Posts Tagged ‘Irene Rigau’

h1

Una Valoració Crítica del Concert per la Llibertat

Juliol 1, 2013

_El RotoDavant el dilema de convèncer als dubtosos o cohesionar als convençuts les diverses entitats sobiranistes catalanes han escollit clarament la darrera opció. El seu subjectivisme, triomfalista i endogàmic,  els ha dut a creure que tenen a tot el poble al darrere i que no val la pena malgastar esforços en atreure o seduir federalistes, internacionalistes, apàtrides o indiferents en la qüestió nacional, doncs simplement creuen que no existeixen.

El “Concert per la Llibertat“, celebrat al Camp Nou, va atreure a 90.000 persones, poc més que les dues celebracions del Orgull LGTB (La Manifestació i el Pride), però la seva presència als mitjans ha estat totalment desigual. Mentre el Concert era retransmès en directe per TV3 i sortia ahir en la portada de tots els diaris, els esdeveniments per l’alliberament sexual amb prou feines eren una noticia d’un parell de minuts i ni tan sols tenien esment algún a El Periòdico.

Mentre jo gaudia de la transgressió i la modernitat queer, al so de Dj’s techno-pop, els meus pares assistien entusiasmats al Concert, doncs per un moment podien reviure tots els mites musicals de quan festejaven: un túnel del temps ple de Lluís Llach, Electrica Dharma, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, velles glòries supervivents d’una anacrònica i obsoleta “nova cançó“.

En mig de tanta resta arqueològica, el destacat membre de la SGAE Ramoncín (esbroncat per parlar en catsellà), així com grups del mal anomenat “rock català” dels anys 80’s (en realitat pop naïf i comercial): Pep Sala, Sopa de Cabra o Gossos.  I finalment alguna aïllada espurna alternativa com Fermín Muguruza, Titot, Lidia Pujol o Cesk Freixas el mateix que es preguntava a que es destinaran els beneficis de l’esdeveniment (tenint en compte el reguitzell de casos de corrupció i malversament de l’ANC, es una qüestió força inquietant) .

Poc més. Ni rastre de Mishima, Manel o de tants altres grups independents i emergents actuals. Ni una mísera engruna de modernitat. Una exhibició de nostàlgia i folklore que deixa a “Murcia que Hemosa Eres” a l’alçada del Sonar o el Primavera Sound.

Tot amenitzat en exaltacions patriòtiques, himnes nacionals corejats a l’uníson, mosaics d’estil nord-coreà…  Sentiments, emotivitat i romanticisme en estat pur, evitant cap mena de racionalisme ni contacte amb la realitat social. Vaja tots els perjudicis, tòpics i estereotips que precisament a mi em generen rebuig del sobiranisme, elevats a l’enèsima potència. L’individu anul·lat en la massa nacional, com en un partit de futbol.

Mentre estant a les grades podíem contemplar perplexes com el portaveu del Govern, Quico Homs, el mateix que setmana rere setmana anuncia draconianes retallades, saltava emocionat al ritme de Elèctrica Dharma.

_musicmixtheburgoisieandtherebelI en aquesta curiosa imatge el corrupte imputat per la trama de les ITV, Oriol Pujol, fent broma amb el diputat de la CUP David Fernandez. Si es que ja ho deia Madonna en el seu celebèrrim single: “Music mix the bourgeoisie and the rebel“. El nacionalisme ha aconseguit que explotats i els explotadors oblidin per un moment les seves diferencies i facin xerinola junts. Entranyable.

Estic completament a favor del Dret a Decidir i que es faci una Consulta i com més aviat millor. No per que cregui que vivim en un poble ocupat, ni que estiguem sent víctimes de cap espoli fiscal, ni per cap idea etnicista o res per l’estil. Simplement desitjo que el meu País, Catalunya, torni a ser l’indret de glamour, pluralitat i debat crític que existia abans del darrer 11S, desperti d’aquest segrest intel·lectual que n’ha fet l’Antic Règim i acabi d’una vegada aquest malson antimodern i pre-il·lustrat.

h1

TOP: Les 20 Dones més influents de la Política Catalana 2013

Març 13, 2013

Fa 4 anys vaig publicar un Top amb les 5 dones que en aquell moment vaig considerar les més influents de la política catalana i m’he adonat que totes elles han passat pràcticament a la història i la seva carrera està acabada o es  troba en un carreró sense sortida, així doncs l’he renovat i ampliat, aprofitant que els meus coneixements sobre política catalana son molt més amplis. No he seguit criteris ideològics, simplement he destacat les dones que, segons el meu punt de vista, han esdevingut referents polítics ja sigui pel seu pes institucional, com pel seu poder,o per la seva empremta ideològica.

