TUNÍSIA: La Revolució Francesa del món islàmic?

Com de ben segur ja sabreu ahir divendres va culminar amb èxit a Tunísia la primera revolució democràtica i laica de la història del món islàmic, després d’un mes de revoltes juvenils i vagues sindicals que han posat fi a la dictadura autocràtica de Zine el Abidine Ben Ali, després de 23 anys al poder, ben apuntalat pel FMI, que li dictava la seva política neoliberal, deixant al 50% dels joves a la misèria i l’atur.

Una revolta creada arran del suïcidi d’un jove precari i que, segons el meu punt de vista, podria significar un punt d’inflexió al Magreb, amb el sorgiment d‘una tercera via entre les dictadures militars laiques i les teocràcies islamofeixistes, obrint pas a una veritable democràcia al nord d’Àfrica, allunyada de fanatismes talibans i genocides, de la mateixa forma que la Revolució Francesa va suposar el trencament amb l’Antic Règim de monarquies absolutes legitimades per la gràcia de Deu, per entrar de ple dins d’una era de racionalisme il·lustrat.

Per primer cop un avalot a un estat musulmà no té un caràcter islàmic, com havia succeït a Iran al 1979 o a Palestina amb Hamas. Davant l’explotació econòmica de les dictadures o monarquies absolutes havia sorgit un complex entramat de serveis socials (hospitals, escoles, distribució d’aliments…) vinculada a moviments extremistes religiosos,  substituint l’inexistent estat del benestar, augmentant així el fanatisme. Doncs bé, sembla que aquest model també s’ha revelat corrupte i ineficaç.

Aquesta sedició popular aniquila definitivament el pensament neocon de la ultradreta  americana, ideada per Donald Rumsfield i Paul Wolfowitz, segons el qual la única forma d’aconseguir el progrés i la llibertat als països musulmans es mitjançant l’imperialisme bèl·lic.

Que s’ha aconseguit gràcies a les guerres d’Afganistan i Irak? Al-Qaeda  i l’amenaça terrorista segueixen enexistint, la seva democràcia és una estafa caciquista,  el fanatisme anti-occidental del wahabisme (Islam radical) s’ha incrementat, milers de persones varen morir durant la invasió i, sobretot, durant la ocupació posterior. Tant a Afganistan com a Irak el nivell de vida ha baixat però, això si, tenen dos governs titelles de les multinacionals: Hamid Karzai, president afgà i antic conseller de la petroliera Unlocal, ja ha signat un acord per construir un macro-gasoducte fins a Turmekistan; mentre que a Irak s’ha atorgat sense licitació el manteniment de la majoria de pous petrolífers a Halliburton, companyia de la què havia estat conseller l’ex-vicepresident de Bush, Dick Cheney.

Desgraciadament, però, sembla que aquest destacat fet històric no aconseguirà enderrocar les perjudicis islamofòbics que s’entesten a ficar a tots els seguidors de Mahoma dins el mateix sac, vinculant-los inexorablement a tiranies obscurantistes medievals, com si la mateixa naturalesa del Cora impulses la dictadura política.

En fi! Espero que això sigui l’espurna d’un veritable canvi social que s’estengui ràpidament a Jordània, Alger, Egipte o, perquè no, Iran. Mahmud Almarineyad, ja pots posar les barbes  a remullar!

 

Islamofòbia i etnocentrisme

M’horroritza veure com, darrerament, els arguments dels defensors del sionisme israelita han adoptat un caràcter perillosament islamofòbic i etnocèntric. Sense anar més lluny els meus pares, que l’únic motiu que em saben donar que justificar la massacre que està abordant l’estat d’Israel sobre la franja da Gaza és una llista de tòpics tronats sobre l’Islam.

Així doncs, i aprofitant que avui em toca estudiar el temari referent al sorgiment del Islam i l’evolció d’Al-Andalus, anem a revisar i desmuntar aquests perjudicis amb arguments racionals i objectius:

1.-L’Islam és una cultura inferior i subdesenvolupada.
-> Tothom creu, obviament, que la seva cultura és la millor i que totes les altres son inferiors. D’això ja se’n varen adonar els antropòlegs socials del s.XIX, com Boas i Malinowski, que plantejaren els principis teòrics del “relativisme cultural” segons el qual es impossible arribar a comprendre o jutjar una realitat cultural si no se’n forma part i tan sols se la pot descriure exteriorment. Els valors socials d’una cultura tan sols son vàlids per aquesta, per tant la nostre visió del món, determinada per la Il•lustració i els Drets Humans, es vàlida i aplicable per la nostre realitat jurídica i, presumiblement desitjable per les altres, però no som nosaltres a qui ens pertoca imposar els nostres principis a ningú fent gala del imperialisme moral que tenien els colonitzadors britànics al s.XIX o els espanyols a l’Amèrica llatina del s.XVI.

