Posts Tagged ‘monogamia’

h1

Buscar Feina vs Buscar Parella/Sexe

Agost 10, 2011

Ara que, per fi, havia aconseguit estabilitzar la meva vida sentimental en la monogàmia, després de dècades de luxúria compulsiva, promiscuïtat salvatge i hedonisme efímer,  resulta que la crisi econòmica ha reduït l’arqueologia professional (i la meva carrera científica) a escorrialles, dinamitant la meva estabilitat personal un cop més.

Però ja sabia jo que tantes hores gastades navegant en el turbulent mercat sexual no podia ser en debades i que alguna utilitat econòmica li acabaria trobant! Si he estat capaç, durant lustres, de cercar futuribles Princeps Blaus en bases de dades i xats trufats de musculoques semianalfabetes i dives de tot a 100, com no he de poder trobar una feina adient a les meves expectatives i habilitats, per molta crisi que hi hagi?

Estic del tot convençut que el mercat laboral i el sexual, no son pas tan diferents. M’explico:

1.- Currículum vs Perfil personal: Quan vas a lligar sempre menteixes un xic sobre tu mateix, amagues defectes, sobredimensiones qualitats i guarneixes amb eufemismes les mancances. Doncs d’això es tracta! Jo tenia diversos perfils personals a les webs de sexe, en funció de la oferta conjuntural: en alguns mostrava la meva versió més romàntica, en altres una vessant més morbosa. Doncs amb el Currículum igual! Que ja no volen arqueòlegs especialistes en arqueozoologia del Paleolític Mitjà? Doncs ara soc un “Gestor Cultural, comunity manager i especialista tècnic en difusió de Patrimoni” i no és cap mentida!

2.- Separar el gra de la palla: De la mateixa forma que un freak supernerd i bavós sexual s’intenta fer passar per un dandi mariculta a Internet, moltes empreses explotadores i fraudulentes camuflen places d’esclau a galeres amb irresistibles ofertes i suculents sous. Sempre cal investigar pel teu compte a que es dedica realment aquella indústria. LLEGIU AQUÍ un exemple d’oferta falsa d’una empresa estafadora que corre per Internet; ahir mateix em van trucar interessats en el meu currículum, sort que em va donar per buscar-ho!

3.- No t’infravaloris, ja ho faran els altres: A tots ens ha passat: veus un Adonis entrar per la porta i apartes la mirada convençut que mai estaràs a l’alçada d’un mascle com aquell, perdent potser la parella de la teva vida, sense donar la oportunitat a que sigui l’altre qui ens descarti. Doncs amb el treball igual! Si jo crec que podria dirigir un Museu, administrar una galeria d’art o gestionar les xarxes socials d’una multinacional, perquè no els hi puc enviar un currículum? Els caps de Recursos Humans son els encarregats de valorar-ho, no jo!

4.- Primera Cita vs Entrevista de Treball: He arribat a la conclusió que no hi ha gaire diferència: en ambdós casos t’has de vestir molt formal, quedes amb algú que no coneixes de res però has contactat prèviament per mail o telèfon i bàsicament t’has de vendre. Clar que en una cita romàntica no es gaire recomanable que treguis a relluir la teva experiència passada i en una entrevista de feina pots anar directament al gra parlant del “marro” sense haver de trencar el gel divagant sobre futileses. No seria descartable incloure els tests psicotècnics en la busca de parella, facilitaria molt la feina!

5.- Aprendre a dir “NO!”: Això és el que porto pitjor. De la mateixa forma que m’han acabat practicant fel·lacions engendres monstruosos a qui no vaig saber expressar la meva negació amb prou vehemència, he acabat anant a entrevistes per feines que m’horroritzaria practicar. Soc molt nerviós i pessimista, em desespero amb facilitat, així doncs he de treballar aquest aspecte, relaxant-me i pensant que SI hi ha feina en Cultura, de la mateixa forma que SI hi havia un Príncep Blau per mi. Però no descarto que dintre de poc em veieu entrant a casa vostre per vendre-us una Bíblia Mormònica …tot dependrà del meu grau de pessimisme!

h1

Fervor Monogàmic Homosexual

Març 3, 2011

El passat Dissabte vaig anar amb el meu xicot a veure “The kids are all right”, una veritable apologia dels valors familiars, el tradicionalisme conjugal i el matrimoni etern, amb la petita peculiaritat d’estar protagonitzada per una parella de lesbianes, fantàsticament interpretada per Julianne Moore i Anette Bening. Una raresa cinèfila o el reflex del nou fervor monògam que es viu dins el mon GLTB?

Justament aquest proper cap de setmana es compleixen dos anys de la meva sobtada i sorprenent conversió a la ortodòxia monogàmica; catorze mesos des de que vaig desenganxar-me totalment d’un submón de sexe compulsiu i efímer, de xats i pàgines de contactes plenes de fotos de polles, de cites amb desconeguts que portava al llit després de xerrar-hi cinc minuts o menys.

No us podeu arribar a imaginar, ni remotament, fins a on arribava la meva addicció! A les víctimes de la meva cacera les veia com a vulgars preses, no tenia el menor sentiment cap a ells i ni tan sols els veia com a persones, eren mers objectes sexuals a la meva disposició eventual.

