Posts Tagged ‘oriol junqueras’

h1

2015: Comença la Guerra contra l’Austeritat i la Troika

gener 16, 2015

#hidra

Europa està en guerra. Un conflicte bèl·lic sense trinxeres ni bombardejos, com al segle XX, però no per això menys dramàtic i devastador. La Troika, aquesta insaciable Hidra assedegada de sacrificis humans en el seu altar del Deute, ha arrasat el Sud d’Europa, deixant al seu pas llargues cues d’aturats, famílies desnonades, o hospitals i escoles sense personal ni pressupost.

En aquesta guerra només hi han tres posicions possibles: Sotmetre’s a la dictadura austericida i seguir retallant; plantar-hi cara i plantejar una mutualització del deute redistribuint la riquesa, o bé un replegament identitari, tancant o inventant noves fronteres, canalitzant l’odi social contra els veïns o per tal que la Hidra se’ls mengi a ells primer.

La primera batalla es durà a terme a Grècia el proper dia 25. En l’escenari més desolat pel genocidi social, Alexis Tsipras de Syriza, encarnarà una versió moderna de l’heroi mitològic Heracles, on haurà de tallar un dels caps de la Hidra Troika, demostrant que si hi ha alternativa a espiral de genocidi social. Davant seu tindrà, per una banda, als homes de negre i peons de la Troika, Nova Democràcia i PASOK. Per l’altre, als violents espartans d’Alba Daurada, que amb una radical violència pretenen que la Hidra devori primer als estrangers.

Però, encara que el nostre Heracles Tsipras surti victoriós, cosa que no dubto, la Hidra Troika seguirà moribunda però viva i rabiosa, exigint encara més i més retallades i regurgitant odi identitari per enfrontar als treballadors segons la seva llengua, religió, cultura o procedència.

La següent batalla, sens dubte, es durà a terme a la península ibèrica, en tres escenes del mateix acte: Municipals, Autonòmiques Catalanes i Generals. Aquí la Hidra Troika es diu Rajoy, es diu Artur Más i Xavier Trias. A Catalunya (i també a Espanya) tenim el suposat Cap de la Oposició i els presumptes representants de la Societat Civil més mesells i palanganers amb el poder de tot el continent. En comptes de lluitar contra la Hidra, s’ofereixen voluntaris per pastorejar a la societat com un ramat de silenciosos xaiets obedients cap a la seva gola, mentre aquests son devorats amb il·lusió, somriures i xerinola.

No hem de caure en la seva trampa, no podem acceptar el relat polític que el poder regional ens pretén vendre a través dels seus mitjans subvencionats, com si el replegament identitari de la Comarca no tingués res a veure amb de la resta de continent, per molt que l’embolcallin amb pensament positiu i màgic, o fent veure que les salvatges retallades que els Consellers (o Ministres) executen amb sàdica precisió i llaminer gaudi, son culpa dels pagesos extremenys i no de la mateixa Hidra Troika que ha devastat tot el Benestar Social europeu construït des de que va acabar la II Guerra Mundial.

Ha arribat la hora de matar o morir. I aquí no s’hi valen mitges tintes. No podem seguir pidolant abraçades o fotografies amb un cap de la Hidra. Ara cal degollar-la sense pietat, deixar als seus homes de negre somicant pietat en una cantonada, demanant perdó per haver nascut. Hem d’esclafar els seus replegament identitaris, els hem de fer empassar el seu odi ètnic, sense perdó ni complexes. O mor la Hidra o morim nosaltres.

Anuncis
h1

Anàlisi i Valoració dels Resultats Electorals (Europees 2014)

Mai 26, 2014

###val2

Un dels meus antropòlegs favorits, el materialista cultural Marvin Harris, apunta que davant crisis i transformacions socials profundes les poblacions tendeixen sovint a seguir tota mena de cultes messiànics i ideologies que plantegin un trencament amb l’statu quo, que els doni fé en un futur millor davant la incertesa i la inseguretat d’un temps imprevisible. Harris apunta que això hauria succeït en diversos moments de la història, com en les poblacions feudals europees davant el sorgiment del capitalisme mercantil als s. XV-XVI (protestantismes), entre els indígenes amerindis i canadencs en front l’arribada dels colonitzadors occidentals (cultes “cargo”), a l’extrem orient del s.IV aC (budisme), a les poblacions jueves del canvi d’era enfrontades la repressió romana (cristianisme i mitraisme), al període d’entreguerres com a conseqüència del crak del 29 (totalitarismes),  o fins i tot als Estats Units dels anys 60’s-80’s com una reacció a la incorporació de la dona al món del treball i el canvi del capitalisme industrial al de serveis (new age i telepredicadors).

