Posts Tagged ‘Miquel Houellebecq’

h1

Recomanacions literaries per Sant Jordi’09

Abril 22, 2009

Per fi arriba la tradició més nostrada de Catalunya, aquella en que la gran massa garrula es llença a comprar com boja llibres a pes per omplir els estants del rebedor de casa i fardar de ser grans literats davant les visites ocasionals.

Però no tot està perdut! Entre la devastació que deixa la ignorància al seu pas, hem sobreviscut irreductibles alguns soferts màrtirs que encara invertim diners en llibres que, increïblement, després llegim!

Així doncs, un any més, us demano el vostre consell al mateix temps que us faig una brevíssima sinopsi dels cinc títols més destacats que han passat per els meves mans en aquest darrer any tot i que, si ho preferiu, podeu consultar les meves recomanacions del curs passat.!

tretze1Tretze tristos tràngols (Albert Sanchez Pinyol)
Una nova entrega del escriptor més sobrevalorat de la literatura catalana (juntament Ruiz Zafón), on ens torna a demostrar la seva mediocritat i els seus limitats recursos narratius, aquest cop al llarg de 13 contes curts. Idoni per a borderlines, adolescents als que no els agradi llegir, o per rematar una avorrida tarda d’estiu.

.

imagenphpContra Natura (Àlvaro Pombo)
Un sucós triangle d’amor gai entre tres homes de generacions diferents, en una història en la que ens fa reflexionar sobre la decadència, el vici i especialment la buidor en la que es pot transformar una vida basada en l’hedonisme i les aparences un cop la joventut s’acaba. Pretén ser escandalós, però arriba 10 anys tard per aconseguir-ho. Un regal perfecte per a qualsevol mariculta!

.

.

factotum-bukowski-web1Factotum (Charles Bucowski)
Alcohol, sexe, prostitutes, antres de mala mort, fracassos personals,diàlegs enverinats i realisme mordaç a la Amèrica dels anys 40’s. Per ser una autobiografia no està gens malament, el sorprenent es que aconseguís estar viu per escriure’l! Una lectura ràpida, amena i divertida, ideal per llegir al metro de bon matí i despertar-te de cop!

.

pelementales1Las Partículas Elementales (Miquel Houllebeq)
Un brutal relat irònic, provocador i desfasat com sempre! Aquest cop el polèmic escriptor francès ataca el bonrrollisme, a les feministes, als gais, però molt especialment als hippies! El protagonista, un home madur acabat i mig pederasta, acaba vivint en una comuna rodejat de supervivents del Maig del 68 i es dedica a esbudellar sense pietat al llarg de la obra de tots i cada un dels seus tics! Molt sagaç i divertit, però més val no prendre’l gaire seriosament…

.

els_homes_que_no_estimaven_les_donesEls homes que no estimaven les dones (Stieg Larson)
Doncs si, ja em podeu lapidar, escopir, insultar i fuetejar: HE LLEGIT UN BESTSELLER! Podria intentar disculpar-me, argumentant que va anar a parar a les meves mans sense saber com, que alguna diabòlica serp el va col•locar sobre la meva tauleta de llit i no vaig poder resistir la temptació… però no! No serviria de res!! Ho confesso! Me’l vaig comprar amb els meus diners i en un centre comercial! I el que és encara pitjor: me l’he llegit d’una tirada i m’ha encantat, de fet hi ha moments en que penso que és un dels grans llibres d’aquesta dècada, que he gaudit cada pàgina i estimat als seus protagonistes i, de fet, ja estic devorant  frenèticament la seva segona part!
Soc un veritable monstre! Ho sé!! Entendré que mai més un passeu per aquesta pàgina…

PD: I si!! En aquest moment he superat les 60.000 visites!

h1

CRÒNICA DE SITGES’08 (II)

Octubre 12, 2008

Diumenge 5

SURVEILLANCE

A les 9:30 del matí, i havent dormit amb prou feines 3 hores, ens varem dirigir al Casino del Prado per veure el film que ha resultat guanyador del Festival: el segon llargmetratge de Jenifer Lynch, filla del meu director de cinema viu favorit, David Lynch.

I la veritat es que el galardó el té més que merescut: una terrorífica història sobre un serial killer, que s’explica fragmentada segons la versió de cada un dels testimonis de la matança, en un claustrofòbic interrogatori policial. La cinta sap mantenir de forma magistral la intriga i la tensió en cada moment  i ha resultat el milloret de tot el Festival, sense lloc a dubtes! (Vegeu trailer)
El millor: Jenifer ha sabut heretar les millors virtuts dels films del seu pare, sense caure en les paranoies surrealistes d’aquest (encara…)
El pitjor: NO aneu a veure aquesta peli a les 9:30 del matí!!
Nota: 9/10

SESSIÓ DE BRIGADOON

Com no teníem entrades per la tarda ens varem estar un parell d’horetes en aquesta sala gratuïta, pixant-nos de riure amb els curtíssims efectes especials i la pèssima interpretació d’un film de vampirs mexicà dels anys seixanta. Els ratpenats eren de peluix i aguantats per fils!!

ROCKANROLLA

Si, Guy Richie, a part de ser el marit de Madonna, es un reputat director de cinema que va saltar a la fama amb “Snatch, cerdos y diamantes”. Aquest cop torna al atac amb una altre història d’acció delirant entre mafiosos corruptes i divertides situacions còmiques, sense gaires pretensions més (Vegeu trailer)
El millor: Quan un dels mafiosos a punt de morir surt del armari.
El pitjor: La trama és tan absolutament complicada i succeeix tot tan ràpid que resulta impossible no perdre el fil.
Nota: 6/10

Dilluns 6

LA POSSIBILITAT D’UNA ILLA

Per mi la gran decepció d’aquest any. Després de llegir-me apassionadament la novela en el que es basa el film, em vaig convertir en un gran fan de Miquel Houellebecq, autor del llibre i director de la peli i, quina va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar amb aquesta veritable MERDA. Imagino que a Houellebecq li ha succeït el mateix que a Paul Auster amb “La vida interior de Matrin Frost”: un escriptor que sense tenir ni puta idea de cine es posa a rodar, creient que això de les càmeres no té cap misteri.

Però realment no entenc com ho pot haver fet TAN malament! Sembla talment com si no hagués entès el seu propi llibre oblidant tota la ironia i provocació, que són la única gràcia de la seva obra. No recordava mai haver vist un film on la gent xiulés en comptes d’aplaudir al final.
El millor: que s’acaba…
El pitjor: TOT. Realment és un desastre absolut de peli: mal gravada, pèsimament realitzada, mal actuada, avorrida, lenta fins al sopor… crec que jo ho hagués fet bastant millor!
Nota: 1,5/10

Vaig sortir tan decebut del cinema que vaig abandonar la idea d’anar a veure “Blindness“, l’adaptació de “Ensayo sobre la ceguera” de Saramago: amb un llibre que m’hagin destroçat ja n’he tingut prou!

(Continuarà… i tranquils que ja tan sols queda una part!)