Posts Tagged ‘Política’

h1

PREDICCIONS TAROTISTES 2011

gener 4, 2011

M’ha costat sang, suor i llàgrimes, però finalment he aconseguit la proesa de respondre en bateria a totes i cada una de les consultes tarotistes per a aquest proper 2011. He estat tot el concret que m’han permès els Arcans Majors, tot i les vostres qüestions, més rebuscades que mai! Doncs res, gràcies a tots per participar un any més

Jandru/Lu – Tinc possibilitats de iniciar el master de profesorat i se m’obriran portes amb ell?

-> Aquest màster no t’aportarà absolutament res a nivell intel·lectual o cultural però t’obrirà les portes cap a un canvi a millor.

Jandru/Lu– Com veuen les cartes el tema sentimental?

>Inestabilitat total i absoluta. Veig un any ple de nervis, dubtes i pors per part teva a l’hora d’afrontar els teus sentiments

Mia – En el tema parella serà un any positiul? Em quedaré embarassada?

Et veig MOLT bé amb la teva parella i sens dubte serà un bon any per fer un pensament, tot i que es possible que et costi un xic l’embaras.

Tomàs– Hi haurà eleccions generals anticipades?

-> Veig un debilitament total de Zapatero, un cop de sort inesperat i un canvi polític cap a finals d’any.

Sònia- Sóc una dona casada que ha tingut les seves “històries”. Darrerament he conegut a un home de comarques, també casat, que es dedica a la política municipal. L’home té morbo i sembla mostrar interès per mi, però no sé pas per on anirà la cosa. De moment no hem passat de converses i coquetejos. Espero que les cartes m’aclareixin alguna cosa.

-> Veig un debilitament progressiu d’aquesta relació, tot i que les cartes m’indiquen que és una persona molt interessant i culte. També t’haig d’advertir que vagis en compte amb el teu entorn si vols que la relació continuï en secret. Veig un any mogudet amb moltes bogeries que, per altre banda, t’enriquiran com a dona.

Ade– Com no m’agradava la teva  pregunta (per òbvia), directament he preguntat per la teva hipoteca/economia

> La teva economia es mantindrà constant, tot i que la teva capacitat d’estalvi minvarà ostensiblement al llarg de l’any.

Madebymiki -Que passarà amb en Julian Assange i wikileaks?

-> La sort està de banda d’Assage, de moment, tot i que podria tenir algun problema seriós amb la justícia a llarg plaç. Per altre banda a Wikileaks la veig més forta que mai i amb gran capacitat de resistència.Veig una filtració sobre un assumpte molt tèrbol.

Madebymiki – Viurem mobilitzacions serioses o altercats considerables?

> Les mobilitzacions socials i sindicals es debatran entre la radicalitat i la moderació. Veig que a mesura que passi l’any la crispació anirà en augment.

Poney(Com la pregunta no m’agradava la he canviat) Seguirà Poney sent un Troll escrivint comentaris incendiaris sense contingut?

->  Poney es moderarà un xic i fins i tot es possible que deixi algun comentari lúcid!

Poney– El meu pobre cotxe sobreviurà un altre any?

> Veig un possible cop de sort que pots aprofitar per fer un canvi.

Rafa – Què passarà amb Pilar Rahola? Després d’anys fent la pilota a CiU, ara que són al govern serà crítica amb ells per portar la contrària?

-> Veig un canvi de tendència en el seu discurs. Rahola tindrà sort professionalment, tot i que algú intentarà causar-li un gran mal. Seré jo??

Rafa – A nivell personal, com veus les meves expectatives laborals aquest 2011?

> Hauràs de tenir paciència però, després d’un període de gran inestabilitat, sorgirà una gran oportunitat per l’èxit professional. Estigues atent!

Eembuena – Millorarà la coalició els resultats a la meva ciutat a les properes municipals?

-> Tot i que desconec a quina coalició et referixes, veig uns resultats força bons, per aquesta.

Eembuena – Creus que és un bon any per fer alguna cosa agosarada, com per exemple aprendre a anar amb bicicleta?

->En absolut! Serà un any nefast on viuràs molta angoixa i tensió amb el teu entorn.

Higini – Quins són els motius reals perquè la Terribas va declinar ser la consellera de cultura i perquè no ho és Pilar Rahola?

-> Terribas té poderosos enemics dins l’actual Govern que intentaran destruir-la, tot i això ella tindrà un gran èxit amb la seva feina. Sobre Rahola ja he parlat abans.

Joeyllàgrima– A les elección municipals veurem la entrada de xenofobs (no el PP si no les originals) als principals ajuntaments?

-> Plataforma per Catalunya tindrà un resultat destacable a les municipals i crearà un clima polític molt dolent i nefast arreu del territori.

Joeyllàgrima– Els metges de laa seguretat social seràn capassos de donar-me una resposta despres de 2 anys de proves i respostes idiotes

-> A la llarga veig que et trauràs un gran pes de sobre, però hauràs de tenir un xic de paciència.

Unaminoriaradical– Trencarà ICV amb EUiA o EUiA amb ICV, o cap dels dos? Formarà ICV un partit verd arreu de l’estat?

-Veig que la relació entre ambdós partits no sofrirà canvis importants, tot i alguns possibles malentesos entre ells.

Unaminoriaradical– Quantes Vagues Generals penses que convocaran els sindicats majoritaris, 0, 1 o 2??

– No veig gens clar que n’hi hagi cap, però no ho descarto

Jeipi – Em publicaran les meves poesies completes?

-> De bones a primeres no. Hauràs de trobar un camí per fer-ho després de reflexionar calmadament.

Jeipi – Quant de temps aguantarà el Grup Mixt al Parlament de Catalunya, tenint en compte els elements que el conformen?

-> A la llarga, trobaran una fórmula per coexistir pacíficament.

Marta – Guanyaré algun premi literari?

-> Ho tens ben negre, la veritat...

Marta – El govern de CIU eliminarà tantes ajudes socials com pugui o seguirà mantenint les que hi ha (i potser n’afegirà alguna)?

-> De moment no canviaran gaire cosa , però de cara a mitjans-finals d’any Mas prendrà una decisió molt dolenta i equivocada.

Biel – Continuaré trobant substitucions llargues a les escoles durant tot l’any o bé hi haurà canvis o dificultats a nivell laboral?

-> De moment si i a la llarga veig una possibilitat d’ascensió laboral, tot i que hauràs de lluitar de valent si vols aconseguir-la.

Biel -Quines possibilitats veus en una relació iniciada per internet amb un noi de l’exrem orient? Sembla que pot anar a més, o quan ens coneguem en persona aquest any m’emportaré una decepció?

> Uf! Veig que ell es una persona interessada en el seu propi plaer i una atracció mútua més física que mental, tot i així veig una gran predisposició per les dues bandes.

Parce- Com anirà la feina?

– Et veig estancat tant a nivell d’èxit com d’aprenentatge.

Parce– Sortirà al mercat Circo Iberia, la novel·la?

-> Veig un entorn molt positiu, però no acabaràs de tenir tota la sort que esperes.

Caleguin – – Podré treure endavant amb èxit el projecte laboral que tinc en ment?

-> Uff, ho veig força complicat!! Tot i que vas pel bon camí, hauràs de descartar algunes idees i replantejar algunes coses.

Caleguin – Trobaré la tant ansiada estabilitat sentimental?

-> Es possible que t’enduguis algun desengany, després d’un període de calma i estabilitat.

Erbauer- ¿Voy a poder librarme de mi oscuro secreto durante el 2011?

-> Tindràs una gran oportunitat per fer-ho, però veig que una relació sentimental/sexual/amistat pot destruir-se per complert al fer-ho.

Arqueòleg– Com evolucionarà la macroeconomia espanyola?

-> Veig un entorn internacional molt negatiu, sense gaires canvis respecte a la situació actual. Les mesures econòmiques seran desencertades, però algun indicador econòmic donarà dades positives.

Arqueòleg- Quin panorama polític sorgirà després de les eleccions municipals?

-> Un període d’inestabilitat, desequilibris polítics i un entorn força negatiu, tot i alguna noticia positiva.

h1

Debat electoral a l’Hospitalet

Novembre 18, 2010

Acabo de tornar extasiat d’un interessant i dinàmic debat on, els candidats a diputat  de la nostre ciutat pels partits amb representació, han contraposat les seves idees i propostes. És bo saber que el meu freakisme electorals és compartit,  doncs veient l’escassíssima afluència als mítings televisats ho començava a dubtar! Un Auditori Barrades ple de gom a gom per escoltar a Alfonso Samerón (ICV-EUiA), Meritxell Borràs (CIU), Anna Simó (ERC), David Pérez (PSC),Noemí de la Calle (Ciutadans) i Maria  de los Llanos Luna (PP), moderats pel periodista Ramón Miravitlles.