Com s’ha manifestat,doncs, aquesta transformació ideològica, els anhels de ruptura i el fenomen messiànic en el context de la crisi europea, dins un mon post-industrial i antipolític?

###aLectura Europea1.- A nivell Europeu: Si exceptuem Grècia on Alexis Tsipras de Syriza ha aconseguit canalitzar el descontentament cap a l’esquerra, tot i que encara no amb una majoria prou contundent, a França, Anglaterra, Àustria, Polònia o Hongria clarament les opcions rupturistes i els lideratges messiànics han adoptat les formes més repugnants de replegament identitari, xenofòbia, tancament de fronteres i receptes econòmiques suïcides.  Afortunadament resulta difícil pensar que formacions tan diferents com els neonazis alemanys del NPD podran articular res en comú amb l’UKIP anglès, però tan mateix resulta imprescindible bastir un moviment plural i unitari antifeixista a nivell continental capaç de bloquejar els seus actes i desmuntar els seus arguments però, sobretot, resulta urgent una canalització del fenomen rupturista-populista-messiànic envers altres direccions, a poder ser d’esquerra.

2.- A nivell Espanyol: L’enfonsament del bipartidisme a Espanya dona lloc políticament al sorgiment de moviments populistes messiànics, tan al centre dreta (Ciutadans-UPyD) com a l’esquerra (Podemos), liderats per tertulians televisius com Javier Nart o Pablo Iglesias.

L’excel·lent resultat de la opció lògica de ruptura (IU-ICV-EUiA), que segueix liderant tota alternativa, ha quedat un xic deslluït per l’auge de Podemos. Es molt frustrant per un militant de pedra picada, com jo, veure com un partit sense cap base, ni militància,  trajectòria, ni estructura,  amb un programa que no té cap ni peus, pot quasi trepitjar-nos els talons. Perquè ens matem a enganxar cartells, a fer mítings, a repartir octavetes en busties i mercats, a debatre teories complexisismes, o fer profunds  debats, si qualsevol estrella mediàtica pot muntar un xiringuito en quatre mesos, ell solet, des de dalt, sense moure un dit fora de les càmeres i les xarxes?

Es evident que la població més afectada per la crisi i necessitada del fenomen messiànic-populista-antipolític no podia empatitzar en absolut amb un líder intel·lectual i rigurós com el meu adorat Ernest Urtasun (que no té res de messies populista, per sort) i no diguem ja amb el gris i desconegut cap de llista d’IU, Willy Meyer, absolutament aliè a la nova política i que, fins i tot per molts militants d’IU, era vist com un llast amortitzat. Tan sols cal donar un cop d’ull a aquest gràfic:

###aLectura EspM’agradaria puntualitzar que Podemos té poc a veure amb la CUP, tot i que algú li puguin semblar força similars. Els votants de Iglesias son de nivell econòmic i cultural baix, castellanoparlants, de l’àrea metropolitana, mentre que els seguidors de David Fernàndez son els que tenen major percentatge de llicenciats universitaris, viuen en poblacions mitjanes/petites, son de classe mitja/alta i infinitament més nacionalistes; es com comparar Gràcia i Badia del Vallés. PD: Mireu aquest gràfic i aquest estudi. De fet m’agradaria saber quants dels 1.245.948 votants que ha tingut Podemos té la menor idea que està donant suport a una candidatura troskista, ni de què es el troskisme, ni que un tal Trosky va existir mai.

També seria un error creure que qualsevol experiment nou i adanista, pel simple fet de ser-ho, serà un èxit, doncs les candidatures del Partido X, Recortes Cero, Partit Pirata, RED o Vox, s’han menjat els mocs, al no disposar un messies prou conegut. Aquest precedent em fa témer un allau de xiringuitos liderats per tota mena de dives i estrellones televisives de cara a les municipals.

