Posts Tagged ‘hospitalet’

h1

Crònica de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme a Hospitalet

Abril 30, 2011

Fins al darrer moment vaig estar amb l’ai al cor. Havíem enganxat prou cartells? Eren suficients les octavetes, la convocatòria a Facebook i a Twitter, així com el boca orella?

La veritat es que el dia no el podíem haver escollit en pitjor data: el plenes Festes de Primavera les colles de diables i tabalers tenien l’agenda plena, els Esplais celebraven una Festa al Parc i l’associació multicultural Akwaba feia una Festa de la Diversitat. Peró entre Setmana Santa i la campanya electoral no ens quedava cap altre buit al calendari! Encara sort n’hem tingut dels magnífics Grallers de Bellvitge que ens han animat el recorregut!

Peró tot i així hem de celebrar que més d’un mig miler llarg de vosaltres hagueu fet l’esforç de llevar-vos i perdre un matí de dissabte per advertir als ciutadans de l’Hospitalet de que un neonazi violent pot esdevindre regidor el proper 22M, contagiant a la resta de polítics del seu infame discurs en contra la democràcia i els drets humans, difonent les seves insidies manipulades envers els immigrants, la seva víctima predilecta.

La Manifestació no era un objectiu en si mateix, sinó un mer mitjà de difusió i visibilitat, un altaveu per posar en alerta als nostres veïns de que el sistema polític de llibertats democràtiques es troben greument amenaçats i que, davant el seu discurs d’odi, en trobaran en tot moment al davant, passin o no passin! I, sense lloc a dubte, aquest objectiu s’està assolint, poc a poc!

El recorregut no ha estat que nosaltres haguéssim volgut, però les activitats programades a la Rambla ens van obligar a pactar amb Governació una ruta alternativa, passant pel barri popular de Sant Josep i acabant al Pont de la Llibertat, un monument que simbolitza la resistència i la lluita contra la dictadura feixista a la nostre ciutat.

Ha estat, de nou, un plaer veure la gran diversitat d’ideologies, sindicats, ONG i partits representats. Gràcies a tots!

Des de pàgines web de l’extrema dreta ultranacionalista s’ens havia acusat de ser terroristes islàmics o d’estar a favor del Burka i des del blog del grupuscle feixista PxC es van referir a nosaltres com “una panda de guarros“, mentre al seu grup de Facebook s’ens havia amenaçat amb fer contramanifestacions… En fi, els lladrucs habituals dels qui no tenen cap altra idea ni projecte que l’odi absolut envers els que no pertanyem a  la seva raça presumptament escollida  tot i que aquesta superioritat ètnica, paradoxalment, no es vegi reflectida en el seu coeficient intel·lectual.

Aquí podeu veure la noticia al canal 3/24 que s’ha emès vàries vegades durant aquest matí i AQUÍ la noticia als mitjans de comunicació locals amb els que hem tingut una gran complicitat en tot moment!

PROPERA CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ DAVANT L’AJUNTAMENT D’HOSPITALET EL DIJOUS DIA 5 A LES 20:00H EN MOTIU DE L’INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL.

NO PASSARAN

h1

El meu primer record d’infantesa

Març 17, 2011

Suposo que resulta força simptomàtic de la meva hipocondríaca i torturada ment el fet que la imatge més antiga que conservo desada dins la meva laberíntica memòria correspongui a un accident ferroviari. El primer fotograma de la meva existència podria ser perfectament un dia jugant al parc,  un matí a la platja o una abraçada dels meus pares… però no! Soc absolutament incapaç d’evocar tota aquesta pàrvula nyonyeria, que hi farem.

Tinc un nítid record d’aquella tarda del 17 d’agost de 1984, quan jo encara no havia complert 3 anyets i la meva àvia em duia de la ma mentre passejàvem pels carrers d’Hospitalet. Desconec per quin motiu aquell estiu no havíem anat al poble… o potser ja n’havíem tornat? Segurament deuríem sentir crits i rebombori o, simplement, la desgràcia s’ens va creuar per marcar-me a foc l’inconscient.

Doncs vet aquí que un grup d’entremaliats jovencells s’havien dedicat a matar l’estival avorriment posant pedres i un tronc de 25 cm sobre els rails del ferrocarril, en un tram on passava tan sols a 60 cm d’un edifici, provocant així un estrepitós descarrilament que va acabar amb un vagó de 40 tones entrant dins una casa particular (que encara resta en peu), deixant 11 ferits lleus, el conductor a l’hospital i 150 veïns desallotjats.

