Posts Tagged ‘Laciana’

h1

LACIANA: Carbó, corrupció i l’esquerra del s.XXI

Setembre 29, 2011

Que el carbó és una energia contaminant, absolutament superada i que ha de deixar de ser explotada ho sap tothom… excepte, la població lleonesa de Laciana, on recentment el moviment 15M ha fet una campanya de difusió per explicar un cas esfereïdor de corrupció i explotació mediambiental, dins el projecte “Toma la Montaña”

La Vall de Laciana, molt a prop d’on viu Zapatero, és un indret de màxima protecció mediambiental declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, lloc d’importància comunitària, zona de protecció d’aus i es troba protegida per la llei europea Red-Natura 2000. Això no ha estat impediment perquè s’hi practiqui la mineria del carbó a cel obert, causant la desforestació massiva, escombreres, abocament de residus i núvols de pols tòxica.

La mineria del carbó és absolutament deficitària i tan sols es manté en actiu gràcies a les subvencions públiques, del tot fraudulentes per part del govern espanyol atès la legislació europea i la protecció mediambiental de la zona, fet que va causar una multa dels tribunals europeus de 170.000.000 euros.

Aquestes subvencions consten de 275 milions d’euros anuals que van directament a la butxaca de l’empresa CMC, propietat d’un cacic i mafiós local anomenat Victorino Alonso que compta amb el suport de l’ajuntament del PSOE, és accionista  del Diario de Leon i es dedica a boicotejar la implantació a la zona de cap indústria que no depengui directament del carbó. En quant el govern de l’estat va amenaçar amb retirar les subvencions Alonso va deixar de pagar als treballadors provocant mobilitzacions a favor de la indústria, per part dels sindicats miners i gestions d’IU al Parlament Europeu a favor del carbó (El Grup Verd òbviament va votar en contra).

El moviment ecologista, amb suport de sindicalistes jubilats, porten mols anys lluitant en contra d’aquesta barbàrie, causa  a la qual s’ha afegit recentment el 15M. Aquest és doncs un magnífic exemple de cap a on ha d’anar l’esquerra del segle XXI: defensar els drets dels treballadors si, però no a base d’inflar un model productiu insostenible. Cal repensar de cap a peus l’economia en base a dos vectors: les relacions de propietat per una banda, i un model de decreixement i sostenibilitat que ens permeti viure a tots sense especular destruint el medi que ens rodeja