CRÒNICA DE SITGES’08 (III i final)

Divendres 10

Zombie Walk

Després d’una breu pausa a Hospitalet varem tornar a aterrat al Festival on, en homenatge al aniversari del arxiconegut film “La nit dels morts vivents“, s’havia congregat un veritable carnaval ambulant caracteritzat pel gore més extrem i uns maquillatges impossibles, recarregats d’efectes especials per simular la putrefacció més horrenda.

Nosaltres no anàvem caracteritzats ja que varem arribar a les mil, però el nostre amic “El niño del Exorcista” (a la foto) ho va fer per tots nosaltres! La festa va consistir en una tètrica rua i un concert de psicobiily amb grups de pintorescos noms com “Eyaculación Postmortem”.

MY DREAM OF LONELINESS NEVER WALKS ALONE

No quedaven entrades per quasi res, però com teníem el mono cinèfil varem cometre el terrible error d’entrar a veure aquesta freakiada de peli: una cinta alamana experimental, amb escenes inconnexes, sense cap mena d’argument ni sentit, on s’anaven succeint versions pornogràfiques de la caputxeta vermella amb monòlegs d’Adolf Hitler explicant acudits.

El millor: ehhmmm… bé… pasapalabra!

El pitjor: Veure aquest toston a mitjanit va resultar una àrdua lluita contra la narcolèpsia!

Nota: 2/10

Dissabte 11

PRIME TIME

Un film espanyol que parteix d’una idea prou bona, tot i que no gaire original: Un grup de persones son tancades contra la seva voluntat en un reality show extrem on el públic decideix a qui maten. Tot i així no acaba de ser una peli excepcional, degut al seu amateurisme interpretatiu i de realització. Em va deixar un regustet a “Cube” i a “El método Grolhom”.

El millor: Quan maten al fatxa, amb tot el cine aplaudint!

El pitjor: Els actors venen tots d’UPA Dance i “Al salir de classe”: no tenen credibilitat!

Nota: 7/10

Aps! A la sortida em van entrevistar de la tele, però no sé de quin canal, si algú em veu que m’avisi.Gràcies!

FESTA!

Finalment hem aconseguit descobrir una discoteca gai a Sitges que no sigui leather ni bear! Era força petita, amb una mitjana d’edat elevadísisma i les meves amigues eren les úniques noies, però ens van oferir un genial espectacle d’streap-tease integral amb un boy vestit de poli by the face!

I res, fins aquí la crònica d’aquest Festival. Per les estadístiques i els comentaris, veig que no ha despertat cap mena d’interés en vosaltres: que hi farem!! Ja sabeu que escric el que em rota independentment del seu èxit!

Carta oberta a Barack Obama

Estimat Senador Barack Obama:

En primer lloc deixa’m que et feliciti per la teva flamant nominació a la Presidència dels EUA pel Partit Demòcrata, trencant per primer cop a la Història la veda que deixava aquest càrreg en mans exclusives de la raça blanca, així com pel teu excel·lent discurs d’accpetació davant 80.000 seguidors i 40.000.000 telespectadors.

Has de saber que jo, molt abants que el teu nom sonés a tots els mitjans de comunicació, ja et vaig nomenar Top 1 en una llista que vaig fer dels polítics més atractius del món sencer… tot i que s’ha de reconèixer que la competència del gremi polític no era gaire dura i que a mi els negres em posen a cent.

Primer de tot felicitar-te per l’elecció de Joe Biden com a candidat a la Vicepresidència, un ferm defensor del matrimoni homosexual, de la derrogació de la homofòbica i anacrònica llei “Don’t ask, don’t tell” (en la que no es permet sortir del armari al exèrcit) i redactor del Pla Nacional contra el VIH. Amb aquests companys de viatge no es pot arribar a mal port.

Primer de tot et voldria aconsellar que no subestimis als teus enemics: el Partit Republicà se la sap molt llarga, té el suport de sectors econòmics poderossissims (petroleres, indústria armamentística, esglesies vàries…) i a més compta amb la malèfica bruixa Sarah Palin com a nº2 (tot i que TATXAN! estan começant a sortir a la premsa suposats escandols familiars en el seu inmaculat currículum com que el seu darrer fill es en realitat el seu net, fruït d’un embaraç no desitjat de la seva filla adolescent, ohhhh!).