Finalment dir que, tot i que m’alegro moltíssim que les ganes de trencament i lideratges populistes els hagi recollit l’esquerra i no la ultradreta, sinó hi ha una sinergia dialèctica unitària amb l’esquerra clàssica (que també haurà de fer profunds canvis, no ens enganyem), no s’aconseguirà mai superar el bipartidisme i el sistema econòmic.

3.- A nivell Català: Sense cap mena de dubte l’independentisme es la cristal·lització més clara del fenomen ruturista-messiànic, tot i que ens trobem davant un canvi de messies: si fins ara qui recollia els fruits de les masses enfurismades i mobilitzades per l’ANC era Artur Mas, ara una opció més nítidament populista i messiànica l’ha substitut al capdavant, l’Esquerra Republicana de Junqueras, i, per l’altre banda, Ciutadans es confirma com el seu mirall en l’àmbit nacionalista espanyol.

Per aquells addictes a les lectures polítiques envers al monotema nacional, he realitzat aquest gràfic agrupant el nombre de vots segons aquelles formacions que tenen decidit el seu vot de cara al 9N, tan pels del SI+SI (ERC , CIU i EH Bildu), els del NO (PSC, PP, C’s, UPyD i ultradreta),  així com els que no ho tenen clar (la resta). Quedaria així:

###aLectura Catalana

M’atreviria a dir que es un escenari prou obert, tot i que es obvi que els independentistes  es troben més mobilitzats que els centralistes i partidaris del immobilisme constitucional. La gran bossa de l’abstenció i d’aquells (en els que m’incloc) no tenim gens clara la posició al respecte, seran qui moguin i inclinin la balança entre els dos extrems, si es que tal consulta s’arriba a fer mai ja que, veient com la policia va reprimir el “Multreferendum“, em temo el pitjor el 9N.

h1

TOP 10: Claudicacions d’ERC davant CIU en els darrers 2 anys

Octubre 4, 2012

“Entre esquerra i país, país”

1.- Evita la compareixença d’Artur Mas pel Cas Palau (link,video) : El vot dels republicans va evitar que el principal responsable de CDC hagués de donar explicacions en seu parlamentaria per la financiació irregular de 3.200.000 euros provinents de la corrupció de Fèlix Millet.

2.- Accepta les retallades en Sanitat, Educació i TV3 a canvi de pactar els Pressupostos de 2012 (link):  Junqueras va rebaixar i suavitzar substancialment el seu programa econòmic a l’hora de establir converses amb CIU pels pressupostos anuals d’enguany, deixant per una millor ocasió la defensa d’un tema tan banal com l’Estat de Benestar i centrant-se en demanar un referèndum per un concert econòmic.

3.- Vota amb CIU eliminar l’Impost de Successions (link)Abans d’abandonar el Senat, els representants d’ERC van trencar la disciplina de vot de l’Entesa Catalana de Progrés per aliar-se amb la dreta catalana, votant a favor d’una proposta de Sanchez Llibre per tal que s’eliminés un impost que tan sols afectava a les rendes més elevades i que hagués evitat fer tandes retallades en l’Estat del Benestar.

4.- Vota a favor de tramitar la Llei Òmnibus de CIU  (link): Un conjunt de 610 mesures que, entre altres atrocitats, des-protegeixen el Cap de Creus, privatitzen la gestió de l’aigua, eliminen la necessitat de fer estudis d’impacte ambiental, permeten la cacera sense control o el pas de vehicles motoritzats en zones protegides; també introdueix centenars de normatives neoliberals en el comerç. ERC va permetre que, al votar-se les 610 mesures juntes, s’evités un debat en profunditat sobre cada una d’aquestes monstruositats.

5- Vota a favor de la investidura de Xavier Trias, a canvi de res (link): Dies després de que ERC de l’Hospitalet fes una campanya acusant a ICV-EUiA de baixar-se els pantalons per acceptar la investidura de Núria Marín (PSC) a canvi de només una tinença d’alcaldia i les regidories d’Educació, Cultura, Esports i Joventut, així com del Districte de Centre, Sant Josep i Sant Feliu, ERC vota a Trias alcalde de Barcelona by the face. Visca la coherència.

