TERÇ DE MONTSERRAT: El fosc passat de l’Esglèsia catalana

“Requetés catalanes por España,
luchad con valentía hasta morir;
conquistad la simbólica montaña
y los enemigos tendrán que huir”

Emblema i Himne del Terç de Montserrat

Amb motiu de la imminent arribada de l’ex-militant de les Juventuds Hitlerianes i ex-combatent del Exèrcit Nazi, Joseph Ratzinguer, la televisió pública catalana, en els seus serveis informatius, han començat una campanya de manipulació històrica magnificant anècdotes suposadament antifranquistes per donar una pàtina de catalanisme demòcrata a l’Església Catalana, amagant deliberadament un dels episodis més vergonyosos de la seva història: el seu suport entusiasta al Alzamiento Nacional de Francisco Franco mitjançant la formació de milícies paramilitars ultracatòliques i carlistes que van combatre al costat nacional. Els anomenats “requetés” del Terç de Nostra Senyora de Monsterrat, les més ferotges i violentes de les hordes franquistes.

FORMACIÓ I ORIGEN DEL TERÇ DE MONTSERRAT

Les milícies paramilitars carlines sorgeixen a  mitjans del s.XIX arrel de les Guerres Carlistes, però no serà fins a la proclamació de la II República Espanyola quan s’organitzen com un veritable exèrcit en contra de la democràcia el laïcisme i a favor del Rei, la religió i les tradicions folklòriques nacionalistes. EL 1934 fan una desfilada a Sevilla, amb 650 “boines vermelles“.

El braç català no s’organitza fins el 1937, quan arriben a Pamplona diversos grups de catòlics i tradicionalistes que fugien d ela repressió anticlerical a la rereguarda barcelonina. Sumaven un total de 1.985 i venien de la Lliga Catalanista, Acció Catòlica o la Federació de Joves Cristians. El seu emblema era la Verge de Montserrat, el Virolai i el seu Monestir. El seu líder espiritual era el capellà  de Mataró Salvador Nonell i Brú i el militar l’alferes Pere Gallart.

EL SEU PAPER A LA GUERRA CIVIL

Les milícies nacionalcatòliques catalanes van iniciar-se lluitant al front d’Aragó (Belchite, Codo i Quinto). Posteriorment s’integren a la 74a divisió franquista per participar a la Batalla de l’Ebre, concretament a Gandesa i Villalba dels Arcs. Van fer un ridícul espantós a la batalla de Punta Targa (19 d’Agost de 1938), on les heroiques tropes republicanes aconseguiren esclafar  a 58 cristianofeixistes, com si fossin cucs.

Posteriorment varen participar molt activament en la repressió sanguinària a tota la província de Tarragona, deixant muntanyes d’innocents cadàvers enterrats en cunetes per allí on passaven: Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Corbera d’Ebre, la Fatarella, la Serra de Cavalls, la Serra de Pàndols i la Serra de La Picossa.

Un cop acabada la Guerra, participen el Defile de la Victòria a Madrid i finalment es dissolen entregant la bandera del Terç de Montserrat a la Verge i al Monestir. Aquest emblema es troba actualment a la cripta “Els Apòstols“, dins el Monestir, on descansen dels seus 319 membres que van morir en alguna batalla. Una veritable rèplica catalana de “El Valle de los Caidos“

Benedicció d’un capellà les tropes del Terç, abans d’una batalla

DETALLS CURIOSOS

– Entre els membres del Terç de Montserrat destaquen alguns personatges il·lustres, com el prestigiós fil·lòleg Martí de Riquer, autor d'”Aproximació al Tirant lo Blanc“, o bé Feliu Matamala, fundador del diari Avui i les revistes “Cavallfort” o “Serra d’Or” i guanyador de la Creu de St Jordi.

-Els “requetés” estaven convençuts que la Verge de Montserrat els protegiria desviant les bales republicanes i per això duien una estampa de la Moreneta cosida sobre el cor amb el lema “Detente Bala, el Corazón de Jesús està conmigo”; segons sembla, a la batalla de Punta Targa no els va fer gaire efecte!

ENTREVISTA A LA VERGE DE MONSTERRAT

Aquest blog té l’immens plaer de presentar, en rigorosa exclusiva, una entrevista amb la patrona ce Catalunya, la Verge de Montserrat, coneguda popularment als baixos fons amb el pseudònim de “la Moreneta”. Amb ella parlarem de sexe, política i cirurgia estètica, entre altes apassionants temes!.

Arqueòleg Glamurós (AG)- En primer lloc gràcies per acceptar aquest repte excel·lència. Com ho porta això de romandre verge dotze segles rodejada d’homes?

Verge de Montserrat (VM)-> Ai per favor! Que n’ets d’innocent! L’únic orifici que em queda verge en tot el cos és l’orella esquerra. M’he repassat escolanies i frares de dalt a baix, generació rere generació! La Moreneta no es fa l’estreta!Mira, veus aquesta esfera que duc a la ma? Es una bola xinesa amb multivibrador sísmic.

AG – Vaja! Esteu feta tota una barjaula! Be, i la càrrega simbòlica de ser la patrona de Catalunya i el símbol del nacionalisme conservador?

VM– A mi Catalunya em sua un peu. Jo l’únic que vull es que em facin ofrenes i que em portin coses materials, com més millor! Mira les meves darreres adquisicions: un xandall de licra, una liquadora turbo, tres grams d’speed, un tanga comestible…

AG– Ja veig ja… escolti, li faria res treure la seva ma del meu paquet? Que dirà el seu fill? Bé… ara millor! Ens podria confirmar els rumors de que ha passat pel quirofan?

