Posts Tagged ‘humor’

h1

Es “Submissió” de Houellebecq un llibre islamòfob?

Octubre 5, 2015

houellebecq submisió

Darrerament he tingut el plaer de devorar la darrera creació del provocador escriptor francès Michel Houellebecq, el controvertit “Submissió“.

La novel·la ha estat marcada per l’estigma de la islamofòbia des de l’instant en que es va conèixer que la seva trama versava entorn una distopia on un partit islamista guanyava les eleccions presidencials al 2017, derrotant al Front Nacional a la 2a volta amb l’ajuda de la resta de partits. El presentador Ali Baddou va dir que el llibre era vomitiu;  Laurent Joffrin director del diari progressista “Libertation” el va acusar de fer campanya per Marine Le Pen i el President de la República, François Hollande, va demanar als lectors que no es deixessin endur per la por i l’angoixa que el llibre reflexa.

La polèmica va incrementar al coincidir la seva publicació amb els atemptats al setmanari satíric de “Charlie Hebdó. Houellebecq va suspendre la promoció editorial davant la mort a l’atemptat del seu amic, l’economista d’esquerres Bernand Maris. De fet, al darrer número de Hebdo abans de l’atac hi havia un acudit sobre ell que deia Escàndol! Al·là ha creat a Houellebecq a la seva pròpia imatge! .

Però es realment “Submissió” una apologia de l’odi contra l’islam? La resposta es molt més complexe que un si o un no. He decidit llegir-me el llibre i poder formar-me una opinió pròpia, al marge dels prejudicis i crítiques pre-existents. Aquí algunes reflexions que m’han sorgit al respecte.

1) En primer lloc cal recordar que ens trobem davant una novel·la, no d’un assaig. La posició del narrador es bastant neutral i asèptica, no així la dels seus personatges, que ens poden recordar a una decadent caricatura autoparòdica d’ell mateix. Els seus mordaços comentaris irònics carreguen a esquerra i dreta, cristianisme, laïcisme i islam. Però no oblidem que en tot moment ens trobem en el camp de la ficció, no de cap apologia política.

2) El seu argument no es cap novetat a la obra de Houellebecq. Ja a “La posibilidad de una isla” ens presenta l’auge mundial d’una secta religiosa al aconseguir perllongar la vida humana gràcies a la criogenització. En aquella obra les mofes contra totes les religions i cultures arriba a ser molt més punyents; recordo un terrorista palestí que es recicla a estrella del porno on roda “Cómeme la Franja de Gaza“. Llavors, però, no va despertar cap mena de controvèrsia pública.

3) “Submissió” es, abans que res, un llibre molt ben escrit, ple de referències polítiques i a la literatura francesa contemporània. I, a dir veritat, la seva principal crítica gira entorn al funcionament endogàmic de la universitat francesa, no de cap religió o ideologia.

4) Es cert que el seu argument ens situa a l’escenari favorit per la ultradreta islamòfoba europea. Només cal recordar el desagradable vídeo de PxC on dues nenes en un parc saltaven a la corda vestides amb un burka. Això si, l’escenari futur que presenta Houellebecq dista de ser tan extremadament terrorífic: la victòria islamista salva l’estat del benestar gràcies als petrodolars, les dones porten les faldilles una mica més llargues, moltes d’elles son subvencionades per que abandonin el món laboral i tornin a casa, mentre que es fan dues línies universitaries paral·leles una laica i una altre islàmica. Vaja, que ens recorda a un escenari molt més proper a l’actual Turquia que no a Afganistan.

5) La part més islamòfoba de la obra, des del meu punt de vista, és que es presenti la possibilitat de que un sol partit polític pugui representar a tots els musulmans. L’argument ens situa davant un context polític que anul·la la diversitat i heterogeneïtat de les múltiples cultures que tenen l’islam com a religió, esborrant les diferències polítiques entre els seus membres, on pakistanesos, xiites, wahabites i sunnites son el mateix. Imagineu fonamentalista talibà i un islamista moderat consensuant un programa i un lideratge polític? Jo no. Aquesta uniformització simplista es el caldo de cultiu de l’estereotip del musulmà terrorista i integrista. Es tan absurd com pensar que podria existir un “partit de les dones” que inclogués des d’Esperanza Aguirre a Ada Colau.

