrivà de Balaguer pels Pirineus de Lleida.

Repressió contra la prostitució: Ros ha estat un abanderat de la ma dura policial i la repressió envers les prostitutes, modificant i endurint l’ordenança del civisme l’any 2009 per tal que no hi hagués cap barjaula a l’entrada ni a la sortida de la ciutat, traslladant però aquesta complexe problemàtica cap a totes les ciutats veïnes que no poden fer-hi front al no disposar de policia local.

– Obres faraòniques i absurdes: Ros va guanyar molts vots durant els anys de bonança llençant els diners per la finestra sense mesura i ha esdevingut una abanderat de les infraestructures més cares i absurdes que poblen el territori ilergeta, com l‘Aeroport d’Alguarie (va costar 90 milions d’euros, més del doble del pressupostat, i amb prou feines té un vol a la setmana); el desmesurat Pont del Príncep de Viana, (l’únic al món amb dos braços oberts a l’exterior de 40m d’alçada i 534 punts de llum), la majestuosa Llotja (un macro-palau de congressos i teatre , de 38.000m quadrats, sis sales, la més gran de Catalunya després del Liceu i el TNC). En els pressupostos de l’any 2010 l’Ajuntament de Lleida arrossegava un dèficit de 118.531.942€ .

Per molt que investigo no he trobat ni una cosa remotament progressista que hagi fet aquest senyor en tota la seva existència, més enllà de militar al PSUC durant la seva vida universitària. Xenofòbia, demagògia, ma dura policial, obra pública desmesurada… si aquest és el recanvi que té el PSC,ho porten clar!

PD: la imatge central correspon a Àngel Ros participant en un acte de l’Opus Dei.

h1

Valoració dels resultats electorals

Novembre 21, 2011

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.

h1

Valoració Global del Govern de Zapatero

Novembre 6, 2011

El dia 30 de Juny de 2005 resumeix perfectament el millor i pitjor de Zapatero: en la mateixa sessió en que s’aprova el Matrimoni Homosexual, es vota la reducció d’impostos a les grans fortunes a les SICAVS, on els rics amaguen el seu patrimoni.

Zapatero es ara mateix el polític menys valorat de tot el panorama polític actual, generant un àmpli rebuig i desconfiança des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra, passant pel seu propi partit que durant aquesta campanya l’amagarà dissimuladament al darrere de totes les velles glòries socialistes.

I, certament, ZP ha acabat el seu mandat enfonsat per la crisi, l’atur i, sobretot, les mesureres neoliberals que ha aplicat pressionat pels mercats internacionals; però seria molt injust acomiadar aquests 8 anys mirant tan sols la “foto finish” i no realitzant un balanç el més objectiu d’aquestes dues legislatures d’una forma global i objectiva.

COSES QUE HA FET PROU BÉ

IGUALTAT: Aprovació del matrimoni i adopció homosexual, la llei d’identitat de gènere i aprovació del canvi de sexe gratuït. Llei d’Igualtat i contra la Violència de Gènere. Ampliació de la Llei de l’Avortament als 16 anys i sense condicions prèvies.

– INTERIOR: L’adopció del carnet per punts, que ha fet baixar en picat el nombre d’accidents en carretera. La fi del terrorisme al País Basc, Zapatero va arriscar molt amb la treva etarra, va viure l’assetjament de la dreta i la traïció dels sectors més ultres de la banda terrorista, amb morts pel mig, però finalment s’ha acabat amb aquesta lacra.

COSES QUE ES PODRIEN HAVER FET MILLOR

– EDUCACIÓ: Retirada de les lleis que pretenien fer una educació elitista (LOE i LOU), introducció d’una assignatura per ensenyar valors cívics i tolerància (Educació per la Ciutadania), tot i que al mateix temps s’aplica un Pla Bolònia que encareix molt l’accés a la universitat i dificulta compaginar estudis i treball.

– DEFENSA: S’han retirat les tropes d’Irak, s’ha rebaixat tímidament el pressupost armamentístic, però seguim mantenint tropes a l’estranger (Afganistan i Líbia) a un preu elevadíssim que no ens podem permetre, sense entrar en si la seva presència està justificada o no.