Ada_Colau_01

20.- Ester Vives (Revolta Global)- Aquesta investigadora de la Universitat Pompeu Fabra ,única cara mínimament coneguda del troskisme català, ha encapçalat la llista de “Izquierda Anticapitalista” al Parlament Europeu el 2009, la de “Des de Baix” al Parlament Català el 2010 i la d'”Anticapitalistas” al Congrés Espanyol el 2011, obtenint resultats paupèrrims, sempre per sota del 0,4%. Tot i aquests sonors fracassos polítics, la seva influència s’ha fet notar en diversos moviments socials com el 15M, Aturem la Guerra, el Fòrum Social Mundial, al Moviment per l’Abolició del Deute Extern, el comerç just, el consum responsable i la sobirania alimentarà, realitzant notables contribucions intel·lectuals dins les teories ecosocialistes.

19.- Carmen Mur (Foment del Treball)- Actual Vicepresidenta de la patronal catalana, i una de els poquíssimes dones (per no dir la única) amb un pes dins de Foment. Es també Presidenta Executiva de Manpower i ha estat una de les persones que més ha influït pel desenvolupament del treball temporal, així com de les ETTs a Catalunya.

18.- Muriel Casals (OMNIUM)- Professora d’Economia i Hisenda Econòmica i ex-Vicerrectora de la UAB, des de la seva presidència d’Omnium Cultural, de la que ja en fa 3 anys, ha treballat per aconseguir que  nacionalisme català tingui una hegemonia cultural a tots els mitjans de comunicació en català i  a molts partits, radicalitzant els seus postulats cap a l’independentisme.

17.- Rosa Canyadell (USTEC)- Única portaveu dona destacada en un sindicat català. Concretament Canyadell es la secretaria general del principal sindicat de l’ensenyament, USTEC, un sector laboral amb una altíssima presència femenina, i la seva influència s’ha fet notar amb força en les movilitzacions en contra de les retallades. Quan veurem una veu femenina a UGT o CCOO?

18.- Eugènia Bieto (ESADE)- Aquesta dona és la Directora General de l’escola de negocis més influent en la política catalana, d’on han sortit la molts Consellers de l’actual govern i on han estudiat els executius de les empreses amb més capital. El seu pas s’ha fet notar en la implantació de polítiques públiques de foment al empresariat, on ha han deixat empremta amb teories molt neoliberals.

15.- Georgina Rieradevall (CUP)- Aquesta actriu i germana d’una senadora convergent, va dirigir un famós lipdup independentista i va fer de portaveu del seu grup municipal a l’Ajuntament de Vic, purgant a qui li feia ombra; posteriorment, va anar de nº2 a la llista nacional de CUP, aconseguint escó tot i les seves relliscades èpiques en campanya. Ara ha esdevingut la primera diputada en agafar una baixa maternal i cedir el seu vot; però ningú dubta que, un cop reincorporada,  eclipsarà gran part del protagonisme de David Fernàndez.

14.- Lorena Vicioso (EUiA)- La coordinadora d’Alternativa Jove (joventuts d’EUiA) va ser una de les apostes més fortes de la coalició d’esquerres a les passades eleccions, esdevenint una de les diputades més joves al Parlament Català; també ha tingut un pes destacat dins d‘Acció Jove (CCOO) i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. En un partit encara molt masculinitzat, pot esdevenir clau per la seva modernització, tot i que encara li falta rodatge i practicar oratòria.

13.- Inés Arrimadas (Ciutadans)- Al Parlament es parla d’ella com la “diputada revelació” i als mitjans com de la “nova estrella” de Ciutadans amb una dialèctica punyent i populista i qui s’ha enfrontat a ella en debats pre-electorals n’ha sortit escaldat. Tot i això, sembla que al seu partit no en son gaire conscients i encara reserven tot el protagonisme mediàtic a Rivera i Cañas; però de ben segur que la seva influència anirà en ascens a mida que la seva trajectòria parlamentaria li doni més notorietat.

