Posts Tagged ‘patrimoni històric’

h1

10 preguntes per NO fer a un arqueòleg

gener 27, 2011

Com ja estic fart de que sempre em facin les mateixes qüestions impertinents cada cop que parlo amb algú profà a l’arqueologia, m’he decidit a respondre d’una vegada per totes aquells dubtes més recurrents, esperant que d’aquesta forma tothom tingui una idea més realista i menys romàntica del que és excavar jaciments avui dia a Catalunya


1.- La teva feina deu ser molt descansada no? Sempre amb el pinzellet…

-> EL pinzell pràcticament no s’empra en arqueologia, més enllà de netejar restes òssies humanes o peces singulars. Les nostres eines més habituals són les màquines excavadores, els pics i les pales, que ja us dic ara que de descansats no en tenen res, sinó pregunteu-li a les vèrtebres lumbars que em queden!

2.- Has trobat mai cap tresor?

->Típica i tòpica pregunteta impertinent que en cada jaciment ens veiem obligats a respondre centenars de cops. L’arqueologia professional és una ciència que cerca informació, no tresors. El més valuós que podríem trobar seria un abocador d’escombraries, ple de d’objectes i restes de consum. El prestigi personal el podem arribar a obtindre publicant gratis les conclusions de la nostre feina en memòries o articles que mai llegirà ningú.

3.- Peró no coneixem ja tot el passat? Cal excavar-ho tot?

->Les restes arqueològiques, per ínfimes que siguin, son part del Patrimoni Cultural que hem heretat de les generacions que ens han precedit i, per tant, estem obligats a conservar-les per les posteriors. Cada resta material del passat serveix per donar noves dades sobre les relacions socials i econòmiques d’un carrer, d’un poble, d’una societat i, per tant, de la Cultura  Humana. La única forma objectiva de reconstruir la història, especialment de els cronologies on no tenim documents o aquests son molt escassos, és a partir de l’anàlisi global de totes aquestes dades.

4.- Que feu amb els ossos i la ceràmica que trobeu? Ho veneu? Us ho endueu a casa?

-> Tot el material arqueològic (que tingui més de 100 anys) pertany en exclusiva a l’estat, no es pot compar ni vendre; el tràfic d’antiguitats és un delicte penal. Cada fragment que trobem és rentat, siglat, inventariat, dibuixat, fotografiat i dipositat en el museu d’història local més proper. Tot i així algun cop ens hem d’endur feina a casa… jo ara mateix tinc un esquelet humà en un armari!

5.- Has excavat mai un dinosaure?

-> No, ja que això no és feina d’un arqueòleg, sinó d’un paleontòleg, nosaltres tan sols estudiem el pas de l’home per la terra i els primers homínids van sorgir milions d’anys després de la mort del darrer gran sauri. Les feines dels arqueòlegs i dels paleontòlegs poden solapar-se en jaciments del Paleolític inferior on apareguin grans restes de fauna, tot i que un arqueozooleg (jo ho soc) sempre observarà les traces de carnisseria i cocció sobre els ossos, mentre que els nostres col·legues tan sols es fixen en les característiques morfològiques de l’animal.

6.- Però encara queden jaciments per excavar a Catalunya?

-> Oi tant! Heu de pensar que tan sols al casc antic de Barcelona s’han dut a terme 2.500 intervencions arqueològiques (3 dirigides per mi). De fet, la Generalitat tan sols dona permisos per excavar aquells jaciments que estiguin afectats per una obra (el 96%), o bé que s’hi estigui duent a terme un projecte d’investigació a llarg plaç.

7.- Tu deus ser funcionari i des cobrar molt no?

-> L’arqueologia a Catalunya és absolutament privada i depenent d’empreses que operen sota control tècnic i administratiu de la Generalitat i les Museus d’Història locals. El meu primer sou, ja llicenciat i cursant un doctorat, va ser de 711 euros en ple boom urbanístic. Des de l’aprovació del conveni del nostre sector estem un xic millor, però a anys llum del salari d’un camioner o d’un encofrador analfabet. Si em donessin un euro cada cop que he estat temptat de deixar la meva professió, ara seria milionari.

8.- Com sabeu on hi han jaciments?

-> Cada ajuntament té, o hauria de tindre si fos competent, una carta arqueològica delimitant zones d’expectativa dintre de les quals teòricament s’hauria de realitzar un exhaustiu control de tots els rebaixos de terra que es realitzin i aquesta excavació l’ha de pagar íntegrament el promotor de la obra sigui públic o privat. A la pràctica això depèn exclusivament de l’interès que hi tinguin els museus locals i l’arqueòleg territorial de la zona.

9.-Els promotors de les obres us intenten pressionar per que feu la vista grossa?

> Curiosament sempre opten per amenaçar-nos i mai pel suborn! En el 80% de casos sol haver-hi discussions greus a cada reunió d’obra, ja que per cada constructor sensible a la història n’hi han mil que serien capaços d’endur-se Atapuerca i la Vall dels Reis amb una excavadora per tal de poder edificar-hi pisos a sobre! Aixo és sol traduir en una font inesgotable de conflictes i tensions laborals; aquells arqueòlegs o empreses que excaven pitjor, més ràpid i exploten als treballadors competint a la baixa en salaris i condicions, sempre tenen feina.

10.- T’agrada la teva feina?

-> Mmmmm… Com diria Fangoria “Ni contigo ni sin ti”. La veritat és que m’encanta excavar i el procés científic que comporta, però donaria el que fos per poder-ho fer allunyat de promotors urbanístics, tècnics de seguretat, regulacions de plantilla constants,  presses, enveges, intrigues i tensions a les que, per molts anys que passin, mai m’hi acabaré d’immunitzar.

