Les imatges de la campanya

Finalment avui acaba aquesta campanya electoral, en la que jo he col·laborat més activament de totes les que recordo! Falten dos dies per saber la composició del Congrés i del Senat, així com de saber la identitat del proper President del Govern, però jo vull acabar el meu periple electoral amb les imatges que m’enduc de record! Cap de les fotografies son meves, sinó que les he trobat navegant per la xarxa i en desconec l’autoria!

Fotografies d’actes i, sobretot de movilitzacions socials que ens recorden que ens juguem aquest diumenge

El CAP de la Rambla Marina (Bellvitge) ocupat per un grup de iaioflautes, en contra del seu tancament.

La furgoneta de Joves d’Esquerra Verda (ICV) i Alternativa Jove (EUiA) que ha recorregut Catalunya,demanant que la democràcia sigui el poder del poble i no dels mercats.

Concentració anti-feixista davant l’acte central de PxC a Les Corts, on va intervindre el neonazi belga Filip Dewinter

L’únic diputat del PSOE que va votar contra la Reforma Laboral i de la Constitució, António Gutierrez demanant el vot per Joan Coscubiela

Manifestació en contra de les Retallades a les Universitats

Pancarta a Martorell d’ICV dient que tan sols el vot serveix per aturar les retallades

Manifestació d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Pça Universitat ben xops per la pluja

Un desnonament aturat a Salt, gràcies a la mobilització social de la Plataforma d’Afectats per la Hipotèca

L’ex-fiscal contra la Corrupció, Carlos Jimenez Villarejo, que tanca la llista de ICV-EUiA, amb Joan Coscubiela i els candidats joves de la coalició.

POSTDATA: I la millor, me la guardo pel final: 600 persones rebentant l’acte final de campanya d’ICV-EUiA a La Farga d’Hospitalet

L’art de dir que NO

Per algun remot i oblidat trauma d’infantesa a mi sempre m’ha costat molt negar-me a la petició d’algú altre. Una terrible por sempre s’apodera de mi quan algú em proposa quelcom, per molt que em repugni i desagradi la seva petició, la qual cosa m’ha dut a les situacions més surrealistes que us pogeu imaginar.

Durant els anys en que no tenia parella estable em vaig fer un bon fart de follar amb paios veritablement repulsius, menjar polles diminutes que no m’interessaven en absolut, acabant la nit entre flassades de psicòpates en potència. El meu cervell donava taxatives ordres de fugir cames ajudeu-me, però per algun mecanisme psicològic se’m travava la llengua i em deixava dur pels aconteixements.

Si donéssiu un cop d’ull a la meva agenda de ben segur us donaria un atac de vertigen fins a caure en rodó: Que si preparar la campanya electoral amb els Joves d’ICV pel 20N, que si Unitat Contra el Feixisme anuncia múltiples convocatòries per impedir que Anglada esdevingui diputat, que si l‘Assemblea 15M del meu barri no pot estar dos dies sense manifestar-se… a que no endevineu qui no es salta a res, per no saber negar-s’hi?

Ara per postres, com estic a l’atur, no paro d’anar a entrevistes de feina que no m’interessen en absolut, ofertes de treballs que no faria ni que em fuetegessin i que em fan perdre tot el matí. Però clar, com he de dir que no? Afortunadament la meva patologia encara no ha derivat a l’extrem de signar contractes, però tot arribarà. De moment ja estic mig emmerdat dins un projecte d’una empresa que no veig gens clar, però bé…

Resulta evident que tinc terror a enfrontar-me a la reacció desfavorable davant una negació. Algun consell de teràpia? Per la meva salut mental, econòmica i social em corre un xic d’urgència. Mira que davant del mirall em surt la mar de bé dir NO…