– RELACIÓ AMB CATALUNYA: Es retornen els Papers de Salamanca, però per fascicles i amb retard; s’aprova l’Estatut de Catalunya, però descafeïnat i obrint polèmiques absurdes en tribunals que tan sols beneficien a la dreta essencialista; no s’actua amb prou fermesa davant les onades d’anticatalanisme pepero ni davant els atacs a la immersió lingüística per part d’alguns jutges; s’aprova un nou finançament per l’administració catalana, però que la crisi redueix a escorrialles.

IMMIGRACIÓ: Es regularitzen la majoria de nouvinguts il·legals que el PP tenia treballant en negre i fent competència deslleial; però es mantenen els CIES com a centres de detenció per motius ètnics, amb pallisses al marge de la llei. No s’il·legalitzen aquelles formacions polítiques de caire antidemocràtic i feixista, com PxC, que promouen l’odi racial i ataquen la convivència.

– CULTURA: Algunes propostes interessants com la Llei del Cinema, per protegir les nostres produccions envers Hollywood, o la Llei de la Memòria Històrica (que certament podria haver estat més contundent), han quedat eclipsades per la nefasta gestió de Sinde, al servei d’una màfia corrupta com és la SGAE en contra de la llibertat de circulació de la cultura.

– MEDI AMBIENT: Cristina Narbona va ser una bona ministra, fent algun esforç per protegir les costes de l’especulació; però aquí es van acabar les bones notícies: s’allarguen la vida a les nuclears, es subvenciona el carbó i es protegeix l’industria pesquera  per davant de l’extinció imminent dels bancs de pesca.

COSES QUE S’HAN FET FATAL

– ECONOMIA: Un desastre absolut, sense pal·liatius. Zapatero realment no té ni idea de teoria econòmica i ha anat canviant d’opinió sobre la marxa: primer va seguir amb la des-regulació neoliberal i la bombolla immobiliària que li va deixar Rodrigo Rato, generant riquesa i superàvit de la especulació pura i dura; després es va entestar en negar la crisi tot i la seva evidència; posteriorment va adoptar el keynesianisme socialdemòcrata amb un Pla Espanya mal enfocat i definit; posteriorment recula i acaba obeint als mercats, realitzant reformes al servei dels rics i de les finances internacionals. El rebaix de la tributació al Patrimoni i a les SICAVS es per penjar-lo a la forca.

-TREBALL I PENSIONS: 5.000.000 d’aturats hauria de ser un motiu suficient per empresonar a un President del Govern. En quin moment se li va passar pel cap que la reforma laboral per abaratir l’acomiadament serviria per generar ocupació? Com es pot ser tant estúpid? Això per no parlar de l’endarreriment de la jubilació als 67 anys, justificat amb teories demogràfiques falsejades que oculten la tassa de natalitat dels nouvinguts. En cap moment ha estat capaç d’adoptar una planificació estratègica per re-orientar la creació de treball envers la innovació, la qualitat i les noves fonts d’energia.

– REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ: Per acabar d’enfonsar al seu propi partit en la marginalitat, a Zapatero no se li ocorre cap altre forma d’acabar la legislatura reformant la Constitució per blindar el dèficit zero neoliberal i primar la paga del deute a la política social, sense sotmetre la reforma a cap mena de referèndum democràtic i sense que la prima de risc  del nostre deute públic baixés ni una dècima (al contrari).

h1

LACIANA: Carbó, corrupció i l’esquerra del s.XXI

Setembre 29, 2011

Que el carbó és una energia contaminant, absolutament superada i que ha de deixar de ser explotada ho sap tothom… excepte, la població lleonesa de Laciana, on recentment el moviment 15M ha fet una campanya de difusió per explicar un cas esfereïdor de corrupció i explotació mediambiental, dins el projecte “Toma la Montaña”

La Vall de Laciana, molt a prop d’on viu Zapatero, és un indret de màxima protecció mediambiental declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, lloc d’importància comunitària, zona de protecció d’aus i es troba protegida per la llei europea Red-Natura 2000. Això no ha estat impediment perquè s’hi practiqui la mineria del carbó a cel obert, causant la desforestació massiva, escombreres, abocament de residus i núvols de pols tòxica.

La mineria del carbó és absolutament deficitària i tan sols es manté en actiu gràcies a les subvencions públiques, del tot fraudulentes per part del govern espanyol atès la legislació europea i la protecció mediambiental de la zona, fet que va causar una multa dels tribunals europeus de 170.000.000 euros.

