Insults amb Glamour

Insultar és tot un veritable art! Realment és un gènere literari que podria donar molt de sí, si no fos que la passió de la ràbia del moment ens fan acabar emprant els mots més barroers i ordinaris que trobem a má, com si fossim una Belen Esteban qualsevol.

Però avui, estimats lectors, us ofereixo gratis et amore una lliçó magistral de com emprar l’insult amb classe i estil, demostrant al nostre odiat adversari que som capaços de dominar els nostres instints i, a més, tenim infinitament més cultura i glamour que ell/a. No hi haurà víbora que se us resisteixi!

El millor aliat del insult refinat és, sense cap lloc a dubtes, la ironia, encara que aquesta sigui com “La Sexta“, que només l’agafen el 30% dels espanyols!  I que millor que uns exemples pràctics reals dels grans mestres per demostrar-ho!

“Vosté té totes les virtuds que detesto i cap dels vicis que admiro”
Winston Churchill

“La teva mare t’hauria d’haver abandonat i quedar-se amb la cigonya”
Mae West

“No té cap enemic, però es profundament odiat pels seus amics”
Oscar Wilde

“He passat una vetllada inolvidable, llàstima que no fos aquesta”
Grouxo Marx

“Resulta admirable que estimis a la natura, tot i el crim que aquesta va cometre amb tú”
Forrest Tucker

“Tranquil, no tens res que una simple reencarnació no pugui curar!”
Jack E. Leonard

“Tens la oïda de Van Gogh per a la música”
Billy Wilder

Més aquí