El primer que m’ha cridat l’atenció és la desconeguda Maria de Llanos: una pija recautxutada clònica de Carmen Lomana que semblava veritablement escapada de “Mujeres Ricas” o d’una tertúlia d’Intereconomía. Al igual aquesta senyora havia trepitjat mai Hospitalet abans d’avui! Cada cop que ha obert la boca, per defensar el videojoc nazi mata-immigrants o la retirada d’impostos als més rics, tot el públic (i jo el primer) l’hem escridassat de valent, mentre quatre iaios franquistes l’aplaudien a rabiar. El seus moments estelar han estat quan ha dit “nosotros los pobres…” o “tenemos un Consejero de Interior amigo de okupas  y delincuentes”. En fi!

L’altre que s’ha endut fortes crítiques de l’audiència ha estat la joveneta inexperta representant de Ciutadans que ha comparat la política lingüística de la Generalitat amb la Gestapo… desconeixent que entre el públic hi havien supervivents de la repressió franquista, als que no els hi ha fet cap mena de gràcia el símil, com han expressat al torn de preguntes del públic. Per desgràcia meva tenia asseguts a la meva filera un grup de talifans seus que l’animaven a viva veu.

En quant a política econòmica i social s’ha pogut veure clarament com el bloc del Govern Tripartit defensava àrduament la tasca feta, mentre la dreta (CIU-PP) clamaven per la rebaixa d’impostos i funcionaris, així com el suposat despilfarrament dels recursos públics, tot i que, com ha apuntat brillantment Simó (ERC), és impossible baixar impostos i no retallar l’Estat del Benestar. Salmerón (ICV-EUiA) ha fet una defensa de l’administració pública per sobre del mercat que semblava plagiada d’alguns articles del meu blog. Em copia ell o soc jo que he mimetitzat el seu discurs? Meritxell Borrás (CIU) ha fet un discurs liberal light i s’ha proclamat “busines friendly” i Pérez (PSC) ha justificat les retallades de ZP, advertint del programa ocult del PP. De la Calle (C’s) ha explicat una anécdota d’una amiga seva perruquera… cal?

Al darrer bloc s’ha tractat l‘encaix Catalunya – Espanya, cosa que m’avorreix sobiranament, on Simó (ERC) s’ha quedat sola defensant la independència, mentre que la resta marcaven distàncies des del ambigu “dret a decidir” convergent, el federalisme d’ICV i PSC o l’espanyolisme ultra de PP i C’s ; com no, la pija clon de Lomana i la ciutadana han aprofitat per advertir de l’inminent apocalipsi i trencament d’Espanya.

Finalment un torn de preguntes on els fans del PP i C’s han monopolitzat el micròfon atacant a Pérez (PSC) per l’elecció d’idioma a les escoles i les multes lingüístiques, mentre que Salmerón (ICV) ha hagut d’explicar el perquè mediambiental dels 80km/h.

Una experiència molt enriquidora! Molt millor que un míting pels ja convençuts! Sens dubte la dialèctica ideològica  i la oratòria és la part més dificultosa de la política i avui hem demostrat que a Hospitalet tenim un nivell molt alt, especialment Simó i Salmerón, bravo!

h1

LES PROPOSTES D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS

Octubre 27, 2010

Finalment, després de 54 dies de mails, pregàries, tweets, missatges a les webs i rogatòries diverses a les seus dels partits polítics catalans he aconseguit que quasi tots contestin la carta que els vaig enviar el dia 2 de Setembre (LLEGIU-LA AQUÍ), fent-me arribar les seves propostes envers el meu àmbit professional: l’arqueologia i el patrimoni històric i cultural. Sens dubte és l’article que més he suat per poder-lo publicar, és la meva obra magna, com va ser “A Sang Freda” per Truman Capote, que va haver d’esperar 5 anys a que pengessin als culpables del crim per poder publicar la novel·la

Així doncs, sense més preludis us deixo amb les respostes que he obtingut dels 4 partits que s’han dignat a respondre’m, per estricte ordre d’arribada. Cal destacar que aquestes quatre formacions representen més del 80% de l’arc parlamentari actual i que, amb un 98% de probabilitats, un d’ells serà l’encarregat de gestionar la política d’Arqueologia i Patrimoni la propera legislatura.

CIU- CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Aquest partit em va respondre de forma sorprenentment veloç, però no a través de cap dels membres de la seva direcció, sinó gràcies a un militant que va llegir el meu post i em va fer arribar un link a la web del seu programa electoral, del que he seleccionat aquells punts que tenen alguna relació amb el tema:

– Unificarem totes les polítiques aplicades al patrimoni cultural amb l’esperit d’optimitzar la gestió patrimonial i d’apropar el patrimoni –tangible i intangible– al ciutadà. Prestarem atenció també a les expressions de patrimoni cultural que sovint són a les arrels del país, en pobles petits amb poc mitjans per garantir-ne el manteniment.

– Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edifi cis de valor cultural.

– Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

– Promourem el col·leccionisme privat, amb un interès especial per l’obra dels artistes emergents.

-Racionalitzarem l’organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional de la cultura, memòria històrica, commemoracions culturals i el conjunt d’organismes que directament o indirecta executen polítiques relacionades amb la cultura i la llengua

ICV·EUIA -INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Aquesta coalició electoral ha estat la única que s’ha molestat a contestar-me personalment mitjançant mail, responent a tots i cada un dels punts que jo li vaig demanar, d’una forma molt elaborada i extensa, com podreu comprovar. La persona que es va posar en contacte personalment amb mi és Esperanza Ruiz del Gabinet de Presidència, a la que li agraeixo molt cordialment!

Quina valoració fa el vostre partit de la gestió pública del Patrimoni Històric per part de la Generalitat de Catalunya?

Les actuacions en patrimoni cultural (i especialment en patrimoni arquitectònic) sempre son molt complexes i en bona part estan vinculades a l’equilibri entre conservar i edificar, entre restringir o posar en valor i donar nous usos, entre conservar “la pedra” o generar “llocs de memòria”…

Les polítiques patrimonials públiques al llarg dels anys han estat molt dirigides (i amb pocs recursos i poc reconeixement als seus professionals) a la política monumentalista i a un cert grau d’acció de protecció tant en la vessant de patrimoni arquitectònic i arqueològic com documental. Amb els governs d’esquerres s’han aprovat decrets, reglaments i un seguit de plans que ajuden a sistematitzar, ordenar i prioritzar la intervenció pública en els diferents vessants del patrimoni: des del Pla de Museus al PIACAT, des de la incorporació i obertura de nous museus a la xarxa digital, des de la recerca a la difusió i avançar cap a la racionalització de les competències (amb el món local). Tota aquesta feina però ha estat mancada d’un major compromís i seguretat en els recursos econòmics que haurien de garantir el seu correcte desplegament així com un major compromís en les polítiques de formació i de vetllar per les garanties laborals i contractuals dels i les treballadores de patrimoni. Valorem però, positivament aquesta feina de sistematització.

 

Quines son les vostres propostes, de cara a la futura legislatura, referents a la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Històric català?

Un primera  compromís d’ICV-EUiA passa per incrementar el pressupost de cultura (estem en un 1% del pressupost total del govern) per poder situar la cultura en l’acció de les polítiques de cohesió, benestar i transformació social. La cultura és un bé.

En aquest context, les polítiques patrimonials han d’ajudar-nos en l’estratègia d’una cultura de valors i de saber, en una cultura de proximitat, amb referents i alhora universal. El coneixement, la creativitat, el talent i el capital humà (ciutadania, associacionisme, professionals) son els nostres actius.

Per ICV-EUiA les polítiques de patrimoni han de ser garant de les memòries culturals.

Pel que fa a propostes concretes us enumeren alguns principis i algunes propostes:

Marc legislatiu. Cal una revisió de tota la legislació en patrimoni cultural. La Llei del Patrimoni Cultural Català és del 93, i en 17 anys la situació ha canviat de forma substancial i rellevant. Volem obrir un debat participatiu per poder elaborar i aprovar una nova llei del Patrimoni de Catalunya. En aquest mateix sentit proposem revisar i reorientar la destinació de l’1% Cultural: intervenir en els equipaments patrimonials amb usos socials públics, reduir les aportacions al patrimoni eclesiàstic en quant l’ús en sigui privat i incrementar el percentatge destinat a la creació artística. Impuls a un nou marc fiscal i d’incentius al mecenatge.

