TOP: Personatges freaks de la Família Franco

Durant quatre dècades el nostre estat va estar en mans d’un militar carnisser, sanguinari, i semi-analfabet, que es va trobar el poder per accident en mig d’una guerra. Al seu costat sempre va tenir a la seva família, una dantesca col·lecció de monstruoses alimanyes  i personatges estrafolaris  que, encara avui dia, atresora un gran poder econòmic i social. Anem a repassar els personatges més destacats…

“Este Caudillo es un chulo y un cabrón.
Si lo sabré yo que soy su padre”

Nicolás Franco

Carmen Polo “La Collares” (dona)

Aquesta burgesa acomodada d’Oviedo es va criar en una escola de monges salesianes, on mai va arribar a examinar-se de res, doncs amb la seva posició no li calia. Va ser la única persona que feia callar al Caudillo (a qui anomenava “el Comandintín”), sense que el seu coll es retorcés en un garrot vil.  Avariciosa, inculta i presumptuosa, era molt aficionada a visitar joieries i a endur-se el que volia sense pagar; davant les seves visites els gremis de joiers tancaven portes o bé muntaven un fons de compensació.

Ramon Franco “El Chacal” (germà)

Militar anarquista, republicà, lector del Corà, membre de la maçoneria, diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i amic personal de Francesc Macià, va ser designat el 1935 agregat militar a Washington, ja que el govern creia que podia estar tramant una revolució d’extrema esquerra (el 1930 ja havia intentat bombardejar el Palau Reial). En el moment que s’assabenta que el seu germà ha estat designat cap d’estat, es passa al bàndol nacional i s’apunta voluntari per bombardejar València en mig d’una tempesta, quan el seu hidroavió s’estavella i mor.

José María Martínez-Bordiú y Bassó “Pocholo” (nebot d’un gendre)

Baró de Gotor, estudiant d’econòmiques, cocaïnoman i discjòquei de Pachà és més conegut pel seu pas per programes televisius com el mític “Hotel Glam”, “Aventura en África” o “Crónicas Marcianas”.  Les seves frases més mítiques son: “Majadera no es nada malo, ¡viene de maja!” “Fieeeshta” o “Me como Ibiza”.

Ramón Serrano Suñer “El Cuñadísimo” (cunyat)

Veritable ideòleg dels primers anys del franquisme, nazi convençut, aconsegueix la fusió de carlins i falangistes en un sòl partit i la censura a la premsa. Un cop nomenat Ministre d’Assumptes Exteriors viatja a Alemanya on coneix a Henrich Himmler, prepara la trobada amb Hitler a Hendaya i, posteriorment disenya la División Azul. Quan Franco s’alia amb EUA i Gran Bretanya el fa fora del Govern, acusant-lo d’adúlter. A finals del franquisme intenta crear un moviment liberal clandestí antifranquista  que serà un fracàs. El jutgeGarzón el va imputar per crims contra la Humanitat.

Carmen Martinez Bordiu “La Nietísima” (neta)

La neta del dictador, que tan sols ha estudiat Batxillerat, va casar-se amb un oncle del Rei, Alfonso de Borbón, en una fallida operació per ajuntar la monarquia i el franquisme. Ha participat en nombrosos programes de televisió, com “Mira quien baila” (TV1) i “Sálvame”. i  ocupa constantment portades a les revistes del cor. El fet que es tracti de la descendent directa d’un genocida feixista, no ha estat cap impediment per a la seva carrera. El seu fill Luís Alfonso, s’ha auto-proclamat pretendent reialista al tron de França.

Nicolás Franco Salgado -Araujo (pare)

Tinent general de l’Armada, liberal, lliurepensador, putero, alcohòlic i anticlerical. Un bon dia decideix abandonar la seva família i casar-se amb la seva amant, sense haver anul·lat el seu anterior matrimoni, esdevenint així bígam i fins i tot té una filla amb la seva segona dona. Se li atribueixen expressions com “Si a Paco le gustaran las mujeres, otro gallo cantaria“, “El más inteligente de mis hijos es Ramón; Nicolás es un petardista, y Paquito sigue siendo un tonto.”