També et volia fer una proposta de cartell electoral per tal d’atreure el vot gai i femení, que pots veure sobre aquestes ratlles. Aquí a Catalunya un pobre desgraciat anomenat Albert Rivera en va fer un de molt semblant i va aconseguir 3 diputats sense tindre ni una sola idea!

I finalment demanar-te siusplau, que si finalment guanyes les eleccions, el pragmatisme del govern diari no faci caure en l’oblid les teves promeses electorals. Sé que dirigir un país ple de garrulos, fanàtics religiosos i fans de les armes pot resultar una àrdua tasca per algú tan culte, intel·ligent i atractiu com tú, però pensa que més dificil serà per a milers de persones d’esquerres, com jo, mirar la bandera dels Estats Units i en comptes de sentir una espunrna d’odi com recorre la nostre espina dorsal, sentir-nos orgullosos de saber que el país que un dia va fer la guerra freda, va llençar la bomba atòmica i va donar suport a Franco i Pinochet, avui la dirigeix una persona somiadora que creu en la justicia i en un mon millor.

No ens fallis!

Molta sort i endevant!

Arqueòleg Glamurós

PD: També tinc una altre proposta de cartell, aquesta dedicada a la meva idolatrada Sarah Palin, (ultrafatxa, candidata a la vicepresidència pel Partit Republicà) que, a partir d’aquest moment, queda nombrada com a persona criatura més odiada en aquest blog!

Solucions imagnatives a la sequera

Que si el Roine, que si l’Ebre, que si el Segre… prou! Els nostres polítics realment tenen molt poca capacitat imaginativa! Afortunadament aquest blog sempre està al peu del canó, tot i que mai em facin cas… que hi farem!

A part de buidar totes les piscines privades i tancar el camps de golf dels pijos, aquestes son les meves propostes estrella de cara a solventar la carestia d’aigua a les terres catalanes sense cap necessitat de realitzar un transvassament:

Dutxes col·lectives

Es obvi que si en comptes de que cada escú fes servir uns 10 litres d’aigua diaris, poguessim instal·lar unes estructures comunes a cada plaça perqué amb una mateixa quantitat moltes persones poguessin fer-ne us, reduïriem ostentosament el consum hidric!

Com a suggerencia podeu veure que bé s’ho passa Tom Ford fent una pova pilot de la meva idea! No us venen ganes d’afegir-vos?
 

 Provocar a la Llei de Murphi

Segons els principis sagrats  de la mala sort, sempre plou quan estrenem un vestit nou o acabem de rentar el cotxe… així doncs perqué no tots els catalans i catalanes quedem en un dia i una hora per netejar el nostre vehicle i sortir a pasejar amb alguna prenda d’estrena? Segur que causem un veritable temporal!  

 

Festival de grups patétics als pantans catalans

Convocar diversos concerts i festivals a la vora dels embassaments més necessitats de pluja (Sau, Camarassa, Susqueda…) amb els canants més horribles i desafinats del món, tipu La Quinta Estación, Luis Miguel, Enrique Iglesias.

I si aquestes grans figures internacionals es neguen a fer-nos el favor, sempre podem recorrer als inaudibles cantautors nostrats (Marina Rossell, Nuria Feliu…) o al soporifer rock català (Gossos, Sopa de Cabra…) tot i que en aqust cas potser acabarem patint el risc d’inundacions i Tsunamis!

Canviar l’aigua per begudes alcòliques en tots els àpats.

A veure, es possible que els accidents de tràfic augmentessin un 10.000%, els comes etílics fossin més freqüents que el resfredat, que la gent faltés a la feina per ressaques brutals i que els pocs que assistissin al seu lloc de treball fossin incapaços de realitzar cap tasca amb un mínim de precisió… però hauriem disminuït el consum d’aigua potable o no? 

A la imatge podeu veure en quin estat lamentable va acabar el Pare Noél després de posar en pràctica els meus consells ecològics!

  

Algú té alguna altre idea?

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!