Impulsar el compliment del codi de bones pràctiques en el patrimoni i els museus

Continuar amb les gestions per fer efectiu l’Estatut de Catalunya des de la perspectiva de competència plena en cultura i pel que fa als traspassos pendents (Fons, recursos, Museu Arqueològic de Tarragona…)

Ciència, humanitats i arts esdevenen l’expressió d’una recerca i d’un espai comú que cal posar en valor i en primer ordre de les polítiques culturals. La cultura i les universitats han de treballar i establir ensems polítiques de formació, recerca i innovació.

D’una cultura d’equipaments isolats a una cultura en xarxa. Més cooperació amb el món local, una política patrimonial sistematitzada i en xarxa, anar més enllà de la musealització com contenidor físic i avançar cap a la total digitalització (zones d’expectatives, mapes arqueològics i topogràfics, inventari, museus…) en xarxa i  accessibilitat universal.  Els continguts propietat de la Generalitat o en gestió pública estaran lliures de càrregues a la xarxa virtual. Finalitzar i garantir en tots els equipaments i serveis online l’accessibilitat als dèficits sensorials. Desplegament dels SAM, desenvolupament del nou Pla aprovat de Museus prioritzant les xarxes de museus locals i establint contractes-programa de cinc anys amb els museus nacionals. Construir l’equipament del museu Casteller i del Còmic i la Il·lustració. Continuar desplegant la musealització i identificació dels espais de la memòria democràtica. Dotar d’entitat l’observatori de recerca etnològica. Produccions en continguts patrimonials, en la televisió pública de Catalunya, desenvolupats amb la participació dels propis agents i professionals del sector.

Cultura i la seva transversalitat amb altres departaments. En primer lloc amb les altres àrees del propi departament de Cultura i de forma singular amb el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Accent especial amb d’altres departaments, singularment, amb educació i política territorial.

Cultura que dignifiqui i reconegui el talent, la creativitat i els seus treballadors i treballadores. Vetllarem per les garanties de les condicions contractuals i laborals dels treballadors i treballadores en l’atorgament de qualsevol ajuda pública.

Gestió transparent i participativa. Informació i procediments transparents: tots els processos i atorgaments estaran a la xarxa. Major transparència en els processos de les adjudicacions (entitats, empreses i administracions públiques). I serem molt atents al conflicte d’interessos en les excavacions preventives o d’urgència. Desplegament de les accions aprovades en el PIACAT.

Posar en valor el patrimoni. Un actiu per conèixer qui som, la nostra història i les relacions socials; generador de riquesa i ocupació; actiu per la nostra internacionalització.

ERC- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

El partit polític que actualment gestiona la Conselleria de Cultura de la Generalitat va trigar força en contestar-me i quan ja començava a pensar que passaven del tema, via Twitter em van fer arribar un link al apartar del seu llarguíssim programa electoral, on es detallaven les propostes envers aquest àmbit. Segons sembla el motiu del seu endarreriment va ser que encara no havien aprovat assembleàriament cada un dels punts. Esteu perdonats!

— Reformarem la Llei del Patrimoni Cultural (1993) i la Llei de Museus de Catalunya (1990) per adaptar-les a les noves necessitats i reptes, i per desplegar al màxim les oportunitat d’autogovern en aquests àmbits derivades del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

— Posarem en funcionament el nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia, equipament cridat a exercir una funció capdavantera en el conjunt del sistema museístic català.

— Continuarem desplegant el Pla de Museus de Catalunya, completant el mapa de Serveis d’Atenció Museística (SAM).

— Posarem en marxa, de forma consorciada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional de Ciències Naturals.

— Obrirem el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya a l’antiga fàbrica CACI de Badalona, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat.

— Desplegarem el Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya (PIACAT), obrint les línies de subvenció corresponents i posant un especial èmfasi en la connexió entre la recerca acadèmia, la gestió pública i el món professional.

— Gestionarem des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els recursos procedents de l’1% cultural de la Generalitat, bastint programes coherents d’actuació temàtica i territorial, en la línia dels programes Romànic Obert i Cellers Cooperatius. Reclamarem la gestió íntegra per part de la Generalitat de l’1% cultural de l’Estat que correspongui a Catalunya.

— Completarem el Mapa d’Arxius amb la finalització de la construcció dels arxius pendents (Borges Blanques i Pont de Suert), i intensificarem les polítiques de digitalització dels seus fons.

— Continuarem reclamant la devolució a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legítims propietaris.

— Continuarem defensant la integració al sistema d’arxius de Catalunya dels fons catalans custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

— Instarem el govern espanyol a construir l’Arxiu Històric-Provincial de Barcelona.

PSC-PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Sense cap mena de dubte la formació política que més s’ha fet de pregar han estat els socialistes. A mitjans de setembre ja em van advertir que fins al 16 d’Octubre no aprovarien al seu Programa Electoral i que fins aleshores no em podrien passar res. Un cop aprovat, no en vaig tenir noticies, així que els vaig bombardejar a tweets diaris i ells m’anaven contestant que si els faltava afegir les esmenes, que si encara no l’havien penjat al web… fins avui!! Al·leluia!!

-Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país.

-Incentivarem l’oferta de formació per a la gestió cultural i l’emprenedoria cultural, especialment l’ensenyament superior per tal de generar un teixit empresarial sòlid incloent-hi formació específica pels emprenedors i les emprenedores procedents de la formació professional.

-Ens comprometem a la millora dels incentius fiscals per atraure més recursos privats, nacionals i internacionals a la cultura. I instarem a l’Estat a adoptar les modificacions del marc legal que els hi correspongui.

-Incrementarem la relació de l’ensenyament obligatori amb l’oferta i la realitat cultural. L’accessibilitat i els nous continguts digitals ens permeten noves oportunitats.

-Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts, per tal que el màxim nombre de documents siguin accessibles des de la Xarxa.

-Mantindrem l’impuls del Memorial Democràtic, des d’una perspectiva científica, plural i respectuosa, per tal de posar en relleu els millors valors cívics de la nostra memòria històrica.

PP – CIUTADANS

He enviat no menys de 5 mails, tweets i missatges de web a les seus el PP a Catalunya i a Ciutadans, sense obtindre’n ni la més remota resposta. Ni un míser “Ja et contestarem“. Res! Passen olímpicament de la participació ciutadana? No entenen el català?  O és que son tan conscients de les poques probabilitats de gestionar Cultura que els fa mandra pensar res al respecte? He entrat a la seva web, m’he llegit els seus programes electorals, per pura curiositat i, efectivament, ni una línia sobre el tema. Això si, sobre patriotisme i bilingüisme tenen pàgines i pàgines!

REAGRUPAMENT.CAT

Com en aquestes eleccions es presenten un reguitzell infinit de partits extraparlamentaris nous, he passat d’anar demanant les propostes d’arqueologia a cada un. Per pura curiositat, també, he entrat a les webs de Reagrupament.cat, Solidaritat Catalana i Plataforma X Catalunya i he descobert gratament que Reagrupament.cat SI TENIEN PROPOSTES DE PATRIMONI CULTURAl. Son aquestes:

-Cal un gir copernicà en la gestió del patrimoni cultural, que s’ha de dotar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que hi pertoquen amb la màxima eficiència. Les polítiques culturals de Catalunya han d’aconseguir preservar, potenciar i apropar a tota la ciutadania els conjunts monumentals, museus, arxius, obres d’art, biblioteques, sigui quina sigui la titularitat de la seva propietat, pública o privada, respectant aquesta, amb una legislació que impedeixi la subordinació dels interessos patrimonials als dels poders econòmics i/o particulars.

-Cal assegurar un control real dels efectes patrimonials dels enderrocs, moviments de terres i plans d’urbanització i de reforma urbana, de manera que els edificis històrics i els jaciments arqueològics no siguin destruïts.

-Cal disposar d’un sistema de prevenció de la destrucció de patrimoni molt més eficaç. I cal evitar que els costos de pal∙liar aquests impactes repercuteixin de manera discriminatòria sobre els constructors i promotors d’obres, tot arribant a un pacte entre el govern i els sectors afectats que permeti absorbir aquests costos i garantir la preservació d’allò que ho mereixi.

