TOP 2012: Musica, cinema, art, teatre, literatura, televisió i política

Encara que sembli mentida, aquest 2012 no ha estat tan sols un tsunami d’atur i desnonaments, també han passat coses bones! Seria una injustícia que recordéssim tot un any de la nostre vida tan sols com un fosc pou de desgràcies, doncs inclús en un curs tan apocalíptic on hem viscut tragèdies com la reelecció d’Artur Mas com a President de la Generalitat o l’augment exponencial de la desnutrició infantil a Àfrica Central, per posar dos atzarosos exemples del nostre infortuni, també hi han hagut brillants espurnes de creativitat i inventiva, que tot seguit passo a enumerar:

UN DISC: “Born to Die: The Paradise Edition” de  Lana del Rey.

Sens dubte l’àlbum que més ha sonat al meu i-pod a anys llum de la resta. Lana és una diva absoluta, amb una veu complexa i carregada expressivitat, unes cançons hipnotitzadores que voregen la perfecció absoluta, videoclips plens de glamour vintage i una pose de pija frívola que li ha proporcionat legions de criticones avorrides que tota bona diva ha de tenir. L’edició especial del disc encara és millor que l’original, incloent una versió del clàssic “Blue Velvet” cançó que sembla escrita especialment per a ella.

UN CONCERT: “MDNA Tour” de Madonna

Constants i frenètics canvis d’escenari i vestuari, piruetes acrobàtiques, coreografies impossibles o músics volant pel sostre, amb un set list ben carregat dels seus grans èxits dels 80’s. Una gira de la incombustible Reina del Pop on va demostrar que el seu regnat sobre els escenaris es troba en perfecta forma, tot i que els seus darrers senzills passin amb més pena que glòria per les radiofórmules. Podeu LLEGIR AQUÍ la crítica detallada que en vaig fer al seu moment.

UNA OBRA DE TEATRE: “Incendis”de Wajdi Mouawad, al Romea

No recordo haver plorat tant en un teatre com en aquesta magna obra èpica dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per uns espectaculars Jorge Manrique i Clara Segura, on s’ens narra un viatge cap als secrets més foscos i profunds d’una família que viu marcada per les seqüeles de guerra del Líban. La minimalista posada en escena, permet despullar de tot artifici un dramatisme colpidor que et deixa la pell de gallina.

UN FILM: “Els Idus de Març”de George Clooney

Amb un classicisme acadèmic i magistral, George Clooney ha brodat el seu segon film com a director, esbudellant en poca estona les entranyes més pútrides de la política, mostrant com els pitjors enemics solen trobar-se a la mateixa trinxera. Sense recórrer a cap mena de recurs experimental al guió, ni cop d’efecte especial, ha creat una obra mestra que m’ha deixat embadalit i bocabadat. LLEGEIX AQUÍ  la meva crítica més detallada

UN LLIBRE: “La Forja d’un Túnica Negre” de Margaret Weis

Com ja he dit diversos cops, aquest ha estat l’any de la fantasia èpica; al menys a mi m’ha servit força per d’evadir-me de tanta intensitat dins la realitat política, social i econòmica. I que millor que retrobar la mítica saga Dragonlance, amb aquest volum que recull la vida del meu personatge favorit, el malvat Raistlin Majere, a través dels seus traumes i el seu aprenentatge dins les escoles de màgia. Ve a ser com la versió fosca, cruel, tortuosa i maquiavèl·lica de Harry Potter!

UNA SÈRIE: “Homeland”

Inquietant, misteriosa i addictiva des del minut zero. Una sèrie que s’endinsa dins les entranyes de l’exèrcit, la CIA i l’FBI per anar-nos desgranant la misteriosa relació que guarda un suposat heroi de guerra amb el terrorisme islàmic. Un relat que, a primera volta sembla justificar el bel·licisme del govern americà contra l’amenaça de l’islamisme, però que poc a poc ens va mostrant el costat fosc i l’altre cara de la moneda, on en cap moment sabràs qui son els bons o els dolents.

UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ: “Salvados” de Jordi Èvole

Cada entrega del programa d’Evole aquest any ha estat una nova forma divertida i entretinguda d’afrontar les arrels de la crisi econòmica i política actual, des de la ironia i la provocació, combinada amb el rigor i la professionalitat del documental. Evole ha esdevingut un fenomen viral a la xarxa, un referent icònic per la generació del 15M i la versió nostrada i millorada de Michael Moore.

UNA EXPOSICIÓ: “Andy Warhol. Els misteris de l’Art” al Centre Cultural de Terrassa

Diverses creacions del geni del Pop Art varen visitar Catalunya sense el bombo i el plateret que es mereixien i si me’n descuido se’m passa per alt! Un recull antològic que presentava 41 obres, entre olis, gravats, collages i serigrafies, especialment de la seva època a la Factory, entre les que es trobaven les mítiques sopes Cambell o els retrats de la Marilyn. Vaig tenir la sort que l’exposició estava tan morta de pena que regalaven el catàleg gratis.

