El Jardí de Sang *by Endsi*

En Endsi (Carles Campomar) està a punt de publicar un llibre de relats el proper dia de Sant Jordi, que es titularà “La finestra de la vida” i avui ens ofereix un petit tast a mode d’aperitiu per tal que els lectors d’aquest blog tingueu el plaer i el privilegi de degustar un dels seus deliciosos contes abants que la resta de mortals. Visiteu el seu blog aqui.

Com cada dia el Joan sortia de la feina al migdia i arribava a temps per dinar amb la seva estimada dona.

Feia anys que estaven casats, i tenien dos fills.

Després de dinar al Joan li agradava passejar per un jardí que hi havia a prop de casa seva.

Sempre estava verd, el jardí, i per primavera hi sortien unes flors de molts colors diferents que feien d’aquell jardí un lloc màgic.

Hi havia molts arbres que servien per fer hombra a les families que hi anaven a jugar amb els seus fills.

Més tard passava per aquell jardí, com cada tarda, la seva dona, i se l’hi acostava a fer-li un petó abans d’anar-se’n cap a la feina.

Quan s’havien despedit el Joan esperava uns minuts fins que no veia a la seva dona i se n’anava directe cap a l’escola del poble.

Sempre arribava als voltants de les cinc de la tarda quan tots els nens ja havien marxat cap a casa seva i esperava al seu amic que era professor.

Al cap d’uns minuts el seu amic sortia i anava cap a ell, i després de mirar a banda i banda de carrer i veure que no hi havia ningú li feia un petó molt ràpidament.

Després marxaven a fer un cafè al bar del costat de l’escola mentre s’explicaven com els havia anat el dia.

En acabar de prendre el cafè i parlar llargament sempre anaven al pis del professor a estimar-se d’amagat de la gent.

Al pis sempre es deixven anar, fent-se petons, carícies i acabaven fent l’amor sense preocupar-se de que ningú els molestés…

Quant la nit s’apropava el Joan havia de marxar cap a casa a retrobar-se amb la seva dona.

Però aquell nit no va arribar a casa. Quan estava pel jardí on anava cada dia a passejar per fer temps per veure’s amb el seu amic, no va saber d’on li venia el soroll d’un tret, va caure ràpidament al terra, dins d’un gran toll de sang envoltat de moltes flors de diferents color.

Al dia següent el cos del Joan ja no era al jardí, ni la sang havia deixat marca entres les flors.

La dona del Joan estava molt espantada perquè el seu marit mai havia dormit fora de casa.

Ella va anar a preguntar per tot el poble si l’havien vist però ningú a qui preguntava no sabia res de res.

Mentrestant l’amic del Joan anava cap a classe a fer un parell d’hores de feina fins a l’hora de sempre que es trobava amb el Joan on sempre solien quedar.

De sobte s’obren les portes de la classe i entraren unes persones vestides de color verd, i sense dir res, van agafar a l’amic del Joan i se’l van enportar a fora al pati; de sobte es van sentir dos trets i no es va tornar a saber res mes d’aquell professor.

Uns dies més tard, al poble corrien rumors que havien trovat el cos del professor a un jardí del poble enterrat.

I rumors que deien que havia mort una parella per estimar-se d’amagat.

*by Endsi (Carles Campomar)*