-Cal fer un esforç de conscienciació i valoració per tal de donar a conèixer el nostre patrimoni. Una bona conservació i un adequat manteniment eviten costoses restauracions. Cal també una acció ferma i decidida en la restauració dels elements
patrimonials malmesos per tal d’evitar la seva degradació o pèrdua, atès que cada element del nostre patrimoni que es perd, és irrecuperable.

-Els museus del país han de formar el nucli de la xarxa de control, detecció, protecció, recerca i difusió del patrimoni cultural, agrupats en xarxes temàtiques encapçalades pels Museus Nacionals d’Art, d’Arqueologia, d’Història, d’Història Natural, d’Etnologia i de la Ciència i la Tècnica, i de les Ciències Naturals, i han de disposar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que se’ls encomanen.

-Cal una política de recuperació i/o adquisició del patrimoni català que, principalment per raó d’espoli, es troba actualment fora del nostre territori.

Doncs res! Ha estat una experiència molt enriquidora de democràcia 2.0, on he deixat al marge la meva opinió personal de cada partit per aconseguir, des de la objectivitat, una visió transversal sobre el tema! I des d’aquí em comprometo a tenir aquest post ben present de cara al futur; sigui quin sigui el partit que s’encarregui de la Conselleria de Cultura li penso recordar amb la meva perseverança habitual, tots i cada un dels compromisos adquirits en aquest blog a dia d’avui!

Tan sols espero que algun dia els polítics catalans destinin les mateixes energies a impulsar el nostre Patrimoni Històric, com les que destinen a protegir la llengua i la identitat, doncs, estimats lectors, la Cultura catalana és un TOT indivisible!

h1

Pot Josep Anglada entrar al Parlament de Catalunya?

Octubre 25, 2010

Ja està aquiiii….

Aquest dissabte, el lider del feixisme islamofòbic català, Josep Anglada, va abandonar el seu cubil a les profunditats barretinaires d‘Ausch-VIC, el seu feu electoral, per tal d’escampar el seu verinós odi xenòfob al meu barri, en ple Cinturó Roig. I clar, com jo soc una persona que encara no ha aprés a quedar-se de braços creuats, no vaig tenir més remei que passar el matí arrencant alguns dels centenars de cartells que contaminaven les parets dels carrers hospitalencs.

Posteriorment em vaig dirigir a una concentració que, sota el lema “Fora Feixisme de l’Hospitalet” aplegava a diverses ONG, entitats i partits (ICV-EUiA i ERC) on es va llegir el “Manifest de l’Acollidora” en contra de la intolerància xenòfoba. I ja per la tarda no vaig resistir la temptació de passejar-me, agafat de la ma del meu xicot of course, just per davant de la porta de l’acte. Protegits per unes 10 furgones dels mossos i suportant els crits d’un centenar de joves antifeixistes, alguns d’ells ex-nanos meus d’esplai, desfilaven cap a l’interior un seguit de skin heads i vells que semblaven sorgits d’una màquina del temps. Segons he vist al pamflet populista E-Noticies, l’auditori estava a rebentar i fins i tot hi havia gent de peu.

Sense cap lloc a dubte és la major ofensiva electoral d’un partit neonazi a Catalunya des de la Transició. I la pregunta és: poden entrar al parlament? Davant aixó hem de tindre en compte algunes dades preocupants:

– A les darreres eleccions municipals es va fer una enquesta electoral a Vic on PxC no obtenia representació. Doncs bé,  finalment van aconseguir 2.847 vots, el 18,53%, i 4 regidors esdevenint la 2a força política viguetana. Això vol dir que tot el seu vot és ocult i que les enquestes no ens serveixen per preveure el sue impacte real.

-L’augment estadístic del vot a la ciutat de Vic va passar del 7,48% al 18,53% entre 2003 i 2007, es a dir creixen a un ritme del 25% anual, dins aquesta mostra.

– Per obtenir representació a Catalunya cal superar el 3% de vot emès en una província. Donat el Nº de diputats que es trien a cada territori, al província de Barcelona és la que resulta electoralment més rentable (a Lleida cal més d’un 5% per aconseguir un dels pocs diputats que s’hi escullen). Si obtens representació a Barcelona entres directament amb 3 diputats (com li va passar a Ciutadans)

Amb aquestes dades i veient el resultat a les darreres municipals he calculat que amb una participació del 45,6% tindrien alguna probabilitat d’entrar al parlament (un 15-20%), que aniria incrementant, com més alta fos l’abstenció a Barcelona. Amb una assistència a les urnes similar a la de els eleccions europees (37%), estaísticament la seva entrada estaria pràcticament assegurada.

I us preguntareu… perquè?? Doncs molt senzill! He recuperat els apunts d’una assignatura on vàrem analitzar els factors de l’ascensió de Hitler al poder entre 1929 i 1933 i es donen quasi totes les mateixes circumstàncies socials, econòmiques i polítiques que en aquell moment:

1.- Una crisi econòmica amb l’esquerra al poder: Amb la crisi de 1929 a Alemanya governaven es socialistes (SPD) dins la República de Weimar, un període de gran progressisme polític i artístic, que va posar a la defensiva al mon rural i conservador.

2.-Un sentiment ultranacionalsita ferit i humiliat: els alemanys nazis es sentien traïts per que els socialistes havien proclamar la República i acceptat el tractat de Versalles, de la mateixa forma que els independentistes, molts d’ells de Vic, es senten humiliats per les retallades del Estatut. Els nacionalistes es veuen constantment com una comunitat tradicional amenaçada pels canvis, en aquest cas persones d’altres cultures; és el caldo de cultiu ideal!

3.- Un context social propici a la indiferència davant l’odi xenòfob: Igual que a Alemanya es va començar tolerant petites agressions a jueus i es va acabar amb forns crematoris, a Catalunya l’ajuntament de Vic (CIU+PSC+ERC) va aprovar l’expulsió dels immigrants de l’educació i la sanitat pública i el PP ha atiat l’odi contra els gitanos a Badalona.  A això cal sumar els articles de Pilar Rahola a La Vanguardia, per exemple, on es crea constantment una injustificada alarma davant un suposat integrisme islàmic imaginari que tan sols ella és capaç de percebre.

4.- Desconfiança envers la democràcia parlamentària: El 1933 la política alemanya estava completament desprestigiada per  la incapacitat per resoldre una inflació econòmica que feia valdre un ou a 5.000.000 de marcs. A Catalunya, cal sumar el desprestigi parlamentari pels casos de corrupció protagonitzats per CIU, PP, PSC i Laporta.

5.- Factors psicològics: Quan algú pateix una frustració per estar a l’atur de forma indefinida, té una tendència patològica a buscar culpables per sota seu, per tal de sentir-se superior a algú. Per tant canalitzen el seu odi cap als elements inferiors de la societat (immigrants), en comptes de fer-ho contra els més poderosos, que en son els veritables culpables. L’analfabetisme funcional de bona part de la societat catalana, fa propici que cali millor un discurs xenòfob que no una explicació sobre macroeconomia.

El 28N….Els deixarem passar?

PD:Heu de saber que a l’enquesta anònima realitzada al portal digital independentista de dretes E-NOTICIES, PXC és el partit més votat

h1

Lluís Companys i José Montilla: ànimes bessones?

Octubre 19, 2010

La passada setmana es va complir el 70é aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys, a mans de les tropes franquistes, esdevenint així la única execució d’un president democràtic a Europa durant tot el S.XX. I com jo soc molt de celebrar efemèrides, m’ha donat per llegir-me la biografia d’aquest personatge realitzada per Enric Vila i que du per títol “Lluís Comanys. La veritat no necessita màrtirs“, frase amb la qual no podria estar més d’acord.

I com més m’endinso en el coneixement d’aquest històric dirigent, més semblances hi trobo amb l’actual inquilí de la Pça St.Jaume, el cordovès José Montilla:

-Tots dos varen cursar la carrera de dret, sense gaire fortuna: Montilla la va deixar a segon i Companys va trigar 9 anys a llicenciar-se.

– Companys pertanyia a la ala més d’esquerres i menys nacionalista d’ERC. De fet ell venia del Partit Republicà Reformista Català, on dirigia la seva publicació “La Lucha“, treballa d’advocat laboralista durant els anys del pistolerisme ; NO va donar suport als fets de Prats de Montlló, on Macià intentava envair Catalunya, i el 14 d’Abril del 1931 va proclamar la República Espanyola (i no catalana), una hora abans que Macià el rectifiqués. Al integrar-se dins ERC sempre va estar profundament enemistat amb els sectors ultranacionalistes provinents d‘Estat Català. A Montilla li passa quelcom semblant, doncs sempre és vist molt menys catalanista que el seu predecessor Maragall i dins el seu partit els sectors més nacionalistes s’el miren amb recel o directament demanen el vot per Mas, com Sobrequés.