VM– Doncs si! Estic farta de les meves desproporcions romàniques!! Vull tenir el cutis de la Virgen del Rocio o les caderes de la Pilarica! T’he de confessar que jo volia ser barroca i plorar llàgrimes de sang, tenir estigmes, fer carotes de sadisme…

AG– Com a afroamericana, com valora la mort de Michael Jackson?

VM – Michael era un amic de la família, sovint sortíem de parranda a ballar el mookwalking pel Monestir mentre barrejavem barbitúrics amb mel i mató. El meu nen passava llargues estances al seu parc de Neverland i diu que l’alimentava molt bé! Eh que si? Diga-li alguna cosa a aquest senyoret tan simpàtic! Vinga! No siguis tímid!

AG – Amb l’esplèndida biblioteca del monestir, suposo que la seva vida intel·lectual deu ser molt elevada, no?

VM– Oi tant! Ja tinc enllestida la meva tesi doctoral sobre la interpretació sexual dels embarbussaments catalans.

AG– Que em diu ara! Ens podria fer un petit avanç?

VM- Doncs si! Mira en el cas de “En pinxo li va dir a en panxo vols que et punxi amb un punxó” jo interpreto clarament una relació homosexual sadomasoquista, on es planteja una lesió física amb un punxó. Ja no t’explico que he vist a “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat…”

AG– Quin pou de sorpreses! I en quant al seu fill… parli’ns sobre ell! Que vol ser de gran? No s’avorreix tot el dia assegut la seva falda?

VM- Ell diu que vol ser actor porno… Peró encara la té molt petita el pobre! De moment es dedica a passar marihuana i LSD als monjos. Eh que si, Jesuset?

AG– Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel?

VM – Mira guapo estic d’aquesta nyonyada de cançoneta fins al fons del potorro! Em tenen negre! No podien cantar un xic de hip hop aquest escolanets? Es que com jo soc afroamericana, estic més en la onda rapera dels suburbis saps?

AG– Sempre ho havia sospitat! Bé, divinitat ha estat un plaer i fins a la propera!

VM– Abants de marxar un petó al peu, que tinc un ull de poll que em suqueja, a veure si em passa!

AQUEST BLOG ÉS VÍCTIMA DELS ATACS D’UN PSICÒPATA NAZI

Des de fa 4 dies aquest blog està sent víctima de l’atac indiscriminat d’un psicòpata nazi ultra-catalanista que es dedica a bombardejar aquest blog amb comentaris insultants cap a la meva persona i que s’amaga sota el pseudònim de “Marquès de Poal”, un sanguinari general de la Guerra de Successió.

Primer vaig pensar que seria el típic freak de Reagrupament molest per les meves crítiques a Rafael Casanoves o Heribert Barrera i em vaig limitar a avisar que al proper insult començaria a esborrar-li els comentaris. Després vaig optar per canviar el contingut de les seves esbojarrades acusacions homofòbiques i racistes de traïció a la pàtria per lletres de cançons de Rocio Jurado i Isabel Pantoja, a veure si em deixava en pau d’una puta vegada.

Però no! Va optar per anar un xic més enllà i passar als insults ja directament nazis: que si Catalunya triomfant tornarà a ser blanca i pura, que si els gais som els culpables de la pèrdua de la Guerra de Successió, que si els andalusos son una raça inferior per barrejar-se amb els àrabs, que si m’havia d’agenollar davant la Moreneta… i així fins a 52 comentaris que porto censurats! Fins i tot ha esbrinat, no sé com, que jo soc de Vallirana, localitat que, com tothom sap, hi he residit tota la meva existència!

I oh! Sorpresa! Entro al meu correu i em trobo dos mails urgents de “WordPress” i “La Cotelera” avisant-me que algú ha intentat repetidament canviar la contrasenya dels meus blogs, tan l’antic com l’actual! Afortunadament el sistema d’ultraseguretat d’ambdos serveis ha evitat mals majors!! UFFF!! Us imagineu que tota la feina de 4 anys se’n va a fer punyetes per culpa d’un feixista pirat?? No ho vull ni pensar!

Així doncs: avis als comentaristes:

-Queda absolutament prohibit dir el meu veritable nom o cap dada personal meva als comentaris.

-En cas que en aquest cap de setmana, durant el qual jo no hi serè, el nazi aconseguís comentar, cosa bastant probable, NO LI SEGUIU EL JOC!!!! Passeu d’ell i dilluns ja esborraré la seva merda!

Com sabeu amb 16 anys em van apallissar uns Skin Heads per ser gai, als quals vaig portar a judici i van acabar internats en un reformatori; així doncs  ja he tingut prou males experiències amb aquesta gentussa com per anar amb peus de plom!

I si aconseguís burlar tots els sistemes de seguretat i apoderar-se d’aquesta web, doncs res, ha estat un plaer haver-hi dedicat 4 anys de la meva vida, gràcies a tots els que heu comentat i col•laborat.

 

DEIXA’M EN PAU TOCAT DEL BOLET!!!!!!!

PD: Molt bé, has aconseguit saber dades personals meves, felicitats! Tu guanyes! Mira, el post sobre Rafael de Casanoves ja no es visible publicament, si tornes a deixar un sol comentari o insult es tornarà a publicar, tú mateix!