Posts Tagged ‘orgasme’

h1

Immanuel Kant em posa calent.

Juliol 20, 2010

No ho puc evitar! Es sentir un fragment de “Crítica de la raó pura i el meu entrecuix s’endureix i humiteja, mentre un convulsiu calfred sacseja tot el meu cos. Qualsevol referència a la filosofia d‘Immanuel Kant desperta en mi una irrefrenable orgia de passió salvatge i voracitat sexual sense cap mena de control possible.

Vaig descobrir aquesta fal·lera pel criticisme racionalista il·lustrat  a la classe d’Història de la Filosofia al ja desaparegut curs de  COU. En quant el temari va abordar al teòric prussià, vaig sentir un desbordant  impuls de treure’m la roba i llençar-me apassionadament en braços del professor, demanant-li entre gemecs que em recités “La metafísica de les costums”  a cau d’orella. Per sort vaig a aconseguir sortir al lavabo, on desfogar la meva calentor.

A partir d’aquell dia amagava  sota el llit exemplars de “Prolegómenos a toda metafísica futura que pueda presentarse como ciencia” per tal de saciar les meves diàries fantasies onanístiques. Entre salvatges orgasmes tot el veïnat em podia escoltar cridant Que puc fer?” “Que puc esperar?” “Que he de fer?” “Que és l’home?” “Quines són les condicions de possibilitat de la ciència?”.

I si, un text de Kant va aparèixer a la Prova d’Accés a la Universitat. Jo, evidentment, vaig girar el full ben de pressa per tal d’agafar la opció de Marx, amb qui mantinc un amor més platònic i menys carnal. Peró la temptació estava allí, a un cop de full… i malgrat els meus esforços inhumans contra la luxúria, aquell examen va acabar entre suors i altres humitats més denses, que no van despertar la curiositat dels altres alumnes concentrats en el seu text.

Per mi les seccions de filosofia de les biblioteques públiques són com un Bingo per a un ex-ludòpata. Procuro evitar-les i demano als escèptics bibliotecaris que allunyin de mi tot possible volum o novetat en relació a l’autor alemany. Reservo una selecció des seus textos folrats i plastificats al mateix calaix que els preservatius o el lubricant: qui necessita viagra quan pot escoltar la impossibilitat de la metafísica com a ciència?

h1

ASEXUALS: Si, existeixen

Octubre 25, 2008

Aquesta feliç parella que veieu a la imatge son Paul i Amanda, fa nou mesos que estan casats i encara són verges; de fet, a la seva nit de bodes varen convidar als seus amics a jugar al Scrabble.

No es tracta de cap secta ultra ni res per l’estil: simplement pertanyen al 3% de població asexual del planeta (segons Anthony Bogaert, de la Universidad Broca, Ontario). Són persones que no senten cap mena d’interés en follar amb altres individus, i omplen les seves necessitats afectives amb simples carícies o abraçades.

Conformen una nova orientació sexual que està despertant del silenci i del anonimat per oposar-se al hedonisme eròtic que domina i regeix la nostre societat, reivindicant una vida sense luxúria ni erotisme carnal. Ja tenen associacions, pàgina web i no m’estranyaria que dintre d’alguns anys poguéssim veure manifestacions del orgull asexual! La seva inspiració artística recau en les fotografies d’éssers andrògins del fotògraf Steven Meisel (vegeu-les aquí).

Però jo no puc deixar-me de preguntar algunes qüestions sobre aquest assumpte:

>> No pot ser tot plegat la conseqüència d’un trauma provocat, per exemple per abusos infantils, o per una violació? Segons ells, no, son la mar de feliços sense sexe, és una opció que han pres en llibertat i reivindiquen que no se’ls consideri malalts.

>> Però REALMENT es pot viure sense relacions sexuals? Durant l’orgasme, tant masculí, com femení, es genera una hormona neuropèptida anomenada oxitocina, que funciona com a neurotransmissor i que produeix la capacitat per augmentar la confiança en un mateix, redueix la por a les relacions socials i augmenta la generositat. De fet, diversos estudis revelen que l’autisme està directament relacionat amb baixos nivells en aquesta substància al cos.

Bé, de la mateixa manera que vull que em respectin a mi, no serè jo qui llençarà una pedra contra els asexuals, al contrari: els animo a que es visibilitzin i que algú d’ells m’expliqui quin sentit té una vida de castedat voluntària!

h1

Pensaments postorgàsmics

Setembre 7, 2008


Joder! Però jo que cony faig aquí?