12.- Laia Ortiz (ICV)- Després de liderar Joves d’Esquerra Verda i ser diputada al Parlament, des de les darreres eleccions s’ha incorporat al grup de l’Esquerra Plural del Congrés de Diputats on s’encarrega, entre moltes altres qüestions del Medi Ambient, esdevenint la veu més crítica contra el PP en temes com el fracking o la Llei de Costes, rebent inclús un premi de l’Associació de Periodistes per la pregunta més original al Govern. També exerceix de portaveu nacional d’ICV.

11.-Maria Llanos de Luna (PP)- L’actual Delegada del Govern Central a Barcelona i membre de l’ala més radical i espanyolista del PP, ha esdevingut l’ariet més ferotge contra el procés sobiranista català. Tot i la pèrdua de competències d’aquesta delegació, Llanos de Luna ha acaparat molt protagonisme als mitjans amb constants iniciatives en contra de qualsevol ajuntament o administració pública que mostri la menor simpatia envers l’independentisme.

10.- Joana Ortega (UDC)- Tot i ser la primera dona que encapçala la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals , la seva importància i influència dins la política catalana no acaba d’estar del tot en consonància amb el destacat carreg que ocupa, més enllà de la seva constant presència mediàtica.. La polèmica més important que ha generat el seu pas per la política ha estat la falsificació del seu currículum.

9.- Mònica Terribas (periodista)- Tot i que CIU ja l’ha apartada de TV3, actualment segueix tenint un notable pes i influència dins la política catalana des de les pàgines del subvencionadíssim diari Ara. La seva loquacitat l’ha dut ha tindre un prestigi dins l’àmbit mediàtic català i ha estat un dels cervells que més ha orquestrat per tal que l’eix nacional esdevingui absolutament aclaparador per sobre del social en diaris, televisions o radios catalanes, tot i la fulminant crisi que ens devasta.

8.- Irene Rigau (CDC)- Una de les Conselleres amb més presència mediàtica i que encarna a la perfecció l’actual estratègia convergent: mentre retalla de forma salvatge en mestres a l’escola pública i manté les altíssimes subvencions a les escoles de l’Opus Dei, apareix a TV3 com una heroïna nacional que s’enfronta al Ministre Wert per salvar la immersió lingüística.

7.- Carme Forcadell (ANC)- Ens agradarà més o menys, però aquesta dona ha liderat un moviment social suposadament assembleari i presumptament independent que, tot i tenir algún escàndol de corrupció pel mig, ha aconseguit realitzar una històrica manifestació multitudinària i centenars d’actes pel territori, marcar totalment l’agenda política i mediàtica, aconseguir que es convoquin eleccions anticipades, que el Parlament realitzi una Declaració de Sobirania, que ERC es sotmeti als designis de CIU, que el PSC quasi trenqui amb el PSOE… en tan sols un any d’existència! Ja els agradaria a la resta de moviments socials catalans tenir ni un 10% del seu èxit polític!

6.-  Núria de Gispert (UDC)– Primera dona en la Història de Catalunya en esdevindre la segona autoritat institucional, la Presidenta del Parlament i, a més, ho ha fet en un moment clau on totes les mirades periodístiques recauen en aquesta càmera parlamentaria, donades les importants decisions que es prenen aquesta legislatura.

5.- Núria Marín (PSC)- Actualment és la persona amb més poder institucional dins del PSC al governar la segona ciutat de Catalunya i la més gran en nombre d’habitants dirigida per socialistes en tot l’estat espanyol. Aliena a les baralles internes, al desgast de Navarro i Rubalcava, s’ha centrat en la política local sense donar encara el pas a la nacional, tot i ser una destacada membre de l’executiva del carrer Nicaragua. Tot i haver-se ficat en polèmiques absurdes, com la del burca o del no-tancament de Tele Hospitalet, ha aconseguit sobreviure al tsunami populista i dretà que s’ha endut les alcaldies de Barcelona i Badalona, bàsicament gràcies a la pressió dels seus socis d’ICV-EUiA que han d’anar corregint al pas el seu discurs i sortides de to, dia rere dia.

