Posts Tagged ‘nine’

h1

LA PORRA DELS OSCARS 2010! PARTICIPEU!

Març 5, 2010

Sense cap lloc a dubte una de les meves coses favorites del capitalisme nord-americà és el glamour desmesurat i el luxe pornogràfic que rodeja el món del cinema, especialment a la seva ritual cerimònia anual de l’entrega dels Oscar, on la indústria del cel·luloide s’auto-atorga daurades estatuetes en diferents categories, entre catifes vermelles i despampanants vestits dels millors modistes. Podria haver-hi quelcom millor?

 

Aquest cop he decidit fer una porra per a les categories principals, per tal d’aventurar qui en pot ser el guanyador. Esteu convidats a participar a l’aposta, encara que no hageu vist cap film, deixeu-vos endur per la intuïció i, mitjançant un comentari, feu la vostre travessa!! Qui ho endevini serà premiat amb… ehh bé…. podrà triar el títol d’un post que jo em comprometo a fer! Us sembla bé? Doncs som-hi!

NOMINATS MILLOR PEL·LICULA

-An Education
-Avatar
-District 9
-En tierra hostil
-Malditos Bastardos
-Precious
-The Blind Side
-Un tipo serio
-Up in the air
-Up

La meva aposta: “Avatar” guanyarà de carrer tot i que no s’ho mereix en absolut ja que, com vaig dir, té un guió patètic i previsible plagiat de Pocahontas. Si jo fos membre de l’acadèmia apostaria per “Up in the air”, una excel·lent història plana d’actualitat, sobre els acomiadaments, o “Precious” la cinta independent del any. “Malditos Bastardos”, tot i no ser el millor de Tarantino, també seria una bona guanyadora, amb una esbojarrada acció situada a la segona guerra mundial.

NOMINADES MILLOR ACTRIU PRINCIPAL

Carey Mulligan per “An Educaion
Gabourney Sidibe per “Precious
Helen Mirren per “The Last Staton
Meryl Streep per “Julie and Julia
Sandra BullockThe blind side

La meva aposta: Gabourney, per la seva brutal i emocionant interpretació d’una adolescent afroamericana, obesa, analfabeta i embarassada per segon cop pel seu pare. Espero fervorosament que no li donin a la Bullock, que sempre serà una carnassa de blockbuster per molts drames que faci.

 

.NOMINATS MILLOR ACTOR PRINCIPAL

George Clooney per “Up in the air
Colin Firth per “A single man
Jeff Bridges per “Corazón rebelde
Jeremy Renner per “En tierra hostil
Morgan Freeman per “Invictus

La meva aposta: Morgan Freeman, més que res per la seva extraordinària semblança física amb Nelson Mandela, fet que sol donar bon resultat en aquest premis! A mi, però, m’agradaria que guanyés Firth, amb l’existencialista interpretació realitzada al genial debut de Tom Ford.

 

NOMINADES MILLOR ACTRIU SECUNDARIA

Mo’Nique per “Precious
Maggie Gyllenhaal per “Corazón rebelde
Anna Kendrick per “Up in the air
Penèlope Cruz per “Nine
Vera Farmiga per “Up in the air

La meva aposta: Mo’Nique de carrer pel seu paper de mare desquiciada i violenta. Premi cantat sense que cap de els altres nominades li faci la menor ombra. Ho sento Penèlope, peró el teu numeret a Nine era més fluix que el de Fergie!

 

NOMINATS MILLOR ACTOR SECUNDARI

Matt Damon per “Invictus”
Cristoph Waltz per “Malditos bastardos
Cristopher Plummer per “The Last Station
Stanley Tucci per “The lovely bones
Woody Harrelson per “The messenger

La meva aposta: En aquesta categoria no tinc un favorit clar, peró em llenço a la piscina amb Plummer, la seva mirada de  fred psicòpata i pederasta em va deixar ben glaçat! Cal dir que Waltz també fa un notable paper d’astut i pèrfid general nazi.

 

NOMINATS MILLOR DIRECTOR

James Cameron per “Avatar”
Jason Reitman per “Up in the air”
Quentin Tarantino per “Malditos Bastardos”
Lee Daniels per “Precious”
Kathryn Bigelow per “En tierra hostil”

La meva aposta: Només per fotre al puto sobrevaloradíssim Cameron, aposo per la seva ex-dona Bigelow! Com li prengui l’Oscar pot ser un espectacle molt divertit i tot un drama familiar!!