Lluny de provocar-me un trauma infantil o una aversió al transport ferroviari, com el meu pare treballa a RENFE, m’he passat mitja vida viatjant en tren gratis, suportant amb impassible estoïcisme tota mena d’avaries, retards i vagues variades. Per contra, la meva eterna lluita perduda és el carnet de conduir, hi tindrà res a veure?

PD: Gràcies al blog “Imatges Retrospectives d’una Ciutat” per les fotografies i la documentació.

h1

DANIEL ORDOÑEZ: Un nazi que és regidor a L’Hospitalet

Març 10, 2011


Daniel Ordoñez, regidor i cap de llista de PxC a l’Hospitalet de Llobregat, anteriorment militava a Alianza por la Unidad Nacional (AUN) i va arribar a anar de nº59 a la llista d’aquest partit a les eleccions europees del 1999. Aquesta llista estava liderada per Ricardo Sanz de Ynestrillas, condemnat per intent d’homicidi i tinença il·lícita d’armes al intentar assassinar a un camell que es negava a fiar-li cocaïna a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón, el 1997.

 Durant la seva estança a AUN, Ordoñez era un skin head obertament neonazi i va estar implicat en robatoris amb violència i intimidació, coaccions, amenaces de mort i agressions extremadament violentes contra immigrants a Terrassa, l’any 1999. Quan la policia els va detindre portaven botes amb puntera de ferro, bats de beisbol, punys americans i propaganda neonazi. (més detalls AQUÍ: La Vanguardia, info Ordóñez)

Abans de ser regidor Daniel assegurava ser Llicenciat en econòmiques per la UB i treballava de professor en una autoescola a Pubilla Cases on, segons dissidents del seu propi partit, només hi van immigrants davant dels quals ell es comporta amb total normalitat. Va ser designat a dit líder de PxC a Hospitalet i va anar de nº 9 a la llista a les autonòmiques on, entre altres perles, hi havia Carles Francisoud un ex-terrorista d’ultradreta, empresonat 8 anys per cometre atemptats en locals gais i catalanistes als anys 80’s. Francisoud va ser cap de llista de PxC per Badalona el 22M

En una manifestació contra la suposada construcció d’una mesquita a Badalona, sota el lema “Muerte al musulmán”, Ordoñez es va disfressar amb un burka mentre la resta de manifestants cridaven “Lapidem-la, lapidem-la” Podeu veure una fotografia del carnavalesc esdeveniment a continuació:

A l’acte central de PxC a Hospitalet, a les passades eleccions autonòmiques, s’hi va infiltrar un periodista de La Vanguardia on assegura que Ordoñez va dir les següents frases:

“Pensáis que se puede comparar la inmigración interior con la exterior? Somos españoles. Mi madre es asturiana, ¿es lo mismo eso que una mujer con un burka? “

“¿Creéis que los inmigrantes pagan los mismos impuestos que nosotros? Les dan treinta y cinco mil euros sólo por levantar la persiana”.

“¿Habéis visto a los concejales de ICV? Sí, fumando porros”

Podeu llegir més sobre el passat neonazi d’Ordoñez al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .


h1

HOSPITALET i el PSC pugen al carro de la demagògia racista

Desembre 21, 2010

Doncs si, estimats lectors, el ple de l’Ajuntament de la meva estimada ciutat ha decidit sumar-se alegrement a la orgia de xenofòbia populista made in Ausch-VIC i al racisme poligonero macarra de Skin Head farlopero aprovant una moció per derogar la universalitat dels Drets Humans i el principi constitucional d’igualtat jurídica, negant així la possibilitat d’arrelament familiar a aquells ciutadans d’origen immigrant que s’hagin saltat alguna normativa de civisme a la ciutat, com per exemple fer soroll al carrer o pixar en un arbre. Així doncs la llei s’aplicarà de forma diferent, depenent del país on hagi nascut el delinqüent.

