Posts Tagged ‘Prisa’

h1

Per què La Sexta dona suport a Podemos?

gener 7, 2015

Darrerament s’han escoltat tota mena de teories conspiranoiques sobre les fosques raons que han dut a La Sexta, o Público a donar suport a Podemos. Jo simplement em limitaré a fer un breu repas, el més objectiu possible, per la història de les relacions entre l’esquerra i els grups mediàtics a Espanya en els darrers 40 anys, per tal de poder entendre les arrels de tot plegat.

#a2Podemos

Comencem pel començament. Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, concretament el 1958, a Santander (Cantabria), un fill orfe de militars franquistes, membre de associació feixista “Frente de Juventudes“, el qual funda l’Editorial Santillana, dedicada a fer quaderns de cal·ligrafia. El seu nom es Jesus de Polanco. Aquesta editorial s’enriqueix enormement el 1970 al disposar del monopoli dels llibres de “Formación del Espíritu Nacional“, per ideologitzar els infants en el nacionalcatolicisme, gràcies a l’ajuda del Ministeri d’Educació, que li filtra els temaris abans que a la resta d’empreses (que no estan a temps de fer els canvis), aconseguint així el monopoli del mercat.

Poc després de la mort de Franco Estats Units, en plena Guerra Freda, vol evitar l’auge el Partit Comunista d’Espanya donant suport al PSOE, liderat llavors per un grup joves carismàtics, per tal de fer una Transició sense ruptura. Es dins aquesta lògica que Polanco funda El País el 1976, amb tots els diners guanyats gràcies al règim feixista. El seu director serà Juan Luís Celebrian, cap dels serveis informatius de RTVE durant els darrers anys de la dictadura, així com de la revista “Pueblo”, veu del sindicat vertical franquista.

L’operació surt perfecte: el 1982 el PSOE puja al poder amb Felipe Gonzalez i el PCE/PSUC s’enfonsa completament. Polanco cada cop acumula més poder i, gràcies als favors de la Moncloa, funda el holding empresarial comunicatiu PRISA, amb la Cadena SER, Cadena Dial, 40 Principales, M80, Canal +, Radio Olé, Màxima FM, part de Cuatro i Telecinco. La seva influència dins el PSOE durant el felipisme es tan gran que una editorial dolenta podia tombar un Ministre.

Quan Felipe Gonzalez perd el 1996, unes inesperades i sorprenents primaries celebrades el 1998 donen tot el poder a un díscol als interessos del grup editorial, Josep Borrell. Aquest acaba dimitint pocs mesos després, quan dos ex-col·laboradors seus son imputats en un escàndol fiscal. Segons un d’ells, Ernesto Aguiar, va ser una conspiració tramada per PRISA, La Caixa i la vella guàrdia del PSOE.

Després de que Almunia, el candidat fidel a Polanco, s’ensorrés a les urnes contra Aznar l’any 2000, el XXXVé congrés del PSOE el guanya, contra tot pronòstic, un desconegut José Luís Rodríguez Zapatero, derrotant al candidat favorit per PRISA José Bono. PRISA tracta des del primer moment de doblegar i domesticar a Zapatero. Es comenta que Polanco i Cebrian el visiten al 2002 per dictar-li els seus designis. Tenen una agria discussió, Polanco i Cebrián tracten ZP de ximple i pusil·lànime i no perden ocasió per ridiculitzar-lo en els seus mitjans, esperant fer una “Operació Borrell 2” i posar un candidat més afí als seus interessos.

Però… sorpresa! ZP esdevé President del Govern el 2004. Zapatero no ha oblidat les ofenses i humiliacions que PRISA li ha dedicat durant el seu període com a Líder de la Oposició i decideix culminar la seva venjança definitiva: encarrega al seu Secretari d’Estat de Comunicació Miguel Barroso la creació d’un grup de comunicació d’esquerres independent de PRISA, anomenat Mediapro amb un canal (La Sexta) i un diari (Público), a qui afavoreix descaradament per davant del grup de Polanco.

Durant els 7 anys de Govern ZP les guerres entre PRISA i Mediapro son èpiques i sanguinolentes, especialment després que Zapatero donés a Mediapro els drets del futbol el 2009, amb uns beneficis de 350 milions. El País carrega durament contra les mesures de ZP, especialment contra la Ministra de Vivenda Carme Chacón, esposa del creador de Mediapro, Miguel Barroso. El Govern es divideix en dos bàndols, la vella guàrdia més favorable a PRISA i els joves zapateristes afins a Mediapro.

L’enfrontament entre els dos grups de comunicació progressistes arriba la seva culminació a l’hora d’escollir successor a ZP, en el XXXVII Congrés del PSOE. Com ja vaig explicar en un article, PRISA va fer campanya descarada per Rubalcaba i Mediapro per Carme Chacón. Rubalcaba-PRISA guanya i Chacón-Mediapro perd.

Derrotada i enfonsada, Mediapro no pot sobreviure sense les ajudes del poder i es veu obligada a tancar Público en paper. El 2012 La Sexta es fusiona amb Antena 3, presidida per Jose Manuel Lara. Tot i així Mediapro-Globomedia manté el 51% de capital a “Getsora de Inversiones Audiovisuales La Sexta” i aconsegueix mantenir una línia editorial pròpia d’esquerres.

Però a qui donaria suport ara Mediapro? Chacón es troba marginada al Congrés de Diputats i acaba exiliada a fer de professora, així doncs cal descartar aquesta opció. El poder de Rubalcaba-PRISA dins el PSOE es absolut i combatre’l des de dins resulta impossible, ja que aquest es dedica a aplaçar sine die les primaries internes. I es llavors quan descobreixen a Pablo Iglesias. Igual donant veu a nous grups podien debilitar la candidatura europea d’Elena Valenciano, ma dreta de Rubalcaba?

