#29M: Així vaig viure jo la Triomfal Vaga General per la Dignitat

Ahir va ser un dia històric de lluita que, de nou tornarà a canviar la història, on els treballadors hem començat a recuperar la dignitat furtada, de forma massiva i unitària als carrers de pobles i viles arreu.

Ha estat la Vaga del 99%, on els sindicats, les assemblees populars i els partits d’esquerres (sobretot ICV-EUiA, que ha estat el partit de la Vaga) han aconseguit aturar el país completament, tot i la estratègia goebeliana de CIU-PP, els tentacles dels mercats, per rebentar aquest èxit amb 4 infiltrats policials i convergents  violents a sou d’Interior, que avui acaparen les portades de la premsa d’ultradreta, com La Vanguardia.

Així ho vaig viure jo!

04:00h- Concentració al metro de Feixa Llarga (Bellvitge) per tal d’impedir que cap treballador del metro entrés ni un minut abans dels serveis mínims i que tan sols ho fessin els que figuraven a la llista pactada amb els sindicats. Som unes 150 persones, majoritàriament de CCOO, menys d’UGT, amb un gran desplegament de les bases locals d’ICV-EUiA, també alguns membres del 15M que marxen a a reforçar el piquet de TMB.

05:45h- Un cop entren els serveis mínims de metro anem a ajuntar-nos amb el piquet de TMB per tal d’endarrerir la sortida dels primers busos del matí, evitant que cap conductor sortís abans de la entrada dels serveis mínims

06:15h- Tallem la Gran Via en els dos sentits de la marxa, mentre simultàniament un altre grup aprofita per posar pneumàtics encesos en diferents punts de la via. Un taxi quasi prova d’atropellar-nos, mentre que els mossos ens fan fora en poca estona, però de forma molt tranquil·la.

08:00h- Després de fer piquets molt tranquils per la zona industrial, on estava absolutament tot tancat, arribem a la Plaça Ajuntament on l’aturada del comerç és total. Em sento molt orgullós de la campanya prèvia de difusió per les botigues del barri en ela que vaig participar molt activament. Els únics que treballaven eren aquests…

11:00h- El piquet principal de la ciutat, dona la volta per Can Serra, Florida, Torrassa i Sant Josep. Avancem molt ràpidament ja que ho trobem pràcticament tot tancat, tan sols ens cal actuar en algun bar o supermercat. Es respira una calma total, com d’un diumenge. El millor moment va ser quan vam arribar a la Farga i van tancar les portes deixant a tots els clients tancats a dins durant mitja hora!

12:00h- Arribem al final del recorregut una hora abans del previst! Hem trobat una ciutat tan aturada, que tot ha anat sobre rodes. A la Plaça Ajuntament els portaveus locals de CCOO i UGT parlen des d’un cotxe megàfon, valorant l’èxit absolut de la jornada triomfal, on el consum elèctric ha estat molt menor que les dues vagues generals i la ciutat s’ha involucrat totalment en la lluita.

15:00h- Em venen a buscar en cotxe i un grup de Joves d’Esquerra Verda, amb la diputada al Congrés Laia Ortiz, aprofitem per dinar a la seu de Barcelona on  preparem aquesta genial marioneta de Mariano Rajoy que balla al só dels Mercats

19:00h- La manifestació resulta un èxit absolut de participació i diversitat, pacífica i unitària. La performance mòbil del Mariano resulta un èxit total i el bloc d’ICV-EUiA és el més nombrós i animat amb diferència. Fins i tot Joan Herrera s’arrenca a ballar ska o a llençar consignes i crits des del camió que duia l’equip de só. Veiem al fons una estranya columna de fum negre, però no li donem importància.

21:00h– De tornada a casa contemplo horroritzat les escenes de violència provocada per 4 zumbers i instigada pels mossos de paisà per tal que la Vanguardia i pugui amagar l’èxit de la jornada de lluita. Una tàctica 100% Puig  1) Ui venen uns radicals 2) 20 infiltrats policials els animen a esclatar la violència 3) Els mossos els deixen incendiar fins que La Vanguardia ja té la imatge de portada 4) Fan detencions indiscriminades als passerells q passaven per allà. Els brètols s’haurien d’adonar que li estan fent el joc a CIU  i que no son més que marionetes del Grup Godó. Llàstima que s’hagin deixat les neurones fa 4000 porros. Aquí la prova de que tot ha estat un muntatge de CIU:

1- Un mosso de paisà, infiltrat entre els violents i instigant als brètols. 2- El grup violent  bolca els tres contenidors i li peguen foc a un. 3- El mosso es retira, mentre el grup crema. 4- El mosso s’ho mira deixant que la violència avanci .

Doncs res! La lluita continua als carrers, a les institucions i a les assemblees!

Crònica de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme a Hospitalet

Fins al darrer moment vaig estar amb l’ai al cor. Havíem enganxat prou cartells? Eren suficients les octavetes, la convocatòria a Facebook i a Twitter, així com el boca orella?