6.-Vota a favor del Govern CIU-PP a la Diputació de Barcelona, amb Xavier Garcia Albiol a Sanitat (link): Salvador Esteve, de CIU, va poder formar Govern a la Diputació de Barcelona amb els vots dels republicans (així com del PSC), posant al capdavant de les responsabilitats en Sanitat a una persona imputada per incitar a l’odi i la xenofòbia com Garcia Albiol, alcalde de Badalona.

7.- Evita la compareixença del Secretari General de Cultura Xavier Solà, del  President de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Matas i de Joana Ortega per un cas de corrupció (link): ERC va impedir que el parlament investigués la mala gestió i la malversació de fons públics per part de CIU al capdavant de l’ACM. Tot i que Junqueras va anunciar el seu vot a favor de la proposta d’ICV-EUiA, al darrer moment hi va haver un sobtat canvi d’opinió que va impedir esclarir l’assumpte.

8.- Vota a favor del Pla d’Acció Municipal de Barcelona (link): Tot i que els seus vots no eren necessaris, Portavella els ha regalat a CIU per tal que defineixi el seu pla d’acció municipal, que inclou fer un Port de luxe a la Marina (rollo Eurovegas) a canvi de que s’inclogui en un sub-apartat la frase “Una ciutat al servei de la construcció de la capital de l’Estat”.

9.- Proposa a l’alcalde racista de Vic anar a les seves llistes al Parlament (link): ERC ha temptejat a Vila d’Abadal, del sector més ranci d’Unió i alcalde de Vic amb qui governa conjuntament, anar a les seves llistes. El fet que sigui un racista convicte, que fos el primer en tota Espanya en demanar l’expulsió de les persones migrades de la sanitat i l’educació o que accepti els vots del partit feixista PxC per aprovar la majoria de mocions, no sembla haver-los molestat gaire.

10.- Proposa a Jordi Pujol com a ambaixador a la Unió Europea (link):  La secretaria general d’ERC va considerar que l’imputat pel cas Banca Catalana, acusat de defraudar milers de milions en un sonat cas de corrupció, és la persona idònia per representar a Catalunya a Europa. CIU no es va prendre seriosament aquesta nova mostra de submissió, palanganerisme i piloteig, declinant comentar l’oferta.

h1

Proposta temàtica pels 6 Parcs d’atraccions al Barcelona World

Setembre 8, 2012

Artur Más avui està molt trist! Finalment el milionari sionista Sheldon Adelson no es veurà obligat a finançar irregularment a CIU per tal que li deixin fer un macrocasino a sobre d’un Parc Natural.  Adelson, prou conegut per regalar milions de dòlars a la extrema dreta nord-americana i jueva, de ben segur hauria estat ben generós amb el partit de Javier de la Rosa, Macià Alavedra o Lluís Prenafeta.

La màfia dels Casinos, com molt bé destaca el mateix New York Times, s’ha fet enrere per la fèrria oposició que ha fet ICV-EUiA i els moviments socials al respecte, tot i la submissió absoluta del Govern dels Millets. Si! Finalment els ecosocialistes ja sortim més a la premsa nord-americana que la La Vanguardia i a la resta de mitjans parasitaris convergents, mantinguts amb els pressupostos de la Generalitat, cosa que tampoc era gaire difícil.

Però no patiu pubilles catalanes del meu cor! El nostre Messies Salvapàtries no s’arronsa davant la primera dificultat que troba pel camí. Que s’ha de finançar irregularment un partit? Doncs aquí està la servil xusma financera de ABERTIS-La Caixa per donar un cop de ma amb el que calgui! Empreses d’investigació biomèdica? NOOO Tecnologia Punta? NOOO Cultura i patrimoni històric NOOO Sis parcs d’atraccions!!

Com ja és habitual, la dòcil minyona Oriol Junqueras, després de fer els banys i treure la pols a mitja Generalitat ja ha anunciat el suport entusiasta al projecte especulatiu per part de Ex-querra Republicana. Es desconeix pel moment si, en aquest cas, Joan Laporta hi te terrenys implicats a la zona, com en el cas d’Eurovegas.

Per si de cas van escassos d’idees, m’he llençat a suggerir una proposta temàtica sobre la qual podrien versar els sis parcs d’atraccions en qüestió:

1) TÚNEL DEL TERROR DE LA CORRUPCIÓ DE CIU: Us imagineu a Félix Millet sorgint d’entre les ombres d’un Palau de la Música en ruïnes? A Macià Alavedra intentant xarrupar-vos la sang? A Jordi Pujol apareixent com una ànima en pena de la seva tomba a Banca Catalana? Jo no torno a tancar un ull en un any!