4.- Marta Rovira (ERC)- En un partit de fort messianisme masculí, on la única dona que ha estat capaç de realitzar un lideratge en 80 anys es Pilar Rahola, Rovira n’ha aconseguit esdevindre Secretària General i una eficaç i pedagògica portaveu que complementa a diari el discurs de Junqueras, basat exclusivament en un independentisme màgic on la culpa de tot la té Madrid i la promesa d’una arcàdia feliç un cop s’assoleixi la plena sobirania.

3.- Dolors Camats (ICV)- La formació ecosocialista ha fet una arriscada aposta decidida pel feminisme i la visibilitat femenina adoptant la co-presidència, una formula que introdueix el lideratge compartit on, al menys, hi haurà d’haver sempre una dona al front de l’executiva. Camats en serà la capdavantera i pionera amb una fórmula inèdita a la política catalana, però que ha donat mols èxits a l’esquerra alemanya, tant als verds (Die Grunhen) com als rojos (Die Linke). Esperem que la seva sòlida trajectòria parlamentaria dugui a un increment de la militància femenina en aquest partit.

2.- Alicia Sanchez Camacho (PP)– Tot i que tinc seriosos dubtes sobre la seva capacitat intel·lectual, no podem negar que ha estat la única dona en liderar una candidatura parlamentaria a les darreres eleccions, obtenint un resultat espectacular, tot i el desgast que sofreixen els populars a nivell estatal degut a les retallades. Tot i que el seu nivell polític està a anys llum d’Esperanza Aguirre, ha aconseguit treure bon profit de la seva mediocritat, esdevenint protagonista de les trames mediàtiques més delirants, com la del espionatge.

1.- Ada Colau (PAH)- Perquè considero que la dona catalana més influent ara mateix en política és algú que no milita en cap partit? Doncs precisament perqué ha estat capaç de bastir un moviment social, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, veritablement transversal, independent i que en comptes de tancar-se en un sectarisme antipolític, com fan altres, ha fet just el camí contrari: situant en el centre del debat parlamentari les seves propostes, amb un índex d’aprovació proper al 95%. La PAH ha posat en evidència el pecat original de la crisi, la bombolla hipotecària i especulativa, ha salvat vides i famílies, ha empoderat políticament persones que estaven a punt del suïcidi, i ha assenyalat els veritables culpables:  els bancs i la dreta, mentre que no ha tingut cap problema per agrair als partits que si els han donat suport.

h1

Crònica dels meus 6 mesos a l’atur.

gener 19, 2012

Diuen que un mal de molts és un consol pels ximples. Però quan aquests “molts” arriben als 5.300.000 igual deixa de ser una ximpleria per esdevindre una tragèdia èpica o un drama ben lacrimogen. Al menys a mi em reconforta un xic saber que existeix una causa aliena a mi que condemna tots els meus malaguanyats esforços al més sonat dels fracassos un cop rere altre. LA CRISI: ella és la responsable convicte de la meva reiterada malastrugança!

Doncs, si! Heu de saber, que en aquests 6 mesos que duc inscrit com a demandant d’ocupació laboral a les oficines de l’atur no he parat de  sofrir derrotes consecutives en tot allò que m’he anat proposant, com veureu a continuació.

S’obren llistes de totes les especialitats de Professors de Secundària… excepte d’Història: Gràcies Irene Rigau maca, jo també t’estimo. No m’ho diguis, vas llegir el meu post criticant les teves subvencions a les escoles de l’Opus i has decidit venjar-te de mi personalment, no? Gràcies preciosa! De la meva inexplicable desaparició de les llistes d’interins ja en parlem un altre dia, bufona!

– Curs que m’apunto, curs que es suspèn per les retallades:  No hi ha manera! Per molt que intento reciclar-me, defugint esperitat del meu currículum humanístic que ha esdevingut una llosa en el mercat actual, se’m tanquen totes les portes! Podeu creure que el més de desembre vaig rebre mails de 3 Centres d’Innovació i Formació Ocupacional diferents, comunicant-me que els programes als quals jo m’havia pre-inscrit s’havien suspès, per manca de pressupost?

“Dona, menor de 25 anys, sense títols universitaris”: aquest és el perfil que prioritzen  els cursos gratuïts per aturats on encara no han arribat les estisorades d’en Mas. Així que, com se suposa que jo al ser home, llicenciat i major de 25 anys m’haurien de caure les ofertes del cel, doncs si vull fer cap curs he d’adreçar-me a una acadèmica privada, passant abans per caixa, com no!

– Contracte? Sou fixe? I això que es?: Mira que jo també tinc uns capricis! Ara m’ha donat per exigir que em donin d’alta a la Seguretat Social. Si es que tinc unes ocurrències! Doncs si, el sector d‘estafes piramidals, captació de clients i venta a porta freda està en  ple auge. Centenars d’ofertes falses (vegeu-ne algunes AQUÍ) que es camuflen d’allò més bé! Als empresaris no els costa ni un cèntim: tu cobres pel que vens i punt. Durant aquest mig any m’han proposat oferir per les cases màquines descalcificadores, best-sellers, assegurances, menjar precuinat congelat, ofertes de mòbil,  miraculoses dietes per aprimar o cursos subvencionats.

“Tens massa currículum”: I quan la oferta no és una estafa em responen això.Val, ara resulta que estic sobre-qualificat! Tenir una llicenciatura i un passat com arqueòleg m’inhabilita per treballar de recepcionista, secretari o administratiu. Peró es que resulta que jo VULL treballar en una oficina i que ha arribat un punt en que ja m’és absolutament igual si té remotament res a veure amb la meva formació o no. Que faig? Elimino les meves titulacions i trajectòria científica del meu currículum? I a que se suposa que m’he dedicat en la darrera dècada, des de que vaig deixar l’institut?

Arqueologia, descansi en pau: Per si encara no m’havia desmoralitzat prou, un dia em conviden a visitar unes restes arqueològiques descobertes en una obra propera de casa meva i resulta que em trobo a un ex-professor meu a la Universitat, treballant d’Auxiliar (la categoria més baixa i mal pagada).

I encara podria ser pijor! El darrer cop que vaig estar a l’atur em va donar per estudiar oposicions impossibles! En fi…

Continuarà (em temo)…

h1

ENQUESTA: Quin és el pitjor Conseller de la Generalitat?

gener 6, 2012

Ara que ja fa un any que Catalunya va caure sota les urpes d’aquesta màfia neoliberal, toca fer un balanç de la magnitud de la tragèdia, escollint i remenant entre tanta pútrida insídia convergent quin dels Consellers és el que més ganes de regurgitar l’esmorzar ens produeix, mentre recordem amb nostàlgia al Govern d’Esquerres, lloada sigui la seva memòria.

Sé que escollir-ne un de sòl en aquest Holocaust d’atur, retallades i tortures policials resulta una tasca hercúlia, i així doncs us he facilitat la feina realitzant una pre-selecció amb les diverses Bèsties Negres, els Quatre Genets apocalíptics d’aquesta banda de malfactors que dinamiten el nostre benestar a diari:

FELIP PUIG (Interior): Després de les desproporcionades càrregues policials a Pça Catalunya contra el moviment pacífic del 15M, va realitzar un muntatge policial al Parlament abocant als diputats a topar-se amb els manifestants més exaltats; ha eliminat el codi deontològic dels Mossos, no ha continuat instal·lant càmeres a les comissaries, ha suprimit els 80 km/h a les carreteres (tot i que després ha fer nombroses rectificacions). S’ha declarat monàrquic convençut, ha adoptat una política de “tolerància cero” amb la ocupació d’habitatge abandonat (tot i els desnonaments hipotecaris),  ha permès manifestacions feixistes, mentre multava les concentracions antifeixistes. Les càrregues policials a la Ciutat de la Justícia, son un exemple més de la seva política de repressió militar.

IRENE RIGAU (Educació Ensenyament): Després de mantenir i augmentar les sucoses subvencions a les elitistes escoles de la secta Opus Dei (només a Hospitalet reben més de 3.000.000 euros anuals), va procedir a fer grans retallades a les escóles públiques, als sous dels mestres, a les jornades dels interins i als equipaments escolars. S’ha omplert la boca defensant la immersió en català, tot i que el seu partit pacta amb el PP allà on té oportunitat. Ha impulsat els uniformes a l’escola pública, la separació d’alumnes per sexe, així com l’esperit “empresarial”, mentre ha suprimit la sisena hora i la setmana blanca

.