Aquestes subvencions consten de 275 milions d’euros anuals que van directament a la butxaca de l’empresa CMC, propietat d’un cacic i mafiós local anomenat Victorino Alonso que compta amb el suport de l’ajuntament del PSOE, és accionista  del Diario de Leon i es dedica a boicotejar la implantació a la zona de cap indústria que no depengui directament del carbó. En quant el govern de l’estat va amenaçar amb retirar les subvencions Alonso va deixar de pagar als treballadors provocant mobilitzacions a favor de la indústria, per part dels sindicats miners i gestions d’IU al Parlament Europeu a favor del carbó (El Grup Verd òbviament va votar en contra).

El moviment ecologista, amb suport de sindicalistes jubilats, porten mols anys lluitant en contra d’aquesta barbàrie, causa  a la qual s’ha afegit recentment el 15M. Aquest és doncs un magnífic exemple de cap a on ha d’anar l’esquerra del segle XXI: defensar els drets dels treballadors si, però no a base d’inflar un model productiu insostenible. Cal repensar de cap a peus l’economia en base a dos vectors: les relacions de propietat per una banda, i un model de decreixement i sostenibilitat que ens permeti viure a tots sense especular destruint el medi que ens rodeja

h1

El cop d’estat del PPSOE contra la Constitució

Agost 24, 2011

La Constitució Espanyola, amb els seus defectes i mancances que son molts, va suposar una fita històrica en l’esdevenir polític d’Espanya: per primer cop l’any 1978 es va establir un marc jurídic i legal que no era fruït exclusivament d’una sola ideologia, com va succeir amb totes les constitucions anteriors des de 1812, sinó que era un pacte ampli i global entre forces polítiques tan antagòniques com els hereus del franquisme, la AP de Fraga, així com l’únic partit que va articular la resistència antifeixista, el PCE/PSUC, passant pels nacionalistes catalans el PSOE o UCD. Tothom va haver de cedir en aspectes fonamentals i el resultat ha estat el més llarg període d’estabilitat legal dins un règim democràtic conegut fins a la data.

Ja fa temps venim escoltant diverses reivindicacions de modificació constitucional per diversos motius com serien la proclamació de la IIIª República, l’encaix de l’Estatut de Catalunya o l’aprofundiment de la democràcia, entre d’altres; però els poder executiu de torn sempre responia al·legant les enormes dificultats que suposaria iniciar un procés de reforma constituent.

Doncs bé, ahir vam assistir completament atònits i atordits a  un dantesc i lamentable espectacle veient com el mercat capitalista aconseguia imposar una dràstica remodelació al text constituent per aniquilar de facto l’Estat del Benestar, impossibilitant que mai cap Govern central o de cap ajuntament, autonomia, diputació o consell comarcal pugui incrementar el seu dèficit públic per tal d’afrontar les seves despeses socials. Es a dir, mai es podrà fer una política keynesianista o socialdemòcrata a Espanya, encara que IU-ICV guanyés per unanimitat les eleccions en tots els ajuntaments i autonomies.

Per acabar d’adobar aquesta eutanàsia a la democràcia, resulta que la reforma es tramitarà amb malevolència estival,  i una inusitada rapidesa, sense que es pugui sotmetre a referèndum i els ciutadans puguem  expressar la nostre opinió sobre aquest sanguinari atemptat terrorista que ens situa de facto en una dictadura neoliberal.  Tan sols espero que els votants socialistes obrin els ulls d’una punyetera vegada i vegin que sota les sigles del PSOE s’hi amaga la dreta més facha, ultra i venuda al capital possible, convertint al partit de Pablo Iglesias, Largo Caballero i Negrín en un mer tentacle dels poders econòmics.

I jo em pregunto… que succeirà amb aquelles administracions endeutades fins a les celles (es a dir, quasi totes)? Hi han ajuntaments, com el de Moià, on CIU hi va deixar un dèficit del 400%. Vindran els tancs de l’exèrcit a fer complir la Constitució? El Tribunal Constitucional il·legalitzarà l’ajuntament? Obligaran als ciutadans a pagar milions d’euros de els seves butxaques o emigrar? Quin misteri!