Evidentment que els socialistes, fills tots d’immigrants del sud d’Espanya, saben perfectament que qui incompleix les normatives d’incivisme son els seus propis fills  ni-nis però, clar, sempre resulta més senzill carregar el mort a un altre, especialment si aquest no té dret a vot. I si de pas podem vincular estrangers a crisi i delinqüència, millor, no fos cas que algú s’adoni de qui és el veritable culpable de la crisi: el capitalisme salvatge. Que curiós que aquesta normativa no s’aprovés en ple auge de la bombolla especulativa, quan calia ma d’obra barata no? Es veu que llavors els immigrants eren silenciosos i educats, ves quina cosa

No cal dir quina ha estat la única formació política que ha votat en contra oi? Sona a redundància i a pàrvula evidència recalcar un cop més qui és el depositari en exclusiva de la seriositat democràtica i que guarda encara algun principi antifeixista; com no, ICV-EUiA. Els seus dos regidors han plantat cara a la alcaldessa socialista Núria Marín (que mai ha passat per les urnes, doncs ha estat merament designada pel seu antecessor Celestino Corbacho) i a tota la dreta cavernària  de CIU-PP que, com no podria ser d’altre forma, s’han sumat a la festa plens de joia i xerinola.

I si, segons les enquestes aquesta és la ciutat més gran de tota Espanya que presumiblement estarà governada pel PSOE a les properes municipals, segons les previsions demoscòpiques. Doncs anem apanyats!

En aquesta localitat Plataforma per Catalunya ja va obtenir un 4,2% a les autonòmiques, doncs amb la campanya de legitimació, propaganda i plagi dels seus principis ideològics que li estan fent 23 dels 25 regidors del consistori, ja puc posar la ma al foc que els deixebles d’Anglada entraran per la porta gran amb 2 o 3 representants en pocs mesos. Al feixisme se’l combat visceralment, no se li obren les portes de bat a bat i se’l convida a prendre el té.

I jo de veritat que no entenc aquesta ànima suïcida kamikace que porta el PSOE darrerament: retallades de sous, salvament dels bancs, endarreriment de les pensions, Llei Sinde per ordre dels EUA, Estat d’Alerta permanent com a mètode per aturar una aturada… S’han tornat ximples? Han vist que la societat gira a la dreta i s’han venut per un plat de llenties? O es que realment formen part d’un pla neocon per autodestruir la socialdemocràcia?

h1

Debat electoral a l’Hospitalet

Novembre 18, 2010

Acabo de tornar extasiat d’un interessant i dinàmic debat on, els candidats a diputat  de la nostre ciutat pels partits amb representació, han contraposat les seves idees i propostes. És bo saber que el meu freakisme electorals és compartit,  doncs veient l’escassíssima afluència als mítings televisats ho començava a dubtar! Un Auditori Barrades ple de gom a gom per escoltar a Alfonso Samerón (ICV-EUiA), Meritxell Borràs (CIU), Anna Simó (ERC), David Pérez (PSC),Noemí de la Calle (Ciutadans) i Maria  de los Llanos Luna (PP), moderats pel periodista Ramón Miravitlles.

El primer que m’ha cridat l’atenció és la desconeguda Maria de Llanos: una pija recautxutada clònica de Carmen Lomana que semblava veritablement escapada de “Mujeres Ricas” o d’una tertúlia d’Intereconomía. Al igual aquesta senyora havia trepitjat mai Hospitalet abans d’avui! Cada cop que ha obert la boca, per defensar el videojoc nazi mata-immigrants o la retirada d’impostos als més rics, tot el públic (i jo el primer) l’hem escridassat de valent, mentre quatre iaios franquistes l’aplaudien a rabiar. El seus moments estelar han estat quan ha dit “nosotros los pobres…” o “tenemos un Consejero de Interior amigo de okupas  y delincuentes”. En fi!

L’altre que s’ha endut fortes crítiques de l’audiència ha estat la joveneta inexperta representant de Ciutadans que ha comparat la política lingüística de la Generalitat amb la Gestapo… desconeixent que entre el públic hi havien supervivents de la repressió franquista, als que no els hi ha fet cap mena de gràcia el símil, com han expressat al torn de preguntes del públic. Per desgràcia meva tenia asseguts a la meva filera un grup de talifans seus que l’animaven a viva veu.

En quant a política econòmica i social s’ha pogut veure clarament com el bloc del Govern Tripartit defensava àrduament la tasca feta, mentre la dreta (CIU-PP) clamaven per la rebaixa d’impostos i funcionaris, així com el suposat despilfarrament dels recursos públics, tot i que, com ha apuntat brillantment Simó (ERC), és impossible baixar impostos i no retallar l’Estat del Benestar. Salmerón (ICV-EUiA) ha fet una defensa de l’administració pública per sobre del mercat que semblava plagiada d’alguns articles del meu blog. Em copia ell o soc jo que he mimetitzat el seu discurs? Meritxell Borrás (CIU) ha fet un discurs liberal light i s’ha proclamat “busines friendly” i Pérez (PSC) ha justificat les retallades de ZP, advertint del programa ocult del PP. De la Calle (C’s) ha explicat una anécdota d’una amiga seva perruquera… cal?