Actualment es calcula que la Família Franco posseeix una fortuna valorada en 500 milions d’euros, diversos terrenys i palaus (Palacio del Canto del Pico, parcela La Colònia, finca de los Monteros a Marbella, olivars a jaen i diversos apartaments a Campoamor), així com  nombroses empreses (Comerzia, Estacionamientos Urme, Aparcamientos Atocha, Centro Médico del Láser Pío XII, o la societat Premohi, que importa carn).

PD: La imatge de Carmen Polo és obra de Roberta Marrero

Es la roba un indicador de classe social?

Una de les obsessions atàviques de l’arqueologia marxista (corrent teòrica en la que milito) ha estat descobrir evidències materials que ens posin de manifest desigualtats econòmiques en un jaciment. Tradicionalment la pista més fiable han estat els aixovars a les tombes; descobrir estadísticament que uns enterraments concentren objectes personals i adorns molt luxosos per sobre de la mitjana és una prova (teòricament) irrefutable de pertànyer a la classe social explotadora.

Ara bé, jo em pregunto: si uns científics del futur fessin aquest estudi sobre la població catalana actual, seria fiable? Podem deduir l’estatus social d’algú per la roba o les joies que porta en aquell moment a sobre?

En teoria, el més esperable seria que la mostra estadística se’ns dividís en 3 grups: roba cutre de mercadillo, roba bona de preus moderats i roba caríssima, que es correspondria amb les 3 classes socials. Segurament aquest esquema seria perfecte per a qualsevol moment anterior al s.XX o per un estat econòmicament polaritzat com qualsevol de Sudamèrica.

Però ai las! Resulta que en el nostre entorn tenim diversos factors que ens distorsionen completament la hipòtesi inicial!

Factor 1: Hipijos i Super Okupis

Persones provinents de classe social altíssima, amb torre a Sant Cugat, pis a Pedralbes i apartament a Muntanyà però que per dissimular el seu pecat original (la pasta dels seus pares) vesteixen com si fossin joves de barris marginals i obrers, d’ideologies extremes revolucionaries, sense renunciar en cap moment als luxes, però dedicant totes les seves forces a dissimular-ho

.

.

Factor 2:Chonis i garrulos forrats

Típic cas de nano de família pobre sense cap mena de cultura que deixa l’escola abans d’acabar la ESO, es fica a treballar a la obra de encofrador o camioner i, en plena bombolla immobiliària, es fa d’or.

La seva manca total de criteri, fa que inverteixi el seu capital en coses fútils i estúpides (cocaïna, tunning) i aparentment segueixen semblant el mateix garrulo de sempre, tot i tenir un bon feix de bitllets al banc.

.

Factor 3:Persones pobres però glamuroses

Individu que, tot i el seu sou limitat, no pot evitar estalviar el que pot per deixar-se el suor del seu front en els darrers modelets de Mark Jackobs.

També ens podem trobar en el cas extrem, algú molt ric però amb tan poc gust per escollir la roba i combinar-la que sembla que dormi sota un pont.

.

.

Factor 4:Quieroynopuedo

Famílies de classe baixa que davant les seves amistats intenten aparentar ser milionaris i son capaços de menjar pipes dos mesos per tal de lluir una pamela despampanant o un descapotable.

Seria el típic cas de la noblesa decadent de finals del s.XIX.

.

Factor 5: Rics amb demència senil

Les seves possessions son incalculables, però les guarden sota una rajola, ja que estan convençuts que la postguerra és a punt de tornar en qualsevol moment.

Per molts zeros que tingui el seu compte corrent vesteixen amb draps i pantalons trencats que causen la vergonya aliena a les seves minyones.

Foto: Duquesa de Alba.

.

.

Factor 6:Elements distorsionadors per causes ètniques o culturals

En un extrem trobaríem les persones d’ètnia gitana que poden arribar a viure en cases amb una salubritat dubtosa, però atresorar vistoses joies per tot el cos i en l’altre la família típica catalana de classe mitja-alta, que tot i que la botiga els hi va la mar de bé, la sobrietat luterana dominarà la seva estètica.

.

.

..

.

Així doncs, cal anar en compte a l’hora de jutjar a algú per les aparences! A l’Europa de la era del postmodernisme la ecuació entre elegancia i classe social sembla estar a punt de passar als manuals d’arqueologia!