2) LA MUNTANYA RUSSA DELS PEATGES D’ABERTIS:  Que millor que pagar un peatge cap per avall, en mig d’un revol de 180º, per descobrir com CIU es lucra irregularment a costa dels nostres conductors?

3) EL PARC AQUÀTIC DE LES RETALLADES: Un parc aquàtic amb un sol socorrista a mitja jornada per cada 25.000 banyistes! Que us ofegueu? No passa res! Sempre podeu trucar a una asseguradora privada que us vingui a rescatar!

4) EL SAFARI DEL GRUP GODÓ: Passegeu en cotxe per la feréstega natura de La Vanguarda i 8TV mentre diverses feres salvatges i monstruoses criatures sorgides dels averns infernals supuren bilis pels ullals: Rahola, Barbeta, Cuní…  Si aneu vestits de verd o roig potser no en sortiu vius!

5) EL CASTELL DE L’OPUS DEI: Genial Palau de conte de fades, ambientat en les escoles privades i elitistes de l’Opus Dei que reben milions d’Euros de subvenció pública per part d’Irene Rigau. Per accedir al recinte, però, ho haureu de fer amb uniforme i per portes separades segons si sou nens o nenes.

6) LA GIMCANA DELS DESNONAMENTS HIPOTECARIS: Aquesta divertida aventura familiar consisteix en aconseguir que els Mossos no us facin fora de casa vostre, per ordre de La Caixa, mentre aquesta us estafa amb Prestacions Preferents!

h1

Les perles de la campanya

Juny 6, 2009

tremopp

“L’avortament és un crim molt pitjor que la pederàstia”
Mayor Oreja (PP)

“Quants més espanyols decents vagin a votar, menys possibilitats tindran els terroristes d’Iniciativa Internacionalista”
Maria San Gil (PP)

“L’efímera coincidència de la presidència d’Europa de Zapatero i la d’Obama als EUA serà un fet històric pel Planeta Terra i això suposarà una esperança per a molts sers humans”
Leire Pajín (PSOE)

“Jo soc l’orgull i l’esperança de la pàtria”
Oriol Junqueras (ERC)

“La solució per millorar la qualitat de l’Universitat és l’entrada de capital privat”
Ramón Tremosa (CIU)

“Per que Rajoy em demostri el seu suport només falta que ens en anem al llit junts”
Carlos Fabra (PP)

“La meva proposta estrella és que el Barça abandoni la Lliga Espanyola”
Oriol Junqueras (ERC)

“Estic orgullós que el meu avi ens prohibís parlar en basc, sinó tota la vida ens hauríem quedat al graner de la granja”
Mayor Oreja (PP)

“Els únics brots verds que es veuen a l’economia son les plantes de marihuana que s’ha fumat el govern”
José Güemes (PP)

“El gran obstacle té dues lletres: ZP. Aído només en té una perquè amb dues es faria un embolic”.
Vidal Quadres (PP)

“La pastilla postcoital és una bomba abortiva”
Mayor Oreja (PP)

“Hi ha espanyols amenaçats en algunes comunitats per parlar la seva llengua”
Mayor Oreja (PP)

I de postres:

-Falange Espanyola utilitza una cançó de Macaco al seu vídeo electoral (CLIQUEU AQUÍ)

-Llegiu AQUI el post de Nemo sobre la homofòbia a Eurpoa i les competències del Parlament Europeu sobre drets GLTB,

h1

ENQUESTA: A qui votaràs a les eleccions europees?

Mai 28, 2009

vote4me

El darrer cop que vaig fer una enquesta electoral en aquest blog, en motiu de els eleccions generals, va sortir un curiós resultat segons el qual avui Gaspar Llamazares hauria de ser President del Govern i Joan Ridao d’ERC cap de la oposició. Com sabeu, la realitat difereix un xic de les conclusions del meu experiment polític!

Com ara WordPress ha inclòs un sistema d’enquestes propi, repetiré la prova a veure si aquest cop hi ha més sort i ens apropem al resultat real. Teniu una setmana per deixar la vostre intenció de vot anònima en el “poll” situat a la columna dreta de la pantalla!

