Posts Tagged ‘izquierda unida’

h1

Té futur Izquierda Unida?

Novembre 18, 2008

16noviembre-08blog

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Rivas Vaciamadrid la IX Assemblea Federal d’Izquierda Unida on, de nou, hem pogut presenciar les eternes lluites caïnites tan típiques de l’esquerra; però en aquest cas es dona la vergonyosa evidència que totes les corrents internes s’han posat d’acord en pactar unes línies ideològiques, però s’han tirat els plats pel cap a l’hora d’escollir qui seria l’encarregat de dur-les a terme.

Com a votant habitual d’aquest partit,no em puc deixar de sentir molt avergonyit per veure com les persones a les que jo he depositant el meu sufragi son tan absolutament inútils per deixar de banda les seves infantils disputes de pati de guarderia i posar-se a treballar, colze amb colze, per acabar amb les injustícies del capitalisme.

I, en un nou sarcasme de la història, resulta que és precisament ara, quan s’està demostrant que els principis teòrics del neoliberalisme radical han rebentat l’economia, que l’únic partit polític en tot l’estat que planteja una alternativa al sistema està a punt de desaparèixer llençant-se de cap a l’abisme extraparlamentari.

Però jo no em resigno a creure que les injustícies socials son inevitables, no puc acceptar la idea de que qui es pobre es perquè no treballa, no soc capaç de veure com l’especulació mercantil de l’aliment està matant de gana a Àfrica i quedar-me de braços plegats, no vull pensar que totes aquelles famílies escanyades per l’atur i les hipoteques mereixen la inanició i els bancs ajudes públiques, quan son aquests els culpables de la Crisi.

En poques paraules: no em conformo en viure en un sistema bipartidista on el PSOE sigui la opció més d’esquerres possible i, per tant, demano amb totes les meves forces que tots aquells que encara creiem que es pot construir una alternativa creïble, realista, democràtica i pacífica al sistema mercantil, que ens han venut com l’únic possible, ens unim de nou per ressorgir entre els cendres.

M’és igual el nom de les sigles i de les persones, però, ara més que mai, una  opció d’esquerres i anticapitalista, no és que sigui necessària, és que resulta imprescindible.