.

.

NOMINATS MILLOR FILM DE LLENGÜA NO ANGLESA

Ajmi (Israel)
El secreto de sus ojos (Argentina)
La cinta blanca (Alemanya)
La teta asustada (Perú)
Un profeta (França)

La meva aposta: “La cinta blanca” claríssimament!! Michael Heneke ha fet un dels millors films que recordo haver vist en anys!! Una brutal i esfereïdora història sobre la violència en un remot poblet alemany del any 1914 que us provocarà malsons i extranys pensaments durants alguns dies i moltes nits. La resta de films que he vist (tots menys Ajmi i la Teta) estan prou bé, pero no li arriben ni al talò.

I ARA US TOCA A VOSALTRES! APOSTEU!!! DILLUNS EL GUANYADOR!!

h1

8 1/2 vs NINE

gener 24, 2010

Aquest cap de setmana s’ha estrenat NINE, un remake en forma de musical cabareter del mític 8 ½ de Fellini, interpretada per un espectacular càsting d’actrius (Kate Hudson, Nicole Kidman, Penèlope Cruz, Judy Dench, Marion Cotillard, Sofia Loren, Fergie) i dirigits per Rob Marshall, autor de Chicago i Memòries d’una Geisha.

Segons la crítica de El Pais del passat divendres 22 de Gener , Nine “apunta a un cool de puticlub, pero se queda en zorreo para camioneros. Una pena”. Així doncs, amb aquests pèssims antecedents ens vàrem dirigir al cinema per comprovar amb els nostres propis ulls quines son les diferències reals entre les dues versions d’aquesta història que gira en torn al rodatge d’un film a la Itàlia dels anys 60’s, una pseudo-autobiografia de Fellini, on aquest es projecta sobre Guido, el protagonista absolut.

->El film de Fellini era una pel·lícula d’autor, com a tal estava plena de metàfores obsessives del director, que acaben generant mites personals. En canvi, en el musical això no ho trobem, ja que Rob Marshall es limita a reinterpretar l’obra d’un altre.

-> A 8 ½ les imatges són exclusivament en blanc i negre, estil predominant a l’obra del director italià; per contra Nine juga molt amb l’alternança del blanc i negre amb el color, on es combinen els contrastos dels vestits, amb el decorat i la il·luminació.

-> Sens dubte el millor de les dues cintes és la reflexió sobre la crisi de la creativitat d’un director al punt àlgid de la seva fama on es troba amb una contradicció entre el que s’espera d’ell i la manca absoluta d’idees a la que ha de fer front.

-> Les escenes de la imaginació del protagonista, a la primera versió son molt més líriques i poètiques, amb menys recursos tècnics i audiovisuals.El paper que representa la música es fonamental per entendre la dualitat entre la realitat i el món oníric a Nine, peró li falta la màgia d’altres musicals com els de Minnelli o Cukor

-> L’escena del record infantil, protagonitzada per Saraghina, resulta més transcendental a la obra de Fellini, amb el ball del tango on es converteix en el referent obsessiu del protagonista. Tot i això, cal destacar l’excel·lent número de Fergie a Nine, sens dubte un dels millors del musical.

-> Daniel Day Lewis dramatitza excessivament la crisi de creativitat del protagonista a Nine, mentre que l’actuació de Marcelo Mastroiani és més mesurada, tranquil·la i, en poques paraules… fa menys mala cara!

-> Cal destacar que els dos directors han agafat una actriu fancesa per interpretar a l’esposa del actor principal, Anouke Aimée a 8 ½ i Marion Cotillard al seu remake, ambdues són grans actrius que fan molt bé de soferta esposa. Per altre banda Fellini contraposa els papers de la muller i l’amant, per la seva actitud, forma de vestir o model de dona i en l’elecció de càsting amb Marshall no contempla aquesta dualitat: Penèlope Cruz i Cotillard són dos models molt semblants.

-> Com a anècdota remarquem que Sofia Loren, l’actriu italiana més important dels anys 60-70’s que mai va treballar amb Fellini, participa a Nine, interpretant el paper de mare del protagonista, quan podien haver agafat a Claudia Cardinalle que si apareix a 8 ½.

*by Contessa Livia Serpieri & Arqueòleg*