Ja que els mitjans de comunicació estaven massa ocupats fent propaganda gratis a una empresa privada d’esports, potser molts de vosaltres no esteu gaire al dia de la campanya electoral, així doncs us faig 5 cèntims dels punts a favor i en contra de cada opció! I de pas, a veure si m’aconselleu a mi que estic un xic bastant indecís!

A les eleccions del proper dia 7 s’escullen 50 diputats del total de 751, que legislen en una cambra de competències molt limitades per la Comissió, formada pels caps d’estat. Les opcions que es presenten son:

Juan Fernando Lopez Aguilar (PSOE)
+ Com a Ministre de Justícia va aprovar el matrimoni homosexual i la adopció homoparental. Es força simpàtic i ben plantat! La campanya del PSC ,contra la dreta, és la millor que he vist des de la Guerra Civil! (vegeu aquí el brutal video)
Quatre milions d’aturats és un bon punt negatiu no?

Jaime Mayor Oreja (PP)
+ Com és tan vago i no va mai a les sessions del europarlament, no pot dur a terme els seus despropòsits legislatius.
Es ultracatòlic, franquista confés, anticatalanista, profundament homòfob, presumeix que el seu avi li prohibís parlar en basc i es va lucrar amb el negoci dels escoltes privats sent Ministre del Interior.

Willy Meyer-Raül Romeva (IU-ICV)
+ Romeva ha rebut el premi al eurodiputat més actiu i ha complert el seu programa de propostes al 100%. Ha dut a terme iniciatives contra la venta d’armes i ha presidit la comissió a favor dels drets GLTB
El problema principal és Saura i la seva nefasta política a Interior. Tot i que Romeva (i no diguem Meyer) sempre ha tingut un discurs molt crític amb les càrregues dels mossos, segueix militant al mateix partit.

Ramón Tremosa (CIU-PNV)
+ Demana la eliminació del Ministeri de Defensa i la creació d’un únic exercit europeu, proposta amb la que podria estar d’acord.
Es un economista neoliberal del mateix partit que Duran Lleida, Madí o Sostres. Vol eliminar lleis ecologistes per protegir la obsoleta economia agrària.

Oriol Junqueras (ERC-BNG-Aralar)
+ Es professor d’història de la UAB!! I a més molt bo!
La seva idea més original es que el Barça no jugui la lliga espanyola. ERC, tot i haver extirpat el tumor Carretero, segueix sumida en una desorientació ideològica total i avui dia encara no saben si son neoliberals o marxistes leninistes.

Miguel Duran (Ciutadans-Libertas)
+ Es cec i el seu lema és “Nos haremos ver
Ciutadans estan més acabats que un bufet lliure amb Beth Ditto de clienta habitual. Representa que son antinacionalistes d’esquerres i es presenten en coalició amb un partit nacionalista ultracatòlic.

Sosa Wagner (UPyD)
+ El seu logo és de color rosa. Després d’hores reflexionant és la única cosa que li he trobat de positiu!
A la candidata no la coneix ni sa mare i bàsicament s’ha dedicat a ressuscitar les conspiranoies del 11 M amb Pedro J i Losantos.

Alfonso Sastre (Iniciativa Internacionalista)
+ M’he llegit el seu manifest anticapitalista radical i revolucionari i m’ha mig convençut com a vot protesta antisistema. El seu cap de llista és un entranyable iaio cineasta a qui el Ministeri del Interior va intentar, sense èxit, relacionar-lo amb ETA
Els ultranacionalistes radicals i legitimadors de la violència, Batasuna, ha demanat el vot per ells, la qual cosa em fa dubtar si realment son tan internacionalistes com diuen.

Abstenció.
+ T’estalvies llegir programes electorals, reflexionar sobre les millors opcions, anar fins al col•legi electoral i posar un sobre en una urna. Sens dubte serà la opció guanyadora per golejada.
No serveix per res, com ja vaig dir aquí, i dona la raó als punkis calimotxeros, els nihilistes conspiranoics i altres freaks antidemòcrates varis.

Partits extraparlamentaris freaks
+ Es una divertida forma de llençar el vot, allargar el recompte i participar a la festa democràtica.
Com ja us vaig explicar en aquest post, realment son gent mooolt freak!

Així doncs voteu a la meva enquesta i que guanyi el millor!