La veritat es que el dia no el podíem haver escollit en pitjor data: el plenes Festes de Primavera les colles de diables i tabalers tenien l’agenda plena, els Esplais celebraven una Festa al Parc i l’associació multicultural Akwaba feia una Festa de la Diversitat. Peró entre Setmana Santa i la campanya electoral no ens quedava cap altre buit al calendari! Encara sort n’hem tingut dels magnífics Grallers de Bellvitge que ens han animat el recorregut!

Peró tot i així hem de celebrar que més d’un mig miler llarg de vosaltres hagueu fet l’esforç de llevar-vos i perdre un matí de dissabte per advertir als ciutadans de l’Hospitalet de que un neonazi violent pot esdevindre regidor el proper 22M, contagiant a la resta de polítics del seu infame discurs en contra la democràcia i els drets humans, difonent les seves insidies manipulades envers els immigrants, la seva víctima predilecta.

La Manifestació no era un objectiu en si mateix, sinó un mer mitjà de difusió i visibilitat, un altaveu per posar en alerta als nostres veïns de que el sistema polític de llibertats democràtiques es troben greument amenaçats i que, davant el seu discurs d’odi, en trobaran en tot moment al davant, passin o no passin! I, sense lloc a dubte, aquest objectiu s’està assolint, poc a poc!

El recorregut no ha estat que nosaltres haguéssim volgut, però les activitats programades a la Rambla ens van obligar a pactar amb Governació una ruta alternativa, passant pel barri popular de Sant Josep i acabant al Pont de la Llibertat, un monument que simbolitza la resistència i la lluita contra la dictadura feixista a la nostre ciutat.

Ha estat, de nou, un plaer veure la gran diversitat d’ideologies, sindicats, ONG i partits representats. Gràcies a tots!

Des de pàgines web de l’extrema dreta ultranacionalista s’ens havia acusat de ser terroristes islàmics o d’estar a favor del Burka i des del blog del grupuscle feixista PxC es van referir a nosaltres com “una panda de guarros“, mentre al seu grup de Facebook s’ens havia amenaçat amb fer contramanifestacions… En fi, els lladrucs habituals dels qui no tenen cap altra idea ni projecte que l’odi absolut envers els que no pertanyem a  la seva raça presumptament escollida  tot i que aquesta superioritat ètnica, paradoxalment, no es vegi reflectida en el seu coeficient intel·lectual.

Aquí podeu veure la noticia al canal 3/24 que s’ha emès vàries vegades durant aquest matí i AQUÍ la noticia als mitjans de comunicació locals amb els que hem tingut una gran complicitat en tot moment!

PROPERA CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ DAVANT L’AJUNTAMENT D’HOSPITALET EL DIJOUS DIA 5 A LES 20:00H EN MOTIU DE L’INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL.

NO PASSARAN

Perquè no assistiré a la Desfilada Convergent

Aquest proper dissabte el tentacle pujolista Omnium Cultural ha convocat un Akelarre de planyideres folklòriques per tal de tergiversar la realitat,  fent creure als ciutadans que la catalanisssima sentència amb la que el Tribunal Constitucional ha salvat la quasi totalitat del text estatutari és l’encarnació del diable, que els catalans som un poble escollit i que estem per sobre de la legalitat democràtica vigent, imposant els furs medievals al seu lloc. Vaja, la cara B de la concentració de Mariano Rajoy en contra de l’Estatut català quan aquest es va aprovar

Es tracta d’un mer acte electoral de CIU, sectari i excloent fins a la medul·la,  que res té a veure amb l’esperit unitari de les manifestacions a favor de l’Estatut dels anys 70. Aquestes son les raons per les quals jo NO assistiré en aquesta nova batalla de les Guerres Carlines:

1.-Perquè és una manifestació ANTICATALANA: Només algú que deprecii profundament a Catalunya, els seus símbols i les seves institucions pot gosar amagar la senyera en un segon terme i menysprear al  President de la Generalitat situant-lo per darrere de la Pancarta que, ves quina casualitat, la durà Artur Mas. Tenint en compte que Omniun Cultural viu exclusivament de les sucoses subvencions que li regala el Govern Tripartit a cabassos ben plens, és un nou acte de coherència.  I, per si fos poc, un altre grupuscle satèl·lit de CIU, la Plataforma per la Sobirania, pretén xiular i rodejar al nostre President d’estelades, per acabar d’humiliar del tot a les nostres institucions, a les que tan insulten quan no son ells els qui manen. Li haurien fet això a Pujol? No, clar, ell té els dos cognoms ben catalans…

2.- Perquè el lema supura proselitisme convergent pels quatre cantons: Una pancarta més ajustada a la realitat objectiva i que propiciaria la meva assistència seria “Els ciutadans de la única nació veritable, la Humanitat, que vivim i treballem al territori anomenat a l’actualitat Catalunya, demanem que les quatre minúcies que han quedat excloses de la fantàstica sentència del Tribunal Constitucional, siguin incorporades en futures reformes democràtiques del text constituent. Especialment les competències exclusives amb les que el Síndic de Greuges Rafael Ribó lluita contra la màfia convergent. PD: Artur Más, lladre, torna la pasta del Palau!”. Si, ja sé que queda un xic barroca, però el Passeig de Gràcia és ample!