2.- Iran és una potencia militar perillosa per a Occident
-> Iran no ha atacat cap nació occidental des del s.V aC. El principal venedor d’armes a Iran ha estat EEUU, concretament la administració Regan (escandol del Iran Contra), durant la guerra Iran-Irak i a través d’Israel. El programa d’expansió del armament nuclear del Sha va ser completament desmantellat per Jhomeini. Els míssils Shihab-3 que se suposa que tenen, en cap cas podrien amenaçar Europa ja que el seu radi d’abast es molt inferior a la distància geogràfica amb el nostre continent. En tot cas representaria una amenaça per Israel que, òbviament, té un armament moooolt superior.

3.- Els règims islàmics son intrínsecament totalitaris, teocràtics i d’extrema dreta
-> Per començar dir que Marx i Engels van basar part de les seves teòries dialèctiques en l’historiador Ibn Jaldun del s.IX. Per continuar han existit règims comunistes o socialistes a quasi tots els països islàmics, com a Iran als 40’s o Egipte amb Nasser als 70’s.

4.- La nostre cultura Occidental es basa exclusivament en la tradició grecorromana i cristiana, no tenim cap influència islàmica.
->Noo! Cap! Tan sols petits detalls com l’àlgebra d’Al-Jwarizimi, la agricultura intensiva, la química, les aportacions a la medicina moderna d’Averrois o Ibn al-Jatib, el descobriment de la brúixola, el paper, la transmissió de la filosofia clàssica gràcies a les traduccions d’Avampace i Averrois, o l’elaboració de la primera enciclopèdia, que no va ser la de Diderot, sinó que la va realitzar Ibn Abd Rabí al s.IX (titulada “El collaret únic”) Això per no parlar de els seves aportacions arquitectòniques al patrimoni cultural de la Península, clar!

5.-Els països islàmics son profundament homòfobs
-> No discuteixo que és cert, però matisem-ho!
En primer lloc dir que no hi ha cap base en tot el Cora ni la Sunna que parli d’homofòbia, com si ho fa la Bíblia, per cert. La condemna religiosa a la homosexualitat, segons la opinió d’Abdennur Prado (Junta Islàmica Catalana), és basa en una mala interpretació d’algunes ummes en les que es defensa el rol masculí del home. De fet, existeixen corrents islàmiques que toleren el marimoni homosxual des de fa SEGLES! A Espanya, segons el “Acuerdo de Cooperación firmado entre el Estado español y la Comisión Islámica de Espanya” de 2006 es reconeix totalment el poder per establir matrimonis religiosos islàmics de caracter homosexual, cosa absolutament impensable a l’església catòlica!!
Dels 85 paisos que condemnen la homosexualitat, 26 son islàmics.Però, recordem que al mon musulmà mai ha existit un Stonewall ni un Maig del 68 i una cosa son les lleis i l’altre la pràctica: tinc amics que han assistit a orgies  gais en hotels de Teheran o que han lligat en bars obertament d’ambient a Istambul.

6.-El Cora propicia el suïcidi prometent un paradís amb verges
->No! Al contrari, el Cora especifica clarament la condemna al suïcidi i al assassinat i prohibeix l’entrada al paradís als que ho cometin! El terrorisme és un moviment de caire exclusivament polític que poc te a veure amb cap escriptura sagrada.

Dit això, abans que us llenceu a la meva jugular com hienes famèliques, dir-vos que soc ateu i rebutjo totes les religions per igual, però que abans de prejutjar una realitat tan infinitament complexa com la islàmica, que tal si ens documentem una mica?
No clar, es molt millor ficar tothom al mateix sac, sense tenir en compte que existeixen grups musulmans tan diferents com els Xiites, que prediquen una interpretació laxa i individual de les escriptures, fins als Khariqites-azaquites, que plantegen la pena de mort als infidels, pasant per els ortodoxos Sunnis, o els místics Sufís.
Es necessari un procés d’il•lustració al món islàmic? SI!
Aquest es farà mitjançant la invasió militar americana? NO, ja que el xoc orient-occident tan sols provoca un radicalisme en els principis islàmics, com es va demostrar amb la contrarevolució de Jhomeni o els moviments Talibans que han sorgit recentment com a fanatització d’una societat que, sense influències externes, ja hauria assolit el laïcisme social fa temps!