-Ambdós comencen la seva carrera política a l‘àmbit del municipalisme: Montilla com a regidor d’Hisenda a St.Joan Despí (amb només 25 anys) i posteriorment com a alcalde de Cornellà amb àmplies majories absolutes durant 19 anys. Companys és escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Republicà l’any 1917 i el 1931 per ERC.

– Tant Companys com Montilla van ser Ministros del Gobierno de España: Companys va dirigir durant part de 1933 el Ministeri de Marina, on va conèixer a Francisco Franco en un acte a Mallorca i es van caure mútuament bé. Montilla va ocupar la cartera d’Indústria, Comerç i Turisme entre 2004 i 2006, on es va destacar per la opa a Gas Natural o el domini “.cat” a Internet.

-Els dos accedeixen a la Presidència de la Generalitat, succeint a figures extremadament carismàtiques (Macià i Maragall), encapçalant governs d’esquerres molt inestables i amb enemistats internes. Companys governa amb ERC, PSUC, POUM, CNT i USC, arribant a un grau d’enfrontament tal que acaben a trets i amb 500 morts el Maig del 1937. Montilla pacta amb PSC, ERC i ICV-EUIA, amb fortes tensions i enemistats internes arran de l’Estatut, el Quart Cinturó, la educació concertada, els referèndums-farsa indepes…

-Tot i la seva poca fervor catalanista en moments molt concrets dels seus mandats, els dos acaben fent actes simbòlics extremadament arriscats i de signe quasi independentista: Companys proclama la República catalana dins la República Espanyola l’Octubre de 1934 en solidaritat a la Vaga General Revolucionària de PSOE-UGT a Astúries contra l’entrada del partit filo-feixista CEDA al Govern, fet que acaba portant la suspensió de la Generalitat fins al 1936 i l’empresonament de tot el Govern autònom. Montilla va encapçalar recentment la manifestació nacionalista més multitudinària de la història de reivindicació independentista, en front a les retallades de l’Estatut, sent agredit per grupuscles violents.

– Els dos pacten amb l’esquerra espanyola per derrotar a la dreta catalana, en tot moment: Companys, forma part del govern republicà espanyol, dona suport als governs d’esquerres a Madrid, posteriorment es presenta de cap de llista pel Front Popular el 1936, amb el PSOE i el PCE i dirigeix tota la Guerra civil contra la burgesia catalana de la Lliga Catalanista, que havia boicotejat totes les lleis de la Generalitat i no dubta en finançar el cop d’estat franquista. Montilla impedeix que el PSOE l’obligui a pactar amb CIU i fa un front d’esquerres, donant suport també al Govern Zapatero.

-Els dos han de fer front a un Estatut d’Autonomia retallat lleugerament a Madrid després de ser aprovat en referèndum a Catalunya, acceptant en tots dos casos les retallades com a mal menor (molt més bèsties les  retallades del 1932, ja us ho dic ara!!)

-Els dos governen en moments de gran crisi econòmica i social, en una desconfiança generalitzada cap a la democràcia parlamentària i en un context en el que a Europa creix una dreta extrema que basa els seus preceptes ideològics en la xenofòbia populista.

-I ja a nivell anecdòtic afegir que tots dos son divorciats i reajuntats amb dones més joves, arriben al Govern a l’edat de 50 anys i l’exerceixen durant una legislatura (de moment).

Home, deu n’hi do les coincidències! I que quedi clar que jo no he votat a cap dels dos. Tan sols espero que la oligarquia burgesa catalana tingui el detall de no afusellar a Montilla al Castell de Montjuïc, amb un judici fals, si el proper Novembre no té prou vots per retornar al poder de forma democràtica. Seria tot un detall!

h1

La meva primera Vaga General

Setembre 30, 2010

Per a un marxista una Vaga General, és com per a un cristià la seva Primera Comunió: un baptisme de foc en la coherència i un ineludible pas de la teoria a la praxi.

La mobilització, doncs, era obligatòria i més sabent  que les persones d’esquerres que quedem a Catalunya som cada cop menys i ens enfrontem a enemics tan poderosos com l’FMI, les forces de repressió,  la Patronal, els mitjans de comunicació de la dreta i l’ultradeta, el populisme demagògic i sobretot el NO-RES: aquest buit ideològic basat en el passotisme nihilista, que avança inexorablement devorant tot el que troba al seu pas, com si d’un capítol de la Història Interminable es tractés.

Els nervis del dia abans

Fabulosos descomptes en pancartes!

Esperonat per l’inusitat èxit del meu post sobre les “Vagues que han canviat la Història”, que va ser portada de les  populars revistes digitals de blogs Meneame i La Tafanera (8.000 visites en dos dies!!), vaig esperar fins a mitja nit fent el comte enrere per Twitter i Facebook i linkant per aquestes xarxes socials totes les noticies que m’anaven arribant: l’èxit a la paralització dels mercats centrals, als torns de nit de la indústria, així com l’atropellament salvatge de diversos sindicalistes a mans d’esquadrons de salvatges esquirols. Vaig anar a  dormir amb els nervis d’un infant esperant als Reis Mags.

Matí de piquets

Manifestació i piquets davant el meu Ajuntament

De bon matí vaig sortir de casa contemplant esperançat com el mercat de davant de casa meva i la majoria de comerços i quioscos havien secundat la jornada de lluita i em vaig sumar amb una amiga a una Manifestació-Piquet organitzat per CCOO on, entre 200 persones d’edats diverses, hi havia el líder local d’ERC, dos regidors d’ICV-EUiA, així com un alt carreg de la Generalitat, de llarga trajectòria revolucionària i sindical al barri.

La nostre tasca va consistir en manifestar-nos davant l’Ajuntament, parar davant els pocs comerços i bars oberts, xiulant davant la porta fins que baixaven la persiana. Va ser un ambient pacífic, festiu i alegre, on a tots els establiments on el depenent no era el propietari ens agraïen haver-los donat una excusa per poder-se sumar a la convocatòria sindical. Anàvem escortats per un fort desplegament dels mossos d’esquadra  i tan sols hi va haver una petita batussa dialèctica en un forn, on un client ens va insultar i provocar mostrant-nos un diari d’ultradreta. Afortunadament la cosa no va anar a més, el local no va tancar i nosaltres vam seguir fins a un centre comercial proper on vàrem aconseguir un èxit rotund!

L’anècdota graciós del dia el va marcar una perruqueria on assegurava en un cartell estar de “serveis mínims. Per si a algú se li obrien les puntes sobtadament?

Tarda de manifestació

Banderes roges davant la Borsa

Arribar a Passeig de Gràcia va ser una veritable odissea! El metro i la renfe no paraven a Pça Catalunya, així doncs vàrem haver de baixar a Pça Universitat, contemplant esmaperduts les restes d’un camp de batalla desolador, bastant semblant al que deurien veure els obrers que van participar a les vagues de començaments de segle XX. Igual ara que volen que tornem a tindre els drets dels proletaris decimonònics, haurem de recuperar els seus mètodes de lluita? Espero que no, doncs córrer davant la policia no és pas el meu fort.

La manifestació oficial va estar prou concorreguda, tenint en compte els conflictius incidents que la rodejaven pels 4 cantons, formada per un gran amalgama de sindicats minoritaris, dels que mai havia sentit a parlar i que estaven terriblement enfrontats entre ells. Fantàstic! Pocs i dividits! Quan la capçalera oficial dels sindicats majoritaris va aconseguir arribar a l’escenari, molt abans del que es preveia, el cantant hippi-nyonyo Gerard Quintana va llegir un manifest, entre crits, xiulets i aplaudiments dels diferents grups. Realment no podien haver trobat ningú amb una mica més de sang a les venes?

De retorn al metro vam creuar el camp de batalla, veient com els mossos havien cuirassat el Banc desallotjat: un símbol perfecte de la crisi, doncs en els darrers anys ha canviat 5 cops de mans, encarint un 200% el seu valor sense que cap dels seus propietaris n’hagi fet cap ús real.

Una gran veritat!

