Resultats de l’enquesta del 27S

Intenció directe de vot

Composició del Parlament (sense Llei d’Hont)

Tal com vaig prometre avui que acaba el plaç legal per publica enquestes, el resultat de la meva. En primer lloc gràcies a les 1.150 persones que heu participat, molt més del doble que a l’enquesta del 2012. Perquè us feu una idea es una mostra bastant més elevada que la que publiquen la majoria de diaris. Un cop més, queda demostrada la gran pluralitat ideològica i heterogeneïtat del públic lector d’aquest blog.

En primer lloc dir que la participació esperada es del 98,53%. Es a dir, aniran a votar malalts, presos i emigrats. M’alegra veure com de poc mobilitzat està l’abstencionisme actiu. Sens dubte una bona senyal.

En cas que fem una lectura del resultat en una òptica del populisme identitari, els dos partits que son partidaris de la quimèrica i absurda idea d’una independència unilateral sense cap reconeixement extern (es a dir, que ens convertim en un pseudo-estat fallit)  Junts x Si i CUP sumarien el 47,97% de vots, mentre que els partits que s’hi oposen representarien el 50,13% de vot. En canvi, en escons, la cosa ja canvia, ja que Junts x Si i CUP sumarien just 68 diputats, ja que tan PP com UDC i la resta de partits menors no arribarien a la barrera del 3% de vot per obtindre representació i els seus vots es perdrien. Per tant hi hauria una majoria independentista en escons però no en vots. En tot cas Catalunya es trobaria absolutament fragmentada en dues meitats, el populisme identitari del Procés s’ha carregat en 3 anys tota la cohesió social catalana. Trigarem dècades en tornar a ser un sol poble. Ara en som dos.

En quant a la composició del Govern hi han dues majories possibles, tan Lluís Rabell com Artur Mas podrien ser Presidents. La CUP tindria la clau per entregar la Generalitat a la dreta reaccionaria o a l’esquerra transormadora (amb el suport extern del PSC), un paper bastant similar al que va tindre la ERC de Carod Rovira al 2004. Veient les abraçades entre dirigents de CUP i CDC, així com els atacs de Baños a Rabell, no tinc  cap mena de dubte que la CUP es plegarà a la dreta.

ENQUESTA: A qui votaràs el 27S?

Com ja es tradició en aquest blog davant de cada comesa electoral realitzo una enquesta per tal de conèixer qui seria el veredicte de les urnes si l’electorat estigués format exclusivament pels lectors que em segueixen i, sobretot, per la legió incansable de trolls que sempre pul·lulen pel voltant.

Per tal de votar heu d’anar a l’enquesta que trobareu a la columna de la dreta (en cas que estigueu llegint aquest blog en un dispositiu mòvil l’enquesta us apareixerà a la part inferior del blog, després dels post més recents). El sistema només admet un vot per cada IP. Publicaré el resultat el darrer dia hàbil i legal per donar a conèixer enquestes durant la campanya.

Per anar fent memòria podeu recordar el resultat de 2012 on varen participar 575 persones i que va dibuixar un Parlament lleugerament diferent al del resultat final:

Un matí Antifeixista al Parlament

Aquest matí he tingut la oportunitat de formar part de la delegació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que ha comparegut a la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya, per parlar sobre l’auge de l’extrema dreta a Europa i a Catalunya i les formes com la podem combatre.

No es la primera vegada que entro en aquest palauet neoclàssic, construït per Felip V per tal d’ubicar-hi el polvorí i l’arsenal de la fortalesa militar de la Ciutadella, que a començaments de s.XX es va reconvertir en un museu d’art amb nombroses restes arqueològiques exposades; però si que era el primer cop que ho feia en una Comissió.  Després d’identificar-nos ens han fet passar a una glamourosa sala amb butaques folrades de vellut vermell, on ens esperava l’imputat per corrupció Oriol Pujol, tot i que a una distància prudencial que, per sort, ha impedit a aquest afaneta manllevar-nos la cartera. Jo, que soc un amant de la democràcia representativa i sento fascinació per la litúrgia institucional, crec que veure-ho des del backstage li fa perdre molta màgia, la veritat.

