Posts Tagged ‘oposicions’

h1

Nihilisme Laboral

gener 30, 2013

laberinto1

Es la tercer cop que em quedo a l’atur en la meva vida i és la vegada que em trobo més desorientat, esmaperdut i desmotivat que mai. No sé que fer amb la meva laboral i el pitjor de tot es que no veig ni una mísera espurna de llum al final del túnel.

Allà pels començaments de 2009 les primeres onades del Tsunami van convertir el meu primer i únic contracte indefinit en paper mullat. Ingresava per primer cop a les estadístiques de l’Inem i em va donar per estudiar oposicions: em vaig inscriure a quatre diferents, preparant  llarguíssims temaris de milers de pàgines pel meu compte; hores i hores realitzant esquemes i resums. No va servir per res; amb la meva nul·la puntuació prèvia, tot esforç va resultar estèril. El “Plan E” va fer reviscolar momentàniament l’arqueologia i me’n vaig oblidar.

La segona vegada, quan ja havia acceptat que la meva carrera científica havia passat definitivament a millor vida i que m’havia de reinventar totalment, vaig optar per apuntar-me compulsivament a tota mena de cursos i cursets. Amb prou feines podria enumerar la quantitat de llenguatges informàtics que vaig arribar a deglutir, amb la única finalitat de poder-los posar al meu currículum quan abans millor. I no us explico la pasta que m’hi vaig deixar, doncs els cursos gratuïts del SOC tenen una plaça cada 3.000 demandants, tirant curt. Tampoc m’ha servit de gaire, de moment…

I res, després d’uns pocs mesos aguantant excuses surrealistes per telèfon, torno a trobar-me de nou a la casella de sortida, un angoixant etern retorn com el mite de Sísif. Això si! Tinc un currículum d’allò més pintoresc, rebuscat, específic i heterogeni; els tècnics del SOC no saben ni per on agafar-lo. Sobre-qualificat per fer feines de merda i sense titulacions ni experiència suficients per les quatre ofertes amb cara i ulls que queden.

La possibilitat de marxar a l’estranger oscil·la sobre el meu cap, com una espasa de Damòcles. Però, joder, amb el que m’ha costat tenir una casa pròpia, viure amb el meu xicot en un espai veritablement nostre fotre al camp ara seria una putada i em fa molta ràbia que abandonar sigui la única opció. I si, val, reconec que també em fa por trobar-me a l’estranger en la mateixa situació laboral que aquí, però, a més sol.

Mal de molts consol de ximples, diuen. Doncs quina sort tenen els ximples de saciar la seva inquietud dins la felicitat de la ignorància. Jo em trobo en un punt de nihilisme i pessimisme absolut, vorejant l’esvoranc mentre m’apunto a ofertes laborals sense ni atrevir-me mirar quants centenars persones ho han fet abans que jo. En fi!

Anuncis
h1

Dubtes i oposicions

febrer 3, 2009

duda1Cogito Ergo Sum

Jo, que sempre he estat una persona de conviccions fermes i objectius clars, em trobo, per primer cop en la meva vida professional, en una cruïlla pantanosa de la que no hi vaig, ni remotament, cap sortida possible o segura.

Els únics instruments dels que disposo a les meves mans per abandonar aquest irresoluble laberint son un sòlid currículum, temps i força de voluntat. Així doncs, en un acte de fe cega en la meva capacitat memorística i en la transparència i objectivitat de l’administració pública catalana he decidit preparar-me no una, sinó dues, oposicions a diferents cossos de la Generalitat de Catalunya.

En total son 160 temes d’entre 10 i 70 pg. que fan un total d’unes 3.600 pg., en un compendi teòric que avarca tot el contingut de les carreres d’Història, Història del Art, Geografia, part de Dret i part d’Economia, a part de tota la legislació aprovada sobre Patrimoni cultural al mon mundial. Ja porto resumit i esquematitzat mes de la meitat i estic començant a repassar, tot i que el meu cervells comença a donar preocupants mostres de col•lapse.

La meva única experiència anterior com a opositor va ser per entrar en un Museu Local, i la veritat: pitjor no podria haver anat! Tot i fer un examen perfecte vaig treure un miserable 1, igual que la resta de participants, excepte un d’ells que va aconseguir el 10! Curiosament, ves per on, aquest ja treballava amb anterioritat al mateix Museu.

Així doncs em trobo ple de dubtes: seguir endavant amb els meves infatigables jornades exprimint un temari inabastable i provar sort, o enviar-ho tot a rodar i buscar feina de qualsevol cosa al mon privat?

No he deixat que el dubte em paralitzi, tot i tenir una veritable crisis de fe en les meves possibilitats, però si algun lector d’aquest blog em pogués aconsellar a partir de la seva experiència personal li estaria molt agraït!!