ANDREU MAS-COLELL (Economia): Bàsicament la seva tasca pressupostària s’ha basat en baixar impostos als rics (Patrimoni i IRPF a les rentes més elevades) i, al mateix temps rebaixar la inversió pública als diversos serveis socials que son competència de la Generalitat. Ha protagonitzat un “vodevil” amb la paga dels funcionaris, ha carregat la crisi als ciutadans amb pujades de taxes a la justícia, a l’aigua, al transport i copagament a la sanitat. Ha fet una dràstica retallada a TVC, tancant dos canals, mentre els mateixos convergents es tallaven les venes a Hospitalet perqué la televisió local deixarà d’emetre durant unes setmanes. Les seves mesures econòmiques s’han traduït en un augment de l’atur, tot i que CIU s’havia compromès a rebaixar-lo a la meitat.

BOI RUIZ (Sanitat): El president de la Patronal de les Mútues no ha dubtat un moment en aniquilar sense pietat tota aquella mostra de sanitat pública que trobava al seu camí: tancament de múltiples Centres d’Atenció Primària mentre cedeix a empreses privades plantes senceres d’Hospitals, pretén esquarterar ICS  en petites empreses per tal de vendre’l a quartos, va plantejar una assegurança mèdica obligatòria, introdueix copagament en medicaments, estances i en menjars hospitalaris, Ha fet front a ocupacions de CAPS, vagues de metges i personal sanitari, talls d’autopistes, manifestacions de tota mena i res no l’ha deturat envers els seus interessos econòmics personals a les mútues.

PODEU VOTAR A L’ENQUESTA DE LA DRETA ->

h1

Uniformes a l’Escola Pública? NI DE CONYA!

Juny 29, 2011

Irene Rigau, Consellera d’Adoctrinament del Govern dels Horrors, prossegueix imparable la seva croada per destruir l’Educació Pública i, en el dia d’ahir, va fer un pas més en la seva pèrfida estratègia: un col·legi públic de l’Hospitalet de Llobregat serà el primer en tota Catalunya on els seus alumnes aniran vestits amb un uniforme que, per postres, és absolutament sexista i patriarcal (faldilla plisada per noies, polos i pantalons per nois).

Tot i que la iniciativa ha sorgit del mateix centre educatiu, no podem obviar que la Conselleria porta mesos impulsant aquesta “nova” forma d’entendre l’escola com un quartell militar, retornant així a l’autoritari model franquista. Tampoc podem negar que aquesta acció forma part de l’estratègia convergent per modelar el sistema educatiu a imatge i semblança al Opus Dei: cal fer esment que, també a Hospitalet, a l’escola privada Xaloc, propietat de la secta cristiana Opus Dei, aquest curs se li ha ampliat el concert educatiu  amb 300.000 euros anuals per part de la Generalitat, mentre la resta de centres públics han patit retallades del 20%.

No cal dir que la única veu que s’ha alçat en solitari a la ciutat en contra d’aquest despropòsit ha estat la del Regidor d’Educació Lluís Esteve (ICV-EUiA), que va ser l’únic vot  en contra d’aquesta absurda decisió en la reunió del Consell Escolar i ha enviat una carta expressant el seu rebuig al director del centre (tot i que, per desgràcia, les minses competències municipals no han permès fer gaire més). Per contra, l’alcaldessa (PSC) ha passat de puntetes sobre el tema, la portaveu de CIU ha aplaudit la decisió i el cap de llista de la formació extraparlamentària ERC ha expressat el 100% de suport al seu Facebook:

Els defensors d’aquest despropòsit pedagògic s’han escudat en que això afavoria la igualtat. Ah val! Així doncs ara el sexisme és igualitari? Doncs no! La igualtat és fonamenta amb més inversió pública, beques, menys alumnes per aula, la sisena hora, la redistribució d’alumnes nouvinguts als centres concertats, models pedagògics de valors inclusius i una escola pública laica, gratuïta, digna, humana i de qualitat; es a dir, just el contrari del que està fent Irene Rigau.

Els uniformes son una oportunitat de negoci per una empresa privada (valen 90 euros per alumne), suposen la supressió de l’expressió de la identitat pròpia per part dels joves i introdueixen un model educatiu no basat en valors sinó en  disciplina militar, obediència, adoctrinament i imposició Ja de pas podrien haver rapat al 0 a tots els alumnes per tal de fer-los més iguals, encara.

