Posts Tagged ‘literaura’

h1

DECISIONS…. *by Kas*

Abril 24, 2008

I avui per tancar aquesta setmana fantàstica de la literatura en la que s’ha vist inmers aquest humil blog us ofereixo un cameo molt especial d’un dels poc amics, per no dir l’ùnic, que conservo des de la adolescència: el Kas….! Bé ell és…. un aventurer nómada, un supevivent a les catàstrofes de la mundanitat, un amant del nihilisme més apocalíptic i avui ens obsequia amb un misterios text fruït dels seus deliris més profunds.

Un animo a que en doneu la vostre opinió o que, guiats per el dadaisme inconscient delibereu sobre el sentit de la vostre existència i de les vostres decisions!

DECISIONS

PERO MIRA QUE EH BONITO EIN!!

L’espai és un lloc molt vast; vastissim, tan fotudament gran que ni una lògia oculta de cervells freaks de la astrofísica i la astrogonía  és capaç albirar la puta punta d ‘iceberg. Es perden en conceptes empírics… tant que hom pensaria que no té principi ni fi. Per ventura pot algú recordar un sol segon d’inexistència?Una esfera es presenta com la imatge més perfecta de l’univers, una esfera lovecraftiana, d’aquestes que contenen angles absurds i línies no possibles. Puagh! però que merdes estic parlant. JO estava aquí per a altra cosa… i no record que, potser la culpa la tingui un excés de fluor en les meves genives, o de la ingesta accidental de massa  E-323.

A si…JO…ajajajaja. Estúpida paraula. “Ego sum lux mundi”…”Ego absolvo ab homines pecatis vestris”. Ególatra, Egocentrisme, Egoisme, Egoína… Conceptes, si és que es perden en conceptes!

J(*Eg)o em considero – diu el maldestre alumne- em considero un Pànfil,tot m’esta be i res no m’agrada.

Que li preguntin quin grau de pánfila posseiria en el moment que tres esvalotats clavessin els seus peus a terra amb claus roents. Ei! el metall crema…molt…ho dic per totes aquelles mans toves i delicades que mai acolliran un eina de llaurança.

Pànfil i Misomiséfil, caminen tranquils sota els arbres daurats. Llavors esclata un obús prop dels seus caps. Les aus aquàtiques prenen el vol magistrament i abandonen l’estany que acompanya al camí arbrat. Una papallona  planeja prop d’un roser silvestre en el qual estan espargides  part de les neurones den Pànfil. Un poc mes allà les sempre  disposades formigues, treballadores inefables de la major empresa mundial, Formica & Queen”, comencen el procés de selecció i reciclatge de les vísceres  pudulentes  havien compost segons abans el cos d’aquell gros i asilvestrat alumne
.
Misomisefil s’ha llançat al sòl i apunta com un boig en totes adreces, incapaç de veure el franctirador que aquesta apostat a un munt de metres. Plof!!!L’univers és tan vast…tant, que recórrer els metres necessaris per a netejar la muntanya de merda que s’acumula en el Zulo són més que suficients com per a replantejar l’estratègia a qualsevol.
.
Conceptes, tan irracionals com el temps.
.
El  Caminante”, sap que recorrerà el mateix espai que l’avesat conductor, però es pregunta: “Val la pena en veritat aprofitar tant el temps? Estar en tres mons distints en un mateix dia, serà sa? Oficina, Bar, Llar. *Agghh!!! Que va, el temps no és or. Ni de bon tros, maleïts semitas antisemitas. El temps és pura percepció camarades.”

Hem caminat durant gairebé un milió d’anys…. que passa?, creieu que el nostre cervell aquesta adaptat a la *highlife…?

Un cotxe, “ronroneante de fenómenos”, passa fregant a “El Caminante” i deixa després de si un  espès núvol de pols que cega i fa tossir.

 

 

Fill de puta!!! Si tingués aquí una moto t’anava a donar el teu merescut… cabró!!!  Concepte, escolta’m, si és que es perden en conceptes!!!

Materialista cerca amb urgencia algú que li expliqui aquest  “zum-zum” sord que s’allotja en el seu fetge.

El franctirador somriu: un altre més. És el puto rei de la selva, un tigre de bengala invisible, sigilós, fort i mortal. Ningú podrà enxampar-lo mai, ho sap i per això aposta fort. Llàstima d’aquest lleig detall de Déu, llàstima d’aquest error en la naturalesa de les coses que el llança del seu arbre embolicat en flames i amb el cos destrossat. Llàstima que aquest avió hagi aparegut de cop i volta amb intenció de convertir aquest espès bosc en un mar de Napalm.

