TOP DE FILMS 2008

Seguint amb el tema Tops, que tant em motiva, us deixo amb la meva edició anual dels Glamboy Movie Awards, un referent virtual dels Oscars, on enumero quines son les pel·lícules que més m’han marcat aquest curs: quines son els vostres? (Vegeu edicions de 2006 i 2007)

Nº6 XXY (Lucía Puenzo)

Un adolescent hermafrodita es amagat per la seva família en les entranyes rurals d’Argentina, en un film que no arriba a desenvolupar tot el seu potencial. Recordeu aquí la meva crítica més minuciosa.

.

.

Nº 5 JUNO (Jason Reitman)

La comèdia independent del any que ha donat la campanada gràcies a un guió desternillant que gira entorn un embaràs adolescent no desitjat, la interpretació magistral d’Ellen Page, a qui ja havíem pogut idolatrar a “Hard Candy” i una BSO senzilla i orginial. Molt recomanable per passar una tarda entretinguda.

.

Nº4 THIS IS ENGLAND (Sheane Meadows)

La versió en comèdia d’”American History X” on se’ns narren les terribles peripècies d’un nano de 12 anys per convertir-se en skin head nazi en la Gran Bretanya tatcheriana.
Trobo que és una equilibri perfecte entre la reflexió sobre la violència, el feixisme, l’humor i el drama, amb una BSO de luxe ambientada al pop i punk anglès dels 80’s.

.

Nº3 THE BUBBLE (Eytan Fox)

Com? Que encara no us heu baixat aquest excel•lent film que narra l’amor homosexual entre un terrorista palestí i un soldat hebreu? A que esteu esperant?? (Llegiu aquí la meva crònica més detallada).

.

.

.Nº2 SURVEILLANCE (Jenifer Lynch)

La guanyadora del Festival de Cinema de Sitges, no podia ser altre que la filla del meu idolatradissim i vencedor de la passada edició d’aquest Top, David Lynch per si algú ho dubtava. En aquest film, on s’investiga un serial killer en una comissaria rural, ens demostra que el talent cinematogràfic és hereditari (llegiu aquí una crítica més minuciosa). En quan s’estreni als cinemes no us la perdeu!

.

.

.

Nº1 NO ES PAÍS PARA VIEJOS // QUEMAR DESPUÉS DE LEER (Germans Cohen)

El nº1 dels Glamboy Movie Awards 2008 es per la doble dosi de germans Cohen, que s’ho han currat amb escreix demostrant-nos que tan son capaços d’aterrir-nos amb un despietat assassí en sèrie interpretat per un esplèndid Javier Bardem, com de fer-nos partir de riure amb una comèdia d’espies amb Bradd Pitt fent de musculoca.

Tots els films del top s’han de veure en VOS i son d’obligatori visionat si voleu que la èlit mariculta no us mirem per sobre de les espatlles amb cara de fàstig!

Mereixen Menció d’Honor

Aparecidos– Terror en vena! No us la perdeu! Jo ja la vaig veure l’any passat a la premiere, on vaig conèixer al director, i per això no la he inclòs al Top d’enguany!

Films que no he vist encara i que possiblement estarien al Top: Com “Camino”, “Gomorra” o “Vicy, Cristina, Barcelona”

CRÒNICA DE SITGES’08 (II)

Diumenge 5

SURVEILLANCE

A les 9:30 del matí, i havent dormit amb prou feines 3 hores, ens varem dirigir al Casino del Prado per veure el film que ha resultat guanyador del Festival: el segon llargmetratge de Jenifer Lynch, filla del meu director de cinema viu favorit, David Lynch.

I la veritat es que el galardó el té més que merescut: una terrorífica història sobre un serial killer, que s’explica fragmentada segons la versió de cada un dels testimonis de la matança, en un claustrofòbic interrogatori policial. La cinta sap mantenir de forma magistral la intriga i la tensió en cada moment  i ha resultat el milloret de tot el Festival, sense lloc a dubtes! (Vegeu trailer)
El millor: Jenifer ha sabut heretar les millors virtuts dels films del seu pare, sense caure en les paranoies surrealistes d’aquest (encara…)
El pitjor: NO aneu a veure aquesta peli a les 9:30 del matí!!
Nota: 9/10

SESSIÓ DE BRIGADOON

Com no teníem entrades per la tarda ens varem estar un parell d’horetes en aquesta sala gratuïta, pixant-nos de riure amb els curtíssims efectes especials i la pèssima interpretació d’un film de vampirs mexicà dels anys seixanta. Els ratpenats eren de peluix i aguantats per fils!!

ROCKANROLLA

Si, Guy Richie, a part de ser el marit de Madonna, es un reputat director de cinema que va saltar a la fama amb “Snatch, cerdos y diamantes”. Aquest cop torna al atac amb una altre història d’acció delirant entre mafiosos corruptes i divertides situacions còmiques, sense gaires pretensions més (Vegeu trailer)
El millor: Quan un dels mafiosos a punt de morir surt del armari.
El pitjor: La trama és tan absolutament complicada i succeeix tot tan ràpid que resulta impossible no perdre el fil.
Nota: 6/10

Dilluns 6

LA POSSIBILITAT D’UNA ILLA

Per mi la gran decepció d’aquest any. Després de llegir-me apassionadament la novela en el que es basa el film, em vaig convertir en un gran fan de Miquel Houellebecq, autor del llibre i director de la peli i, quina va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar amb aquesta veritable MERDA. Imagino que a Houellebecq li ha succeït el mateix que a Paul Auster amb “La vida interior de Matrin Frost”: un escriptor que sense tenir ni puta idea de cine es posa a rodar, creient que això de les càmeres no té cap misteri.

Però realment no entenc com ho pot haver fet TAN malament! Sembla talment com si no hagués entès el seu propi llibre oblidant tota la ironia i provocació, que són la única gràcia de la seva obra. No recordava mai haver vist un film on la gent xiulés en comptes d’aplaudir al final.
El millor: que s’acaba…
El pitjor: TOT. Realment és un desastre absolut de peli: mal gravada, pèsimament realitzada, mal actuada, avorrida, lenta fins al sopor… crec que jo ho hagués fet bastant millor!
Nota: 1,5/10

Vaig sortir tan decebut del cinema que vaig abandonar la idea d’anar a veure “Blindness“, l’adaptació de “Ensayo sobre la ceguera” de Saramago: amb un llibre que m’hagin destroçat ja n’he tingut prou!

(Continuarà… i tranquils que ja tan sols queda una part!)