Divendres 10
Zombie Walk
Després d’una breu pausa a Hospitalet varem tornar a aterrat al Festival on, en homenatge al aniversari del arxiconegut film “La nit dels morts vivents“, s’havia congregat un veritable carnaval ambulant caracteritzat pel gore més extrem i uns maquillatges impossibles, recarregats d’efectes especials per simular la putrefacció més horrenda.
Nosaltres no anàvem caracteritzats ja que varem arribar a les mil, però el nostre amic “El niño del Exorcista” (a la foto) ho va fer per tots nosaltres! La festa va consistir en una tètrica rua i un concert de psicobiily amb grups de pintorescos noms com “Eyaculación Postmortem”.
MY DREAM OF LONELINESS NEVER WALKS ALONE
No quedaven entrades per quasi res, però com teníem el mono cinèfil varem cometre el terrible error d’entrar a veure aquesta freakiada de peli: una cinta alamana experimental, amb escenes inconnexes, sense cap mena d’argument ni sentit, on s’anaven succeint versions pornogràfiques de la caputxeta vermella amb monòlegs d’Adolf Hitler explicant acudits.
El millor: ehhmmm… bé… pasapalabra!
El pitjor: Veure aquest toston a mitjanit va resultar una àrdua lluita contra la narcolèpsia!
Nota: 2/10
Dissabte 11
PRIME TIME
Un film espanyol que parteix d’una idea prou bona, tot i que no gaire original: Un grup de persones son tancades contra la seva voluntat en un reality show extrem on el públic decideix a qui maten. Tot i així no acaba de ser una peli excepcional, degut al seu amateurisme interpretatiu i de realització. Em va deixar un regustet a “Cube” i a “El método Grolhom”.
El millor: Quan maten al fatxa, amb tot el cine aplaudint!
El pitjor: Els actors venen tots d’UPA Dance i “Al salir de classe”: no tenen credibilitat!
Nota: 7/10
Aps! A la sortida em van entrevistar de la tele, però no sé de quin canal, si algú em veu que m’avisi.Gràcies!
Finalment hem aconseguit descobrir una discoteca gai a Sitges que no sigui leather ni bear! Era força petita, amb una mitjana d’edat elevadísisma i les meves amigues eren les úniques noies, però ens van oferir un genial espectacle d’streap-tease integral amb un boy vestit de poli by the face!
I res, fins aquí la crònica d’aquest Festival. Per les estadístiques i els comentaris, veig que no ha despertat cap mena d’interés en vosaltres: que hi farem!! Ja sabeu que escric el que em rota independentment del seu èxit!