La intervenció ha anat a càrrec de David Karvala que ha fet una brillant exposició sobre la naturalesa de la ultradreta i de les diferents formes que empra per créixer al carrer i a les urnes dins un context de crisi social, amb nombrosos exemples, així com de les diferents actituds que es poden adoptar per fer-hi front, especialment des de les institucions, demanant més contundència contra el centre neonazi Casal Tramuntana, entre altres. Si voleu saber més sobre el tema us recomano un extens article meu sobre el tema per la Revista Jovent.

Les intervencions de ERC i PSC han estat molt correctes i oportunes, incidint en el mal que ha causat en la convivència als barris el sorgiment de PxC i de com el populisme es sempre un falsa drecera per sortir de la crisi. Lorena Vicioso per part de ICV-EUiA ha estat la més contundent assenyalant la complicitat de la dreta presumptament moderada amb els discursos de l’odi. Cap diputat de la CUP ha participat de la comissió, ja que de ben segur tenien coses molt més interessants a fer.

Per part de la dreta, el jove diputat del PP Juan Millan (qui estèticament semblava un universitari progre) ha fet unes declaracions delirants i surrealistes, atacant directament a Karvala, citant textos anticapitalistes del seu blog personal, afirmant que l’antifeixisme es una idea radical i tan perillosa com el nazisme; que el 15M era la base del creixement de l’extrema dreta, ja que qüestiona les bases de la democràcia parlamentaria o asseverant que Marine Le Pen ha crescut a base de trotskistes. Karvala li ha contestat recordant l‘homenatge a la División Azul de la Delegació del Govern, l’ús del discurs xenòfob per part de Garcia Albiol per tal de guanyar vots, o les fotos de membres de Noves Generacions amb imatges i salutacions falangistes, tot i deixar clar que el PP no es feixisme.

CiU ha fet un discurs molt ambigu, buit de contingut, ple de retòrica facilona, llocs comuns i frases tòpiques a favor de la convivència, sense pronunciar-se clarament en res. Però mentrestant, un altre diputat seu Roger Montañola , feia un tuit en la línia del PP, banalitzant el feixisme i equiparant-lo amb l’esquerra. Si que els ha durat poc la memòria del atac que van patir a la Blanquerna.

Ciutadans, si bé s’ha compromès en lluitar per combatre i il·legalitzar la ultradreta, ha recordat que ells reben atacs a les seves seus par part d’altres totalitarismes. Ep! Aquí mai ningú ha dit que no hi hagin feixistes dins l’independentisme, més aviat al contrari, UCFR ha estat el primer en denunciar-ho.

Doncs res! Una entretinguda experiència i un bon exemple de com els moviments socials han d’interactuar amb les institucions parlamentaries!

Algunes reflexions sobre el setge al Parlament

No he estat avui al setge parlamentari, ja que treballava, tot i que ahir per la tarda si que m’hi vaig passar, pensant que tot plegat anava simplement de protestar, un cop més, per les Retallades del Govern de CIU als serveis socials i als impostos als rics.  Pel que m’han explicat els meus companys de l‘AcampadaLH, aquesta ha estat l’esperit del 95% dels manifestants, que han hagut de fer d’escuts humans als diputats assetjats per una minoria fanàtica formada per gent desconeguda pels assistents a les assemblees, així com infiltrats policials.

Aquestes son les meves reflexions de tot plegat:

– La “violència” que hi ha hagut avui al Parlament, anecdòtica en comparació a la policial, no es catastròfica en si mateixa (no tinc cap mena de dubte que la senyora Tura es podrà permetre dur la seva gavardina a la tintoreria), sinó pel seu poder simbòlic  contradient un dels punts fonamentals de tot el moviment, la resistència pacífica, donant ales als mitjans de comunicació conservadors (es a dir, quasi tots) que ja victoregen a Puig, així com posant en contra a la població general més reticent i mancada d’ideologia. Temo que pugui succeir com al Moviment Okupa, que s’ha anat reduint a cercles dogmàtics i tancats passant a ser el col·lectiu social més mal vist per la opinió pública. Avui ha estat un pas enrere molt difícil de recuperar.