Que serà el proper, Mis Rigau? Els braços en creu? Cantar himnes patriòtics aixecant una bandera? Desfilades marcials el dia de l’aniversari d’Artur Mas? Millor no donar idees…

h1

EL CAMAROT DELS MAS: 100 dies del Govern de Dretes

Març 14, 2011

Ja fa 100 dies de les eleccions on les hordes de la dreta nacional-catòlica, ultraliberal, populista i folklòrica varen aconseguir retornar al poder de la Generalitat amb la missió de destruir el gloriós llegat del Govern Tripartit, aniquilar qualsevol resquill de l’estat del benestar i sotmetre Catalunya als designis de l’alta patronal i les tenebres obscurantistes de l’Opus Dei.

Artur Mas va assegurar que el seu Govern seria el dels “Millors”, epítet que sens dubte no s’ha ajustat en absolut a la realitat objectiva que hem viscut en aquests tres llargs mesos de pífies, relliscades i retallades. A mi se  m’han acudit alguns adjectius molt més adients a aquesta colla de mafiosos que tenim al poder. Quin us sembla més encertat?

ANTIDEMÒCRATES – Deixen fora de la mesa del Parlament a ICV-EUiA i ERC, pactant amb PSC i PP la seva composició. Per altre banda  Duran Lleida s’encarrega de les Relacions Exteriors del Govern però, al no ser conseller, no s’haurà de sotmetre al control parlamentari i democràtic.

CORRUPTES I MAFIOSOS: Boi Ruiz (Sanitat) estava implicat en un frau per subvencions públiques, Artur Mas Benet (pare del president) va estar implicat en la evasió de 500 milions d’euros mentre l’actual president era Conseller d’Economia, Felip Puig (Interior) va desviar fons públics a la seva conta pròpia, provinents d’ADIGSA quan era Conseller d’Obres Públiques amb Pujol.

MENTIDERS –Joana Ortega accepta el carreg de Vicepresidenta del Govern, plaça que ella considerava humiliant abans de les eleccions, falsificant el seu currículum i assegurant que és Llicenciada en Psicologia quan ni tan sols va ser capaç d’acabar la carrera.

RACISTES – Es nomena per sorpresa a Xavier Bosch Director General d’Immigració, en comptes del badaloní Josep Piera que havia plantat cara al populisme de Garcia Albiol. Bosch ja ha declarat que treballa per impedir que vinguin més immigrants i que tots els no parlin català siguin expulsats.

NEPOTISTES – Tot i criticar el nomenament de familiars com a alts càrrecs per part de PSC i ERC al tripartit, CIU ha posat una poltrona al germà de Felip Puig, la dona de Pere Macies, la dona de Josep Rull o la dona d’Enric Ticó.

AZNARISTES- Diversos ex-alts càrrecs de l’administració Aznar  son reciclats per la dreta catalana: Juan Prat, encarregat de defensar davant la OTAN la invasió a Irak ara és delegat a Brusel·les on va ser felicitat per Vidal Quadres. Com a Secretari de Comunicació han posat a Josep Martí, autor del llibre “Ets de dretes i no ho saps” i que ja havia treballat a la Delegació del Govern amb Julia Garcia Valdecasas. A la secretaria de Funció Publica ara hi ha Susanna Bouis, delegada del Govern amb Aznar.

INCOHERENTS- Tot i que alguns membres del Govern i el seu grup parlamentari donen suport  al simulacre de referèndums independentistes, que han tingut una participació pírrica, han posat de Consellera de Justícia a  la persona que els va impugnar: Pilar Fernandez Bozal que, a més, va fulminar al seu cap de gabinet, Anton Verdeny, per sobiranista. Per altre banda voten a favor d’admetre a tràmit una llei absolutament inconstitucional per proclamar la independència, però seguidament hi voten en contra. El Secretari d’Esport s’ha mostrat favorable d’acabar amb les Seleccions Catalanes, mentre que Mas a la oposició volia ampliar-les.

MASCLISTES, CONTAMINADORS I TORTURADORS- Felip Puig elimina el programa contra la violència de gènere del Departament d’Interior, així com la reducció de 80 km/h en els trams on hi ha més contaminació. També ha eliminat el Codi Deontològic dels Mossos d’Esquadra i ha suprimit l’instal·lació de noves càmeres a les comissaries, per tal de facilitar la tortura policial.