Si, molt bé, aquest tio m’ha menjat la polla com un campió i jo amb prou feines he estat capaç de masturbar-lo amb inapetència… però es que realment amb aquest micro-falus que em calça poca cosa més podia fer, sincerament.

– Marxo? Em quedo? Li dono el telèfon? El msn? Potser un de fals?

Que m’ha aportat aquesta vetllada de sexe desganat amb un complert desconegut que no m’interessa en absolut com a persona? La veritat es que em resulta complexe respondre’m aquesta pregunta… Alliberar tensions? Deixar-me portar pels instints més primaris?

– I si ha tancat la porta amb clau i no em deixa fugir fins que no li juri fidelitat eterna? I si és un assassí en sèrie?

Com m’agrada autoenganyar-me! Sé perfectament que el que cerco no és més que un substitutiu efímer del amor, un ensajat simulacre de sentiments que em fa sentir, durant una breu estona, falsament estimat. Si, és tot una burda enganyifa, una teatral falàcia en la que les dues parts implicades ja sabem perfectament a quin joc estem jugant i quines son les cartes marcades.

I els meus pantalons? On cony he llençat els meus pantalons? Merda! S’hi ha adormit a sobre!

Però, com un ludòpata empedernit, soc absolutament incapaç de sortir d’aquesta espiral que es repeteix de forma crònica en la meva quotidianeïtat, amb insubstancials variacions, com si de l’etern retorn de Nietzche es tractés. M’he proposat milers de cops fer un punt i a part, deixar de banda aquestes relacions d’una nit, però quan porto un més sense quedar amb ningú la meva aturmentada ment comença a bombardejar-me amb delirants idees sobre la soledat, el pas del temps, la decrepitud física, els 30 que ja estan aquí… i un cop més entro als xats, als perfils, quedo per fer un café i… aquí estic, estirat en el llit d’un paio de qui prou feines recordo el nom i que, de ben segur, hauré oblidat demà passat.

– És la darrera vegada que quedo amb algú que no m’interessa, la última, ho juro, aquest cop va de debó…

Aquesta claustrofòbica habitació, que segons abants ha servit d’escenari per un calculat succedani dels meus irrealitzables anhels, ara em sembla poc més que una gàbia que m’ofega  i escaña lentament. I tanco els ulls, apretant els punys, imaginant un cop més una estúpida fantasia, on estic feliçment comentant amb tú en un futurible bar aquesta nit com una absurda anècdota d’un passat que, ara, tan sols és un angoixant present.

PD: No us ho prengueu com una narració descriptiva d’una experiència real sinò més aviat com un conjunt de reflexions després d’un orgasme.

PPD: La fotografia es titula “Torture Bed” i és del fotògraf vietnamita Ray (rayphua).

h1

EL CONSULTORI SEXUAL… *by Lily & Debby*

Març 30, 2008

Doncs si! Ja tenim aquí un nou cameo del blog! Es per mi un plaer quasi orgàsmic poder comptar amb la col·laboració estrella d’aquestes dues insaciables estudioses de la sexualitat i l’amor en totes les seves vessants teòriques i pràctiques: Sense més dilació us deixo amb Miss Lily Put i Debby Fijarme, que respondran amb tacte i delicadesa a les originals qüestions que els hi vàreu poder plantejar en aquest post.

i-just-cant-get-enough.jpg

 HELENA NITO DEL BOSQUE–  Fa algun temps que em sent atreta per una pesona molt propera a mi.. Però em fa cosa dir-li perquè no sé com s’ho podria pendre. Ell… bé, no sé si sent el mateix que jo… però és que, cada cop que hi penso, em sento bruta, com si estigués fent alguna cosa mal feta. Però k hi ha mal fet en estimar algú,no? El cas és que akest algú és… el meu avi… És una persona molt jovial! i sé que sent alguna cosa per mi…erò potser no és que jo em penso. Estic feta un embolic.
Què creieu que puc fer?? li decalro el meu amor, intento apropar-m’hi… O és millor que me’n oblidi. Jo estimo la meva àvia, no li volria fer mal…

Lily & Debby-> Lia’t amb ell ja! Segurament no li queda gaire temps: has d’anar per feina! A més pensa que en sortiras molt beneficiada de cara al testament; i per la teva àvia no patèixis, amb l’alzaimer ni s’en recordarà. I no parlem ja del sexe oral sense dentadura postissa, una expeiència extrasensorial! De fet nosaltres us  aconsellem que us arranqueu les dents per provar-ho! 

