Posts Tagged ‘nacho canut’

h1

FANGORIA: Absolutament… genial!

febrer 23, 2009

fd_prehome1

Seguint amb la meva dèria de fer posts després d’escoltar un disc per primera vegada, sense deixar-me influenciar per crítiques alienes, avui us destripo el nou treball d’un dels meus grups fetiche que més m’ha influenciat artística i creativament: FANGORIA.

La banda degana del pop nacional, 30 anys després de pujar per primer cop al escenari, es torna a sorprendre amb un nou treball musical que és un veritable còctel de tots els seus sons passats portats a la sublimació barroca.

Sembla talment com si després d’aguantar tantes crítiques pel baix nivell de l’autoproducció del Extraño Viaje, el seu darrer treball, aquest cop hagin posat tota la carn a la graella sota la direcció de Sigue Sigue Sputnik, amb cançons llargues, molt treballades amb tots els efectes sonors imaginables: cors vocals, ritmes bakales, balades gòtiques,guitarres punkroqures, infinitat d’efectes electrònics, teclats melancòlics…sembla talment com si Nacho i Alaska haguessin volgut fer d’aquest disc la seva obre culminant.

Tot i així cal dir que és un disc bastant fosc, amb lletres tenebroses, extremadament dramaqueeneres, molt en la línia del seu aclamadíssim “Una temporada en el infierno”, en el que les melodies no son tan accessibles com els anteriors treballs, es troben plens de girs i matisos que caldrà paladejar amb la calma i el temps. Realment serà complicat escollir els “singles”, ja que no trobo que sigui un disc gaire comercial i, tot i que es força ràpid i ballable, no crec que soni a gaires pistes precisament per la complexitat i foscor melòdica que l’envolta.

El disc s’obre amb un tema titulat “Las Walpurgis te van a llamar”, un veritable himne que combina perfectament el punk pop amb el petardeo techopopero que em recorda a la època final de Dinarma, perfectament quadraria entre “Mi novio és un zombie” i “Quiero ser Santa”. Ràpidament passa a bases més machacones technopoperes, algunes més bakales, altres més melòdiques, amb un barroquisme in crescendo i balades tenebroses (“Con los ángeles” o “Mi vida sin ti”).

Els meus temes favorits després d’una primera escolta son, sense cap mena de dubte “La pequeña edad de hielo” en la que es compara la fredor d’una relació morta amb el canvi climàtic i “Absolutamente”, un mega hit technopopero accreleradíssim amb una lletra brutal: “Quien pondrá una vela a San Sebastian para que nos perdone la frivolidad de havernos submergido de lleno en lo prohibido y rechazar cualquier señal de normalidad?”.

Sé que molts odien a Alaska pels seus cameos amb l’extrema dreta de Losantos, que els acusen de vendre’s al gran públic i recorden amb una avorrida nostàlgia la prescindible època dels Vulcanos o que acusen a la Vaqueriza de vampiritzar a la banda, però, després d’escoltar aquesta magna obra d’art jo els hi perdono tots els seus pecats.

PODEU PREESCOLTAR EL DISC AQUÍ

I finalment us deixo amb l’himne al consumisme salvatge i hedonista amb que han presentat l’àlbum!


h1

La meva vida a través de les cançons d’Alaska

gener 21, 2008

fangoriaWooo! L’Aita m’ha enviat un meme musical que em fa molta gràcia respondre!! Es tracta de triar un grup de música, en el meu cas Alaska i totes les bandes per les que ha passat com a cantant (Pegamoides, Dinarama i Fangoria) i contestar un seguit de preguntes sobre la meva vida personal però emprant tan sols títols de cançons d’aquest grup com a possibles respostes.

..

1. Ets home o dona?: Rey del Glam
2. Descriu-te: La funcionaria asesina //  Quiero ser Santa
3. Que diuen les persones de tú: No sé que me das
4. Com descriuries la teva anterior relació sentimental? Como pudiste hacerme esto a mi // Mi nóvio és un zombie
5. Descriu la teva actual relació: Un astronauta solo,  flotando
6. A on voldires estar ara? En la Disneylandia del amor
7. Com ets respecte al amor? Me odio cuando miento
8. Com ets respecte al sexe? A quien le importa?
9. Com es la teva vida? Entre mil dudas // Hagamos algo supeficial y vulgar
10. A qué li tens por? La Rebelión de los electrodomésticos
11. Que necesites? Un hombre de verdad
12. Que t’agrada fer? Criticar por criticar
13. Que demanaries si tinguessis un sól desitj? Voy a perder el miedo
14. Una cita o una frase sabia: Dios odia a los cobardes
15. Ara, despedeix-te: Llegando hasta el final

I finalment us deixo amb una actuació en directe de Fangoria interepretant a la meva cançó ultrafavorita, el meu leimotiv existencial, com no.. “Me odio cuando miento” 

I no li passo el meme a ningú, qui vulgui que ho faci lliurement!