ENEMICS DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA- Irene Rigau, com ja us vaig explicar, ha reduït un 60% les places de professors, ha fet una Direcció General específica per a l’Escola Privada, ha donat una 4a línia educativa a Xaloc, una escola de l‘Opus Dei, mentre retalla ajuts a l’escola pública, elimina la implantació d’ordinadors, la sisena hora o la Setmana Blanca i proposa un sistema d’inscripció escolar que afavoreix la discriminació d’immigrants, per tal que aquests es concentrin en algunes escoles públiques determinades, convertides així en ghettos.

NEOLIBERALS I ESPECULADORS- El Govern de CIU ha votat en contra de que la hipoteca es pugui liquidar amb el retorn del pis, ha acceptat la bancarització de les caixes, s’han mostrat favorables d’eliminar l’Impost de Successions que actualment sols paguen els multimilionaris.

ENEMICS DE LA SANITAT PÚBLICA – El Conseller Boi Ruiz, ex-cap de la Patronal de la sanitat privada,  ha demanat als metges que receptin menys medicaments, ha eliminat el torn de tarda per operacions, vol fer pagar els àpats als hospitals, que els metges treballin més hores, ha aturat totes les ampliacions d’equipaments sanitaris i  ha eliminat el Consell de la Professió Mèdica.

Si aquests son els millors que tenien… com devien ser els altres??

h1

Com destruïré l’Educació Pública *by Irene Rigau*

febrer 9, 2011

Benvolguts lectors d’aquest infame fulletó propagandista del comunisme tronat i la decadència pecaminosa, em presento, soc Irene Rigau, la excel·lentíssima Consellera d’Ensenyament Amb l’Ajuda de Deu. Resulta que aquest pollós invertit i pocapena de l’Arqueòleg Glamurós m’ha demanat a veure si li podia explicar breument com penso destruir definitivament aquest anacronisme soviètic de les escoles públiques i gratuïtes, per tal de deixar als  nostres infants en mans d’aquesta afable i  gentil ONG anomenada Opus Dei. I com a la Conselleria ja m’avorria de passar el rosari , llepar ciris i resar avemaries, doncs mira, m’he decidit a escriure!

1.- Gastant 80.000 euros canviant el nom de la Conselleria. Doncs si! Que és aquesta collonada hippiflowers d'”Educació“?? Vaja, ni que els professors tinguessin que donar valors als nanos, substituint el paper de l’església o la família! Res, res, “Ensenyament“: aquí es ve a recitar llistes de Reis Gots, com abants! Altres noms que tenia pensats eren: “Conselleria dels Braços en Creu” o “Conselleria de la Lletra amb Sang Entra

2.- Reduint un 60% el nombre de places de nous professors i convocant les oposicions més tard de l’Abril per tal que els nous mestres no puguin prendre possessió de la plaça a temps, dificultant així als col·legis públics la formació de les seves plantilles. No sabeu com de bé m’ha anat l’excusa de la crisi! Amb 60 nens per aula encara ens estalviarem la calefacció i tot.

3.- Creant una Direcció General de la Generalitat específica per a l’escola concertada, de forma independent de la pública, per tal de fer arribar més recursos i donar una atenció preferent als meus amiguets de l’Opus. Si, ja sé que l’Artur va prometre reduir alts càrrecs, però jo per la meva chupipandi opusina MA-TO.

4.- Eliminant la sisena hora lectiva a primaria. En aquesta edat el que ha de fer la quitxalla és anar a catequesi, no estar tancats dins una aula escoltant futileses sobre ciència, llengua o socials!

5.- Paralitzant la implantació d’ordinadors  i noves tecnologies a l’aula. Potser encara voldrien que els hi portéssim la Play Station? Res, res, que els meus col·legues de les editorials estan molt nerviosos i, a més, per una ensenyança basada en la memorística i la repetició… perquè cal un PC?

6.– Renovant el concert escolar a aquelles escoles privades i religioses d’el·lit que discriminin immigrants i separin nens i nenes. Be, qui diu renovant diu ampliant a tuti pleni, no fos cas que els fills dels diputats convergents no puguin fer natació climatitzada a la piscina interior durant l’hivern.

Manca dir que si teniu cap altre proposta per acabar per sempre amb aquesta crosta de paràsits que no tenen diners ni per pagar un futur pels seus fills me la podeu deixar als comentaris! I no patiu que d’això s’en parlarà ben poc a TV3-La Seva: ja tenim un sarau independentista al Parlament per omplir telenoticies la resta de la legislatura!

*by IRENE RIGAU*