6) No existeix ni la més remota possibilitat ni probabilitat que un partit islàmic arribi a ocupar cap mena de poder institucional a Europa, per petit que sigui, en un futur imminent. Ni una trista regidoria a un poblet de mala mort. De fet, el gran problema que ens trobem els militants polítics es l’apatia i absoluta despolitització de les persones migrades; tan de bo tinguessin un xic més d’interès en els partits o moviments socials, doncs molts cops les organitzacions antiracistes estan formades en exclusiva per gent autòctona. Afortunadament les persones migrades, les poques que hem aconseguit empoderar políticament, han entrat dins de partits d’esquerres per lluitar pels seus drets, des del respecte absolut a la llibertat, la laïcitat i la interculturalitat. En canvi, el gran perill real per a la convivència política a França es diu Front Nacional. De fet, estic segur que si s’arribés mai a produir un combat electoral com el que ens presenta el llibre, Marine Le Pen seria escollida per una esclafant majoria, por molt laic, contingut i moderat que fos el seu oponent islamista. El llibre seria molt més terrorífic i esfereïdor amb l’escenari d’un govern neofeixista, ja que aquesta si es una possibilitat realista.

7) No fem cap favor a la convivència ni a la interculturalitat si generem una controvèrsia mediàtica cada cop que algú fa humor o una crítica sobre l’islam. Aquest llibre es molt més suau que la esbojarrada caricatura d’un convent de monges del film “Entre Tinieblas” d’Almodovar. Qui pot limitar la llibertat d’un artista? Hem de tindre la capacitat com a societat de poder normalitzar la crítica raonada i han de ser els mateixos musulmans els que han de reivindicar una igualtat en drets i deures que passi per una acceptació i normalització de l’humor. De la mateixa forma, nosaltres hem de fer també un esforç de visualitzar en positiu l’islam dins occident, sense que s’aixequin polèmiques sensacionalistes cada cop que s’obri un oratori o mesquita als nostres barris. Cal una dialèctica intercultural que ens permeti superar l’odi i la por a l’altre, superant perjudicis i tòpics.

8) Cal combatre la islamofòbia, faltaria més! Però no crec que la literatura de ficció sigui el lloc on aquest discurs es produeix ni reprodueix. Us puc assegurar que entre els lectors d’aquesta novel·la, presumiblement amb estudis universitaris, no es troba el target del populisme identitari. Es el sensacionalisme de la informació periodística i els discursos incendiaris de molts líders polítics el que inflama l’odi racista islamòfob, escampant tota mena de rumors i estereotips per generar odi i confrontació. Es infinitament més perillós un sol segon de l’odi incendiari de Pilar Rahola a la televisió, premsa o ràdio que 50 llibres com aquest.

9) El llibre, al menys, ha servit per trencar els tabús i silencis de certa esquerra progre-liberal post-materialista de classe mitja que pretén solucionar els conflictes identitaris eludint-los mitjançant el sentimentalisme compassiu. Aquesta s’ha demostrat una via fallida davant la crisi econòmica del capitalisme global, on les retallades de l’estat del benestar han obert una guerra amb tints identitaris entre pobres pels recursos cada cop més escassos, que no es pot solucionar amb caritat ni compassió. Resulta urgent la recuperació d’una dialèctica de classes socials, reprenent l’essència del conflicte fonamental  entre capital i treball. Ens hem d’empoderar tots com a precaris membres de la classe treballadora. La millor forma d’integració i de diàleg intercultural es  dins  una lluita comuna com a víctimes d’un espoli continuat per part de la oligarquia econòmica, sense que ningú hagi de ser assimilat ni renunciar a la seva identitat, però sense que aquesta sigui el seu principal eix de politització. Les persones migrades no han de lluitar per imposar la seva visió etnocèntrica de la societat, sinó per aconseguir la plena ciutadania i per una justícia social universal que no atengui a cap discriminació, sense que per això sigui necessària (ni desitjable) una renuncia als seus valors no occidentals.  Òbviament això no ho diu Houellebecq sinó jo.

En tot cas us recomano que no feu cas de cap crítica, tampoc d’aquesta, i us formeu la vostre pròpia opinió llegint el llibre!.

