Posts Tagged ‘optimisme’

h1

Optimisme inexplicable

Mai 23, 2009

3128185166_978752d14d

Fa uns anys Astrud van fer una cançó en la que exposaven que tot els hi semblava una merda, doncs bé, a mi  darrerament em passa just el contrari: d’un temps cap aquí quasi tots els films que veig em semblen mereixedors d’Oscars, els discs que escolto els millors de la dècada, a tots els llibres que devoro els hi donaria el Planeta, els concerts o obres de teatre als que assisteixo em semblen aquelarres de bon gust i orgies de perfecció interpretativa, i no hi ha exposició museística que no em faci sentir una persona infinitament més culte a la sortida.

Sense anar més lluny ahir vaig presenciar un concert de Fangoria, Nancys Rubias, La Prohibida i el nou grup de rock de l’andrògina Bimba Bosé, The Cabriolets, al que la crítica de El País havia despedaçat sense la menor compassió al seu pas per Madrid. No cal dir que el que al periodista li va semblar un espectacle decadent i avorrit, als meus ulls era la quintaessencia del Pop, una desfilada interminable de superestrelles glamuroses que, sense concedir un instant al avorriment, ens van deleitar amb les performances més petardes, sorprenents, divertides i originals que recordo! I això que encara guardo el bon regust que em va deixar la brutal gira de “El extraño viaje” (detallada en aquest post).

Es obvi que el parer sobre una creació difícilment pot ser objectiu i sempre resulta una ardua tasca oblidar la opinió preconcebuda que tenim d’un artista,  però m’està començant a preocupar aquesta capacitat meva per veure-ho tot color rosa.

Serà un efecte secundari de la meva sobtada conversió a la monogàmia? O potser es que a la Era Obama no hi ha lloc per al pessimisme? O qui sap si tinc els astres alineats al meu favor i han aconseguit que la meva vida doni un gir de 180º en aquest 2009 en el que, contra tot pronòstic, he aconseguit evitar caure en un abisme sense fons d’atur i angoixa, on fa tan sols uns mesos m’hi veia inexorablement abocat de cap.

Puc donar per superat el meu rol dramaqueen i pujar despreocupat al carrussel del entusiasme hedonista?  És això  una provocació gratuïta en mig d’una crisi econòmica sense precedents? I si tot es tractés d’un miratge il•lusori per tal que baixi la guàrdia davant el proper infern personal?

Preguntes retòriques sense resposta, com si d’una plegaria a Sant Sebastià es tractessin, però que, de ben segur, marcaran el futur dels continguts d’aquest blog, condemnat a virar segons el meu volàtil estat d’ànim a cada instant concret.

h1

Diàlegs imaginaris al Ministeri de la Felicitat

Novembre 9, 2008

burocracia

-Hola bon dia, és el Ministeri de la Felicitat?

-Doncs si! En aquests moment l’atén Paqui Pallà. En que podria ajudar-lo?

-Miri, es que necessitava amb urgència unes dosis d’optimisme ja que…

-Ufff! A veure, anem per pams: M’ha portat vostè el Certificat de Nyonyeria?

-Uixx! Es que em van declarar “Frívol” i em van denegar el títol…

-Comencem bé! Un frívol i pessimista, avui deu ser el meu dia de sort! Doncs sense el certificat…

-Miri de veritat que no vindria si no fos un cas urgent! Aquesta setmana encaro reptes professionals i personals que, en cas de no funcionar, podrien dinamitar la meva autoestima i… visc en un cinquè pis!

-Aquesta excusa la he sentit mil cops! Escolti, que estem en crisi i cada dia centenars de persones al atur i família nombrosa venen desesperades pidolant un xic d’esperança. Comprendrà que per a mi el seu expedient no és mes que un anècdota!

-Ja… me’n faig al càrrec, si… però… no podria fer la vista grossa per una vegada? Segur que té centenars de caixes plenes d’il·lusió, entusiasme i confiança que ni tan sols estan inventariades, els seus superiors no notaran pas si en manlleva un pessic…

-A veure… i amb una mica d’amor no faria? Es que d’aquest si que en tinc a tonelades!

-NOOOOORRR!! D’això ni parlar-ne, soc un maldestre emprant aquest sentiment i sempre l’acabo espifiant… no en vull sentir ni a parlar!!

-Mmmm! Ja veig, tot un “drama queen” professional… Un segon que consulto el Manual de Casos Patològics… Aha!! Tinc una cosa per vostè!

-Si? De veritat???

-Li receptaré unes gotes de “Xarop Placebo”: amb dues dosis diàries es creurà el Rei del Món!

-Siiii!! Gràcies!!! Ja em sento molt millor!! Wooo!