Posts Tagged ‘lesbiana’

h1

Blogs gais de dretes: si, existèixen.

febrer 3, 2008

la trotona de ponevedra 

En un país en el que la dreta es troba representada per els elements més reaccionaris i ultres de les profunditats cavenàries, pot semblar extrany i estúpid que hi hagin persones obertament homosexuals que es posin al costat polític que ha destinat totes le seves energies a negar els nostres drets i ens ha tractat com a malalts mentals, però heu de saber que si alguna cosa ens agrada als gais és donar la nota i cridar l’atenciò.

I no estic parlant de sectors discrepants amb la línea oficial del PP, propers al sector moderat de Gallardón, no!! Les bitàcores que us presenaré a continuació son properes a la ala radical COPE- Mundo-E$peranza Aguirre. A vegades m’he arribat a plantejar si realment no pot ser tot un muntatge i en realitat son heteros camuflats o és el mateix Partit Popular fent una campanya d’imatge…    

Fedegico el glande· Fan fatal: Aquest blogger ha creat una cadena de sil·logismes a partir del fet que Alaska és amiga del talibán radiofònic ultra Federico Jimenez Losantos i col·labora en el seu programa fent una secció del cor, ergo-> es de dretes, ergo-> tota la “movida madrilenya” va ser un moviment neoliberal i els gais que segueixen les consignes de PSOE/IU en realitat estan alienats per els col·lectius GLTB que viuen de dels subvencions del Govern.
Pero a veure Reina… Alaska pot tindre les amistats que vulgui, però bé que es manifesta el dia del Orgull al costat dels teus teves odiades asociacions i dels partits d’esquerres, que han estat qui ha aconseguit que ens donin els nostres drets, mentre el teu estimadissim Federico deia aquella mítica frase de “este Gobierno solo habla con catalanes, maricones y terroristas, a ver cuando lo hace con gente normal“. I la movida, estimada, estava promoguda per Tierno Galvan alcalde socialista de la capital.

· Aquiles en Madrid: Un blog d’un gai ultraespanyolista que ridiculitza als homosexuals d’esquerres (“mariprogres” i “maris de Chueca“, ens anomena) i diu que ens hem venut a un president pro-etarra únicament a canvi del matrimoni, que ha estat com un xantatge emocional per segrestar la nostre conciència i comprar el nostre vot.  Segons ell fer lleis contra la homofòbia és atacar la llibertat d’expressió i els temaris a favor de la igualtat de drets a “Educació per la Ciutadania“, és manipulació pro-comunista.
En fi, hi ha d’haver de tot en aquest món, però realment sento pena i llástima veient com algú malgasta el seu temps i talent llençant-se pedres sobre la seva teulada amb tanta dedicació. Segurament Aquiles seria molt feliç al franquisme amb les Lleis d’escandol públic i de “vagos y maleantes” emprades per ficar a la presó a qui es saltés la moral cristianofeixista.

· El camino de la felicidad: Aquest blogger defensa que no s’haurien de destinar tants recursos a les campanyes contra el VIH dins la comunitat GLTB per tal que s’ens deixi d’equiparar amb malalts; creu que hauriem de trencar amb la  imatge de promiscus i donar un gir cap a la monogamia, alhora que condemna la persecució dels gais  Cuba, que utlitza com a paradigma per ficar al mateix sac a stalinistes, IU, PSOE i a tot aquell que no pensi com ell.
S’em posa la pell de gallina quan escolto arguments contra les campanyes de preveció sexual; els arguments pro-monogàmia em semblen respectables però és una opció personal igualment respectable que la promiscuïtat i finalment dubto que hi hagi ningú als partits d’esquerres que vulguin implantar res semblant al castrisme al nostre estat.

no votis ppA veure, per una part m’en alegro que dins del PP hi hagin secotrs obertament gais, tan de bo algun dia aquest partit ens deixi de tractar com una lacra i no representi una violenta amenaça a la nostre dignitat, però es evident que avui no és així, ni molt menys.
No crec que calgi recordar les cosntants declaracions homofòbiques els liders populars (qué donaria tema per 20 posts) per evidenciar com d’errats estan aquests miserables traidors i quintacolumnistes. I jo com a gai no puc deixar de demanar el suport per els partits que han fet bandera de la nostre causa i recordar-vos que els drets es defenen amb el vot.

