Posts Tagged ‘Lucia Puenzo’

h1

TOP DE FILMS 2008

Desembre 26, 2008

Seguint amb el tema Tops, que tant em motiva, us deixo amb la meva edició anual dels Glamboy Movie Awards, un referent virtual dels Oscars, on enumero quines son les pel·lícules que més m’han marcat aquest curs: quines son els vostres? (Vegeu edicions de 2006 i 2007)

xxyNº6 XXY (Lucía Puenzo)

Un adolescent hermafrodita es amagat per la seva família en les entranyes rurals d’Argentina, en un film que no arriba a desenvolupar tot el seu potencial. Recordeu aquí la meva crítica més minuciosa.

.

.

juno-posterNº 5 JUNO (Jason Reitman)

La comèdia independent del any que ha donat la campanada gràcies a un guió desternillant que gira entorn un embaràs adolescent no desitjat, la interpretació magistral d’Ellen Page, a qui ja havíem pogut idolatrar a “Hard Candy” i una BSO senzilla i orginial. Molt recomanable per passar una tarda entretinguda.

.

THISISENGLAND_quad_newNº4 THIS IS ENGLAND (Sheane Meadows)

La versió en comèdia d’”American History X” on se’ns narren les terribles peripècies d’un nano de 12 anys per convertir-se en skin head nazi en la Gran Bretanya tatcheriana.
Trobo que és una equilibri perfecte entre la reflexió sobre la violència, el feixisme, l’humor i el drama, amb una BSO de luxe ambientada al pop i punk anglès dels 80’s.

.

the-bubble255228Nº3 THE BUBBLE (Eytan Fox)

Com? Que encara no us heu baixat aquest excel•lent film que narra l’amor homosexual entre un terrorista palestí i un soldat hebreu? A que esteu esperant?? (Llegiu aquí la meva crònica més detallada).

.

.

.ktsurveillanceposNº2 SURVEILLANCE (Jenifer Lynch)

La guanyadora del Festival de Cinema de Sitges, no podia ser altre que la filla del meu idolatradissim i vencedor de la passada edició d’aquest Top, David Lynch per si algú ho dubtava. En aquest film, on s’investiga un serial killer en una comissaria rural, ens demostra que el talent cinematogràfic és hereditari (llegiu aquí una crítica més minuciosa). En quan s’estreni als cinemes no us la perdeu!

.

.

.

000Nº1 NO ES PAÍS PARA VIEJOS // QUEMAR DESPUÉS DE LEER (Germans Cohen)

El nº1 dels Glamboy Movie Awards 2008 es per la doble dosi de germans Cohen, que s’ho han currat amb escreix demostrant-nos que tan son capaços d’aterrir-nos amb un despietat assassí en sèrie interpretat per un esplèndid Javier Bardem, com de fer-nos partir de riure amb una comèdia d’espies amb Bradd Pitt fent de musculoca.

Tots els films del top s’han de veure en VOS i son d’obligatori visionat si voleu que la èlit mariculta no us mirem per sobre de les espatlles amb cara de fàstig!

Mereixen Menció d’Honor

Aparecidos– Terror en vena! No us la perdeu! Jo ja la vaig veure l’any passat a la premiere, on vaig conèixer al director, i per això no la he inclòs al Top d’enguany!

Films que no he vist encara i que possiblement estarien al Top: Com “Camino”, “Gomorra” o “Vicy, Cristina, Barcelona

h1

“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”

gener 20, 2008

Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.

Els crims d’Oxford

crims oxfordÀlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.

En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit  d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.

Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial  Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.

Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.

AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER 

PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.

XXY

xxyL’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge  amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.

La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.

En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior

 AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER