Un conte hetero

– Mira, un hetero de merda! Quin fàstic!

L’Axel no es va ni girar, sabia perfectament a qui anaven dirigides aquelles paraules: era la única persona de tot d’institut que s’havia atrevit a confessar públicament aquella terrible aberració: es sentia irremediablement atret per les persones del sexe contrari.

I mira que les seves dues mares s’havien obstinat a canviar el que era evident apuntant-lo des de ben petit a classes de ballet, perruqueria i disseny de moda; fins i tot li havien comprat totes les nines del mercat, així com tot tipus de disfresses i complements perquè es pogués transvestir al seu gust, però no hi havia manera! No tenia ni un xic de glamour!

A ell el que veritablement li cridava l’atenció era un esport marginal anomenat futbol, que es practicava en secret en alguns foscos i lúgubres locals, i la seva aspiració a la vida no era ser poeta o pintor, tal com anhelava la seva família, sinó encofrador, paleta o camioner.

.

L’Axel no volia que la classe acabés, preferia la protecció de l’aula abans que la inseguretat del carrer, on darrere de cada cantonada es podien amagar un d’aquells grupets violents de musculocas o drag queens que l’havien amenaçat amb fer-li empassar la discografia sencera d’Elton John en vinil si el tornaven a veure rondant per allí.

.

Potser havia estat massa arriscat dir en veu alta el que molts ja sospitaven, però no, ell no havia nascut per viure en una mentida i creia fermament que fer pública la seva opció sexual serviria perquè molts gais i lesbianes ho veiessin poc a poc com una realitat acceptable, trencant molts tòpics sobre els heteros i… qui sap si potser algú altre que es trobés en la mateixa situació que ell es decidís a fer el mateix pas… una noia ben eixerida, potser?

.

.

Dedicat a tots els peixos que neden contra corrent!