Anuncis
h1

Com tapar la Corrupció amb una Bandera (en 5 fàcils passos)

febrer 11, 2013

1353429480_672372_1353429529_noticia_normal1

Darrerament han esclatat flagrants casos de corrupció i vergonyosos escàndols que han posat contra les cordes a molts polítics espanyols i catalans. Afortunadament l’erudita burgesia decimonònica va torbar un savi remei casolà tradicional per tal de desviar l’atenció, alienar la població i despitar al personal  estalviant qualsevol dimissió: el victimisme nacionalista. A continuació en farem un ràpid curset accelerat!

Suposem per un moment que tu és un simple regidor d’urbanisme en un poblet imaginari, que anomenarem Matalescanyes, i que en el full parroquial del poble del costat (Vilafàstigs) s’ha publicat que cobres sobresous en negre d’una màfia ucraïnesa a canvi de construir una macrourbanització en mig d’un paratge natural protegit.

Doncs bé, segueix atentament els següents passos:

1) El Màrtir: En un primer moment nega-ho tot, acusa als mitjans que han destapat el cas de ser uns enemics de la pàtria i que t’ataquen a tu com a gran messies de Matalescanyes. Surt al balcó de l’Ajuntament vestit de folklòrica, rodejat de banderoles, amb veu tremolosa i llàgrimes als ulls, acusa a la premsa de Vilafastigs d’ordir un fosc complot contra la llibertat i la identitat nacional matacalanyí.

2) La Cortina de Fum: Els rumors son insistents i comencen a aparèixer algunes proves del teu desfalc. Tranquil! Es el moment de l’il·lusionisme i la prestidigitació. Convoca als teus familiars i amics que organitzin una manifestació per l’alliberament matalacanyí, fes una pomposa declaració pseudohistòrica on es declarin que tots els terrenys de la Comarca pertanyen al teu consistori en funció d’alguna batalla medieval, romana, ibera o, si cal, paleolítica i promet un horitzó de plenitud nacional on brollarà mel de les fonts, es lligaran els gossos amb llonganisses i la corrupció no existirà.

3) La Corrupció son els altres: La teva imputació resulta imminent i les proves que ets un mangant surten cada dia a dotzenes Es hora de passar a l’atac! Porta al Tribunal Constitucional el limit del terme municipal i planteja posar un mur entre els pobles ja que la corrupció es un defecte propi de Vilafàstgs que clarament t’ha contaminat a tu, pobre innocent, per osmosi ambiental.

4) La Corrupció com a acte de sobirania fiscal: Bé, estas imputat i dissimular ja no cola. Es el moment de dir que Vilafàstigs us roba. Aconsegueix que el pregoner municipal difongui que Matalascanyes paga més impostos i rep menys recursos, per tant quan tu defraudaves diners a l’administració pública, en realitat estaves impedint l’espoli fiscal al que es veu sotmesa la teva vil·la des de que els Neandethals d’una cova de Vilafàstigs robaven sílex de les vostres vetes.

5) La Confessió: Ja estas condemnat i sentenciat tot i que, gràcies a un generós indult, has tornat a casa on gaudeixes dels comptes corrents en un paradís fiscal.  Ara pots dir que si, que ets un lladre que vas cobrar en negre i, de pas, et pixes sobre els teus veïns des del campanar. Però ep! Ets un patriota i això no t’ho treu ningú. La teva aureola de gran líder messiànic et rodejarà per sempre. Nomena al teu propi fill com a successor al Ajuntament i a les trames corruptes, que això es vida!!!

h1

ENTREVISTA A JAHVÉ

Agost 23, 2010

Després d’entrevistar a la Verge de Montserrat, a Mahoma o al Rei, aquest blog reempren la ronda d’informals diàlegs amb personatges sagrats e imaginaris de diferents conviccions religioses. Aquest cop ens ha concedit audiència el mateix Jahvé o Jeohvà, divinitat suprema del poble jueu, amb el que conversem sobre història hebrea, el Talmud, així com dels seus gustos sexuals.

-AG: Com es que vostè va permetre que succeís l’Holocaust en contra del seu poble escollit?

JAHVÉ: L’any 1933 un rabí va encendre un llumí en ple Sabbath!! Com comprendrà, un crim d’aquesta naturalesa tan abominable mereixia un càstig proporcionat!

-AG: Ah clar, això ho explica tot! Tinc un dubte que sempre m’ha encuriosit: menjar polles és pot considerar “kosher“?

JAHVÉ: Oh,  aquest és un debat teològic apassionant que sovint mantinc amb mi mateix, doncs resulta que cal que transcorrin 3 hores entre que una persona mengi carn i llet, així que si algú degustés un penis (carn) i seguidament li ejaculessin a la boca (ho podem considerar llet?) hauria infringit una de les normes “sehità” sobre el menjar “kosher“. En tot cas la polla hauria d’haver estat  degudament circumcidada!

-AG: I per què cal mutilar una part del fal·lus als nens petits, vuit dies després del seu naixement?

JAHVÉ: Quina millor mostra d’amor a Deu hi pot haver que oferir-li una part de la teva pròpia polla? A més, a mi m’agraden les tranques ben descapullades

-AG: Vostè té fama de venjatiu i rancorós… es cert o forma part del mite?

JAHVÉ: Oh, quina bestiesa! Tot al contrari, soc un tros de pa, tot tendresa, amor i abraçades… I qui digui el contrari li envio un àngel exterminador, un diluvi universal, set plagues de llagostes i el converteixo en estàtua de sal… Peró de bon rotllo eh!!

-AG: En quant a demanar a Abraham que sacrifiqués el seu fill Isaac en honor seu…

-JAHVÉ: Era una broma!! ajajaj Es que mira que teniu poc sentit de l’humor els humans!  Com sou uns pecadors  de tant en tant us he de fer aquestes putadetes per recordar-vos la culpa eterna que carrega sobre els vostres espatlles!

-AG: I tot perquè Adam i Eva van menjar una pometa de res??

JAHVÈ: ERA LA MEVA POMAAAARGGGH!! Era una collita especial per fer sidra i melmelada! Ja sabia jo que hauria d’haver parat la Creació el tercer o quart dia, però em vaig  anar animant, animant, mai veia el moment de parar i en quant me’n vaig adonar havia creat 400.000.000 d’espècies animals i vegetals!

-AG: I fer portar als jueus ortodoxos tirabuixons, barba, roba negre del s.XVI i barrets esperpèntics, forma part del càstig  diví o és una altre brometa catxonda de les seves?

JAHVÈ: Els tirabuixons em posen palote, les barbes m’endureixen els mugrons i la roba anacrònica és per putejar, bàsicament!

AG: I quin sentit té la celebració del Sabbath si no es pot fer absolutament res, a part de contemplar-lo! Ni tan sols donar una volta pel parc?

-JAHVÈ: Una volta al parc… sempre i quant no trepitgis la gespa, doncs es podria considerar que estas segant (categoria 3 de feines prohibides en Sabbath), en el cas que la herba et taqués la roba podríem dir que estas tenyint (categoria 15) i si, per un casual, arrenquessis un tros de terra, això jo ho interpretaria com que estas llaurant (categoria 2).

-AG: Moltes gràcies per l’entrevista! M’han entrat unes ganes boges de ser jueu… quina llàstima que els meus pares no ho siguin eh…

-JAHVÉ: De res! Vaig a causar uns quants diluvis, terratrèmols i bombardejos per tal de castigar aquells que hagin fet més de tres passes seguides sense el barret Kiphà!

h1

Abaratir l’acomiadament NO crea ocupació!!

Juny 11, 2010

La política macroeconòmica espanyola sembla instal·lada al regne de la paradoxa, un patètic vodevil de l’absurd on  s’estan prenent les mesures diametralment oposades al sentit comú, que és el menys comú dels sentits, i el Govern de l’Estat, convertit ja una burda titella del FMI, ha iniciat una incomprensible cursa suïcida cap a l’abisme neoliberal, adoptant fil per randa el discurs del terrorisme financer especulador.

Ara resulta que abaratir l’acomiadament servirà per crear ocupació. Clar, com costa tant fotre al carrer algú, oi? Ja m’imagino les fàbriques amb ingents volums de producció desatesos perquè el patró no s’atreveix a ampliar la plantilla, no fos cas que, amb els ja existents contractes d’obra i servei, hagués de donar un grapat de sugus a l’acomiadat.

Això és com apagar incendis amb gasolina o fomentar la castedat subvencionant la prostitució.

De que ens sorprenem? Aquesta és la enèsima fal·làcia que els carronyaires neoliberals intenten vendre’ns com a inapel·lable dogma, a força de repetir-ho fins a l’extenuació en tots els seus mitjans de desinformació.

Recordeu l’any 2008? Deien que l’estat hauria de regular el mercat i ara resulta que és el mercat qui regula a l’Administració pública. Els mateixos banquers que demanaven auxili al Govern, ara li han posat la soga al coll, en comptes d’auto-flajelar-se en mig d’una plaça pública implorant el perdó a la Humanitat per haver-nos sumit en una crisi, derivada de la seva depravada usura.

I el Pla Espanya? Si home, aquella mesura neo-keynesiana per incentivar la ocupació, estimulant el consum a base d’obres públiques i crèdits als Ajuntaments. Doncs no! Ara resulta que hem de reduir el dèficit al preu que sigui, parant obres públiques, enviant a l’atur milers d’obrers i aturant en sec el poder adquisitiu del proletariat.

La darrera ocurrència ja voreja el patetisme senil: subvencionar els acomiadaments, en comptes de la contractació! Peró que pretenen Corbacho i Zapatero? Arribar quant abans als 5.000.000 d’aturats al preu que sigui? Dinamitar el llegat de Pablo Iglesias i destruir la socialdemocràcia espanyola, regalant al PP el govern de totes i cada una de les administracions de l’estat?

I a sobre tenen la barra de dir que “estem prenent mesures difícils”. I UNA PUTA MERDA!!! Obeir al mercat com un gosset faldiller que tan sols belluga la cua, és el camí més senzill. Carregar el pes de les mesures financeres als pensionistes, embarassades funcionaris i peons és de covards, miserables i roïns.

Difícil i heroic hauria estat plantar cara a la banca, a la patronal, a la despesa militar i a tots aquells que veuen la democràcia com una mera nosa per als seus negocis. Coherent seria incentivar la contractació desgravant IRPF als treballadors nous, sempre i quant l’empresa no acomiadés a ningú de forma improcedent.

PD: Llegeix també: “Reflexions sobre el futur del treball”

h1

Entrevista a Mahoma

gener 25, 2010

Alguns lectors molt sensibles d’aquest blog es van ofendre per la innocent publicació d’un simple relat humorístic en el que s’insinuava, de la forma més moderada i respectuosa possible, que la Verge de Montserrat era una nimfòmana, pederasta i drogoaddicte.

Segons ells jo soc un esquerranós progre que tan sols m’atreveixo a criticar el catolicisme, peró m’acovardeixo a l’hora de fer humor amb l’islam. Doncs bé, aquí la demostració empírica que aquest tòpic trillat és absolutament fals i que estar al costat dels pobles assetjats per l’imperialisme capitalista, sionista o americà, com Irak, Palestina o Afganistan, es compatible amb la il·lustració racional i el materialisme científic. La prova definitiva que la dreta és mou exclusivament per la seva rancúnia racista, mentre que l’esquerra no s’intimida davant res ni ningú i tracta a tots els idealismes fanàtics per igual. Enjoy it!

Arqueòleg Glamurós (AG)– Profeta, en primer lloc gràcies per acceptar aquesta entrevista. Espero que no li importi que, per tal de protegir la seva imatge, l’hagem cobert amb un burka…

Profeta Mahoma (PM)- Oh m’encanta! Trobo que el burka és una roba molt sexi i pràctica! Pots anar despullat a sota i tocar-te sense que ningú se n’adoni!

AGPeró… d’on li ve aquesta mania a que se’l representi gràficament? Es per timidesa?

PM- Es que darrerament m’he donat a la mala vida… peus de porc, pernil, llonganissa, vi… guaita quins cuixots, quin mamellam, quina papada! Buda al meu costat sembla una sílfide anorèxica!

AGPensava que l’alcohol i la carn de porc estaven prohibits per l’islam….

PM– Ja… bueno… tot va començar amb una indigestió de fuet d’Olot amb moscatell…en plena gastrointeritis vaig maleir els porcs i la beguda… i les meves groupies s’ho vàrem prendre al peu de la lletra!!

AG– Parlem ara del seu bestseller el Corà: té pensat publicar alguna altre obra?? Tindrà segona part? S’adaptarà al cinema?

PM- He canviat lleugerament d’estil! Ara estic escrivint un guió per un curtmetratge titulat “Menja’m la Franja de Gaza” on un grup de terrroristes de Hamas practiquen una orgia amb rabins ultraortodoxos. Segur que al festival de Canes arrasa!

AG- Precisament m’agradaria que em comentés el tòpic sobre el terrorisme islàmic i la violència exercida en el seu nom.

PM- Horrible! Jo soc un hippy kumbayà de carmanyola i foulard! Vaig a fer malabars al Parc de la Ciutadella cada diumenge. Compartir és estimar i estimar es viure! Mai mataria cap ésser humà… tan sols jueus, alguns infidels i a Pilar Rahola!

AG– Que diria doncs a Al-Qaeda o Hamas?

PM- Que deixin d’immolar-se ja, que al Paradís anem curts de verges!!

AG- Ha pensat en adaptar les normes coràniques al segle XXI?

PM– Doncs si! Estic valorant la possibilitat de canviar la ubicació de la Kaaba de La Meca a Vic, ciutat on construirem una mega-mesquita que albergarà uns 10.000.000 de peregrins islàmics l’any. La setmana vinent comentaré la idea a l’ajuntament de la vila a veure que els hi sembla…

AG- Ja per acabar: Un grupuscle de comentaristes del meu blog l’acusen de tenir poc sentit humor i no acceptar cap mena d’acudit sobre la seva persona.

PM- Ah si? Em podries donar les seves dades? Es que tinc un amic anomenat Osama Bin Laden que estarà encantat de fer-lis una brometa en persona…

AG- Oi tant! Miri en aquest full té les seves dades personals, IP, fotografia, direcció…

PD: Llegiu aquí el postIslamofòbia i etnocentrisme

h1

Vaga al Futbol…?¿¡¡!?

Novembre 9, 2009

Laporta ronaldo

La setmana passada l’actualitat ens va sorprendre amb una desconcertant noticia: gràcies a l’esmena als Pressupostos Generals del Estat introduïda pels dos heroics diputats d’IU-ICV, els futbolistes d’elit estrangers passaran a pagar el doble d’impostos, es a dir, el mateix que els seus compatriotes nacionals. S’ha acabat l’exempció fiscal per aquestes paparres!

El millor de tot va ser la reacció del Sindicat de Paràsits, la FIFA (1), amenaçant amb una vaga general de futbolistes multimilionaris…. com diria l’APM “yo es que me desorino”!!!

Clar que…. mirant-ho bé, ens hauríem de posar en el lloc d’aquests soferts esportistes que amb un trist sou de 90.000.000 euros han de mantenir moltes boques de prostitutes que passen gana dia rere dia i han de sufragar mansions, tràfic de drogues, així com luxes varis de tota mena. Ells que amb el seu gran esforç intel•lectual quasi van aprovar P4, no mereixen tamany espoli per part d’un avar estat que s’ho malgasta tot en hospitals i escoles!

Així doncs aquest blog, embriagat per l’esperit de solidaritat cap aquest col•lectiu damnificat i marginat per la història, us suggereix un seguit de mesures revolucionaries contra aquest atracament a ma armada per part de la hidra roja:

Acció directe: Proposo que els “hooligans” futbolers en ple síndrome d’abstinència assaltin museus, cremin biblioteques i destorcin escoles públiques. L’estat s’ho pensarà dos cops abans de no donar una morfina alienadora a aquestes feres!

Vaga a lo “France Telecom”: a França els treballadors de la telefonia pública es suïcidaven davant l’estrès que els provocava els abusos de l’empresa, forçant a Sarkozy a cedir a totes les seves pressions. Així doncs proposo un suïcidi col•lectiu de futbolistes: Laporta com a bon Messies Salvapàtries es podria llençar daltabaix de Montserrat!!

-Que en comptes de filmar els partits gravin els vestuaris. Aconseguirien escandalitzar a mig país, però a canvi s’assoliria un miracle encara més gran: que jo em fes cheer leader incondicional d’aquest esport!

