Referèndum Diagonal vs Referèndums independentistes

Tenen dret les ciutats i les nacions a fer el ridícul, demostrant gratuïtament davant la resta de l’univers fins a on arriba la seva manca de vergonya? Doncs a Catalunya es veu que ens encanta i no perdem ocasió per perpetrar una nova ofensa a la democràcia, pretenent-la substituir per una burda farsa manipulada, més semblant al sistema de nominacions de Gran Hermano que a unes eleccions de veritat.

Primer van ser un grup de folklòriques avorrides les que van posar de moda els pseudo-referèndums per tal de que exclusivament els nacionalistes més exaltats poguessin posar un paperet en una urna i posteriorment l’Ajuntament de Barcelona el que s’ha dedicat a despilfarrar diner públic per tal de saber si la Diagonal havia de ser un Bulevard o una Rambla… apassionant, no?

A començament dels anys 90’s la ciutat brasilera de Porto Alegre va posar de moda els “pressupostos participatius”, on la ciutadania decidia com s’invertien els recursos municipals en un procés  innovador, a base de debats i assemblees amb  ciutadans,  sindicats,  treballadors i  tècnics municipals: La experiència va resultar molt enriquidora i l’esquerra alternativa va pensar que aquesta era una via per renovar la democràcia; un bon exemple proper de com això ha funcionat correctament és l’Ajuntament de Rivasvaciamadrid (IU), com ja es va explicar en un altre post d’aquest blog.

Si la idea és bona perquè a Catalunya, doncs, els referèndums independentistes i el de la reforma de la Diagonal han fracassat tan estrepitosament, obtenint participacions molt per sota del 20%? Analitzem-ho!

1.- No era el moment: Us imagineu que en mig de l’enfonsament del Titànic algú es plantegés si les cortines del Saló havien de ser blaves o vermelles? Es evident que amb la que està caient a sobre la ciutadania té preocupacions infinitament més importants que l’essència de la pàtria catalana o la reforma de la Diagonal.

2.-No era la forma: Si els patriotes volien saber quanta gent compartia la seva ideologia etnicista… perquè no feien una recollida de firmes? S’haurien estalviant temps i el ridícul! El mateix per l’Hereu: calia muntar un sarau tan gran per una miserable reforma urbanística, amb un sistema de vot electrònic que fallava més que una escopeta de fira? No n’hi havia prou en convocar una assemblea de districte, o una reunió amb els representants de totes les entitats cíviques? Quina obsessió amb la urnitis, sembla que si no es penetra la ranura d’una caixa de vidre amb un troç de paper no hi ha democràcia!

3.-No era el tema: No tingueu por que mai ens preguntaran res sobre els temes econòmics veritablement transcendentals (retallades pressupostàries, impostos als rics, endarreriment de la jubilació, poder de la banca…), en això la nostre opinió pinta una puta merda, clar. Només ens venen a preguntar per bestieses folklòriques i detalls urbanístics superficials.

4.- La ciutadania no és idiota: Els indepes no volien fer un referèndum, volia que guanyés el SI a tota costa, per aixó van fer campanya per una sola opció, van convidar observadors internacionals exclusivament partidaris del nacionalisme secessionista i van controlar el recompte els mateixos interessats en la victòria de la opció afirmativa. Exactament el mateix ha fet l’Ajuntament de Barcelona: eclipsar deliberadament la opció “C”, la que negava a les altres dues, en tota la propaganda institucional, fent que aquesta es convertís en un vot de càstig a la classe política per la crisi econòmica i guanyant amb un 80% del vot emes.

5.- El cutrerio fa pena: Si el referèndum independentista semblava un apleg sardanista, amb festes majors rurals i ple de messies salva-pàtries ansiosos per treure el nas en qualsevol fotografia, el sistema de vot a Barcelona semblava dissenyat per un boicotejador professional, amb errors i caigudes constants del sistema, que deixaven a Somàlia com una democràcia avançada al nostre costat.

6.- La democràcia actual és un sistema parlamentari: Si estem pagant a un caríssim poder legislatiu perquè prengui les decisions i a tota una àmplia administració pública perquè les executi… cal que ens vinguin a preguntar la opinió per cada decisió que ells han de prendre??? No cobren per això? Doncs que facin la seva feina o que substitueixin el Parlament per un sistema assembleari o de referèndums setmanals. Els partidaris de la independència, poden expressar la seva opinió votant per algun dels centenars de grupuscles patrioterils que concorren a les eleccions i de ben segur que l’Ajuntament troba formules més adients, pràctiques i econòmiques per consultar a la societat civil sense causar una riota planetària, faria bé de mirar el projecte de Rivas o Porto Alegre!

Aixó si, em sembla perfecte que en ambdós llocs hagin deixat participar a inmigrants i nanos de 16/17 anys!