Posts Tagged ‘nyonya’

h1

EXCLUSIVA: La meva conversió a la monogàmia

Juny 10, 2009

Atenent, per fi, a les insistents plegaries dels meus lectors m’he decidit a concedir unes declaracions exclusives en aquest blog on, per primer cop, parlaré públicament sobre la meva estranya i radical conversió a la monogàmia practicant. Agafeu-vos fort, perquè venen corbes!

arqueoleg glamuros

Era un feliç dia 6 de Març i feia menys de 3 setmanes que jo havia publicat un polèmic post que duia com a títol “L’Amor ha mort” on plantejava una elaborada teoria, segons la qual l’amor era una invenció de patriarcat per controlar la demografia i la transmissió de l’herència, negant així la llibertat sexual.

Jo tornava com cada dia d’excavar un poblat neolític al Raval, quan vaig veure que dos homes alts, rossos i musculats, vestits de negre i amb ulleres de sol em seguien cada pas que feia fins al metro. Vaig pensar que potser havien quedats impregnats de la meva bellesa natural i volien un xic de marro, així doncs vaig esperar-los amb l’excusa de demanar-los foc.

El que va succeir a continuació no ho recordo amb exactitud, doncs quan vaig tornar a obrir els ulls em trovaba lligat de mans i peus sobre una taula , en una fosca habitació decorada de color rosa i blau pastel. Jo tenia un munt de cables connectats al meu cor i al meu cervell i davant meu, assegut en un tro hi havia ni més ni menys que un conegut ratolí de dos metres d’alçada: Mickey Mouse.

Des de la seva posició de força aquella maleïda rata em va explicar que havien llegit el meu post, i que aquest suposava una amenaça mundial al sistema patriarcal i a la nyonyeria més cursi, els dos elements que mantenien la submissió social evitant una Revolució d’escala planetària. També em va confessar que Disney era, en realitat, una secta paramilitar secreta ultraconservadora, encarregada d’imposar aquest  ordre sagrat mitjançant la manipulació subliminal a través dels seus films, sèries o parcs temàtics.

A continuació Mickey va accionar una palanca gegant descarregant sobre el meu cervell una allau d’imatges a la velocitat de la llum entre els que vaig poder distingir capítols de Hanna Montana i High School Musical, així com fragments d’Anastàcia, Blancaneus o la Sireneta, al mateix temps que a les meves orelles sonava atronadora la veu d’Amaia Montero recitant al revés lletres de cantautors catalans de la Nova Cançó. Òbviament vaig entrar en coma profund immediatament.

Llavors una blanca llum tot ho va impregnar i ja em veieu a mi, presenciant com el meu jo es separava del meu cos carnal, quedant-me flotant en l’espai, com un astronauta sòl i abandonat per la seva nau, fins que, de sobte, davant meu es va materialitzar del no res l’esperit de Rocio Jurado vestida de cuir, amb una poma a la ma i cavalcant a lloms d’un flamenc rosa, com si d’una valkiria es tractés.

Rocio es va aproximar i em va xiuxiuejar a cau d’orella un revelador secret, clau per entendre l’existència humana i divina: la forma en la que es genera l’amor al xocar dos electrons dins una recòndita part de la matèria gris del cervell.

Mentre això succeïa algú va trobar el meu cos inert a les afores del parisenc parc d’Eurodisney i el va dur d’immediat al hospital més proper. Les meves amistats i familiars ja consideraven impossible la meva recuperació mèdica fins que, sense previ avís, un vell amic, al que feia anys que no veia, es va presentar a l’habitació on el meu cos vegetava i em va plantar un inesperat petó als llavis, retornant-me miraculosament a la plena consciència.

I aquesta amics, és tota la veritat!

h1

Un conte nyonyo

Mai 13, 2008

 Fa dies alguns lectors del blog em van acusar vilment de ser incapaç d’escriure històries empalagoses i romàntiques protagonitzades per heteros … aixi doncs vosaltres ho heu volgut!! Aquesta és la meva irònica i exagerada vísió sobre la nyonyeria, dedicada de tot cor a tots els meus lectors heteros! 

Goodbye Marteta

La Martona era molt feliç: encara no s’havia diplomat en Educació Infantil i el seu promés, en Rai, ja li havia proposat casar-se.

Havia començat a sortir amb el Rai als 13 anys, als 18 s’havien fet el primer petó i sempre, sempre havien mantingut encesa la flama del amor com el primer dia, cuidant els detallets, fent-se regalets sorpresa per no caure en la monotonia, o trucant-se 10 cops al dia.

I ara, amb la boda, ella fins i tot havia deixat d’anar a classe, no podia pensar en res més i, total, de que li serviria una Diplomatura quan estigués tot el dia a casa cuidant els fills, que de ben segur no trigarien en arribar? En Rai s’acabava de llicenciar en Ingenyeria Industrial, una carrera de debó, i ja s’encarregaria ell de portar els diners a la família. Ho tenia tot calculat al milímetre.

Però de sobte, sense previ avís, la desgràcia va arribar a la seva vida….

Era un bonic i encisador capvespre del més de Maig i res feia presagiar la tragédia que estava a punt de succeïr. La Martona anava tota feliç caminant pel Gran Parc, ensimismada llegint el catàleg que li havien donat a la Agència, pensant en els detalls del seu viatge de noces a Eurodisney, on coneixerien per fí al Mickey i la Minnie, i no va prestar cap atenció a aquell fatídic cartell, on es podia llegir perfectament:

“Prohibit trepitjar la gespa”

Quan s’en va adonar ja era massa tard: els seus peuets calçats amb unes sabatetes de xarol rosa estaven esclafant la verda herba, acabada de regar.  La Martona va llençar el catàleg amb totes les seves forces i començà a correr esporuguida cap a la sortida del Gran Parc, mentre les llàgrimes de culpa afloraven tremoloses als seus ulls, apagant aquell etern somriure que sempre havia il·luminat el seu rostre.

Es sentia bruta, pecadora, com una vulgar criminal. Com havia pogut? Segurament l’hauria vist mitj barri i no dubtarien en assenyalar-la pel carrer com si fos una meuca qualsevol. Amb quina cara es presentaria ara al casament? Com li explicaria aixó al Papà? I al Rai?

 Així doncs va decidir posar punt i final a tanta agonia i sofriment: havia arribat el moment d’acabar amb aquella punyent fal·làcia en que s’havia convertit la seva vida. Sense pensar-ho dos cops es va tapar el nas amb una ma mentre amb totes les seves forçes tancava la boca, esperant  que la Mort se l’edugués cap al més enllà on els angelets, de ben segur, compendrien que el seu final tràgic era la única sortida que li havia deixat el destí. 

The nyonyodeath

 PD: La fotografia que encapçla el post es titula “Little princess” i és del fotògraf especialista en arqueologia Aykan Özener, mentre que la imatge que tanca el relat es diu “Death” i és obra de Cezary Galaj.