En fi! No sé si aquesta Vaga ha estat un èxit, com ho han estat  quasi totes les celebrades des de 1855, el temps ho dirà! El que està clar és que el PSOE s’ha precipitat en una ruptura total amb els treballadors, de difícil retorn. En tot cas jo estic ben satisfet d’haver participat en la Història Obrera, tot i que no sé si en el seu darrer episodi abans de lApocalipsi Neoliberal. Tinc la consciència tranquil·la d’haver  fet tot el que estava a les meves mans i no pas per mi, sinó per tots els que van lluitar per que jo tingui uns drets i, sobretot, pels que vindran. Doncs si, encara quedem materialistes resistents que creiem que els drets socials col·lectius son  quelcom més important que la llibertat individualista i egòlatra!

h1

LLISTA NEGRA: El Tea Party ja està aquiii….

Setembre 16, 2010

La cosa funciona así: Introduce un eslogan simple en las mentes resentidas y mediocres, que siempre necesitan hechar la culpa a los demás: florecerà. Son mayoría

Maruja Torres


Uns vint dies abans de les eleccions catalanes tindran lloc uns comicis força més transcendentals a nivell planetari: EUA renova les seves cambres legislatives (tot el Congrès i la meitat del Senat) i… sorpresa! Un moviment populista d’ultra-ultra dreta, el Tea Party, ha guanyat les primaries republicanes, acabades ahir, en uns quants estats força importants com Delaware, Nova York, Kentucky, Alaska, Florida, Nevada i Colorado.

Segons ells, el partit de Georges Bush era massa d’esquerres (!!!) i es presenten com un conjunt d’assemblees populars sense líder (tot i que Sarah Palin actua com a tal), moguts a través de els xarxes socials, es venen com uns nacionalistes que volen acabar amb l’estabishment de Washington i la Revolució Socialista del Kamarada Obamarx, recuperant la veritable Amèrica, blanca, capitalista, protestant i heterosexual.

El Partit Demòcrata creu que aquest gir cap a la dreta més extrema imaginable els regalarà tot el vot moderat… però jo no n’estaria tan segur! Els progressistes americans van intentar contrarestar la marea de populisme demagog, amb una iniciativa antitètica “El Cofee Party” que no ha tingut el mateix èxit ni de lluny!!

A continuació algunes de els seves idees més significatives:

Ultra-nacionalisme: com tot moviment ultra i feixista, senten passió i devoció per banderes, himnes i pàtries. Concretament han agafat el nom de la Revolta del Té, motí anti-britànic percussor de la independència americana. Ells han dissenyat una bandera americana pròpia (aquesta que veieu a l’esquerra) que simbolitza la Segona Independència, vinculada a una Revolució Conservadora que alliberaria a la Pàtria dels progressistes, gais, negres, moros, ateus i comunistes.

Obama va ser proclamat president de forma il·legal: Segons ells Obama hauria de dimitir immediatament, ja que un President ha d’haver nascut als EUA (segons l’Article II de la Constitució) i ell ho hauria fet a Mombasa (Kenia) i no a Hawaii, com afirma la seva biografia. Segons aquesta hipòtesi, no existeix cap partida de naixement a Hawaii al seu nom,  tot i que l’equip d’Obama es va fer un fart de difondre els seu llibre de família durant la campanya electoral, moment en el que es va generar la bola, com ja us vaig informar fa 2 anys.

Obama és un islamista infiltrat: Aquesta conspiranoia es basa en que el President  tenia un padrastre musulmà i ell l’havia acompanyat a la mesquita algun cop durant la seva infantesa; segons ha declarat Zulfan Adi, un company seu de jocs a tercer de primària. El fet que Obama hagi donat suport a la construcció d’una mesquita relativament a prop de la Zona Zero els ha servit com a confirmació de la seva teoria islamista; no han mencionat, però, que la Constitució Americana blinda totalment la llibertat religiosa, sense excepcions.

Islamofòbia: relacionat amb el punt anterior, el moviment supura un odi profund contra qualsevol cosa remotament relacionada amb l’Islam. Mark Williams, un dels portaveus ultres, va comparar Al·là amb un mico i va afirmar que els islamistes eren enviats de l’Infern. El capellà protestant que pretenia cremar l’Al-Corà durant l’11S ha esdevingut la seva nova icona intel·lectual.

Obama és comunista: Si, això es cert, tots ho sabem! Peró en comptes de sortir a celebrar-ho puny en alt i cantant la Internacional, es dediquen a fer tot tipus de mobilitzacions en contra de la nacionalització de la Sanitat, que veuen com una ingerència en la seva “llibertat” econòmica individual de deixar, o no, que els aturats i els treballadors precaris tinguin dret a rebre atenció mèdica.

Racisme: Es evident que la Amèrica blanca protestant i rural, nostàlgica del KKK,  no s’anava a quedar de braços creuats davant l’elecció del primer cap d’estat de color. Recollint les antigues idees de l’influent grupuscle “Identitat Cristiana”, afirmen que els negres no son descendents d’Adam, sinó d’una relació anterior entre Eva i Satanàs, convertit aquest en serp.  Brandon Price, un afroamericà i republicà moderat ha estat un dels que més ha advertit sobre el perill que representa aquest racisme per a la convivència a Amèrica.  Diversos congressistes de color van ser rebuts amb crist de “nigger” a les portes del Congrés durant les manifestacions contra la Sanitat pública. La seva capacitat il·limitada per ofendre es va superar quan van manifestar-se, al mateix dia, lloc i hora, que el 50é aniversari del discurs de  Martin Luter King, per impedir que ho fessin els activistes negres.

Homofòbia: La lluita contra qualsevol dret per part dels homosexuals(especialment del matrimoni) és, sens dubte, una de les insígnies ideològiques més clares del moviment. El cas més flagrant, però, va ser quant Tim Ravndal president del Tea Party de Montana es va mofar al seu facebook de l’assassinat de Mathew Shepard, un jove homosexual mort als 21 anys després d’una brutal pallissa.

Anarcocapitalisme: Un nou fitxatge del Tea Party és Rand Paul, fill de Ron Paul el mític anarcocapitalsita del Partit Llibertari, que ha guanyat les primaries republicanes a senador per Kentucky. Aquesta ideologia tan curiosa i aparentment paradoxal, es basa en l’odi absolut contra l’estat del benestar i qualsevol impost o administració pública. Volen la desaparició de l’Estat per substituïr-lo per la propietat privada; curiosa relectura de Bakunin!

Anti-ecologisme i negació del canvi climàtic: Els científics ens menteixen, el canvi climàtic i la seva relació amb la contaminació és una paranoia de quatre hippies fumats. La seva diva Sarah Palin ha afirmat que el vessament de petroli de BP a les costes del Golf de Mèxic és culpa dels ecologistes, ja que si haguessin permès extraccions als parcs naturals d’Alaska,  les petrolieres no es veurien obligades a perforar en lloc tan perillosos. Palin va fer també una campanya en contra de els reduccions de CO2 i dels acords de Copenaghe.

I aquesta és la nova dreta d’avui dia! El Tea Party és el “Maig del 68” conservador, un moviment ideològic que està influenciant ja Sarkozy, Aguirre o Berlusconi. Arribarà al Parlament català via Anglada, o per Laporta del darrere??

h1

Perquè no assistiré a la Desfilada Convergent

Juliol 7, 2010

Aquest proper dissabte el tentacle pujolista Omnium Cultural ha convocat un Akelarre de planyideres folklòriques per tal de tergiversar la realitat,  fent creure als ciutadans que la catalanisssima sentència amb la que el Tribunal Constitucional ha salvat la quasi totalitat del text estatutari és l’encarnació del diable, que els catalans som un poble escollit i que estem per sobre de la legalitat democràtica vigent, imposant els furs medievals al seu lloc. Vaja, la cara B de la concentració de Mariano Rajoy en contra de l’Estatut català quan aquest es va aprovar

Es tracta d’un mer acte electoral de CIU, sectari i excloent fins a la medul·la,  que res té a veure amb l’esperit unitari de les manifestacions a favor de l’Estatut dels anys 70. Aquestes son les raons per les quals jo NO assistiré en aquesta nova batalla de les Guerres Carlines:

1.-Perquè és una manifestació ANTICATALANA: Només algú que deprecii profundament a Catalunya, els seus símbols i les seves institucions pot gosar amagar la senyera en un segon terme i menysprear al  President de la Generalitat situant-lo per darrere de la Pancarta que, ves quina casualitat, la durà Artur Mas. Tenint en compte que Omniun Cultural viu exclusivament de les sucoses subvencions que li regala el Govern Tripartit a cabassos ben plens, és un nou acte de coherència.  I, per si fos poc, un altre grupuscle satèl·lit de CIU, la Plataforma per la Sobirania, pretén xiular i rodejar al nostre President d’estelades, per acabar d’humiliar del tot a les nostres institucions, a les que tan insulten quan no son ells els qui manen. Li haurien fet això a Pujol? No, clar, ell té els dos cognoms ben catalans…

2.- Perquè el lema supura proselitisme convergent pels quatre cantons: Una pancarta més ajustada a la realitat objectiva i que propiciaria la meva assistència seria “Els ciutadans de la única nació veritable, la Humanitat, que vivim i treballem al territori anomenat a l’actualitat Catalunya, demanem que les quatre minúcies que han quedat excloses de la fantàstica sentència del Tribunal Constitucional, siguin incorporades en futures reformes democràtiques del text constituent. Especialment les competències exclusives amb les que el Síndic de Greuges Rafael Ribó lluita contra la màfia convergent. PD: Artur Más, lladre, torna la pasta del Palau!”. Si, ja sé que queda un xic barroca, però el Passeig de Gràcia és ample!