Conceptes, si és que….

Si ja ho has dit pessat, conceptes si és que es perden en conceptes, vols tancar el bec.

Conceptes…si és que són pures faules!!! , Idiota!

Fill de puta, a  mi no em crides això  al carrer… vine!

Que et fotin…vine tu i prova els meus punys.
 
*by Kas*

 

 

 

h1

Heath Ledger i la homofòbia cristianofeixista

gener 24, 2008

El mateix dia que la majoria de blogs i webs de temàtica homosexual ploraven la mort als 28 anys de Heath Ledger,  el mític protagonista de Brockeback Moutain,  em vaig assabantar via Ambiente G que una secta cristiana, l’eglesia baptista de Westboro, liderada per un ultra anomenat Fred Phelps, ha convocat una manifestació al seu funeral per denunciar que aquest actor “era un pervertit que ha promogut l’expansió de la homosexualitat i Deu ha fet bé castigant-lo amb la mort“(!!!). I aixó que ell era hetero!

Fred Phelps motherfuckerAqusta esglesia és la mateixa que va convocar també marxes de protesta durant els funerals dels soldats nordamericans morts al Irak, amb pancartes que donaven les gràcies a Deu pel càstig a la nació per permete l’existència de gais i lesbianes dintre d’una campanya titolada “Deu odia als gais” on acusen als homosexuals de ser els causants dels atemptats del 11S.

Amb tota la raó del mon fa poc Louis Therox va editar un documental sobre ells anomenat “The most hated family in America” que podeu veure aquí:

.

I per si no en tenieu prou mireu la foto que acabo de trobar mitjançant el Blog d’en Nemo: son els nostres cristianofeixistes particulars, un skin a la a una manifestació de “El Foro de la Familia” recolzada com no per el PP.

nazi homofob

PD: Aquest blog va obtenir ahir 240 visites (sense comptar les meves) que es mooolt més del que mai havia aconseguit ni en els meus somnis més humits, alhora que va arribar als 50 comentaris en un sol post! GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!

PPD:El proper post que publicaré dissabte serà el SEGON CAMEO!! wowowo 

h1

Diàlegs reals en una estació de tren

gener 22, 2008

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda.AGsoc jo iMr.Xl’extrany personatge que em vaig trobar.

estacio tren 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…  

h1

Un conte hetero

gener 17, 2008

conte-hetero.jpg

Mira, un hetero de merda! Quin fàstic!

L’Axel no es va ni girar, sabia perfectament a qui anaven dirigides aquelles paraules: era la única persona de tot d’institut que s’havia atrevit a confessar públicament aquella terrible aberració: es sentia irremediablement atret per les persones del sexe contrari.

I mira que les seves dues mares s’havien obstinat a canviar el que era evident apuntant-lo des de ben petit a classes de ballet, perruqueria i disseny de moda; fins i tot li havien comprat totes les nines del mercat, així com tot tipus de disfresses i complements perquè es pogués transvestir al seu gust, però no hi havia manera! No tenia ni un xic de glamour!

A ell el que veritablement li cridava l’atenció era un esport marginal anomenat futbol, que es practicava en secret en alguns foscos i lúgubres locals, i la seva aspiració a la vida no era ser poeta o pintor, tal com anhelava la seva família, sinó encofrador, paleta o camioner.

.

L’Axel no volia que la classe acabés, preferia la protecció de l’aula abans que la inseguretat del carrer, on darrere de cada cantonada es podien amagar un d’aquells grupets violents de musculocas o drag queens que l’havien amenaçat amb fer-li empassar la discografia sencera d’Elton John en vinil si el tornaven a veure rondant per allí.

.

Potser havia estat massa arriscat dir en veu alta el que molts ja sospitaven, però no, ell no havia nascut per viure en una mentida i creia fermament que fer pública la seva opció sexual serviria perquè molts gais i lesbianes ho veiessin poc a poc com una realitat acceptable, trencant molts tòpics sobre els heteros i… qui sap si potser algú altre que es trobés en la mateixa situació que ell es decidís a fer el mateix pas… una noia ben eixerida, potser?

.

.

Dedicat a tots els peixos que neden contra corrent!