FESTIVAL DE SITGES 2012 (I): “Motorway” i “Maniac”

No sé com ho faig que cada any que pujo al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges m’organitzo pitjor i en el darrer moment. Cada edició prometo que en el curs següent m’estudiaré el programa, adquiriré entrades anticipades i gaudiré del milloret cinema, però no! Arribo al darrer moment a les taquilles per tal que m’informin que tot està esgotat, les entrades per la majoria de sessions fa dies que brillen per la seva absència i que amb prou feines queden saldos amb horaris impossibles.

Afortunadament un oportú partit Barça-Madrid va permetre que diumenge a la nit hi haguessin places per una de les estrelles d’enguany (“Maniac“). Ja sabia jo que tanta alienació social i patrioterisme borreguil  havien de tenir quelcom positiu!

Així doncs varem tenir molt de temps per visitar el “Brigadoon”, aquest any situat en una àmplia i apartada Sala Escorxador. Es tracta d’un festival paral·lel i gratuït on es projecten films antics i concursos de curtmetratges de directors novells, però amb un destacadíssim i meritori talent; a destacar “Silent Agony”  una terrorífica història ambientada en un orfanat i protagonitzada per eixerits nanos de 8-10 anys. També vam gaudir d’un esperpèntic film de serie z de l’any 1972 titulat “La isla de la tumba maldita” amb Teresa Gimpere fent de vampir, amb un argument delirant i psicodèlic.

I aquests son els films del cartell que finalment hem vist aquest cap de setmana:

“Motorway”: Dirigida per Poi-Soi Cheang, el director de la magnífica”Accident“, que ja vaig devorar fa un parell d’anys, vindria a ser com la versió xinesa de “Drive“. Un triller policial d’acció trepidant sense més, un argument planer on un policia novell i obsessionat amb la velocitat s’especialitza en perseguir a una màfia a 200 km/h entre espectaculars accidents. La gràcia és que la cultura cinematogràfica xinesa defuig bastant els clixés suats de Hollywood i, tot i tindre una trama força previsible, no tens la sensació de deja-vu en absolut.

“Maniac”: Remake d’un clàssic del terror dels anys 80’s i protagonitzat per un encertadíssim Elijah Wood, que passa de ser un adorable hobbit a un turmentat psicòpata i assassí en sèrie que mata a diferents noies que es van creuant pel seu camí amb la única finalitat d’arrencar-lis la cabellera i decorar la seva col·lecció de maniquís. La originalitat del film recau en que està gravat amb una càmara subjectiva, però sense caure en el mareig rollo Burixa de Blair; aquí el film ens convida a posar-nos dins la pell del terrorífic protagonista i entendre les raons del seu crim en les arrels dels seus traumes infantils

Doncs res aquest cap de setmana més i amb entrades comprades!!