3.- Perquè no he vist cap d’aquests catalans tan emprenyats per simbologies metafísiques moure un sol dit contra la reforma del mercat laboral, la retallada del 5% dels sous dels funcionaris, l’ampliació de l’edat de jubilació, l’aturada de les obres públiques, l’augment desproporcionat de l’atur, la congelació de les pensions, la retirada d’ajuts a embarassades, el salvament bancari amb els nostres impostos, la corrupció endèmica de bona part de la classe política i empresarial… No serà que la burgesia nacionalista vol aprofitar aquest acte per ofegar la Vaga General i la conflictivitat social?

4.- Perquè és una manifestació  EN CONTRA de l’Estatut: Tot i la presència d’alguns membres del PSC i ICV, obligats a sortir a la foto davant la imminència electoral, estic absolutament convençut que esdevindrà una bacanal d’embogits independentistes,  un akelarre de boixos nois i violentes àvies èmules de Marta Ferrussola armades fins les dents. Segons podem llegir a fòrums ultranacionalistes, s’està començant a preparar una emboscada contra qualsevol cosa que faci ferum a progressisme, socialisme o tripartit i ja es poden alar calçant els membres del govern si volen sortir-ne amb vida.

5.- Perquè hi van partits polítics d’extrema dreta, com Unitat Nacional Catalana, partit que té com a símbol la xifra 33 (Catalunya Catalana), emulant així el 88 (Hail Hitler). Aquest partit es troba format per grupuscles de violents Skin Heads i Boixos Nois que fan desfilades paramilitars. Això per no parlar d’homòfobs com Duran Lleida, messies corruptes com Laporta o racistes confessos com Heribert Barrera.

6.- Perquè després d’assistir als actes de l’Orgull GLTB se’m faria sosa una manifestació sense dragqueens, carrosses, travestis i torsos  musculosos. Clar que si el meu estimat eurodiputat Raül Romeva sortís en tanga de lluentons sobre  una majestuosa plataforma podria reconsiderar la meva postura…

I aconsello a totes les persones que innocentment acudeixin a aquest despropòsit, vagin en molt de compte amb les carteres (amb tant convergent assedegat de 3% mai se sap) i portin una armilla anti-bales, doncs la cosa té pinta d’acabar com el Rosari de l’Aurora

La incomprensible bogeria d’Israel

“Tot el mon té els seus jueus i per Israel son els palestins”
Primo Levi, escriptor jueu.

Resulta del tot incomprensible i desesperant veure com Israel ha oblidat del tot la seva pròpia història i, com si d’un fill maltractat es tractés, planteja venjar-se del seu passat fent exactament el mateix que Hitler: convertint la franja de Gaza en un nou Ghetto de Varsòvia.

Es del tot cínic comparar els quatre morts causats pels coets de Hamas amb la desproporcionadíssima invasió militar i la conseqüent massacre contra la població civil. No vull, en cap cas justificar el terrorisme palestí, però us imagineu que cada cop que ETA realitza un atemptat l’estat espanyol bombardegés Bilbao, llençant míssils sobre guarderies i mercats?

Mai he entès tampoc la estranya identificació d’una bona part del nacionalisme català amb el sionisme: només calia llegir ahir les cartes al director del diari Avui titllant als pocs palestins que deuen quedar vius o moribunds “d’islamofeixistes” (clar, els jueus ortodoxos son superprogres, no?) i declarant l’amor al estat israelita! Que serà el proper? Celebrar l’escabetxina de Txetxenia?

En fi, la veritat es que és una veritable llàstima que els pacifistes d’ambdós costats, que existir existeixen, no donin un cop de puny sobre la taula i exigeixin la possibilitat de viure en pau, cedint en el que faci falta, ja que una vida humana serà sempre més important que cap Deu (es digui Alà o Jahvé) o tros de terra.

Recordaré sempre amb molta nostàlgia el meu viatge a Jerusalem, Tel Aviv i Betlem: em fa molta ràbia que aquell paradís de l’arqueologia i el patrimoni històric i artístic hagi anat a parar en mans d’una espiral d’odi idealista i fanàtic.

Ara tan sols ens queda esperar a veure que passa amb la presidència d’Obama i desitjar que la coincidència emergent de l’actualitat amb la seva investidura serveixi perquè aquest es posi mans a la obra per aconseguir una treva definitiva des del primer minut del seu mandat i no ho deixi pel final com Clinton o Bush.

I res, recordar-vos que demà dissabte a les 17:00h tenim la manifestació a Pça Universitat per aturar aquest nou horror de la història.

Fotocrònica “QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS”

Amunt els damnats de la terra!
Amunt els qui pateixen fam!
La força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.

.

Avanti popolo alla riscossa…

.

Bandiera rossa trionfera!
E viva il socialismo e la libertad!

.

Negras tormentas agitan los aires
nubes oscuras nos impiden ver,
aunque nos espere el dolor y la muerte,
contra el enemigo nos llama el deber.

.

No esperis salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans.
Obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.