Posts Tagged ‘Jordi Pujol’

h1

La Confessió de Pujol i la Màfia Convergent

Juliol 28, 2014

##pujol

El 31 de Maig de 1984 una embogida massa enfurismada formada per Consellers, Regidors o simples Cacics, així com simpatitzats de la seva crossa i fidel palangana ERC, es van manifestar des de Plaça Sant Jaume fins al Parlament per demanar que la justícia no investigués i deixés impune la corrupció del patriarca nacionalista Jordi Pujol, pel cas Banca Catalana, on havien desaparegut centenars de milions de pessetes. Es van dedicar a escridassar i agredir amb insòlita violència a diputats del PSC i del PSUC. Ningú va ser detingut, a diferència del Setge al Parlament de 2011. Pujol es va dirigir a la massa de lobotomitzats seguidors que esperaven assedegats les paraules del seu Messies, com si fos un Bukake,  amb aquests mots:

“Som una nació, som un poble i amb un poble no s’hi juga. A partir d’ara quan algú parli d’ètica i moral serem nosaltres”

##pujol2

El Padrí

El Clan Pujol havia aconseguit que els seus mesquins i corruptes interessos particulars s’identifiquessin amb els d’un suposat poble-nació, embolcallant-se d’una mística màgico-religiosa plena de romanticisme decimonònic. Segons aquesta irracional lògica pre-il·lustrada (inspirada en el sionisme), som un poble escollit, suposadament ocupat, i el messies (Pujol, llavors, Mas ara) que ens ha de dur a la terra promesa està per sobre de la llei i la justícia, ja que atacar-lo a ell es atacar al conjunt del poble.

Excepte en els 7 anys d’honradesa i decència que va durar el Gloriós Govern d’Esquerres, lloada sigui la seva memòria, Catalunya ha estat en mans d’una màfia que bàsicament operava de la forma següent:

1) Xarxa Caciquil: Convergència va reciclar el caciquisme rural de la dictadura franquista, rehabilitant en democràcia a molts alcaldes de Franco. Un cas molt exemplar seria el del alcalde de Montblanc, Josep Gomis, qui va ser  batlle amb la Falange el 1966 i ho va continuar sent amb CIU fins al 1988, quan va ser designat per Pujol Conseller de Governació, des d’on dirigia el tràfic de favors i inversions a canvi de vots, amb la resta de cacics rurals. CIU a dia d’avui té una tupida estructura de poder en 433 petites alcaldies. En la majoria és la única llista que es presenta als comicis, en mans de les mateixes famílies i clans que han manegat el poder ininterrompudament des de la fi de la Guerra Civil. Aquesta forma de treballar seria similar a la Cosa Nostra siciliana, una estructura amb una forta base rural,  per tal d’aconseguir favors a canvi de garantir una bossa de votants fidels.

2) Trama de Concessions Públiques: A nivell urbà funciona un xic diferent. El “Sector Negocis” de CIU bàsicament opera des dels despatxos de les Conselleries de la Generalitat, on donen concessions a determinades empreses a canvi de comissions irregulars (Trama ITV, Cas Turisme, Cas Treball, Cas Palau), condonar deutes al partit (Trama ABERTIS- Peatges) o blanquejar diner negre provinent de la especulació (Cas Pretòria). Aquí ens trobaríem amb una forma de treballar ja estaria més a prop de l’actual Camorra napolitana, casos similars son descrits per Roberto Saviano al llibre “Gomorra”, on es difícil separar que es estat, que empresa i que màfia. Es per aquest motiu que quan el Tripartit va pujar al poder, Marta Ferrussola va dir que es sentia com si li entressin a robar a casa: la Primera Dama havia perdut completament la noció del límit entre Família-Partit-Generalitat-Nació.

La base de que tot aquest entramat criminal funcioni, a part de tota la litúrgia nacionalista que aliena a la població, es la Omertà. Es tracta d’una Llei del Silenci o Codi d’Honor sicilià que impedeix denunciar públicament aquests crims encara que n’hagis estat testimoni, si no vols rebre conseqüències. A Catalunya funciona un conglomerat de mitjans de comunicació públics o subvencionats per la trama mafiosa que ni informen, ni investiguen ni denuncien cap d’aquestes pràctiques, sinó que les justifiquen i aplaudeixen amb entusiasme. Així com tota una cort de paràsits apoltronats i mesells bufons que, davant el temor de ser apartats de la mamella, corren a mostrar la seva adhesió al règim, com el cas d’aquesta paparra agraïda:

##Pasola RataI quan un professional o mitjà s’atreveix  a trencar aquesta Llei del Silenci, a part de veure’s privat de tota subvenció pública, immediatament  se l’acusa de ser un traïdor a la pàtria (es a dir al Clan que l’ha convertit en el seu negoci), sobreactuant un lacrimogen i penós discurset victimista. Això per no parlar dels atacs i pressions envers la Justícia, de la que en poden donar fe Carlos Jimenez Vilalrejo o Jose Maria Mena fiscals del Cas Banca Catalana.

Es per això que ha causat tan rebombori que el mateix Patriarca, el fundador de la trama, s’hagi atrevit a trencar la seva pròpia Omertà. Suposadament per regularitzar una herència del seu pare (mentida, els herències no declarades prescriuen en 5 anys, no en 35) que en realitat es una minúscula part del botí que es va endur de Banca Catalana, del “Correo catalán”, del Cas Casinos o ves a saber de quina constructora o empresa depenent de la Generalitat i que ha deixat en herència a les seves cries, un cop el delicte ha prescrit.

Sento molta vergonya de tot plegat. Una Vergonya en majúscules, concretament amb una “V” molt gran, enorme i que em distancia, amb més força encara, de tot aquest submón de pàtries, banderes i himnes que no son més que un atrezzo d’aquesta pudenta claveguera mafiosa que algún dia trobarà la seva llosa de marbre per sempre més.

h1

“OPERACIÓ RAPA NUI”: Aliens, Arqueologia, Espiritisme i Banca Catalana

febrer 13, 2014

Gràcies a la col·laboració d’un fan d’aquest blog (Javier Palmero) he aconseguit reunir la documentació de la primera expedició catalana a la xilena Illa de Pasqua, realitzada l’any 1975. Una excursió delirant on la parapsicologia i les teories conspiranoiques van cobrar total protagonisme, barrejant l’arqueologia i l’antropologia amb el frikisme més aberrant.

BgDYTfMIgAAz7oN

L’any 1975 l’ufòleg i pseudoarqueòleg aficionat de Sant Fruitós de Bages Antonio Ribera (Creu de Sant Jordi de 1999) i fundador del “Centro de Estudios Interplantarios” dedicat a estudiar els contactes amb OVNIS i extraterrestres, va decidir muntar una expedició a la Illa de Pasqua per tal d’esbrinar l’origen dels misteriosos moais i de la civilització que hi habitava. El van acompanyar Pep Mascaró (Conseller Insular de Belles Arts i especialista en Talaiots), Antoni Pujador (espeleòleg i escalador), Noël Hermitte i Helgue Willems (submarinistes), Fernando Calderón (pintor) i la dona d’aquest Marly Kuerentz. Es van anomenar “Operación Rapa Nui”

Banca Catalana, creada i dirigida des de la Vicepresidencia per Jordi Pujol, va atorgar una quantiosa subvenció a fons perdut del departament de Relacions Públiques, així com també els va cedir un saló per fer l’acte de presentació pública a la premsa. L’Ajuntament de Barcelona (encara franquista) mitjançant el seu director de Relacions Públiques va entregar una reproducció d’una Venus Romana com a obsequi per l’alcalde de Pasqua. L’expedició tenia el permís d’intervenció del Ministeri d’Exteriors del Govern feixista d‘Augusto Pinochet, mitjançant el contacte entre Banca Catalana i el Banco del Estado de Chile.

BgDX64XIEAAwHXeRibera, tenia una visió força particular del passat de la illa. Segons ell existia una “història oculta“, una veritat revelada que l’acadèmia es resistia a acceptar. En primer lloc es fa ressò d’una teoria de l’explorador alemany Thor Heyerdahl, segons la qual Rapa Nui podria ser la part visible d’un continent submergit, anomenat Mu, una espècie d’Atlàntis del Pacífic. Cita com a suposada prova unes estranyes columnes sota l’aigua que presumptament van ser filmades pel buc oceanogràfic Anton Brunn en front la costa de Perú.

L’expedició va realitzar 38 immersions subaquàtiques en 41 dies al voltant de tota la costa de la illa, sense descobrir el menor indici d’un continent amagat. Ni tan sols van poder localitzar un moai que havia caigut recentment d’un vaixell mentre es transportava cap a un museu. Aquest fracàs, però, no va desanimar a la companyia, que van passar a emprar noves estratègies.

BgDaLRXIIAAbmJREn primer lloc van localitzar un moai amb una “perilla faraònica”. Per Ribera això demostraria com la illa va estar colonitzada pels antics egipcis; concretament pel Faraó Ptolomeu III, que va fer una expedició per mar els anys 278-277 aC. Altres suposades proves son que els moais representen a persones de raça caucàsica i no polinèsica i que, segons cròniques etnogràfiques, els indígenes tenien un crit de guerra que feia “orro, orro” que podria ser una invocació a Horus, així com un Rei anomenat Kokiri, que podria ser una deformació del nom Ossiris. També creu que existeix una maledicció màgica entre els espoliadors de tombes de Pasqua, ja que molts d’ells van morir al poc temps, com els que van descobrir la tomba de Tutankhamon. També compara, com no, les piràmides maies i egípcies

#ruta egipcisLa línia de punts marca la suposada ruta de Ptolomeu III entre Egipte i Rapa Nui

Posteriorment es van dedicar a fer pràctiques d’espiritisme, per tal de contactar amb els difunts habitants de la regió. Per començar tenen percepcions extrasensorials (petjades, llums, noten mans que els toquen i una veu que diu “Soc amic”), ja que el campament es troba situat sobre un cementiri indígena. També realitzen gravacions de psicofonies on escolten “¿Quien habla?“, però la cinta es perd al gravar-hi a sobre una missa.

#alienDediquen més esforços es a demostrar la connexió de Rapa Nui amb els extraterrestres. Entrevisten a habitants de la illa que asseguren haver presenciat OVNIS, i fan un plànol, marcant on es produeixen aquests avistaments, un misteriós triangle, situat prop d’una cova amb grans alteracions magnètiques. Seguidament descobreixen un seguit de pretroglifs que, segons ells, es correspondrien a persones amb escafandre d’astronauta (vegeu imatge a l’esquerra), fet que demostraria que els extraterrestres tenen contactes des de fa segles amb Rapa Nui. També aporten com a prova que el Deu Make Make porta un casc a les representacions iconogràfiques.

#planol ovnisPlanols de Rapa Nui amb les zones d’avistament d’OVNIS i alteracions magnètiques assenyalades.

La expedició va acabar com el Rosari de l’Aurora, doncs la Universitat de Wyoming descobreix que aquells sonats estan fent cates arqueològiques dins un jaciment que ells estudien (buscaven una suposada Pedra Rosseta per desxifrar els petroglifs) i els denuncia davant el Govern de Xile per saqueig i espoli. L’executiu de Pinochet els retira al permís per entrar dins les coves funeràries, però després de molt insistir els catalans aconsegueixen que els deixin visitar un parell. L’equip de Ribera, que no té cap metodologia científica ni de registre, actua completament de forma improvisada i els seus membres s’acaben barallant entre ells i finalment tornen  a casa, on son aclamats per la premsa catalana, especialment per Sebastià d’Arbó qui els entrevista a la SER.

PD: M’informen que a Olot hi ha una escultura d’un moai que commemora aquesta expedició, doncs la capital garrotxina va aprofitar per agermanar-se amb Pasqua.

PPD: El passat 2012 es va fer un ritual indígena al moai d’Olot per tal d’invocar a l’esperit d’Antonio Ribera, un cop difunt, per tal que s’encarnes dins del monument. Podeu veure el vídeo aquí

h1

#novullpagar: La veritat sobre les autopistes de CIU-ABERTIS

Abril 28, 2012

1.- Les autopistes no les va posar Espanya, sinó Jordi Pujol i son de titularitat autonòmica, no estatal.

El peatges de Catalunya són creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat qui les crea, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP7 y AP2, que es van construir a començaments dels anys 70, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per odre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies qua no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges.

2.- Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany, assessor d’Artur Mas i  principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT

Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes estatals, cobrint el 59% del total de vies de peatge.  Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.

Abertis és un suport fonamental publicitari de l’AVUI-EL PUNT , diari ultranconvergent i fervorosament folklòric, caspós i barretinaire que, paradoxalment, ha enarborat la bandera en contra dels peatges, en un repugnant acte més de summa hipocresia.

La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010)

Artur Mas va proposar a Salvador Alemany,  President d’Abertis , ser Conseller d’Economia i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assesorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de “No vull pagar”. No m’estranya! S’embutxaca milers de milions a l’any robant a ciutadans, per tal de finançar a un partit polític!

3.- CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.

CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.

4.- Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perqué beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA

Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples a continuació:

TRAM COST CONSTRUCCIÓ INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró 21 682,2
Mataró-Palafolls 285,5 363,3
Barcelona-Montmeló 19,9 535,4
Granollers-La Jonquera 68,5 3.033,7
Molins de Rei-Martorell 14,6 1.168,7
Martorell-Tarragona 42,2 2.170,3

Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…

Jo #novullpagar la corrupció de CIU-ABERTIS!

h1

CONVERGÈNCIA I CORRUPCIÓ

Novembre 10, 2010

A Catalunya la corrupció té premi: a la dreta li excita sexualment robar, sempre i quant es faci en nom de la pàtria i es tapi  darrere d’un bon nombre de senyeres. I pobre de tu que gosis criticar-los, doncs seràs un anticatalà. El folklore al servei de la màfia i el crim organitzat, igual que a València, igual que Italia.

“Algun dia, i aquest dia pot ser que no arribi mai,
acudiré a tu i m’hauràs de servir.
Però fins aleshores, amic, accepta la meva ajuda
en record del casament de la meva filla”


CAS BANCA CATALANA: Aquesta entitat bancària, creada dins el franquisme, estava dirigida per Jordi Pujol fins a 1976; era la 10 entitat bancaria espanyola i la 1a catalana en temps de la dictadura feixista. Quan Pujol deixa la presidència bancària,  té un dèficit de 11.086 milions de pessetes, però tot i així reparteix un benefici entre els seus socis de 516 milions de pessetes. Segons va afirmar la fiscalia, les comptes estaven totalment falsejats, tenien una “caixa b” amb diner negre i 27 entitats fantasmes; Pujol va pagar sobresous pel valor de 76 milions, va comprar valors bancaris i immobiliaris irregularment, com la urbanització de Montigalà-Batlloria. de 195 hectàrees, o la empresa Tuneles y Autopistas de Barcelona SA. (13 milions), Bolsa de Vivienda (28 milions), Asturiana de Valores (40 milions), Sociedad de Expansión Europea (102 milions), Inversora del Duero (12 milions) i FECSA (179 milions). La entitat es va declarar en suspenisó de pagaments el 1982. Jordi Pujol, principal implicat, va ser interrogat pels Fiscals a la Casa dels Canonges. L’Audiència General de Barcelona, va decidir arxivar e cas l’any 1990, en contra del criteri de la fiscalia i de 8 jutges. CIU va arribar a convocar manifestacions de suport al cap de la màfia, Jordi Pujol.

CAS TREBALL – PALLEROLS: Segons un informe de la Guàrdia Civil Unió Democràtica es va finançar irregularment, desviant subvencions de la UE per aturats cap al partit, des del Departament de Treball quan aquest estava en mans del democratacristià Ignasi Farreras. (1990-1995) El fiscal va demanar que la màfia convergent tornés 197.000 euros i  la jutgessa Teresa Cervelló va implicar dos alts càrrecs però no al conseller, que va sortir del judici plorant. Posteriorment es va descobrir, també, que s’emprava de mitjancer a un empresari; Fidel Pallerols, per obtindre les subvencions de forma fraudulenta. Pallerols era amic intim de Vicenç Gavaldà, secretari general d’UDC, qui rebia les comissions, per un valor del 10%.

CAS TURISME: Jordi Pujol va crear un consorci per gestionar les ajudes al Turisme, gestionat per Joan Cogul. Al morir  aquest en estranyes circumstàncies, es descobreix un entramat mafiós on Cogul va desviar més d’un milió d’euros, entre 1993 i 1995, a Unió Democràtica, a través d’un grup de 12 empresaris (9 dels quals militants d’UDC) que li pagaven comissions. Es van descobrir nombroses irregularitats en aquest Consorci, com ara prevaricació, malversació de fons i falsedat documental. UDC va ser condemnada, però va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional.

JAVIER DE LA ROSA (Casos Kio, Grand Tibidabo i Hisenda)De la Rosa, empresari corrupte, és un protegit directe de Jordi Pujol. De la Rosa va saquejar fons empresarials a Kuwait, mitjançant el grup KIO. Posteriorment va subornar diversos Delagats d’Hisenda per tal de desviar diner negre, amb l’ajuda del secretari de Pujol i Nuñez-Navarro, estafant més de 300 milions de pessetes a l’erari públic, cas pel qual va ser condemnat a tres anys de presó. De la Rosa va entregar 210 milions al Secretari de Pujol per finançar el diari El Observador, va requalificar terrenys a Sevilla pel valor de 700 a 1.300 milions de pessetes. Jordi Pujol el va anomenarempresari model” i li va encarregar la construcció de Port Aventura, amb un pressupost de 33.000 milions, ell va aprofitar un aval de 1.000milions de la Generalitat per finançar el seu entramat corrupte anomenat Gran Tibidabo.

CAS PALAU: Possiblement un dels més coneguts, per la seva transcendència mediàtica. Bàsicament la cosa funcionava així:  El grup parlamentari de CIU a Madrid demanava grans subvencions pel Palau de la Música als Pressupostos Generals, Félix Millet ocultava els números, simulava pèrdues i passava comissions a la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, com va demostrar una comissió parlamentària i la Fiscalia catalana. Félix Millet també va ajudar a pagar els deutes del PI, escissió d’ERC, pagant amb diner negre a Àngel Colom, actual Secretari d’Immigració de CIU, i imputat pel cas. Felix Millet va rebre la Creu de Sant Jordi de les mans de Jordi Pujol, com podem veure a la foto.

CAS PRETÒRIA: Trama corrupta mafiosa liderada per un ex-diputat socialista Luís Andrés Garcia “Luigi”, qua va implicar directament a dos pesos pesats convergents: l’ex-conseller de Finances Macià Alavedra i l’ex-secretari general de Presidència, Lluís Prenafeta, ma dreta i home de confiança absolut de Jordi Pujol. Segons el jutge Baltasar Garzón, es tractava d’una xarxa que desviava diner negre a operacions urbanístiques a Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Hospitalet. Els delictes implicats son de suborn, corrupció urbanística i blanquejament de diners. Alavedra i Prenafeta van ser detinguts i deportats a l’Audiència Nacional; Prenafeta ha escrit un llibre-drama fet el típic paperot del victimista patriòtic.

Bé, crec que ha quedat definitivament clar que Convergència tan sols empra les banderes i la pàtria per tapar tota la porqueria corrupte que el seu tenebrós passat amaga i que tan sols vol més competències per la Generalitat per tal de tenir més llocs on furtar calers. Per ells Catalunya és com la criada submisa a la que el senyoret pot fotre ma i refregar-li les mamelles quan li vingui en gust. Curiosa forma de demostrat amor per la pàtria.

Coneixeu més casos? Potser a nivell local? Doncs compartiu-los aquí!!! Fem d’aquest fòrum una denúncia contra la corrupció mafiosa de la dreta folklòrica!