3.- Perquè no he vist cap d’aquests catalans tan emprenyats per simbologies metafísiques moure un sol dit contra la reforma del mercat laboral, la retallada del 5% dels sous dels funcionaris, l’ampliació de l’edat de jubilació, l’aturada de les obres públiques, l’augment desproporcionat de l’atur, la congelació de les pensions, la retirada d’ajuts a embarassades, el salvament bancari amb els nostres impostos, la corrupció endèmica de bona part de la classe política i empresarial… No serà que la burgesia nacionalista vol aprofitar aquest acte per ofegar la Vaga General i la conflictivitat social?

4.- Perquè és una manifestació  EN CONTRA de l’Estatut: Tot i la presència d’alguns membres del PSC i ICV, obligats a sortir a la foto davant la imminència electoral, estic absolutament convençut que esdevindrà una bacanal d’embogits independentistes,  un akelarre de boixos nois i violentes àvies èmules de Marta Ferrussola armades fins les dents. Segons podem llegir a fòrums ultranacionalistes, s’està començant a preparar una emboscada contra qualsevol cosa que faci ferum a progressisme, socialisme o tripartit i ja es poden alar calçant els membres del govern si volen sortir-ne amb vida.

5.- Perquè hi van partits polítics d’extrema dreta, com Unitat Nacional Catalana, partit que té com a símbol la xifra 33 (Catalunya Catalana), emulant així el 88 (Hail Hitler). Aquest partit es troba format per grupuscles de violents Skin Heads i Boixos Nois que fan desfilades paramilitars. Això per no parlar d’homòfobs com Duran Lleida, messies corruptes com Laporta o racistes confessos com Heribert Barrera.

6.- Perquè després d’assistir als actes de l’Orgull GLTB se’m faria sosa una manifestació sense dragqueens, carrosses, travestis i torsos  musculosos. Clar que si el meu estimat eurodiputat Raül Romeva sortís en tanga de lluentons sobre  una majestuosa plataforma podria reconsiderar la meva postura…

I aconsello a totes les persones que innocentment acudeixin a aquest despropòsit, vagin en molt de compte amb les carteres (amb tant convergent assedegat de 3% mai se sap) i portin una armilla anti-bales, doncs la cosa té pinta d’acabar com el Rosari de l’Aurora

h1

LA CRISI A DEBAT: Rosa de Sang vs. Arqueòleg Glamurós

Juliol 5, 2010

Dames i Cavallers, passin i vegin el combat més esperat dels segle! Per primer cop en aquest blog es batran en duel dialèctic les propostes sobre la política econòmica i la crisi dos pesos pesats de la xarxa digital en català: a la dretaRosa de Sang defensarà una visió més propera al liberalisme, mentre que a l’esquerra els eu arxienemic, l’Arqueòleg Glamurós, lluitarà amb unes armes discursives properes al socialisme democràtic. Banca, empresaris, reformes laborals, mercat… tots els temes seran emprats en aquesta sanguinària batalla sense cap resquill de pietat, amb un sol objectiu: generar una síntesi des de postures aparentment oposades per tal de generar noves propostes!

Preparats, llestos i… JA!

Arqueòleg Glamurós (AG)Qui és el culpable de la Crisi per tu: el terrorisme financer internacional, o bé els desmesurats drets dels treballadors? En coherència: qui n’hauria de sofrir les conseqüències?

Rosa de Sang (RS) La crisi actual és una crisi larvada fa molts anys quan vam descobrir que endeutar-nos era el camí fàcil per mantenir els nivells de vida, augmentar el consum més enllà de les nostres possibilitats o fins i tot, si ho sabíem fer bé, enriquir-nos. Les ganes de guanyar molt i de forma molt ràpida per part de grans grups financers, un sistema de retribució d’alts directius que primava els resultats a curt termini junt amb l’assumpció de riscs desorbitats, i el risc moral associat a un sector “too big to fall” va acabar de fer saltar l’invent pels aires. Però com dic més amunt el problema és anterior, perquè si bé és cert que es va fomentar (i es fomenta) el consum a qualsevol preu, la propietat immobiliària i el crèdit ràpid i fàcil, a mi ningú m’obliga a endeutar-me si no vull, i l’endeutament sobre la renda disponible a l’Estat Espanyol passa del 69% l’any 2000 al 130% l’any 2008. Hem viscut en una bombolla de crèdit que ens ha acabat explotant a la cara.

Rosa de Sang (RS)
Com entens el concepte de responsabilitat aplicada als següents sectors implicats en l’economia, govern, empresaris, treballadors i consumidors?

Arqueòleg Glamurós (AG) Els empresaris no han de buscar grans  plusvàlues a curt termini, ni competir a la baixa amb els països del tercer món retallant sous i preus, sinó invertir en I+D i en qualitat del producte. Els treballadors han de reciclar-se, adaptar-se als canvis del sistema i ser conscients dels seus drets i mobilitzant-se per defendre’ls, sempre dintre de la legalitat i sense violència, però sense abaixar la guàrdia. Els consumidors no han d’estirar més el braç que la màniga, ni deixar-se temptar per hipoteques i crèdits trampa. El Govern, t’ho responc a la següent pregunta!

AG L’especulació cerealística ha generat onades de fam a Àfrica, la bombolla immobiliària ha destruït irremeiablement el medi ambient a la costa mediterrània… ha de tenir algun límit el mercat? Hi ha alguna ètica al capitalisme, o bé l’obtenció de beneficis és un fi que justifica tots els mitjans?

RSL’Àfrica és per desgràcia un continent riquíssim en matèries primeres i metalls industrials i preciosos que es veu permanentment explotat. Ara l’explotador de torn és la primera potència comunista mundial, la Xina.Sobre l’especulació immobiliària tens raó, però pensa una cosa, sense demanda, o almenys sense demanda potencial, no hi ha oferta i al costat d’un constructor que destrossa un paratge o omple de ciment una platja hi ha milers de petits propietaris potencials que volen el seu apartament a primera línia de mar. Altra vegada, cada u ha d’assumir la seva responsabilitat. El capitalisme és un sistema econòmic i un sistema econòmic no pot ser ètic o no ètic, les que han de tenir un comportament ètic són les persones que se’n serveixen.Si l’ètica d’aquestes és la del treball, l’esforç, l’estalvi, la dedicació, l’excel.lència i l’esperit de superació, tenim un tipus de sistema capitalista; si les persones només aspiren al diner fàcil i ràpid, tenim un altre tipus de sistema capitalista. De nou apel.lo a la responsabilitat individual

RS Fins a quin punt creus necessària la intervenció del sector públic a l’hora de regular el funcionament econòmic en general i a l’hora d’aconseguir sortir d’aquesta crisi en particular? Per què?

AG- El Govern (és a dir, la democràcia) ha d’exercir d’àrbitre i motor de la recuperació econòmica reduint el dèficit en inversió i investigació militar, propaganda institucional, així com inversions  objectivament inútils; incentivant la contractació i no l’acomiadament; lluitant amb duresa contra la corrupció i la evasió d’impostos amb tots els instruments legals, judicials i policials que tingui al abast i dotant-se de nous efectius; intervenint activament en el mercat si aquest genera noves bombolles especulatives; creant noves infraestructures que generin riquesa a llarg plaç, captin la inversió estrangera i fomentin un medi ambient sostenible; incrementant la pressió fiscal a les SICAV i obligant als aturats de llarg temps a fer cursos de reciclatge, entre altres mesures.

AGHi han dues paradoxes del pensament liberal que mai he acabat d’entendre, a veure si me les pots aclarir: Com es pot reduir el dèficit baixant els impostos? I com es pot baixar l’atur subvencionant els acomiadaments?

