La destrucció de la Vila Romana de la Sagrera

Aquesta setmana, segons informa El Pais,  s’han iniciat ja els treballs de desmuntatge de la vila romana apareguda en el seguiment arqueològic del traçat de l’AVE pel barri de Sant Andreu, just al costat d’on he estat jo excavant durant dos anys.

Sembla que molts han descobert la sopa d’all al voltant d’aquesta noticia. Doncs si amics, el 99,9% de les restes immobles aparegudes en una excavació arqueològica son immediatament destruïdes, sota supervisió científica. De no ser així els habitants de Ciutat Vella, Badalona, Gavà o Tarragona, entre d’altres no tindrien aigua, llum, gas, electricitat, telèfon, clavegueres, edificis amb fonaments o metro, així que més els valdria emigrar i regalar aquestes ciutats a un grup d’investigadors que tindrien feina assegurada la resta de la seva vida. Resulta evident que cal fer compatible el patrimoni arqueològic amb el desenvolupament futur de les urbs i que a tots ens agrada que surti aigua de l’aixeta.

El quid de la qüestió és molt més profund que això, m’explico:

– No hi ha pressupost per subvencions a excavacions programades o prospeccions en llocs que no estiguin afectats per una obra, pública o privada, imminent i per tant TOTES les restes que trobem son una nosa i, o bé es destrueixen, o bé queden com un bolet en un soterrani ple de pols, on no hi va mai ningú a mirar-ho.

– Les excavacions preventives s’haurien de fer sempre amb anterioritat a l’inici d’una obra, d’aquesta forma els plànols de la construcció es podrien adaptar a les restes trobades. La realitat es ben diferent: es posa a un sofert arqueòleg davant les excavadores que quan veu quelcom ha de parar tota la intervenció, generant pèrdues i nerviosisme en la constructora i presses en l’excavació. Sempre és l’arqueologia la que s’ha d’adaptar a la construcció i mai al revés. Així ens va!

– L’arqueologia és una disciplina científica que busca obtenir informació objectiva del passat. Per tant a mi el que em preocupa realment no és si la vila és conserva in situ o s’en fa una maqueta al museu, sinó les dades que s’en podrà extreure: hi hauran diners per fer analítiques de la pasta ceràmica? I de l’arqueozoologia? Es podran fer flotacions de sediment  i mostres de pol·len i fitòlits per veure quin tipus de vegetals es cultivaven? Es farà divulgació dels resultats? Com això no es contempla quasi mai als pressupostos, normalment els materials acaben en una capsa del magatzem esperant que algun becari del futur ho faci gratis.

Resulta evident que, per desgràcia, no som a temps de canviar el traçat de l’AVE a aquestes alçades i, de fet, quan jo vaig estar excavant al tram del costat (on van aparèixer restes bastant més antigues per cert), el primer dia ja va quedar clar que res del que trobéssim es podria conservar al lloc.

El que si es podria canviar és la política arqueològica, destinant més diners a fer excavacions en llocs no afectats per obres, donant més pressupost a analítiques i difusió o realitzant les excavacions preventives amb anterioritat a l’inici de els obres.

I de nou aquesta noticia ha servit per evidenciar el nivell d’ignorància d’alguns polítics que sovint s’omplen la boca defensant la cultura catalana:

· Jaume Ciurana, Tinent de Cultura de Barcelona (CIU) afirmant que aquesta vila romana, amb un conjunt termal i mosaics intactes no tenia “valor patrimonial”. Ah val! Doncs res, resulta que segons el seu currículum aquest senyor és “Diplomat en Arqueologia i Prehistòria Hispànica“, titulació acadèmica que mai ha existit, doncs l’arqueologia sempre ha estat una especialitat de la Llicenciatura d’Història, amb la qual cosa sospito que no ha acabat la carrera, explicació possible per les seves deplorables declaracions.

· Jordi Portabella (ERC) ha demanat una segona fase d’excavacions. Com?? Si ja està tot excavat i desmuntat! Ho tornem a soterrar i comencem de nou? O ens esperem que passi l’AVE? Bé a aquest encara el podem perdonar, que és biòleg, però seria recomanable prudència alhora d’abordar temes científics, si un no és especialista en la matèria.

La “Desfilada Convergent”, un any després.

Amb una intervenció del racista Heribert Barrera, que a les municipals d’Hospitalet va demanar el vot pel partit feixista Identitat Catalana, va finalitzar una manifestació independentista ahir per commemorar la gran Desfilada Convergent de fa un any.

Els mateixos convocants, diversos partits nacionalistes enfrontats entre si,  van afirmar que la participació va ser d’unes 30.000 persones, es a dir, un 10% de la manifestació indignada del 19J o 1/3 del Pride GLTB a Barcelona, tot i que la seva repercussió mediàtica a TV3 i als mitjans de comunicació de la dreta nacionalista va ser, evidentment, infinitament superior. En els fòrums més radicals del ultranacionalisme, però, es reconeixia en privat que amb prou feines van arribar als 5.000 assistents i ho qualificaven de fracàs èpic.

La marxa de fa un any no era a favor de l’Estatut, ni de Catalunya en absolut (del contrari jo si hi hauria anat), sinó a favor d’Artur Mas i en contra del Govern d’Esquerres, tensant la relació entre PSC i ERC per tal de dinamitar aquestes formacions, catapultar a la dreta neoliberal al poder, destruint així l’Estat del Benestar posant-lo al servei de la patronal i de l’Opus Dei.

Ara CIU ja s’ha tret la barretina, pactant els pressupostos amb el mateix PP que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat davant el TC. Mas ja no necessita Desfilades, Referèndums ni les 9 senyeres de fons, tota aquella parafernàlia folklòrica era un mer muntatge teatral per dinamitar ponts entre els partits d’esquerres,

Senyors convergents:  On estan aquells presumptes efectes apocalíptics de la sentència de l’Estatut  avalada pel PP que havien d’acabar amb el català a l’educació? Que se n’ha fet d’aquelles fal·làcies que va inventar la premsa de la dreta catalana? I aquells efectes catastròfics que havia de tenir l’Estatut, segons el PP, que el va comparar amb la Constitució de Corea del Nord? En fi, el temps ha donat la raó als que sempre hem denunciat que el nacionalisme identitari i excloent és una mera excusa de la dreta neoliberal per amagar el seu atroç programa social i econòmic. No seria d’estranyar que de cara a les properes eleccions s’inventin una nova estratagema trabucaire per eclipsar les retallades escenificant disputes fictícies amb el PP, l’altre cap de la mateixa Hidra.

Possiblement la imatge més llastimosa de la paupèrrima manifestació va ser veure al Palanganer Màxim de CIU, Jordi Portabella (ERC) somicant pels racons que CIU havia escollit a Alicia Sanchez Camacho (PP) com a parella de ball després que ell li regalés gratis el seu suport a la investidura de Trias a l’Alcaldia de Barcelona. Pobrissó!!

Defensar Catalunya SI!! Ultranacionalisme excloent i muntatges de la dreta NO!