Posts Tagged ‘lèsbic’

h1

Existeix la Bisexualitat?

Juny 22, 2010

Darrerament estic veient com en el meu cercle d’amistats i coneguts surten a la llum sorprenents casos de bisexualitat: lesbianes convençudes de tota la vida amb xicot o mascles heterosexuals que confessen episodis homoeròtics amb dues copes de més.

Tothom té clar que signifiquen les etiquetes d’hetero i homosexual, peró sempre he tingut la sensació que darrere del terme bisexual s’hi amagava un calaix de sastre, una amalgama de situacions en les que una persona acaba tenint relacions amb ambdós sexes per diferents circumstàncies.

És bisexual un presoner que folla amb altres homes en l’àmbit d’una presó? És bisexual un marit exemplar i conservador que, algunes vegades, canvia ocasionalment de vorera per fer cruising en les penombres d’un parc? Existeix realment algú que mantingui un equilibri pur del 50% entre polles i conys i que s’enamori de la persona independentment del seu sexe?  Ens costa d’acceptar la existència de la bisexualitat perquè vivim en un món maniqueu sense escala de grisos, on qualsevol dissidència és traïció?

Al segle XIX el sexòleg austríac Krafft-Ebing ho va considerar l’estat primigeni de la sexualitat humana. Al segle XX els estudis psicològics de Freud i els estadístics d‘Adam Kinsley, ens deien que tots som bisexuals en menor o major mesura, i ja més recentment un equip de psicòlegs de Chicago i Toronto han qüestionat aquesta hipòtesi en un article de Psychological Science, on publiquen un experiment on els homes que es declares bisexuals es veuen molt més excitats per una de les dues opcions i acaben concloent que, molt possiblement, la bisexualitat sigui una fase cap a la acceptació de la homosexualitat total doncs, estadísticament, resultava impossible distingir el grau d’excitació davant imatges masculines entre gais i bisexuals.

En canvi, el mateix equip investigador, posava de manifest que era molt més senzill evidenciar casos de bisexualitat clara dins el sexe femení; la qual cosa ja em quadra amb la meva experiència empírica: quasi totes les lesbianes que conec han estat amb algun que altre home, en algun moment, peró no m’imagino a cap dels meus amics homosexuals masculins menjant-se una vagina, ni amb tots els gintònics del món a sobre!

Altres estudis han posat de manifest que aquelles persones que es consideren bisexuals tenen una major vida sexual, més intensitat eròtica  (les dones bisexuals poden tenir més orgasmes), així com més felicitat en les seves relacions de parella. Vaja, que segons sembla aquesta orientació sexual son una casta sexualment privilegiada… tant que realment se’m fa tan difícil creure en la seva existència com en la dels vampirs.

Igual resulta que tenia raó la Teoria Queer quan afirmava que les identitats sexuals col·lectives han mort i resulta impossible etiquetar a ningú de forma absoluta, ja que cada un escull la seva pròpia sexualitat dins un bufet lliure d’infinites possibilitats. Bé, tan mateix crec que jo sempre seré devorador exclusiu de botifarres i que dins la paraula gai em sento perfectament còmode. Ha estat un camí molt llarg per poder-me’n sentir orgullós i ara no tinc cap ganes de tornar a la casella de sortida! Quina mandra!

h1

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Març 19, 2008

lily & debby

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

LILY & DEBBY LOVES TO PLAY DOCTORS
h1

“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”

gener 20, 2008

Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.

Els crims d’Oxford

crims oxfordÀlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.

En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit  d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.

Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial  Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.

Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.

AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER 

PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.

XXY

xxyL’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge  amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.

La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.

En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior

 AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER