Posts Tagged ‘joan herrera’

h1

Crònica de la XI Assemblea Nacional d’ICV.

Abril 11, 2016

ICV1

Si vostè no sap el significat del concepte esotèric “esmena transaccionada” es perquè definitivament no forma part del minúscul grup de persones que avui milita en un partit polític, de tradició marxista, i que es reuneix de forma cíclica en un gran recinte per fer un cerimoniós ritual, en el qual posa al dia les seves idees i direcció política.

Han passat només 3 anys des de l’anterior Assemblea Nacional d’ICV, celebrada a Viladecans, però políticament sembla que hagi estat un segle. Un cop més es demostra que els ecosocialistes som la viva encarnació del Mite de Cassandra: tenim el do de veure el futur, però la maledicció de què ben poca gent ens faci mai cas. Ja parlàvem de Rodalies quan tothom estava entusiasmat amb l’AVE o de dació en pagament en plena bombolla immobiliària. El 2013, en la passada Assemblea, vam preveure que el Referèndum seria la idea central per superar en conflicte de sobiranies entre Catalunya i Espanya; doncs bé, a les eleccions catalanes ben poca gent va comprar la idea, deixant-se enlluernar per desconnexions màgiques, que no eren més que  fum i jocs de trilers, com ja s’està demostrant. També parlàvem llavors de confluència i d’un nou subjecte polític hegemònic de l’esquerra. Faltava un any pel sorgiment de Podemos i Ada Colau era una simple activista de la PAH.

ICV2Tot i l’accelerat Tsumani polític, el cert es que la realitat segueix  sent estructuralment molt semblant a 2013, amb l’honrosa excepció d’alguns ajuntaments com Barcelona. Seguim dins les polítiques austeritàries de la Troika, en una Unió Europea que no vol esdevindre una eina vàlida per redistribuir la riquesa o el deute  i camina en la perillosa direcció del replegament identitari dels estats-nació. Rajoy encara viu a la Moncloa, en funcions però sense una majoria alternativa que doni solució als conflictes socials i territorials de l’estat. I a Catalunya, continuem amb Convergència al poder, immersos en el monotemàtic debat del Procés. No hem millorat l’autogovern ni en una coma, però ens distreuen les declaracions en paper mullat, els dies històrics de fireta i les desconnexions simbòliques que no duen enlloc. Donem voltes en cercle, mentre la dreta europea, catalana i espanyola segueixen retallant drets i privatitzant el bé comú.

Qui si vol mutar radicalment es l’esquerra catalana que ni per activa ni per passiva ha fet mai President a algú de dretes. Les diferents formacions polítiques que van guanyar a les urnes el passat 20D es troben immerses en un procés de confluència per la creació d’un nou espai polític que, com es va demostrar empíricament, té la capacitat potencial d’esdevindre la primera força política a Catalunya.

ICV3

Intervenció de la delegació de L’Hospitalet

Aquest cap de setmana, doncs, hem viscut la primera cerimònia d’un ritual de pas que ha de culminar donant llum a aquest nou subjecte. Si hem de fer cas al model teòric, establert el 1909 per l’antropòleg francès  Arnold van Gennep, la primera fase d’un ritual de pas s’anomena “fase preliminar“, en la qual un ésser deixa de ser per esdevindre un no-ser, abans de que a la “fase liminar” el no-ser culmini la seva mutació simbòlica creuant una línia de no retorn i, ja a la “fase post-liminar“, esdevingui plenament el nou ésser, completament renovat.

ICV, però, aquest cap de setmana ha deixat clar que, tot i comprometre’s absolutament en la construcció del nou ésser polític, no vol deixar d’existir. I, tant Pablo Iglèsias, com Ada Colau i Joan Josep Nuet, han corroborat aquest punt: es possible, i desitjable, arribar a la “fase liminar” en la qual s’encarnarà simbòlicament el nou subjecte, sense que els elements anteriors s’hagin de dissoldre en el no res. Simplement han de transformar-se completament per deixar de viure en la comoditat del seu espai de confort i preparar-se per esdevindre tan sols una part de quelcom molt més gran, plural i divers. ICV serà doncs, un esser i alhora part essencial d’un espai que avui encara es un no-esser. No està escrit enlloc que hagi d’anar bé o culminar amb èxit, però ICV ha deixat clar que aquest es l’únic escenari que contempla.

En tot cas agrair el reconeixement rebut per part de tots els nostres futurs (i presents) aliats, en les seves intervencions. Un element clau i imprescindible sense el qual no hi podria haver cap mena d’entesa. Aquells que hem intentat confluències amb la CUP a nivell municipal, sabem perfectament que aquest (i no cap altre) es l’abisme insalvable que ha dut al fracàs qualsevol intent d’aproximació.

ICV4Aquest cap de setmana hem viscut amb emoció el primer pas d’aquest rite de transformació: acomiadant a dos grans líders i amics com el Joan Herrera i la Dolors Camats. Dues persones que han estat prou hàbils per saber llegir el moment polític i sacrificar-se personalment en un altar, per tal de que el projecte col·lectiu seguís tenint sentit en un nou escenari. I hem donat la benvinguda al trident que ens ha de conduir cap a la següent fase d’aquesta unitat: David Cid, Marta Ribes i Ernest Urtasun.  Tres persones de la meva generació, que hem viscut les mateixes batalles i partim d’uns elements referencials idèntics. Tenen la meva confiança per tal de culminar amb encert aquest apassionant viatge.

Però com deia Gramsci, les idees no viuen sense organització, però tampoc les organitzacions poden viure sense idees. No podrem basar mai un projecte tan sols en emocions o lideratges carismàtics, doncs tindria unes bases molt poc sòlides sobre les quals créixer; tot i que tampoc volem un marc ideològic massa encorsetat, que impedeixi obrir-nos a cada cop més gent. En aquesta assemblea hem volgut reafirmar els nostres forts principis i valors ideològics, el principal capital que aportarem a la confluència: catalanisme social i referèndum fugint de l’identitarisme excloent del Manifest Koinè, un full de ruta per transformar la Unió Europea rebutjant tot populisme euroescèptic, feminisme, anti-racisme, ecologia, decreixement, fiscalitat justa, repartiment de la riquesa o rebuig al TTIP entre molts d’altres.

I, finalment, em pregunto si tot aquest complex cerimonial de l’Assemblea Nacional amb els seus propis codis i símbols, informes de gestió, delegacions territorials i sectorials, debats d’esmenes o resolucions, tindrà sentit quan, en la següent fase d’aquest ritual de pas, ens trobem amb els altres essers polítics que venen d’un paradigma on tot això sona a paleolític. Haurem d’inventar noves fórmules o donarem un nou nom a les antigues? Sens dubte serà un repte apassionant.

h1

Alló que la premsa no ha explicat de la X Assemblea Nacional d’ICV

Abril 22, 2013

_ANICV

La dictadura mediàtica convergent, que domina i controla quasi tots els mitjans de comunicació en llengua catalana, ha venut una imatge absolutament esbiaixada, desdibuixada i distorsionada de la X Assemblea Nacional d’ICV. Qualsevol que llegeixi els titulars o vegi les noticies pensarà que ens hem passat tres dies parlant de la pàtria i la independència, quan resulta que aquest tema no ha durat ni un 1% del espai, no ha donat lloc a gaire crispació, hem dit el mateix que hem dit sempre (dret a decidir, punt de trobada entre federalistes i independentistes i quan sapiguem la consulta ja veurem que fem, crear un grup de treball per proposar una pregunta a la consulta, rebutjant independentisme màgic i tot identitarisme excloent) .

L’Assemblea s’ha realitzat a Viladecans per reivindicar la victòria sobre Eurovegas i Sheldon Adelson, així com el Baix Llobregat, el territori on més va punxar CIU a les darreres autonòmiques, demostrant que allí més que enlloc “Catalonia is not CIU“. I, tot i que tan sols ha durat tres dies, ha estat el fruit del treball de debats i fòrums oberts amb militants i ciutadans de més d’un any.

Aquests han estat els veritables punts on s’ha centrat el debat ideològic:

Activisme: L’assemblea va començar amb una trobada oberta d’Herrera i Camats amb activistes dels moviments socials de tota mena. Allí es van posar en comú moltes experiències, explicant que cal anar a aquest espais de lluita amb la cara ben alta i al costat, sense ser avantguarda ni instrumentalitzar res, com fan altres.

Valoració del Tripartit: Diferents intervencions van reivindicar les grans conquestes socials del Govern d’Entesa (tan de bo tinguéssim encara la Llei d’Expropiació de Pisos Buits!!)però també en va assenyalar les seves mancances, diferenciant entre tenir el govern i tenir el poder, la falta de relat comú o la impossibilitat de derrotar l’hegemonia mediàtica convergent. També es va afrontar la tensió interna que va provocar la gestió d’Interior.

Comiat a Joan Saura: Saura s’acomiada definitivament com a President del partit i, tot i els seus errors que jo vaig ser el primer en criticar en el seu dia, es indubtable que ha estat l’artífex de la reunificació de l’esquerra, que va agafar un partit amb 5 diputats i el deixa amb 13 i que sense el seu esforç mai hauria estat possible desnonar a CIU de la Generalitat. Podeu veure aquí el vídeo d’homenatge que se li va fer

Assemblearisme: Les Assemblees Nacionals han de estar composades per delegats de cada agrupació territorial i sectorial (com ara), o per tots els militants que ho desitgin? El vot a les comissions va ser molt generacional (com més joves més assemblearis) i finalment es va transaccionar amb una formula mixta: hi hauran delegats però tots els militants hi podran participar i votar tots els òrgans de direcció. També s’ha aprovat fer una Convenció Nacional cada 2 anys, que seria com una Assemblea però sense renovació de càrrecs, a menys que es rebutgi l’informe de gestió.

Limitació de càrrecs i sous: No es podran acumular càrrecs a temps complert, amb excepcions justificades per pobles molt petits i es crea un grup de treball per establir un límit clar als sous dels càrrecs institucionals que haurà de presentar les conclusions en 3 mesos.

Abandó de l’Euro?: Després de molt debat es va acordar que la nostre posició d’entrada seria la mateixa que Syriza (renegociar l’impagament del deute dins la UE i l’euro), però no es descarta haver de sortir en un futur i s’emplaça a fer un grup de treball per valorar les conseqüències de fer-ho.

Anticapitalisme: Hi va haver cert debat sobre si volem una alternativa al neoliberalisme o al sistema capitalista en si, guanyant aquesta segona opció; tot i aprovar una resolució a favor de l’Economia  del Bé Comú, que planteja un model de capitalisme social alternatiu, però també molt interessant.

Més coalició:En tot moment s’ha llençat un missatge d’unitat a EUiA, amb records cap a Miralles, intervencions de Nuet, de la direcció nacional d’IU i de l’ex-coordinador Llamazares (el més aplaudit) i coincidint amb la voluntat d’obrir la coalició a altres formacions. També s’ha convidat, però, a Equo, al Partit Verd Europeu i a Compromís, llençant un missatge d’unitat cap a les dues parts.

Decreixement vs Keynesianisme: Com ja vaig anunciar aquest ha estat un dels debats més pol·lèmics, arran d’una resolució molt favorable al decreixement que ha aixecat suspicàcies entre feministes i sindicalistes, especialment per la idea de repartir el treball fent jornades partides, que es veu com un empobriment i amb el risc que siguin només les dones qui  ho duguin a terme.

Arcadi Oliveras ICVProcés Constituent: Arcadi Oliveres va intervindre al Plenari final, pujant a l’escenari de forma espontània (ningú tenia clar si realment estava convidat a parlar) i llençant una invitació a ICV a sumar-se a la seva proposta de candidatura unitària de l’esquerra amb el missatge de “Vosaltres i nosaltres som el mateix, doncs hem estat companys en totes les lluites” i acabant amb una aclaparadora ovació. Aquest també ha estat el missatge principal llençat per Herrera i Camats en el discurs de Cloenda. Tot i això, uns que porten la paraula “unitat” a les seves sigles son els únics que han declinat enviar delegació alguna a l’Assemblea, tot i estar convidats; comencem, doncs, amb mal peu.

Unitat contra el Feixisme i el Racisme: Tant al document polític, com a les resolucions o al discurs final de Camats es va llençar un contundent missatge contra el racisme i la ultradreta, donant ple suport a UCFR i demanant el tancament de tots els Centres d’Internament d’Estrangers o la plena ciutadania per les persones migrants.

Moviments Socials convidats: Després de les ja clàssiques intervencions dels sindicats de classe hem pogut escoltar als representants d’Aturem el Fracking, Aigua es Vida, Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), així com la Comissió Promotora de la ILP per la Renta Garantida de Ciutadania que va aixecar grans aplaudiments per la seva contundència dialèctica. Als debats previs d’alguna localitat, com a l’Hospitalet, també ha participat la PAH

Intervencions d’altres partits: L’Assemblea ha comptat amb intervencions dels representants de EUiA i IU, Syriza (Grecia), Sinistra Ecologia Liberta (Itàlia), el Partit Verd Europeu, Equo, Compromís (València), Iniciativa Verds (Mallorca), Izquierda Abierta, Nueva Canaria (Canàries), Primavera Andaluza (Andalusia) el Partit dels Treballadors (Brasil), Alianza País (Equador), Frente Amplio (Uruguay),  Alternativa Galega d’Esquerda (Galícia), Aralar (Euskadi) i Chunta Aragonesista (Aragó).

Us deixo amb el vídeo de l’Assemblea, a veure si m’hi trobeu!

PD: Podeu llegir altres cròniques alternatives i blocaires de l’Assemblea AQUÍ i AQUÍ

h1

Aquest Blog demana el vot per ICV-EUiA el 25N

Novembre 23, 2012

Catalunya necessita amb urgència recuperar la seva sobirania davant la tirania dels mercats i la seva dignitat davant la dreta folklòrica que ens ha fet creure que els nostre enemic era el poble espanyol i no la  xusma burgesa que actualment governa i parasita la Generalitat.

Admiro als partits nacionalistes per viure alimentats tan sols per una vana il·lusió d’un burd miratge, sense veure que una bandera no alimenta als desganats, no retorna els pisos als desnonats ni la feina als aturats. Ara no es moment de votar pensant en les essències de la pàtria, sinó en com sortir immediatament d’aquesta crisi econòmica que ofega als pobles d’Europa.

Ja no ens alimenten engrunes, no ens podem conformar en ser un mer baluard de la puresa dogmàtica, tenim la urgència dels qui ja no poden més. Volem el Govern, ja que aquesta crisi no l’aturarem des del populisme simplista sinó des de les lleis i els pressupostos. Ens cal un partit polític preparat per assumir la tasca de transformar la realitat des del minut zero. I això tan sols ho pot fer ICV-EUiA.

Davant l’alienació hipnòtica de “la voluntat del poble”, la realitat materialista, pragmàtica però revolucionària d’un programa electoral exhaustiu i radicalment realista: les 1.200 propostes que els ecosocialistes i marxistes presentem per canviar-ho tot, establint quins mecanismes econòmics, legals, fiscals i pressupostaris cal modificar per donar la volta a l’austericidi, perqué la crisi la paguin els que l’han provocada.

Mentre algunes esquerres viuen tancades en el seu provincianisme barretinaire altres rebem el suport de Syriza (Grècia), el Front de Gauche (França), Sinitra Ecologia i Libertà (Itàlia), Frente Amplio (Uruguay), Tierra y Libertad (Perú), Partit del Treball (Brasil),Compromís (País Valencià), IU o Equo (Espanya), entre molts d’altres perqué els pobles units mai seran vençuts i d’aquesta dictadura dels mercats no en sortirem posant fronteres a la rebel·lia, si no des de la lluita global i solidaria, al carrer i a les institucions.

En aquesta campanya ICV-EUiA ha estat molt sola defensant la Justícia Social, mentre els altres es tiraven les banderes pel cap. Ha estat molt sola dient que “Catalonia is Not CIU”, mentre alguns altres bavegen per ser la crossa i la palangana de la dreta convergent.

Es per això que aquest Blog demana el vot per Joan Herrera, una persona senzilla, honesta i sincera que mai s’erigirà com un Moisès separant les aigües, però que és infinitament més patriota que aquells que omplen els mítings de senyeres i les seves comptes corrents a Suïssa. Perquè Catalunya no és un ent metafísic, son les seves escoles, els seus hospitals, les seves universitats, els seus centres de treball, els seus parcs naturals o les seves residències per la gent gran.

Ah si!! I tenim tot el dret a decidir!

h1

ICV i el Moviment 15M

Juliol 2, 2011

El passat Dijous vaig assistir a una Assemblea Oberta a la Seu Nacional de ICV al carrer Rellotge de Barcelona, per debatre a micro obert, com ho he estat fent darrerament a l’Acampada d’Hospitalet, quina havia de ser la postura i la posició del darrer partit d’esquerres del Parlament català davant aquest moviment social del 15M. Es evident que existeix una enorme coincidència entre la ideologia d’Iniciativa (i no de cap altre partit) amb les propostes que s’estan fent a les Acampades, però al defugir logos i lemes de cap mena, el 15M ha demostrat una capacitat infinitament més elevada de convocatòria que cap altre partit, sindicat, ONG o plataforma.

ICV, així com EUiA-IU o Compromís, porten molts anys proposant lleis i mesures que ara el 15 M presenta com innovadores, com per exemple: Prohibir que empreses subvencionades facin donacions a partits i fundacions, endurir penes de presó a polítics corruptes, regulació dels lobbies de pressió, renuncia del cotxe oficial del Parlament, declaració de bens dels diputats, Llei de Transparència Pública, incompatibilitat d’alts càrrecs, renuncia dels eurodiputats a volar amb classe preferents,   proposta al Congrés per renunciar als privilegis dels diputats, Iniciatives Legislatives Populars, aturar els desnonaments i la dació hipotecària, rebuig a la reforma laboral, a la reforma de les Pensions, a la jornada laboral europea de 65h, suport a la Vaga General, salari mínim de 1.000 euros, en contra dels privilegis dels banquers i de l’ajuda pública al rescat bancari, en contra de la bancarització de les caixes, presentació de querelles contra les agències de rating, en contra de la rebaixes d’impostos als rics (futbolistes, IRPF, impost de sucessions…), entre moltíssimes més propostes recents, per citar algunes! Podeu llegir un dossier on es recullen totes aquí: ICV i propostes moviment 15M

Doncs res, després d’una breu introducció i benvinguda de Joan Herrera ens van anar passant el micro als assistents, sumant fins a 30 intervencions, on els simpatitzants de base vàrem tenir el mateix temps per ser escoltats que regidors i diputats, com Ricard Gomà, possiblement un dels millors oradors de la classe política catalana.

El que més em va sorprendre va ser l’elevadíssim nivell d’autocrítica, molts dels militants es queixaven de la verticalitat del partit, que ICV havia perdut el contacte amb els moviments socials que tenia PSUC, que tan sols es feien accions de cara als mitjans de comunicació en mans de la dreta que ens ninguneja en comptes d’anar al carrer, que ICV és vist com un partit de l’establishment i no com un sector alternatiu com les CUP.  També es van explicar moltes experiències positives de les assemblees i es van desgranar moltíssimes propostes que el partit podia portar a les institucions.

Jo vaig demanar torn de paraula i el que vaig dir va ser, més o menys, el següent:

” En primer lloc gràcies per haver convocat aquesta assemblea oberta  que, de ben segur, cap altre partit ha fet. Soc de l’Hospitalet i he participat en l’Acampada del meu barri des del primer dia. L’experiència ha estat fantàstica i mai m’he sentit rebutjat per simpatitzar amb un partit, al contrari, m’han vingut a buscar per fer xerrades, així com a molts altres militants nostres vinculats a Associacions de Veïns i altres plataformes socials.

A la meva ciutat hem viscut amb molta preocupació el fet que en els barris obrers més afectats per la crisi, on la ideologia política s’escampa exclusivament als bars, han caigut en mans dels feixistes de PxC, que es presenta com un partit antisistema i fins i tot adopta ginys anticapitalistes com el nazisme clàssic. Aquestes assemblees han de servir per portar la política a aquests racons, assenyalant que els veritables culpables de la crisi son els banquers i corruptes, no els nouvinguts.

No sé quan durarà aquest moviment del 15M, però una cosa està clara, quan acabi ICV seguirà allí. No hem de pensar a curt plaç, en si ens donarà un diputat més o menys. Si aconseguim que una generació es socialitzi en els postulats de l’esquerra al carrer , si aconseguim difondre els nostres principis en nanos de 15-18 anys que fins ara tan sols feien cas a la seva playstation, tard o d’hora hi sortirem guanyant.

Finalment recomanar als nostres càrrecs electes que prenguin exemple de Mònica Oltra, diputada d’Iniciativa a les Corts Valencianes, que ha aconseguit el respecte de les xarxes socials del 15M gràcies als seus vídeos a You Tube defensant als indignats de les càrregues policials al Parlament Valencià i molt especialment amb les seves samarretes contra la manipulació a Canal 9 i la corrupció de Camps

Al meu darrere tenia a Janet Sanz, la nova regidora a l’Ajuntament de Barcelona de només 21 anys, que al matí següent va acudir al ple d’investidura de Trias amb una samarreta contra les retallades, mentre el que queda d’Ex-querra Republicana entregava el seu vot gratis et amore al primer Govern de Dretes de la capital catalana.

Casualitat? Ho tenia pensat ja? Ho desconec, però en tot cas ho trobo un gest simbòlic excel·lent! Per si en cabia cap mena de dubte en els fòrums de la dreta més rencorosa, convergent i palanganera de Felip Puig van dedicar nombrosos comentaris a insultar-la, tractant-la de merda seca en amunt. Lladren? Cavalquem!

h1

Qué s’està coent a la seu d’ICV?

febrer 24, 2011

Dimecres dia 23-F, 30é aniversari del cop d’estat feixista. 19:00h. Passatge del Rellotge, nº3, Barcelona, seu nacional d‘Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Segona planta. Un grup d’uns 60 bloggers, programadors informàtics i ciberactivistes, molts d’ells sense militància ni cap relació anterior amb el partit, es troben allí reunits de forma discreta, per no dir deliberadament secreta.

Quina maquiavèl·lica estratagema porten de cap? Quina obscura trama es duen entre mans? Que fa el secretari general Joan Herrera assegut, colze amb colze, amb un tal Arqueòleg Glamurós?

Encara no en puc dir res; ara bé, si jo tingués com a cognoms Rigau, Mas, Rouco Varela, Rahola, Puig, Trias, Sostres, Fernandez Diaz, Camacho o Duran els propers dies dormiria amb un ull ben obert… mai se sap que pot sortir d’un Aquelarre de proporcions similars.

Mantingueu-vos atents a aquest blog que, quan la Hora H arribi sereu els primers en ser informats. I fins i tot és possible que algun de vosaltres sigui convidat a participar-hi. Qui sap?

MUAHAHAHA MUAHAHAHA

h1

AQUEST BLOG DEMANA EL VOT PER JOAN HERRERA

Novembre 24, 2010

Tothom ja sabia perfectament a quin partit votaré jo el 28N, tot i que fins el dia d’avui no havia demanat el vot directament, ni explicat els principals motius per fer-ho, que son els següents:

#1.- Perquè NO EM RESIGNO a que Catalunya, essent una regió històricament molt progressista, hagi d’estar governada per la pútrida oligarquia corrupte, mafiosa i criminal de CIU, aquesta xarxa clientelar al servei del caciquisme regionalista i els foscos interessos de l’alta patronal més voraç. Per això votaré a l’únic partit parlamentari que mai donarà suport a la investidura d’Artur Mas: ICV-EUiA. I l’únic que defensa la reedició de l’actual Govern Tripartit.

#2.- Perquè el meu país està a l’esquerra i crec certament que els valors de la igualtat econòmica, la justícia social, la solidaritat, la ecologia, el feminisme, drets dels homosexuals serveixen per construir un món millor, però defugint de tot tic de radicalisme teenager o extremisme genocida. Davant l’avenç del populisme, la xenofòbia i la demagògia, aquests valors resulten més que necessaris, urgents.

#3.- Perquè estic fart que dels discursos ultra-nacionalistes, de patrioterisme de pandereta basat amb un idealisme dogmàtic atroç, tant per part dels espanyolistes com dels independentistes, que no fan més que retroalimentar-se entre ells.  Protegir la llengua i la cultura em sembla perfecte, convertir això en una obsessió paranoide és innecessari. No importa on es prenen les decisions, importa la decisió en si. Em sento molt més proper a la llista de membres de la cultura espanyola que han donat suport a Herrera (Almodovar, Leo Bassi,  els Bardem…), que no als catalans homòfobs, neoliberals o racistes com Duran Lleida, Laporta, Anglada o Heribert Barrera.

#4.-Perquè és el partit que va estar al meu costat a la Vaga General del 29S i és l’únic que creu encara en la lluita de classes i en el sindicalisme social. Davant les retallades de l’estat del benestar que estan imposant l’FMI i els mercats bursàtils, resulta imprescindible que al Parlament hi hagin diputats que plantin cara a la jubilació als 67 anys i la progressiva destrucció de l’Estat del benestar i els drets dels treballadors que tants segles de lluita han costat.

#5.- Perquè és la coalició que presenta unes propostes d’Arqueologia i Partimoni més coherents, interessants i desenvolupades, com us vaig explicar en AQUEST POST. Protegir la història i la cultura de l’especulació immobiliària és tant important com la supervivència del català. Encara sento calfreds i tremolors recordant les tenebres obscurantistes en que l’arqueologia catalana va sobreviure durant els 23 anys de misèria i precarietat del pujolisme.

#6.- Perquè és l’únic partit parlamentari que no va enviar CAP representant polític a la visita del dictador de l’Estat del Vaticà, membre de les Joventuts Hitlerianes i combatent de l’exèrcit nazi Benet XVI i si va donar suport a les convocatòries laiques de la campanya “Jo no t’espero“. També varen ser els únics en votar en contra de les subvencions públiques a les escoles privades d’èl·lit  de l’OPUS DEI que segreguen per sexes als alumnes

#7.- Perquè ICV-EUiA va ser la única força política que va mantenir una posició coherent al debat sobre la tauromàquia, votant en contra de les corrides i dels correbous, mentre que CIU i ERC queien en una flagrant contradicció canviant la seva postura segons si es tortura a l’animal en nom d’Espanya o Catalunya.

#8.- Perqué el grup municipal de ICV a la ciutat de Vic va ser la única força política que no es va sumar als pèrfids plans del feixista Anglada per negar els drets humans als immigrants, que va comptar amb el suport entusiasta de CIU, PP, PSC i ERC. Si, tal com el temo PxC entra al parlament caldrà que al seu davant tingui a persones valentes i coherents que no s’agenollin  mai davant el seu verinós populisme genocida.

#9.- Perquè la seva política econòmica, lluny de caure en pàrvules utopies kalimotxeres, es basa en una brutal coherència socialdemòcrata de persecució de la corrupció, el frau fiscal, els paradisos financers, així com  la defensa de les polítiques impositives progressives (que pagui més qui més té i qui més contamina), necessàries per defensar les polítiques socials i l’administració publica. Empresa privada? Si, però respectant els drets dels treballadors i socialitzant part dels beneficis. La proposta de la dreta, Irlanda, ja sabem com ha acabat. Molt millor el model ecosocialsita d’Islàndia, sens dubte!

#10.- Perquè Herrera ha fet una campanya modèlica i magistral, sense caure en pallassades puerils, infames provocacions tavernàries o vulgar pornografia hortera.  Ha explicat les seves propostes al costat de sindicalistes, fiscals anti-corrupció, directors de cinema, músics o escriptors. Amb un missatge contundent en el contingut i seriós en els formes, ha estat el veritable rival d’Artur Mas, amb un Montilla absent, una Camacho vomitiva  i un Puigcercós arrossegant-se per pactar amb la dreta. I tot això sense tindre CAP mitjà de comunicació afí i molts diaris i ràdios (especialment del Grup Godó) que han fet una brutal campanya de difamació i demonització del candidat i el partit.