Ja el 2012 Iglesias col·labora escrivint a Público,el novembre d’aquell any apareix per primer cop en televisió a La Sexta Columna i, a partir de maig de 2013, esdevé un habitual als debats de La Sexta. El 5 de Desembre de 2013 el Diari Público passa a emetre La Tuerka (debat polític digital creat per Pablo Iglesias) a la seva pàgina web. Tan sols un més després, el 12-13 de Gener del 2014, es presenta Podemos en un acte retransmès en directe per Público.

A les eleccions europees, Podemos aconseguia 5 eurodiputats i Rubalcaba presentava la seva dimissió al front del PSOE. Mediapro havia guanyat la batalla i culminat la venjança política. Les accions de PRISA passen de 10 e/acció (al 2008) a tan sols 0,2 e/acció actuals, mentre que en el mateix període la cotització d’A3Media-Mediapro puja dels 4 e/acció als 11,1. Però la guerra just havia començat. Chacón ni tan sols presenta candidatura al XXXVIII Congrés del PSOE. Mediapro ha perdut absolutament tot l’interès en aquest partit. Quina necessitat hi ha de batallar amb PRISA pel timó d’aquest vaixell a la deriva quan en poden tenir un de nou per ells sols? Una operació que recorda bastant, per cert, a la que van fer Polanco i El Pais amb el PSOE el 1976.

PD: Amb aquest article no vull deslegitimar en absolut a Podemos i al seu projecte. Simplement es una exposició objectiva de fets i dades. No pretenc entrar en el debat ètico-moral sobre si es legitim emprar eines del capitalisme per transformar el sistema. Jo personalment crec que si, ja que soc maquiavèl·lic i materialista, per tant defenso que els fins justifiquen els mitjans i hauria fet el mateix. Els felicito, doncs, per saber aprofitar la ocasió en mig d’una guerra que no era la seva. Lenin també va fer quelcom similar en mig de la I Guerra Mundial, per tal que els alemanys el deixessin tornar  en tren a Rússia i fer la Revolució de Febrer, cobrant quantioses sumes del Kaiser Guillem II.

Anuncis
h1

PRIMARIES SOCIALISTES: Prisa vs Mediapro

gener 14, 2012

El principal partit de la oposició es troba immers en un procés d’eleccions primàries per tal d’escollir qui ha de ser l’encarregat de liderar la alternativa al Govern de Rajoy. Els dos candidats, però, presenten ben poques diferències ideològiques entre ells, algun matís federal o detallet insignificant i gràcies. Ambdós s’han erigit com estendards de la socialdemocràcia quan, no fa ni dos mesos, s’asseien junts en el Consell de Ministres més neoliberal i sotmès al poder de la Banca de tota la història d’Espanya.

Quin és, doncs, el veritable motiu d’enfrontament de les dues candidatures? Molt senzill: els poders econòmics, empresarials i mediàtics que tenen al darrere cada un dels candidats. Es a dir: MEDIAPRO vs PRISA

M’explico: Carme Chacón està casada amb el periodista Miguel Barroso, ex-secretari d’estat de comunicació amb Zapatero entre 2004 i 2005, que va deixar el càrrec per ser conseller delegat a la multinacional publicitària Young & Rubicam, pertanyent al grup econòmic  WPP, que al seu temps és soci de Jaume Roures (MEDIAPRO) amb el que controlen GAMP, una empresa gestora que dirigeix “La Sexta“. Roures és també l’impulsor del diari “Público“.

A través d’aquest laberint financer Zapatero va crear un grup mediàtic propi i independent  a qui va beneficiar descaradament durant el seu mandat, atorgant-li els drets per emetre els partits de quasi tots els equps de futbol, fet que va desencadenar una guerra oberta amb l’altre grup mediàtic de filiació socialista: PRISA.

PRISA, empresa que gestiona el diari “El Pais“, la cadena de ràdio “SER” té part de “Cuatro” i “Sogecable”, havia estat, tradicionalment el bolletí oficial del PSOE amb Felipe Gonzalez i Almúnia. Peró quan Zapatero estava a la oposició corre la llegenda que un dia Jesús de Polanco i Juan Luís Cebrián, els propietaris i cervells prisaics, el van reunir per  marcar-li les directius polítiques, tractant-lo de pelele, fet que a ell el va ofendre molt i, en quant va pujar al poder, no va desaprofitar la ocasió per venjar-se creant MEDIAPRO.

Des d’aleshores les dues corporacions empresarials pugnen una batalla silenciosa i soterrada (tot i que cada cop més evident) per fer-se amb el control polític del PSOE i poder així tenir les exclusives, marcar la línia política o quan giri la truita, poder-se fer amb més beneficis econòmics. No cal dir que PRISA ha optat descaradament pel candidat Rubalcaba, felipista de la vella guàrdia i que res te a veure amb MEDIAPRO , mentre que el grup de Roures fa campanya descaradament per Chacón. Hi ha molts diners en joc!

Alguns exemples de titulars de Público (MEDIAPRO) i El País (PRISA) respecte les primaries socialistes:

TITULARS DE PÚBLICO

Chacón ofrece un PSOE de liderazgos compartidos para frenar al PP

Chacón: “Nuestra batalla és contra la resignación”

Chacón se postula en el PSOE para una oposición firme

TITULARS DE EL PAIS

Rubalcaba parte con ligera ventaja sobre Chacón

Once barones apoyan a Rubalcaba, cuatro a Chacón

Rubalcaba: un cambio “inteligente” y “solvente”para un proyecto nacional