RS- El primer és un tema que ha generat sempre molta polèmica. No se’n pot fer una categoria perquè al final hi acaben influint moltes més variables que les de blanc o negre que a tu t’apassionen tant, però teòricament menys impostos suposa més consum, més inversió i millor assignació dels recursos, per tant més creixement i un pastís més gros. Si el pastís és més gros, amb un tipus impositiu menor es pot obtenir una recaptació superior i per tant reduir el dèficit: 100×15% > 50×20%.Crec que subvencionar l’acomiadament és un pedaç, penso que les empreses, sobretot les petites i mitjanes haurien de poder acomiadar a un cost raonable si està en perill la seva supervivència present o futura o la seva capacitat de competir. Una empresa que acomiadi la meitat de la plantilla genera menys atur que una que ha de tancar. El “cost raonable” és un tema que donaria per un altre debat.

RS- Tenint en compte una situació com l’actual en la que els estats es troben en una situació d’endeutament explosiu i en unes economies  amb la demanda estancada (és a dir, la producció no es ven) què proposaries per evitar la destrucció de més ocupació i la seva creació a mitjà termini

AGLa única forma de generar consum és fomentant la contractació, és un peix que es mossega la cua! Un aturat consumeix molt menys que un treballador. Per tal que tothom pogués accedir a curt plaç al mercat laboral prohibiria les hores extra o les dobles contractacions, fomentaria els contractes a mitja jornada o per hores i subvencionaria la contractació, lligada a la condició de que no s’acomiadi a ningú de forma improcedent. Això generaria un augment immediat de la demanda i reactivaria l’economia.

AG- Molt s’està parlant darrerament d’un impost sobre la banca, que a mi em recorda bastant a la proposta de gravar les transaccions financeres internacionals que feia la organització d’esquerres ATTAC. Estàs a favor d’aquestes mesures? Donaries suport a una banca pública que gestionés els crèdits a les empreses? Creus que els bancs tenen alguna obligació respecte a l’Administració Pública, després de la ingent quantitat de diners rebuts del Govern?

RS Estic a favor d’un sistema de regulació bancaria que faci que si un banc és massa gran per permetre’n la fallida, aquest banc estigui sotmès a una estricta supervisió, fins al punt d’haver de finançar algun tipus de fons de rescats en funció dels riscs que decideixi assumir. Els diners que han rebut els bancs no són donacions a fons perdut, són préstecs que hauran de tornar com alguns ja han començat a fer. En alguns casos els diners que s’han injectat no només s’hauran de tornar sinó que permeten la presència de l’estat corresponent al Consell d’Administració del banc.L’obligació dels bancs després de rebre els diners que han rebut és el de gestionar el risc de tal manera que puguin tornar els diners que els han estat deixats per part dels estats el més aviat possible i que a través d’un sistema de supervisió com els que ja s’estan dissenyant no sigui necessari ajudar-los més.

RS- Quina és per tu la finalitat del sistema financer i com hauria de contribuir a la sortida de la crisi?

AG- Crec fermament en la creació d’una Banca Pública, en competència amb la Privada, per tal que el govern pugui fer arribar, sense mitjancers usurers, el flux de crèdit a les empreses, autònoms i consumidors, amb dificultats conjunturals per sortir del pas. Aquesta Banca estaria estrictament controlada per una comissió parlamentària, que vetllaria per la solvència i l’ètica de les seves inversions financeres. Aplicaria un impost sobre totes aquelles banques privades amb elevats beneficis, així com a les transaccions financeres internacionals, sempre i quan s’adoptés a nivell global. Crearia mecanismes reguladors de la Borsa per impedir moviments especulatius curtplacistes.

AG I per concloure: Per tu, en una democràcia, on recau la Sobirania Popular: al Parlament o a la Borsa? En coherència, qui hauria de regular a qui: l’Estat o el Mercat?

RS La sobirania popular recau en el poble i en els seus representants, però més enllà de la demagògia imperant aquests dies sobre aquest tema, el problema és un altre: si els fonaments del teu bloc de pisos estan podrits és igual qui mani a l’escala, cal arreglar els fonaments, perquè si hi ha un terratrèmol (fortuït o provocat) s’esfondrarà l’edifici. Podem posar-nos d’acord tots, fins i tot amb els representants de la resta d’edificis de la barriada que estan tots en la mateixa situació, podem sortir al carrer, fer vagues i manifestacions per aturar els terratrèmols que per alguna cosa som els dipositaris de la voluntat popular, però el problema no són els terratrèmols, són els fonaments.

RS Com arreglem els fonaments? Què fem a curt termini i què fem a llarg termini?

AG Quan un edifici té els fonaments podrits o mal construïts, els responsables van a la presó i l’empresa constructora n’ha de pagar una elevada multa. Doncs aquí es tracta del mateix: s’ha demostrat que la llibertat de mercat és la responsable d’aquest caos financer, hem d’avançar progressivament cap a un Govern Global que reguli els fluxos de diners planetaris, impedint que un broker de Nova York pugui enfonsar l’IBEX 35 en 20 minuts, que una agència de qualificació del deute redacti els Pressupostos públics o que les polítiques proteccionistes de l’agricultura del primer món sumeixin en la fam a Àfrica i Amèrica Llatina. La política s’ha d’imposar a l’economia creant un nou model econòmic, que no pot ser una ultra-planificació estalinista, però tampoc l’actual llei de la selva neoliberal. Un model econòmic basat en el sector serveis:  educació, cultura, investigació, turisme, sanitat, dependència i protecció del medi.

I ara us toca a vosaltres ficar-hi cullerada!

h1

EXTRA: La proposta de Reforma Laboral de la Patronal.

Juny 14, 2010

Dia 1 de Juny de l’any 287, després del naixement d’Adam Smith.

Els membres de la Patronal, reunits a intempestives hores de la matinada, hem acordat la nostre proposta de Reforma Laboral. Desitgem cordialment que el Sr. Zapatero, si no vol que li enfonsem l’IBEX 35 i la qualitat del deute públic en menys temps que Belen Esteban es fot un gram de coca, s’avingui a genuflexionar-se davant aquest moderat i exemplar text:

-> Ampliar l’edat de jubilació als 80 anys: Segons un estudi demogràfic, realitzat per una independent i objectiva Companyia de Plans de Pensions Privada, els ciutadans del segle XXI seran immortals i impotents, amb la qual cosa la societat envellirà inexorablement.

-> Mercat Laboral, sensu stricto: Els treballadors seran subhastats en una plaça pública, on es mostrarà la seva dentadura i musculatura. El treball intel·lectual, és un luxe innecessari en temps de crisi.

-> Acomiadament lliure i subvencionat: Quan la voluntat d’un patró desitgi, per caprici, desfer-se d’un proletari, l’estat estarà obligat a celebrar un cocktail i una disco party en honor a tan sàvia decisió empresarial. El finiquito consistirà, en tots els casos d’acomiadament, en un 2×1 en piruletes, sugus, palotes i pica-pica a la botiga de xuxes més propera. Els diners en mans de persones de classe baixa es malgastarien en putes i beguda.

-> En el cas que una empresa tingui beneficis, el treballador rebrà l’incommensurable privilegi de rebre un copet a l’esquena.

-> Eliminació de la negociació col·lectiva: les condicions laborals es pactaran en una reunió personal entre l’equip d’advocats, gestors i sicaris de la patronal, per una banda, i l’obrer emmordassat a un poltre de tortures BS&M, per l’altre.

->Incentivar la producció amb noves tecnologies: elèctrodes, gas sarín, descàrregues d’alt voltatge…

-> Flexibilitzar la contractació, eliminant el contracte per escrit: Que hi ha confiança home! No calen aquestes formalitats! Amb la paraula de l’amo de que cobraràs, ja en tens prou.

-> Jornades laborals 24h don’t stop: La nit es jove! Perquè deturar-se per dormir? Amb un cop de cap d’una horeta en un racó de la oficina, ja n’hi ha prou per seguir al peu del canó set dies a la setmana! Els obrers malbaraten el seu temps lliure en vulgaritats improductives, del tot innecessàries per la pàtria.

Paraula d’Adam Smith, alabem al Senyor.

Mr Burns. President de la Patronal.

PD: Senyors dels sindicats, no cal que es molestin en fer una vaga general. Ja hem iniciat un pla d’alienació massiva del proletariat a base de Mundials de Futbol, islamofòbia visceral i nacionalisme de barretina i pandereta. Gràcies.