Més enllà de la bucòlica i edulcorada imatge que han venut les telenoveles sobre els gais, on sempre apareixem caricaturitzats com a personatges extremadament bondadosos i santurrons, per tal de normalitzar la nostre presència a la societat cal que parlem sobre aquells homosexuals pèrfids, intolerants, malèfics i, perquè no, nazis i feixistes, que de tot hi ha hagut a la història.
Aquí us deixo doncs amb un TOP de quatre personatges històrics gais, en estricte ordre de naixement, que varen estar relacionats d’alguna o altre forma, amb l’extrema dreta europea.
Ernst Röhm (1887-1934)
Líder indiscutible de les SA o “camises pardes”, forces paramilitars i extremadament violentes del parit nazi, emprades per Hitler per tal d’atemorir als seus adversaris polítics d’esquerres. Un cop el nazisme arriba al poder es nomenat Ministre sense cartera. En aquest moment comença una gran tensió en contra del Canceller Hitler, ja que Röhm volia avançar en la revolució socialista alemanya, nacionalitzant la banca, i pretenia que l’exèrcit alemany es subordinés a els SA. Hitler, pressionat pels elements més conservadors de la burgesia o l’estament militar i temorós del poder que tenien els tres milions d’incontrolables “camises pardes”, ordena la captura i assassinat de Röhm i els seus fidels durant la “Nit dels Ganivets Llargs” . Röhm mai va ocultar la seva homosexualitat, expressada d’una forma viril i activa. En el moment de la seva detenció un altre lider de els SA, Edmund Heines, estava al llit amb un nano de 18 anys, ambdós foren executats immediatament.
Hans Blüher (1888-1955)
Escriptor, periodista i filòsof alemany, va teoritzar sobre una societat misògina, violenta, viril, ària i homosexual, on les dones no hi tenien cabuda, ja que eren sers inferiors i perillosos. Va simpatitzar de seguida amb el Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP). El 1937 Heinrich Himmler declara les seves idees perilloses, peró a ell se’l respecta i no es detingut ni deportat a cap camp d’extermini, com si va succeir amb uns altres 100.000 gais.
Pim Fortuny (1948-2002)
Polític holandès, catòlic i obertament gai, va ser fundador del partit populista i xenòfob “Lista Pim Fortuny”, on alertava dels perills del multiculturalisme i la islamització d’Europa. Les seves declaracions radicals i passades de voltes en contra dels musulmans li varen valer comparacions amb Mussolini i Hitler per part de la resta de l’arc parlamentari. Quan faltaven 9 dies per les eleccions, en les que els sondejos el donaven guanyador, va ser assassinat a trets per un jove ecologista. El seu partit va quedar finalment segon a les eleccions.
Jörg Haider (1950-2008)
Polític austríac, fundador del partit d’ultradreta FPÖ , així com de la seva escissió BZÖ i Governador Provincial de Carintia. Era fill d’un militant nazi, defensava el pangermanisme amb Alemanya, atacava constantment qualsevol dret als immigrants, negava el bilingüisme a les minories eslaves, va minimitzar l’Holocaust, elogiar a les SS i sovint tenia postures clarament antisemites.
En el moment de la seva mort, en un accident de cotxe, es va descobrir que sortia d’un local d’ambient gai de Klagenfurt, anomenat “Le Kabaret”. Pocs dies després el seu successor al carreg, Stefan Petzne, va confessar que mantenia una relació amb Haider i que aquest era l’home de la seva vida. Petzne va ser immediatament destituït.
Aprofito la ocasió per animar-vos de pas a participar aquest cap de setmana en els diferents actes relacionats amb l’Orgull GLTB que es celebren arreu de la nostre geografia, com la ja tradicional Manifestació o l’esbojarrat Pride!
Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