Peró un bon dia va aparèixer el meu Príncep Blau i ,sense adonar-me’n, vaig replantejar la meva teoria de que la  parella era un invent heteropatriarcal per perpetuar l’herència i vaig pensar que potser no s’hi estava tan malament en aquell lloc anomenat Amor. Dos anys després em reafirmo absolutament i se’m fa difícil recordar que era jo el que col·leccionava polvos com qui es fa un àlbum de cromos.

Gairebé la totalitat de persones homosexuals del meu entorn viuen un fenomen similar entregats per complert a la vida conjugal i ja conec qui està fent tràmits per l’adopció. Sort que el Matrimoni Gai havia d’acabar amb els valors familiars, segons el cristianofeixisme! Poc es podrien imaginar a l’Opus que en pocs anys acabaríem tan fidels i conservadors com ells aparenten ser.   Som els gais els nous heteros? Ens ha absorbit el sistema o, simplement hem aconseguit la plena normalitat i acceptació social?

Pel contrari, les meves amigues hetero semblen viure una segona adolescència sortint cada setmana a cercar mascles  salivant com hienes famolenques davant un xaiet coix.No m’estranya, doncs, que el govern de CIU hagi suprimit la sèrie “Infidels” de TV3 ja que alguns membres de UDC creien que fomentava el divorci i la promiscuïtat. A veure si aquest programa serà la causa de tot plegat!

h1

EXCLUSIVA: La meva conversió a la monogàmia

Juny 10, 2009

Atenent, per fi, a les insistents plegaries dels meus lectors m’he decidit a concedir unes declaracions exclusives en aquest blog on, per primer cop, parlaré públicament sobre la meva estranya i radical conversió a la monogàmia practicant. Agafeu-vos fort, perquè venen corbes!

arqueoleg glamuros

Era un feliç dia 6 de Març i feia menys de 3 setmanes que jo havia publicat un polèmic post que duia com a títol “L’Amor ha mort” on plantejava una elaborada teoria, segons la qual l’amor era una invenció de patriarcat per controlar la demografia i la transmissió de l’herència, negant així la llibertat sexual.

Jo tornava com cada dia d’excavar un poblat neolític al Raval, quan vaig veure que dos homes alts, rossos i musculats, vestits de negre i amb ulleres de sol em seguien cada pas que feia fins al metro. Vaig pensar que potser havien quedats impregnats de la meva bellesa natural i volien un xic de marro, així doncs vaig esperar-los amb l’excusa de demanar-los foc.

El que va succeir a continuació no ho recordo amb exactitud, doncs quan vaig tornar a obrir els ulls em trovaba lligat de mans i peus sobre una taula , en una fosca habitació decorada de color rosa i blau pastel. Jo tenia un munt de cables connectats al meu cor i al meu cervell i davant meu, assegut en un tro hi havia ni més ni menys que un conegut ratolí de dos metres d’alçada: Mickey Mouse.

Des de la seva posició de força aquella maleïda rata em va explicar que havien llegit el meu post, i que aquest suposava una amenaça mundial al sistema patriarcal i a la nyonyeria més cursi, els dos elements que mantenien la submissió social evitant una Revolució d’escala planetària. També em va confessar que Disney era, en realitat, una secta paramilitar secreta ultraconservadora, encarregada d’imposar aquest  ordre sagrat mitjançant la manipulació subliminal a través dels seus films, sèries o parcs temàtics.

A continuació Mickey va accionar una palanca gegant descarregant sobre el meu cervell una allau d’imatges a la velocitat de la llum entre els que vaig poder distingir capítols de Hanna Montana i High School Musical, així com fragments d’Anastàcia, Blancaneus o la Sireneta, al mateix temps que a les meves orelles sonava atronadora la veu d’Amaia Montero recitant al revés lletres de cantautors catalans de la Nova Cançó. Òbviament vaig entrar en coma profund immediatament.

Llavors una blanca llum tot ho va impregnar i ja em veieu a mi, presenciant com el meu jo es separava del meu cos carnal, quedant-me flotant en l’espai, com un astronauta sòl i abandonat per la seva nau, fins que, de sobte, davant meu es va materialitzar del no res l’esperit de Rocio Jurado vestida de cuir, amb una poma a la ma i cavalcant a lloms d’un flamenc rosa, com si d’una valkiria es tractés.

Rocio es va aproximar i em va xiuxiuejar a cau d’orella un revelador secret, clau per entendre l’existència humana i divina: la forma en la que es genera l’amor al xocar dos electrons dins una recòndita part de la matèria gris del cervell.

Mentre això succeïa algú va trobar el meu cos inert a les afores del parisenc parc d’Eurodisney i el va dur d’immediat al hospital més proper. Les meves amistats i familiars ja consideraven impossible la meva recuperació mèdica fins que, sense previ avís, un vell amic, al que feia anys que no veia, es va presentar a l’habitació on el meu cos vegetava i em va plantar un inesperat petó als llavis, retornant-me miraculosament a la plena consciència.

I aquesta amics, és tota la veritat!