Qualitat periodística

La passada setmana es va publicar a la premsa un reportatge a dues pàgines sobre el projecte arqueològic amb el qual col•laboro laboralment des de fa un més i tot l’equip d’investigació varem poder contemplar horroritzats la magnitud de la tragèdia: l’article periodístic contenia un desmesurat cúmul d’inexactituds, errors, tergiversacions, interpretacions equivocades i falsificacions deliberades de les dades científiques que nosaltres mateixos els havíem transmès, fins a uns nivells escandalosos.

Jo entenc perfectament que un llicenciat en periodisme no té perquè tenir un profund coneixement especialitzat sobre tot allò del que informa, faltaria més, però que menys que saber transmetre la informació sense inventar-se dades fantasioses i ser capaç de documentar-se mínimament sobre allò del que escriu.

Que deu hi haver de veritat doncs a la resta de noticies??? A saber la quantitat de troles que ens estan colant a diari.!!Que ensenyen als estudiants a les facultats de comunicació?? Es que no estem parlant d’un full parroquial o d’un diari gratuït sensacionalista, sinó de La Vanguardia, un dels 3 diaris més venuts a Catalunya, que disposa d’un alt grau de prestigi!

No dic que la objectivitat sigui necessària ni desitjable, sé perfectament que és una veritable quimera aconseguir separar la opinió de la informació quan estem tocant temes de política i qui ens paga és una corporació empresarial editora amb interessos concrets dintre del entramat polític, però es que estem parlant de ciència i cultura!

En fi, com a bona mariculta/mariprogre sempre em quedarà pensar que això en El País no hauria passat… o si? En tot cas és l’únic diari, tot i la seva marcada tendència política pro-gubernamental, manté uns mínims de qualitat respectables per que la resta… Entre la mediocritat provinciana del Avui, el sensacionalisme de Público i la superficialitat de El Periòdico, anem apanyats!

I vosaltres que en penseu?

PD: Llista d’errors a comentaris!

Soc Doctor (i jo sense saber-ho)

Doncs si! Avui m’he assabentat, gràcies a la premsa, que jo tinc el títol de “Doctor en Antropologia“.

I ja és ben curiós eh! Perquè resulta que no recordo haver redactat ni una ratlla de la Tesina i no diguem ja de la Tesi! Potser en una nit de borratxera, sota els nebulosos efectes etílics, em va donar per escriure 2.000 pg d’investigació, en una disciplina que ni tan sols és la meva especialitat, i per un d’aquells casuals va caure en mans d’un tribunal… quin misteri!

A veure, si la premsa ho diu, jo m’ho crec! Algú recorda que un mitjà de comunicció hagi publicat mai una dada incorrecte o tergiversada? Per favor!

Doncs res, vaig a mirar per casa, no fos cas que tingui algún altre títol acadèmic oblidat… qui sap si ara mateix soc “Ingenier Superior en Ports i Camins“, o potser  “Master en Direcció d’Hotels” i jo aquí perdent el temps!

Com ser una “Mariculta” i no morir en l’intent!

Els gais bàsicament ens dividim en tres grups perfectament definits: per una banda aquells que es troben obsessionats amb la seva bellesa física i passen les hores mortes dins un gimnas per tindre un cos 10 (musculocas), aquells que creuen que el glamour és un mer sinònim d’elegància, roba cara o pentinats d’infart  i finalment els “Maricultes“, aquells que formem l’avanguarda cultural del segle XXI i sabem que el glamour es troba realment a la bellesa intel·lectual!

Dins aquest grup trobem històricament personatges que, amb la seva capacitat creativa han estat capaços de fer avançar de forma determinants l’art, la liteatura o la ciència: estem parlant de Plató, Aristòtil, Miquelàngel, Leonardo da Vinci, William Shakespeare, Oscar Wilde, Federico Garcia Lorca, Lluís Llach o Arqueòleg Glamurós, per citar tan sols alguns des més coneguts.

Doncs avui us donaré una lliçó magistral de com arribar a formar part d’aquest selecte i elitista grup: ja us aviso que no és fàcil, però tot és posar-s’hi! Els únics requisits bàsics son ser gai (obviament!), ser alt, prim i haver estudiat una carrera universitària (que no sigui una enginyeria).

1.- CINE: És obligatòri veure sempre els films en versió original subtitolada, preferentment en cinemes com Verdi o Floridablanca, a poder ser de cinema d’autor i eropeu. MAI  pelis comercials americanes en una gran superficie i doblades, aixó es un veritable crim per una Mariculta!
FRASE ILUSTRATIVA: “Que no saps qui és David Lynch? Fora del meu llit ara mateix!!!”

2.- MÚSICA: Preferentment alternativa anglesa o antiga i rara; en el cas que us agradi un artista comercial ho podeu arreglar fent-vos fan de les seves cançons més extranyes com cares B o rareses. És imprescindible emprar el major nombre de tecnicismes anglesos en qualsevol conversació musical.
VOCABULARI BÀSIC: Mainstream, underground, backstage, indiecool, technopop, electroclash, rave…

3.- PREMSA: El diari mariculte per excelència és El País, en tots els seus aspectes i seccions. A males males, podeu compar La Vanguardia o Público. No queda gaire bé llegir l’Avui o EL Periòdico i sobretot MAI diaris esportius!
FRASE ILUSTRATIVA: “Ahhhhggg! He tocat l’Sport, em vaig a desinfectar!”

4.- ART: Com més avanguardista, abstracte i menys figuratiu millor. És igual que no entngueu res, no hi ha res a entendre, simplement mireu-lo fixament amb cara d’interessant i expresseu amb veu alta aquells sentiments onírics que us reporti amb un vocabulari ple de tecnicismes artístics.

5.- LITERATURA: llegir molt és la base de tot mariculte que es precii. Qualsevol cosa és bona menys: literatura infantil ( això inclou des de “Teo va al Zoo” fins a “Harry Potter”  ), bestsellers, llibres mediàtics i llibres de cuina. Per fer més punts: llegir poesia! amb aixó entreu directe al cel mariculte!

6.- ALTRES: La cultura no té límits, no li poseu vosaltes! Mai està de més tenir una sòlida base de coneixements històrics, antropològis i filosòfics per quedar bé en qualsevol conversa amb una altre mariculte i sobretot per poder citar a autors famosos, en plan: “Com diria Nietzche, alló que no ens mata ens fa més forts“. Citar frases en llatí ja és lo más!

Doncs res, dit aixó: per que no ens unim tots els maricultes per fer un grup secret, dominar el món i expulsar tota la garruleria i la vulgaritat de la faç de la terra? Nemo? Rafa? Us hi apunteu?