-Avui s’havia de parlar de Retallades i del pacte CIU-PP-Laporta. S’ha parlat de tot menys d’això!

– Quan en un país hi han 5.000.000 d’aturats, un 40% d’atur juvenil i un Govern es proposa liquidar en una votació tot l’Estat del Benestar per vendre les seves escorrialles als lobbys privats, inevitablement hi haurà una revolta . Es un fet químic, de la mateixa forma que ajuntant benzina i un misto encès esdevé un incendi. El que no era normal és la passivitat badoca i complaent que havíem vist a la passada Vaga General; la població està alienada per futileses futboleres i rucades folklòriques i identitàries, però segueixen sent éssers humans. Si jo em quedés a l’atur i desnonessin a la meva família de casa, de ben segur faria una matança que ni Charles Manson als seus temps.

– El moviment d’indignats està errant força en els seus objectius: els polítics i el sistema parlamentari no son més que un anècdota de la crisi, els veritables poders fàctics son els capitalistes, els banquers, els amos de les multinacionals que son els que teledirigixen  les administracions públiques. Com a exemple, llegiu el meu article sobre la relació entre Salvador Alemany i CIU. Per altre banda, cal dir que molts dels que estem col·laborant en les assemblees, també ho fem en partits polítics. Jo no veig cap contraindicació, al contrari, entre donar suport a ICV i a l’Acampada d’Hospitalet, quan el 95% de plantejaments son plenament coincidents.

– Barcelona ha estat coherent amb el seu passat de “Rosa de Foc”, una ciutat combativa i autora de la Revolta dels Segadors, la Setmana Tràgica, les bullangues anarquistes, la Revolució del 36 o els Fets de Maig. Resulta curiós que tot plegat s’hagi produït al Parc de la Ciutadella, a sobre de les runes de la fortalesa que el 1715 va construir Felip V per intentar controlar aquesta ingovernable i rebel urbs.

AQUEST BLOG DEMANA EL VOT PER JOAN HERRERA

Tothom ja sabia perfectament a quin partit votaré jo el 28N, tot i que fins el dia d’avui no havia demanat el vot directament, ni explicat els principals motius per fer-ho, que son els següents:

#1.- Perquè NO EM RESIGNO a que Catalunya, essent una regió històricament molt progressista, hagi d’estar governada per la pútrida oligarquia corrupte, mafiosa i criminal de CIU, aquesta xarxa clientelar al servei del caciquisme regionalista i els foscos interessos de l’alta patronal més voraç. Per això votaré a l’únic partit parlamentari que mai donarà suport a la investidura d’Artur Mas: ICV-EUiA. I l’únic que defensa la reedició de l’actual Govern Tripartit.

#2.- Perquè el meu país està a l’esquerra i crec certament que els valors de la igualtat econòmica, la justícia social, la solidaritat, la ecologia, el feminisme, drets dels homosexuals serveixen per construir un món millor, però defugint de tot tic de radicalisme teenager o extremisme genocida. Davant l’avenç del populisme, la xenofòbia i la demagògia, aquests valors resulten més que necessaris, urgents.

#3.- Perquè estic fart que dels discursos ultra-nacionalistes, de patrioterisme de pandereta basat amb un idealisme dogmàtic atroç, tant per part dels espanyolistes com dels independentistes, que no fan més que retroalimentar-se entre ells.  Protegir la llengua i la cultura em sembla perfecte, convertir això en una obsessió paranoide és innecessari. No importa on es prenen les decisions, importa la decisió en si. Em sento molt més proper a la llista de membres de la cultura espanyola que han donat suport a Herrera (Almodovar, Leo Bassi,  els Bardem…), que no als catalans homòfobs, neoliberals o racistes com Duran Lleida, Laporta, Anglada o Heribert Barrera.