EN TENIU CAP ALTRE?

h1

Passejant pel Cementiri de Montjuïc

Novembre 1, 2009

Cementiri de Montjuïc

Avui, primer de Novembre, es celebra el dia de Tot Sants una adaptació cristiana del culte romà a les ànimes, instaurada el s.VIII per el Papa Bonifaci IV, on la tradició ens convida a visitar un dels racons més amagats de les nostres ciutats, però alhora més misteriosos i culturalment interessants: els cementiris.

Aprofito doncs per fer una crida a la revalorització del patrimoni arquitectònic i escultòric del que gaudeixen les necròpolis catalanes, centrant-ho amb el millor exemple que tinc a mà: el Cementiri de Montjuïc.

AngelConstruït el 1889, es una veritable joia del art català, on es donen cita cisells dels millors escultors modernistes i neoclàssics del s.XIX-XX, abordant la creació d’impossibles catedrals en miniatura, criptes neo-egípcies o ultra barroques i espectaculars conjunts monumentals d’àngels i verges que han emparat l’etern descans de la rica burgesia catalana de les darreres centúries.

Ja sé que la mort és un pensament incòmode, que ens recorda l’efimeritat de la nostre fugaç existència material, però si ens atrevim a superar aquest absurd complex hipocondríac podrem ser testimonis d’un petit tresor que el nostre patrimoni reserva, encara, ocult al massiu turisme japonès.

aesculture

I que fer al cementiri, un cop ja hem posat flors? Aquí unes idees:

-> Fer una Gimcana buscant les diferents tombes de personatges famosos que s’escampen arreu. A veure si sou capaços de localitzar a Àngel Guimerà, Santiago Rossinyol, Jacint Verdaguer, Francesc Cambó, Lluís Companys o Buenaventura Durruti, entre d’altres.

-> Seguir les diferents rutes artístiques que ens proposen uns cartellets. Que preferiu avui? Modernisme, neo-gòtic o potser quelcom més clàssic?

-> Anar a contemplar la fossa comuna de la guerra civil i la immensa quantitat de plaques commemoratives als republicans que en aquell conflicte i la seva respectiva repressió feixista varen perdre la vida.

-> Fer com jo i realitzar centenars de fotografies a cada cripta o làpida remarcable per tal de practicar els diverses opcions de la càmera i el photoshop!

DADES DE CONTACTE AMB EL CEMENTIRI AQUÍ

fosarFossar de la pedrera, on descansen els afusellats de la Guerra Civil

h1

El sentit de la història i altres monstres.

Març 9, 2009

foto-021

Excavar un jaciment arqueològic al bell mig de Barcelona comporta un gran risc: estar sotmès durant 8h al dia als abruptes improperis i delirants comentaris que els vianants constantment regalen gratis et amore als pobres arqueòlegs que prou feina tenim ja lidiant amb l’estratigrafia o els promotors immobiliaris.

Que si estem perdent el temps, que si fem pena, que si allí no trobarem cap tresor, que si nosaltres som els culpables de la crisi i del preu dels pisos… Realment resulta desesperant contemplar com la població no iniciada en els estudis històrics té un desconeixement i un menyspreu tan insultant cap al nostre patrimoni cultural que, segons la legislació catalana,espanyola i europea, és una propietat col•lectiva de la que tots en som responsables de la seva conservació per a les generacions futures.

Mentre que els biòlegs han aconseguit transmetre una sensació global de proteccionisme cap al medi ambient, he de reconèixer els arqueòlegs i historiadors hem fracassat estrepitosament a l’hora d’implicar a la societat en una consciència de respecte i revalorització del medi cultural.

Podria fer un post carregant tintes, com ja he fet en altres ocasions, contra els nostres eterns arxienemics: expoliadors, els despietats constructors, la despreocupada administració, el món de la obra, el sistema educatiu o els horribles films de Hollywood i les seves monstruoses i prescindibles seqüeles, però no, avui toca entonar un mea culpa i pensar en que hem fet malament els professionals del patrimoni històric, entre els que a dia d’avui em trobo.

L’únic sentit que té estudiar el passat és comprendre el present per transformar el futur, així doncs tots aquells estudis endogàmics i ensimismats que tan sols serveixin per autoexplicar remotes anècdotes, son com una bombolla que poc o res aporta a la societat.

Evidentment que hem de recuperar totes dades i objectes, però sempre tenint en compte que aquests estudis, mancats d’un discurs històric que esdevingui didàctic socialment, poc aporten al conjunt global de la societat. La veritat és revolucionaria, no cal edulcorar, falsificar o sobreactuar un estudi històric per que aquest tingui transcendència, tan sols canalitzar-lo correctament, alliberant-lo de la endogàmica terminologia científica per fer-lo més digerible.

Per a que volem conservar un mur medieval sense posar un planell explicatiu al costat? Per a que acumulem milers peces idèntiques en soterranis de museus,  sense  que ningú en pugui treure cap conclusió explicativa o en pugui fer un ús didàctic? Per a que volem tonelades d’informes i memòries que ningu llegirà mai? Tan costa d’entendre la indestructible relació dialèctica entre investigació i difusió?

Segurament si les dones que passegen al voltant del nostre jaciment sabessin que a la prehistòria hi ha la clau per entendre totes les desigualtats entre sexes, s’ho mirarien amb més interès, o, potser, si els mateixos paletes que tenen tanta pressa per fer-nos acabar, entenguessin que totes les tècniques del seu ofici, així com les relacions d’explotació laboral, tenen l’origen en els pedres i els ossos que excavem, ho veurien amb altres ulls.

Però no, els arqueòlegs i historiadors no tenim temps per aquestes futileses, doncs ens trobem massa enfeinats afilant els punyals par a la propera batussa de pati de parvulari.

PD: Si, el de la foto soc jo (el que està viu, no l’altre!)