Posts Tagged ‘Lluís Rabell’

h1

Les meves 10 raons per votar Catalunya Si Que Es Pot

Setembre 25, 2015

###aacat

En el moment d’escriure aquest article els meus companys de ICV, EUIA i Podem de l’Hospitalet estaran encartellant fins al darrer racó de la ciutat anunciant el tancament de campanya de Catalunya Si Que Es Pot, que es realitzarà a la Farga de L’Hospitalet, en un acte que esperem massiu. Com jo no els puc acompanyar ja que demà treballo tot el dia, farè la meva contribució de forma escrita i digital, explicant les meves raons per donar el meu suport  a aquesta candidatura:

1.- Catalunya Si Que Es Pot es el partit de la classe treballadora catalana que havia estat el PSUC. Després de molts anys tornem a tindre una poderosa ena de transformació social a les nostres mans. Fins ara la classe obrera, degut al context econòmic de creixement  econòmic mitjançant el deute, s’havien cregut que eren propietaris en comptes de proletaris i votaven a la dreta. La crisi els ha fet tornar a la realitat i ara comencen a empoderar-se de nou i han descobert que nosaltres som el seu refrent. Pel camí es possible que perdem alguns dels votants més “ecopijos” de classe mitja que fins ara votaven ICV per raons mediambientals i que ara han estat abduïts pel pensament màgic nacionalista. Hasta nunqui!

2.- En aquestes eleccions hem vist patètics i lamentables episodis d’exaltació identitària pels dos extrems del nacionalisme. Puerils guerres de banderes més pròpies de les grades hooligans d’un camp de futbol que no de la política.  Cal agrair la calma, la racionalitat i la sensatesa d’un candidat com Lluís Rabell que ha sabut defensar el sentit comú davant la visceralitat estomacal de les dues gossades nacionalistes. Som molts els que cada dia estem més farts i fastiguejats de com està degenerant la tensió política i ens sentim avergonyits de viure rodejats de tant odi etnicista.

3.- Catalunya Si Que Es Pot es la única candidatura que proposa una sortida democràtica al conflicte identitari: fer un referèndum pactat. Ni contes de fades ni històries de terror: realisme social i democràcia. El Procés es basa en mantenir a Mas al poder mentre es fan declaracions simbòliques i romàntiques per entretindre al ramat. Ciutadans i PP proposen no fer res, creient que màgicament el milió d’hiperventilats un bon dia desapareixeran i el PSC creu que els aplacarà amb engrunes.

4.- El vot a la CUP servirà per fer a Mas President. Es igual que els seus dirigents ens jurin i prometin de genolls que no ho faran. Son incapaços de sobreviure ni una tarda a la pressió dels mitjans nacionalistes. En quan la ANC doni la ordre d’atacar, les legions de frikiDUIs acusaran a Baños de botifler i en 2 minuts estarà davant Mas suplicant clemència i oferint-se per fer d’estora humana a la investidura convergent. Res que no hagi passat abans amb Junqueres. Que CUP i JxS hagin fet actes conjunts durant la campanya, rebin afalacs mutus i es neguin a atacar-se entre ells mentre es coordinen contra a Rabell, demostra com les dues candidatures estan al servei d’un Règim i d’un poder establert. Només CSQP pot suposar un trencament amb aquesta oligarquia catalana. Entre esquerra i bandera, han escollit bandera. Ja s’ho faran.

5.- Catalunya Si Que Es Pot es la candidatura que presenta el programa més llarg, el que destina més espai a polítiques socials  i l’únic que s’ha sotmès a debat col·lectiu amb 800 persones en 70 grups de debat. En uns comicis on la dreta vol esborrar qualsevol rastre d’ideologia i de mesures polítiques concretes, per tal de tenir un xec en blanc i seguir retallant, reivindicar el pes de les idees per transformar la realitat es un acte revolucionari.

6.- Perquè el nostre únic capital es la gent. No cobrem comissions il·legals de les constructores, ni no tenim cap mitjà de comunicació al nostre servei. Cada cartell i pancarta que vegis de CSQP l’hem enganxat voluntaris traient temps no remunerat del nostre oci. Amb pocs recursos i moltes mans hem fet una campanya humil, austera, però que ha pentinat fins a la darrera cantonada dels barris populars catalans.

7.- Perquè es la candidatura dels Moviments Socials. On eren les classes mitges quan La Caixa desnonava proletaris? Nosaltres estàvem amb la PAH. On s’havien ficat quan Boi Ruiz tancava plantes d’Hospitals per derivar pacients a les mútues privades dels seus amiguets? Nosaltres ocupant el CAP de Bellvitge. Que feia l’ANC quan Rigau posava barracons a escoles públiques, mentre augmentava el concert als centres elitistes de l’Opus Dei? Nosaltres estàvem amb la Xarxa Groga. Qui va sortir a fer Vagues Generals contra la reforma laboral de CIU-PP? Doncs nosaltres. Per això tenim l’orgull de dur un a llista ben plena d’activistes veïnals, sindicals i socials.

8.- Perquè es una candidatura de confluència multipartidista, on les diferents tradicions de l’esquerra, amb els seus diversos matisos, han sabut posar-se d’acord i remar en una mateixa direcció. Hem tingut molt poc temps per poder treballar el procés amb calma i des de les bases, però un cop en campanya ens hem posat d’acord de seguida. Som actors heterogenis amb formes de pensar diferents que hem sabut buscar denominadors comuns, amb voluntat de permanència i de crear quelcom sòlid de cara al futur. Un espai on tothom es pot sentir còmode, sense renunciar a la seva identitat ideològica. Hem forjat veritable Front d’Esquerres, la Syriza Catalana que molts portem reclamant des de fa anys.

9.- Perquè cada vot a CSQP es un avançament de la derrota de Rajoy. Els nacionalistes catalans necessiten a Rajoy com l’oxigen per viure; sense ells la pantomima basada en l’odi a Espanya caurà pel seu propi pes i Ciutadans es la marca blanca de Rajoy, com s’ha demostrat a Madrid. Un gran resultat de Lluís Rabell significarà un gran resultat de Pablo Iglesias i Alberto Garzón, una demostració de que es possible canviar i reformar Espanya, que els espanyols no estan condemnats genèticament a votar el PP i que es possible fer un canvi que no passi per posar fronteres i engegar una guerra ètnica, com desitgen els processistes.

10.- I finalment un factor personal. La llista de CSQP està plena d’amics i amigues en els que tinc plena confiança. Des dels companys de l’Hospitalet, Albert Calzadilla i Núria Lozano, passant pel Pau, la Marta, la Noe, l’Anna, el David i moltíssims  altres amb els que he compartit tantes batalles en tants fronts diferents!

Es per això que demano a tots els lectors d’aquest blog que el proper diumenge 27, voteu a Catalunya Si Que Es Pot!