#4.-Perquè és el partit que va estar al meu costat a la Vaga General del 29S i és l’únic que creu encara en la lluita de classes i en el sindicalisme social. Davant les retallades de l’estat del benestar que estan imposant l’FMI i els mercats bursàtils, resulta imprescindible que al Parlament hi hagin diputats que plantin cara a la jubilació als 67 anys i la progressiva destrucció de l’Estat del benestar i els drets dels treballadors que tants segles de lluita han costat.

#5.- Perquè és la coalició que presenta unes propostes d’Arqueologia i Partimoni més coherents, interessants i desenvolupades, com us vaig explicar en AQUEST POST. Protegir la història i la cultura de l’especulació immobiliària és tant important com la supervivència del català. Encara sento calfreds i tremolors recordant les tenebres obscurantistes en que l’arqueologia catalana va sobreviure durant els 23 anys de misèria i precarietat del pujolisme.

#6.- Perquè és l’únic partit parlamentari que no va enviar CAP representant polític a la visita del dictador de l’Estat del Vaticà, membre de les Joventuts Hitlerianes i combatent de l’exèrcit nazi Benet XVI i si va donar suport a les convocatòries laiques de la campanya “Jo no t’espero“. També varen ser els únics en votar en contra de les subvencions públiques a les escoles privades d’èl·lit  de l’OPUS DEI que segreguen per sexes als alumnes

#7.- Perquè ICV-EUiA va ser la única força política que va mantenir una posició coherent al debat sobre la tauromàquia, votant en contra de les corrides i dels correbous, mentre que CIU i ERC queien en una flagrant contradicció canviant la seva postura segons si es tortura a l’animal en nom d’Espanya o Catalunya.

#8.- Perqué el grup municipal de ICV a la ciutat de Vic va ser la única força política que no es va sumar als pèrfids plans del feixista Anglada per negar els drets humans als immigrants, que va comptar amb el suport entusiasta de CIU, PP, PSC i ERC. Si, tal com el temo PxC entra al parlament caldrà que al seu davant tingui a persones valentes i coherents que no s’agenollin  mai davant el seu verinós populisme genocida.

#9.- Perquè la seva política econòmica, lluny de caure en pàrvules utopies kalimotxeres, es basa en una brutal coherència socialdemòcrata de persecució de la corrupció, el frau fiscal, els paradisos financers, així com  la defensa de les polítiques impositives progressives (que pagui més qui més té i qui més contamina), necessàries per defensar les polítiques socials i l’administració publica. Empresa privada? Si, però respectant els drets dels treballadors i socialitzant part dels beneficis. La proposta de la dreta, Irlanda, ja sabem com ha acabat. Molt millor el model ecosocialsita d’Islàndia, sens dubte!

#10.- Perquè Herrera ha fet una campanya modèlica i magistral, sense caure en pallassades puerils, infames provocacions tavernàries o vulgar pornografia hortera.  Ha explicat les seves propostes al costat de sindicalistes, fiscals anti-corrupció, directors de cinema, músics o escriptors. Amb un missatge contundent en el contingut i seriós en els formes, ha estat el veritable rival d’Artur Mas, amb un Montilla absent, una Camacho vomitiva  i un Puigcercós arrossegant-se per pactar amb la dreta. I tot això sense tindre CAP mitjà de comunicació afí i molts diaris i ràdios (especialment del Grup Godó) que han fet una brutal campanya de difamació i demonització del candidat i el partit.

Son perfectes? No, no crec en la perfecció. Han ficat la pota? Es possible, però mai han ficat la ma a la caixa. Canviaran el món? No soc tan ingenu, em conformo en que lluitin per que, com a mínim, no sigui encara pitjor.

#LAST NEWS# LES ENQUESTES D’ANDORRA SITUEN A ICV-EUIA A 0,4% DE VOT DE SUPERAR AL PP I SER 3A FORÇA # LAST NEWS#