PD: Tinc un troll!! Siii! Llegiu els comentaris i ho veureu!

h1

Heath Ledger i la homofòbia cristianofeixista

gener 24, 2008

El mateix dia que la majoria de blogs i webs de temàtica homosexual ploraven la mort als 28 anys de Heath Ledger,  el mític protagonista de Brockeback Moutain,  em vaig assabantar via Ambiente G que una secta cristiana, l’eglesia baptista de Westboro, liderada per un ultra anomenat Fred Phelps, ha convocat una manifestació al seu funeral per denunciar que aquest actor “era un pervertit que ha promogut l’expansió de la homosexualitat i Deu ha fet bé castigant-lo amb la mort“(!!!). I aixó que ell era hetero!

Fred Phelps motherfuckerAqusta esglesia és la mateixa que va convocar també marxes de protesta durant els funerals dels soldats nordamericans morts al Irak, amb pancartes que donaven les gràcies a Deu pel càstig a la nació per permete l’existència de gais i lesbianes dintre d’una campanya titolada “Deu odia als gais” on acusen als homosexuals de ser els causants dels atemptats del 11S.

Amb tota la raó del mon fa poc Louis Therox va editar un documental sobre ells anomenat “The most hated family in America” que podeu veure aquí:

.

I per si no en tenieu prou mireu la foto que acabo de trobar mitjançant el Blog d’en Nemo: son els nostres cristianofeixistes particulars, un skin a la a una manifestació de “El Foro de la Familia” recolzada com no per el PP.

nazi homofob

PD: Aquest blog va obtenir ahir 240 visites (sense comptar les meves) que es mooolt més del que mai havia aconseguit ni en els meus somnis més humits, alhora que va arribar als 50 comentaris en un sol post! GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!

PPD:El proper post que publicaré dissabte serà el SEGON CAMEO!! wowowo 

h1

Diàlegs reals en una estació de tren

gener 22, 2008

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda.AGsoc jo iMr.Xl’extrany personatge que em vaig trobar.

estacio tren 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…  

h1

“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”

gener 20, 2008

Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.

Els crims d’Oxford

crims oxfordÀlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.

En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit  d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.

Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial  Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.

Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.

AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER 

PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.

XXY

xxyL’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge  amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.

La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.

En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior

 AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER

h1

Un conte hetero

gener 17, 2008

conte-hetero.jpg

Mira, un hetero de merda! Quin fàstic!

L’Axel no es va ni girar, sabia perfectament a qui anaven dirigides aquelles paraules: era la única persona de tot d’institut que s’havia atrevit a confessar públicament aquella terrible aberració: es sentia irremediablement atret per les persones del sexe contrari.

I mira que les seves dues mares s’havien obstinat a canviar el que era evident apuntant-lo des de ben petit a classes de ballet, perruqueria i disseny de moda; fins i tot li havien comprat totes les nines del mercat, així com tot tipus de disfresses i complements perquè es pogués transvestir al seu gust, però no hi havia manera! No tenia ni un xic de glamour!

A ell el que veritablement li cridava l’atenció era un esport marginal anomenat futbol, que es practicava en secret en alguns foscos i lúgubres locals, i la seva aspiració a la vida no era ser poeta o pintor, tal com anhelava la seva família, sinó encofrador, paleta o camioner.

.

L’Axel no volia que la classe acabés, preferia la protecció de l’aula abans que la inseguretat del carrer, on darrere de cada cantonada es podien amagar un d’aquells grupets violents de musculocas o drag queens que l’havien amenaçat amb fer-li empassar la discografia sencera d’Elton John en vinil si el tornaven a veure rondant per allí.

.

Potser havia estat massa arriscat dir en veu alta el que molts ja sospitaven, però no, ell no havia nascut per viure en una mentida i creia fermament que fer pública la seva opció sexual serviria perquè molts gais i lesbianes ho veiessin poc a poc com una realitat acceptable, trencant molts tòpics sobre els heteros i… qui sap si potser algú altre que es trobés en la mateixa situació que ell es decidís a fer el mateix pas… una noia ben eixerida, potser?

.

.

Dedicat a tots els peixos que neden contra corrent!