UN POLÍTIC:  Alexis Tsipras de Syriza

El lider de la coalició d’esquerres grega ha estat la única persona que, fins al moment, ha estat capaç de  terroritzar les mercats i posar contra les cordes la política d’austeritat, la unitat de l’euro i la prima de risc davant la sola possibilitat de que esdevingués guanyador a les eleccions generals al país d’Europa més castigat per la crisi. Per si fos poc al Novembre va viatjar a Barcelona per donar suport a Joan Herrera

UNA MANIFESTACIÓ: La Vaga General del 14N

Qui deia que les vagues no serveixen per res? Doncs que li diguin als 12 diputats de CIU que s’han quedat sense el seu escó, després que molta gent obrís els ulls arrel d’aquesta jornada de lluita obrera i sindical, la primera d’abast continental. LLEGIU AQUÍ LA MEVA CRÒNICA. Ha estat el contrapunt a aquella prescindible tarda de Setembre on les masses alienades varen sortir de les profunditats comarcals per envair Barcelona i proclamar a Mas com el seu Messies.

Desert informatiu estival

Doncs bé, ja ha finalitzat la primera fase del meu atrafegat estiu i la veritat es que, a dia d’avui, tot va la mar de bé… esperem que duri!

Porto menys de 24h a la metrópoli barcelonina i ja m’estic ofegant, comptant els minuts i segons que falten per volar cap a terres irlandeses. Quin horror! No tinc cap amistat al barri, tot està tancat i per postres les noticies no poden ser més previsibles i avorrides, com cada estiu!

Peró aprofitaré la ocasió per fer una fugaç autòpsia a les  poques noticies que es van repetint insistentment en els mitjans d’informació, així com alguna cosa que m’ha cridat l’atenció:

– Manca d’incendis: un veritable clàssic dels telenoticies del més d’agost son les onades brutals de focs devastadors que converteixen, en poques hores, parcs naturals en zones urbanitzables. Curiosament, i conicidint amb la crisi de la construcció, aquest és l’any en que s’han registrat menys incedis forestals… ves quina cosa!

– Osetia del Sur: La crisi bèlica entre Georgia i Russia ha posat de manifest, un cop més, alguns aspectes de la política internacional que, de tan repetir-se ja es començen a fer soporifers. Altre vegada hem pogut comprovar com la ONU no és més que una oficina plena de funcionaris avorrits que deuen dedicar la seva jornada laboral a fer Patchwork. Que Russia bombardeja Georgia? Doncs li diem “Mira que ets dolentota i trapella eh!“, que es signa un acord de pau que no es respecta ni 5 minuts? Doncs res, enviem un observador internacional a que faci unes fotos i les pengi al seu fotolog! Visca!  I de nou Sarkozy fent de superheroi salvapàtries i Putin demostrant que és hereu de les més fosques tradicions stalinistes i tzaristes. Per saber- ho tot sobre aquest conflicte llegiu aquest post del Theo.

– “La Crisi”: La política española s’ha convertit en un mer debat de macroeconomia regit per un llenguatge quasi esotèric (IPC, inflació, euríbor…) no apte per a no iniciats. La oposició s’està creixent davant una situació que, en un mercat lliure i global absolutament regit pel neoliberalisme que marca Bruseles, no deixa cap marge al govern per fer ni desfer res; l’executiu s’ha convertit en un mer espectador de la muntanya russa econòmica, però clar, com no pot confessar la seva manca de capacitat de gestió, simula pendre mesures per fer front a la desacceleració… com… eliminar l’impost de successions? ein? pa’ que? perqué les grans fortunes no passin gana i l’estat vegi minvats els seus recursos?? vinga va!

– El finançament: Si la política internacional i espanyola ja fan badallar, la catalana és per caure en coma profund. L’agonitzant debat del estatut ja va provocar la major desafecció ciutadana de la política mai vista fins al moment amb un 60% d’abstenció al referèndum. Doncs si no n’haviem tingut prou, ara la nostre classe política ens torna a marejar amb un altre polèmica bizantina amb els mateixos ingredients filosòfics que un partit Barça – Madrid, però emb diners pel mitj, vaja, com una porra. Mira que seria interessant debatre sobre COM es gestionen els diners i de QUINS son els problemes reals de la ciutadania, independentment de QUINA ADMINISTRACIÓ és l’encarregada de fer-ho! Aíxxx!!

–Olimpiades a Xina: Ho sento, però em salto la secció d’esports tan al diari com al Telenoticies! Que tal van? Bé? La inuaguració xula? Les mascotes divertides? Han incoporporat el “tir al tibetà” com a esport a competició?

Espero que a Irlanda la cosa estigui més animada… sort que ja queda poc per a la fulminant i espectacular victòria de Barack Obama, que si no…

PD: La foto és titula “Hide” i és obra de Bianca Van Der Werf