Un blog molt HETEROgeni

Encara no em puc arribar a creure l’increïble resultat de l’enquesta en la que, de moment, ha participat un major nombre de lectors (37) i, com podeu veure al gràfic superior, gais i lesbianes representen, amb prou feines, un míser 16%, empatats amb bisexuals però a anys llum de l’aclaparadora majoria absoluta d’heterosexuals que arriben al 57% de lectors! Si fins i tot ha participat  un asexual i tres de dubtosos!

Com s’explica aquesta composició tan sorprenent del meu públic? Doncs, com a científic social he proposat diferents hipòtesis:

–Hipòtesis 1: Els homosexuals menteixen compulsivament a l’hora de contestar a les enquestes i els excita morbosament fer-se passar per heteros.

–Hipòtesis 2: El 57% d’heteros en realitat representa una massa aduladora de “mariliendres”, noies fascinades pel mon gai, la seva música i la seva llibertat; eternes solterones frustrades, incapaces de trobar cap home que els ompli tant com els seus amics homosexuals.

–Hipòtesis 3: El concepte pejoratiu que tinc jo dels heterosexuals (garrulos semianalfabets incapaços d’establir cap tema de conversació més enllà de futbol-cotxe-tetas) es fals i en realitat son persones secretament cultes i sensibles que en la foscor i la soledat de la seva habitació s’alliberen del rol-macho que es veuen obligats a interpretar de cara a la galeria i aprofiten per escriure poesia i llegir aquest blog.

–Hipòtesis 4: Realment el meu blog té una composició de lectors igual a la de la societat real i la orientació sexual no és un factor que determini en absolut la tipologia de webs que un llegeix i, per tant, podem deduir que s’han superat tots els perjudicis homofòbics i actualment vivim en una feliç arcàdia hippie de germanor i bonrollisme.

–Hipòtesis 5: Tot és obra d’una conspiració secreta obrada per un grup de trolls carlistes ressentits que volen minar la meva moral.

En tot cas ja teniu a punt la nova enquesta en la que, de ben segur, trobarem de nou, sucoses sorpreses!

PD: La vinculació del color rosa al grup “heterosexuals” ha estat establerta de manera aleatòria pel programa SPSS.

Diàlegs reals en una estació de tren

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda. “AG” soc jo i “Mr.X” l’extrany personatge que em vaig trobar.

 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…  

Un conte hetero

– Mira, un hetero de merda! Quin fàstic!

L’Axel no es va ni girar, sabia perfectament a qui anaven dirigides aquelles paraules: era la única persona de tot d’institut que s’havia atrevit a confessar públicament aquella terrible aberració: es sentia irremediablement atret per les persones del sexe contrari.

I mira que les seves dues mares s’havien obstinat a canviar el que era evident apuntant-lo des de ben petit a classes de ballet, perruqueria i disseny de moda; fins i tot li havien comprat totes les nines del mercat, així com tot tipus de disfresses i complements perquè es pogués transvestir al seu gust, però no hi havia manera! No tenia ni un xic de glamour!

A ell el que veritablement li cridava l’atenció era un esport marginal anomenat futbol, que es practicava en secret en alguns foscos i lúgubres locals, i la seva aspiració a la vida no era ser poeta o pintor, tal com anhelava la seva família, sinó encofrador, paleta o camioner.

.

L’Axel no volia que la classe acabés, preferia la protecció de l’aula abans que la inseguretat del carrer, on darrere de cada cantonada es podien amagar un d’aquells grupets violents de musculocas o drag queens que l’havien amenaçat amb fer-li empassar la discografia sencera d’Elton John en vinil si el tornaven a veure rondant per allí.

.

Potser havia estat massa arriscat dir en veu alta el que molts ja sospitaven, però no, ell no havia nascut per viure en una mentida i creia fermament que fer pública la seva opció sexual serviria perquè molts gais i lesbianes ho veiessin poc a poc com una realitat acceptable, trencant molts tòpics sobre els heteros i… qui sap si potser algú altre que es trobés en la mateixa situació que ell es decidís a fer el mateix pas… una noia ben eixerida, potser?

.

.

Dedicat a tots els peixos que neden contra corrent!