Al darrer bloc s’ha tractat l‘encaix Catalunya – Espanya, cosa que m’avorreix sobiranament, on Simó (ERC) s’ha quedat sola defensant la independència, mentre que la resta marcaven distàncies des del ambigu “dret a decidir” convergent, el federalisme d’ICV i PSC o l’espanyolisme ultra de PP i C’s ; com no, la pija clon de Lomana i la ciutadana han aprofitat per advertir de l’inminent apocalipsi i trencament d’Espanya.

Finalment un torn de preguntes on els fans del PP i C’s han monopolitzat el micròfon atacant a Pérez (PSC) per l’elecció d’idioma a les escoles i les multes lingüístiques, mentre que Salmerón (ICV) ha hagut d’explicar el perquè mediambiental dels 80km/h.

Una experiència molt enriquidora! Molt millor que un míting pels ja convençuts! Sens dubte la dialèctica ideològica  i la oratòria és la part més dificultosa de la política i avui hem demostrat que a Hospitalet tenim un nivell molt alt, especialment Simó i Salmerón, bravo!

h1

Pànic als carrers d’Hospitalet.

Octubre 31, 2010

 

Anava jo buscant idees per escriure algun terrorífic relat amb motiu de Halloween, quan vaig decidir baixar al carrer i creuar la Rambla de la meva ciutat descobrint, un any més, que ens havíem convertit en la capital del freakisme, la vergonya aliena i la desmesura  irracional. Si, ho heu endevinat,  el Saló del Manga tornava a ser aquí.

Senyores disfressadíssimes d’osset de peluix gegant, nois entrats en anys portant vestidets de calentorra col·legiala teenager, que haurien fet les delícies a Sanchez Dragó o perruques i complements amb un barroquisme propi de la cort de Lluís XIV. Sens dubte que si Lady Gaga s’hagués passejat per allí hauria passat la mar de desapercebuda.

No tinc res en contra de les disfresses, al contrari, però si del mal gust hortera, antiestètic, esperpèntic i sobrecarregat fins a la extenuació, com si no hi hagués un demà. Cada any es van superant entre ells en aquesta embogida cursa per la exageració, com si d’una demencial Olimpiada de Drag Queens esquizofrèniques es tractés.

Clar que si fossin quatre gats no passaria res, però es que son legions i legions que han fet del excés i la desproporció el seu uniforme. No sabeu el que és pujar al metro i ser la única persona que no porta els cabells de color rosa, els ungles blaves d’un pam, lentilles de colors, ombreres de metre, espases de porexpan,  minifaldilla i la cara pintada de lila. Després es queixa la dreta del transvestisme a les marxes de l’Orgull GLTB… doncs si veiessin imatges de la meva ciutat aquest cap de setmana, per mi que reobren la Inquisició!

Clar, suposo que ho estic jutjant des del meu absolut desconeixement envers el món manga, tot i que en el seu moment vaig veure Akira, Bola de Drac, Arare, la Llegenda dels 4 dracs o El castell de Chihiro i no se’m va passar pel cap assaltar una botiga de disfresses per tal d’emular als seus personatges.

Jo pateixo, sobretot, per les persones que els agradi aquest estil de còmic japonès i encara els queda algun resquill de  sentit comú. Segur que hi han coses interessantíssimes dins aquest món, jo cada any a Sitges n’he vist alguna cinta i m’ha encantat, però la veritat es que veient als assistents a aquest Saló no invita precisament a curiosos inexperts. Com et poden mirar si vesteixes simplement una samarreta i uns texans? I si acabes com ells? Calla, calla, quina por!

h1

Pedro Álvarez: història d’un assassinat

Desembre 16, 2009


15 de desmbre de 1992

S’estava fent fosc i Pedro Álvarez va decidir acompanyar a la seva novia Yolanda a casa, al barri de la Torrassa (l’Hospitalet). Ja s’havien acomiadat i ell havia girat cua, quan de sobte, un Opel Vectra blanc, circulant a tota velocitat, es llença a sobre de Yolanda i quasi l’atropella.