Fer una gran ONG per pagar la part que l’estat es queda del seu sou, eliminant ajudes a altres organitzacions inútils que es solidaritzen amb malats terminals, dones maltractades o el tercer món. La pobresa no dona audiència, ni omple revistes intel·lectuals com l’Sport, Marca o As!

Ajudem-los!!! Ells mai ho farien!!

(1): La FIFA deu 645 milions d’euros a Hisenda, segons el diari El Pais.

h1

Concurs d’Excuses Surrealistes

Juliol 26, 2009

brujas1aquelarresv6

Doncs si! Dintre de d’un més m’convidat, com cada Agost, a un gran Aquelarre  al que em fa una terrible mandra assistir, doncs la meitat de les bruixes que hi participaran son tan vulgars i ordinàries que l’únic conjur que son capaces de realitzar és provocar badalls, i l’altre meitat son especialistes en generar urticària i arcades només de mirar les supurants berrugues de la seva cara. També hi haurà alguna bruixeta bona que em cau bé però, òbviament, no compensa el tema.

Seria una perfecta ocasió per assajar el meu somriure frívol i banal, mentre la meva viperina llengua deixa anar astutes frases, aparentment innocents, sota les quals presumir dissimuladament del meu bon moment actual, tan personal com laboral, però no! Un ja té una edat i un estatus com per poder estalviar aquest tipus de situacions desagradables; així doncs aquesta edició de la “Nit de les Walpurgis” no comptarà amb la meva anunciada presència.

Però clar, necessito un bon motiu per refusar la invitació o aquelles fetilleres encara em faran un mal d’ull o un ritual Vodoo d’imprevisibles conseqüències! Així doncs m’he decidit a convocar un Concurs d’Excuses i prometo que faré servir la millor! Però recordeu que les Bruixes no son científics racionals, així doncs les excuses han de ser absolutament surrealistes per tal que resultin verosímils a les seves orelles.

Aquestes son les que se m’han ocorregut a mi:

Excusa nº1- He tingut el pressentiment de que precisament aquell dia caurà la Sagrada Família pel pas del AVE, així doncs faré guàrdia davant el monument de Gaudí amb la meva càmera de fotos per tal de tindre l’exclusiva i poder guanyar el Premi Pulitzer.

Excusa nº2– M’han convidat a fer la ponència inaugural al Ir Congrés Internacional de Tècniques Onanístiques i Fel·latòries, que es celebra a Cuenca.

Excusa nº3- L’horoscop del diari “Que!” m’aconsella no sortir de casa… més val no temptar el destí!

Excusa nº4- La meva veïna, que està fent una Tesi doctoral sobre meteorologia i canvi climàtic, ha calculat una gran nevada sobtada en ple Agost, just el dia del Aquelarre, i jo no trobo les meves botes de neu per enlloc!.

Excusa nº5– He de complir una penitència pels meus pecats carnals consistent en anar fins a Monsterrat fent la croqueta. Òbviament no tindré el cos per gaires actes socials!

Excusa nº6– M’he apuntat al Conservatori del Liceu per fer un curs de triangle i tinc l’examen final al dia següent.

Excusa nº7- Es l’aniversari del meu periquito i hem convidat a tots els ocells del barri a una macro festa de trossos de pa sec.

Excusa nº8– Aquell dia precisament es compleixen 34 anys, 3 mesos i 23 dies de la Revolució dels Clavells a Portugal i per celebrar aquesta senyalada efemèride marxo a comprar tovalloles a Lisboa.

Excusa nº9- En el seguiment arqueològic on treballo ha aparegut un troç de claveguera de finals de s.XX i m’he de quedar tota la nit a fer guàrdia, no fos cas que un espoliador cercatresors vingués a robar la preuada joia per vendre-la al mercat negre.

I ara us toca a vosaltres!!! Ajudeu-me!!

PD: Com podeu veure a partir d’ara, quan deixeu un coment,  podreu votar la qualitat dels posts, una gentilesa cap al exèrcit de Trolls que em llegeix a diari tan sols per criticar-me. Així us estalvieu la dura tasca intel·lectual d’escriure insults!