Son perfectes? No, no crec en la perfecció. Han ficat la pota? Es possible, però mai han ficat la ma a la caixa. Canviaran el món? No soc tan ingenu, em conformo en que lluitin per que, com a mínim, no sigui encara pitjor.

#LAST NEWS# LES ENQUESTES D’ANDORRA SITUEN A ICV-EUIA A 0,4% DE VOT DE SUPERAR AL PP I SER 3A FORÇA # LAST NEWS#

h1

RESULTATS DE LA MEVA ENQUESTA ELECTORAL

Novembre 21, 2010

Com avui és el darrer dia per publicar enquestes, dins la legalitat vigent, he decidit donar llum als resultats i conclusions de la  meva, realitzada a 175 lectors d’aquest blog. Com podreu veure els sondejos dels grans diaris diferixen un xic dels meus resultats, un indicatiu més de la manipulació de la premsa escrita, doncs és evident que la meva metodologia és estadísticament quasi infal·lible!

La participació serà d’un 94%, la més alta de la història de Catalunya. Això significa que, excepte la població reclusa i els malalts terminals absolutament tothom acudirà a la seva cita amb les urnes. Veurem escenes de llargues cues davant els col·legis o gent dormint amb sacs a les seves portes per arribar a la cita democràtica el primer. La crisi  econòmica i la corrupció ha catapultat la confiança en el sistema parlamentari i els nostres líders. Per altre banda, el vot en blanc rondarà el 5%, un xic més elevada de l’habitual, és a dir, un 89% de la població optarà per algún partit polític concret, tot i que un 9% ho farà per algun minúscul partit extraparlamentàri.

– El parlament quedarà completament fragmentat en vuits grups polítics diferents amb un nombre de diputats força igualat: SCI 26 diputats, ICV 24 diputats, ERC 21 diputats, CORI 18 diputats, CIU 16 diputats, RCAT 14 diputats, PxC 9 diputats i PSC 7 diputats. El PP i Ciutadans no passarien la barrera del 3% i quedarien fora del Parlament.

Joan Laporta seria el candidat més votat amb el 19,1% del vot i 26 escons, esdevenint així la nova CIU, però encara més nacionalista i més mafiosa (LLEGIU AQUÍ LA LLISTA DE CASOS DE CORRUPCIÓ DE LAPORTA). Cal dir que fins ara totes les forces polítiques que han vençut en les anteriors enquestes d’aquest blog, com Iniciativa Internacionalista, han fracassat estrepitosament a les urnes. Felicitats Trolls, boixos nois, skin heads ultranacionalistes i folklòrics varis que doneu suport a aquest demagog populista, per la vostre pírrica victòria. L’audiència del meu blog també us ho agraeix.

Joan Herrera seria el segon candidat amb més representació amb 24 diputats, el doble dels actuals, esdevenint així el líder absolut de l’esquerra catalana davant l’esfondrament total del PSC que es quedaria amb 7 miserables escons, degut a la seva traïció als principis socialistes i la seva subordinació al FMI i els especuladors bursàtils.

– La ultradreta feixista de Josep Anglada (PxC) entra amb força al Parlament de Catalunya, formant grup parlamentari de 9 diputats, com JA US VAIG ADVERTIR.

– El tripartit podria tornar governar amb el suport de la CORI, l’altre gran triomfadora dels comicis, que sumarien 70 diputats amb Herrera, Puigcercós i Carmen de Mairena al capdavant. Montilla podria quedar relegat a Conseller de Relacions Institucionals, amb competències simbòliques.

– Una altre fórmula de Govern possible seria el Pacte de les Dives Nacionalistes amb la suma de SCI, ERC, RCAT i CIU que  comptaria amb  77 diputats. Ara bé, tenint en compte l’ànsia de protagonisme dels diferents Messies Salvapàtries i la poca capacitat d’entesa entre ells, de ben segur que aquest pacte duraria una tarda.

D’AQUÍ UNA SETMANA PODREM COMPROVAR SI AQUEST COP SI HE ENCERTAT ELS RESULTATS!!