La noia increpa instintivament al temerari conductor que, fet una fera, baixa del cotxe iniciant una violenta discussió i colpeja a Yolanda llençant-la per terra. Pedro escolta els crits i torna cap enrere per ajudar a la seva parella.

El conductor obre el vehicle, agafa un revòlver i apunta en direcció al cap de Pedro; la seva dona surt del cotxe intentant impedir la imminent tragèdia, però no hi es a temps: tres bales impacten sobre el cos del jove treballador de només 20 anys, una de les quals li causa la mort immediatament.

L’assassí i la seva esposa arrenquen el cotxe, marxant precipitadament i abandonant a Pedro, que arriba cadàver al Hospital de Bellvitge.

A partir de la descripció de Yolanda es deté al poc temps a un Policia Nacional, José Manuel S.F, adscrit a la Brigada de Seguridad Ciudadana, una persona conflictiva, habitual del barri, però amb molta influència dins el cos policial. La matrícula, el color i el model del cotxe coincideixen,  la dona del policia confessa que ell és l’autor dels trets i els anàlisis balístics així ho confirmen.

Tot i les  nombroses proves, es va sotmetre a Yolanda a una sessió de reconeixement maratoniana i plena de irregularitats procedimentals que van acabar amb l’alliberament i la impunitat del Policia al cap de dos dies. La jutgessa ni tan sols va analitzar les empremtes digitals. L’acusat no tenia ni coartada.

Des d’aleshores la família de l’assassinat no ha parat de fer intents davant les diferents administracions per intentar fes justícia: Ajuntament, Síndic de greuges, Congrés de Diputats, Generalitat, Parlament… ningú ha mogut un dit. L’entorn del assassí encara ha tingut la malícia de posar denuncies per injuries a la família d’Àlvarez.

Després de 17 anys l’assassí continua exercint de Policia tranquil•lament.


h1

EL baúl dels records (I)

Abril 13, 2008

Doncs si, després de narrar les peripècies biogràfques del meu foulard d’esplai, avui us explicaré altres mites i peripècies fetitxistes d’aquests records talismà que adornen els racons de la meva habitació, esdevenint uns incombustibles testimonis muts de les meves múltiples i variades etapes vitals:

Copa menjar sindra

La Copa

Aquesta copa que veieu a la imatge és l’únic trofeu que he guanyat en tota la meva vida. I sabeu en quin esport era? Doncs en un concurs de “Menjadors de Sindria“!!

Amb només 8 anys vaig aconseguir ser la persona de tot el meu barri que més quantitat d’aquesta sucosa fruita va aconseguir devorar en un quart d’hora.  De peit ja me lo comia tó!.

 

dau de rolUn dau de Rol

Si, jo era un freak rolero que va invertir quasi totes les seves tardes dels divendres d’entre els 14 i els 17 anys sent un despiadat “master” que inventava delirants i embrollades històries fantàstiques de vampirs, mags i guerrers.

He de reconeixer que com a director d’aquests jocs vaig arribar a ser molt corrupte: acceptava soborns en forma de tabac o “xuxes” a canvi d’afavorir a determinats jugadors!! I axò per no parlar d’aqulla mítica partida de Rol en viu amb tot l’esplai disfressat a un Parc del Hospitalet… com la vam liar!!

 

Entrades de concerts

La única cosa que he arribat a col·leccionar de forma mínimament constant en tots aquests anys han estat les entrades a concerts i festivals als que he asistit. Resulta molt curiós veure com han evolucionat els meus gustos i influències a pertir d’aquests troços de paper!

Des de Marilyn Manson a Mónica Naranjo, de Mägo de Oz a Fangoria, passant per Placebo, Reincidentes, Dorian, Che Sudaka,  Manu Chao, Marea, Dover o Garbage… sempre he defensat una heterodoxia absoluta! Cal escoltar de tot i quedar-se amb el millor de cada estil!  

 

El Asesino del Diablo

Vet aquí el meu primer cameo dins el món del cinema. Amb 16 anys un grup d’amics vàrem dedicar un estiu sencer a filmar amb una càmara supercutre un llargmetratge d’una hora, titolat “El Asesino del Diablo“, protagonitzat per mi.

L’argument era molt divertit: a mi em posseïa Satan al fer una taula Ouija i llavors em dedicava a matar de forma cruel i sàdica a tots els meus companys d’esplai en interminables persecucions pels carrers d’Hospitalet i pel Laberint d’Horta, quedant impune i deixant la porta oberta a una segona part que mai es  arribar a realitzar.

 

(Continuarà… algún dia)