CUNI –Hola! Mireu, hi ha una cosa que sempre vull preguntar però no m’atrevexio mai perquè només dir la frase ja em fa sentir en ridícul… l’altre dia un rus em va fer un … vaia que em va xupar el cul tu. I jo voldria saber si això la gent ho fa molt poc, per curiositat. Per cert, recomaneu-ho val?

Lily & Debby -> Oi tant! Nosaltres cada dia abants d’esmorzar ens mengem un bon cul! La veritat és que és una llàstima no tindre el coll més llarg per poder fer-ho tú mateix! Això sí: sería convenient tenir-lo net abants de procedir…

XIXILOKO- Estimades Lily i Debby: L’altre dia m’estaba follant un tio i em vaig donar conta que en realitat no m’agrada que me l’endinyin gaire… soc lesbiana o frívola?

Lily & Debby-> Un sol cas no és estadísticament significant!! Nosaltres et recomanem que et follis uns 50 tios i ties de diferents edats, races i tamanys de polla, llavors facis una base de dades, hi apliquis la prova del “Chi-chi quadrat” i tan sol llavors podras sortir de dubtes!

LITTLE BIRD-> Ehh bé, jo tinc una amiga que té un problema: disfruta com una boja masturbant el seu periquito… es una fase, es zoofila, o aquesta es una pràctica habitual amb els animals?

Lily & Debby-> La teva amiga no és zoòfila, és una donant d’amor! Nosaltres ho acostumem a fer amb les cuques del carrer! 

TOM APORUCULO BUILDER-> Hola, tinc un amic que vol fer una llit rodona pero no sap per on començar. ¿Cómo puede convencer a la gente? ¿Hay alguna fórmula mágica?

Lily & Debby -> Per començar hauria de llimar les puntes al llit per fer-lo rodó! Segurament els capítols de bricomania li poden ajudar…

GIRL*-> A veure, el meu xicot vol fer continuament un 69 i jo no vull perquè, no es que em faci fàstic, però m’entren arcades quan em poso algo a al boca, ni aguantar un boli amb la boca puc! si li dic es pensarà que sóc vergonyosa o que m’ho invento….i això que el sexe va genial fins ara!! sempre va bé, però tinc por que no es senti ple del tot en aquest tema. per consequent, no m’agrada que ell m’ho faci a mi perquè em sap greu no poder ser recíproca.Què farieu? Tant important és per un noi aquestes posturetes dels trons??

Lily & Debby-> De cara a fer un 69 has de tenir en compte els següents paràmetres:
Profunditat: Si no la calcules bé et pots ennuegar! Posa’t a sobre d’ell i ho veuràs més clarament.
Alçada: Busca’t algú de la teva mida o li acabaras menjant els peus o el melic!
Respiració: Si no vols ofegar-te pacta un ritme d’inspiració i un espai vital entre les seves cames!

MOZ-> Des de l’experiència o des de la consulta dels més doctes tractats: on és el límit de la masturbació? Quantes palles pot suportar un home sa al llarg de la seva vida? Què peta primer, la pròstata, el penis o els canells? Pot afectar l’excés de vida sexual en solitari a la vida sexual en parella?

Lily & Debby -> El límit és el cervell, sens cap lloc a dubte! La falta de reg sanguini i l’esgotament de la imagnació son els umbrals d’aquetsa milenària pràctica. Hem fet un estudi ràpid experimental entre els nostres familiars, amics, coneguts i saludats que ens ho ha confirmat!

ANÒNIM-> Jo tinc una amiga que no sap com masturbar-se…

Lily & Debby-> QUEE?? Però que li passa? Es una amiga imaginària? Es manca? En tot cas recomana-li que es busqui aquella cosa que té al final del braç, normalment anomenada mà i aquella altre que té entre les cames, també dita cony, i vagi fent combinacions! 

esto no se mira, se come!!!

…esto no se mira, se come!

 

*by Miss Lily Put & Debby Fijarme*
 

Aqueòleg Glamurós no es fa responsable de les opinions dels seus “Artistes Convidats”, ni dels traumes psicològics que pot produïr la lectura d’aquest post!