Posts Tagged ‘Hamsa’

h1

MOVIMENT OKUPA: llums i ombres

Març 16, 2010

LLUMS

Jo era tan sols un tendre adolescent de 15 anys quan vaig anar a parar al Centre Social Okupat de La Vakeria, buscant un espai on sentir-me segur de les hordes de caps rapats nazis, que regnaven amb total impunitat el meu barri als foscos anys 90’s; un refugi on poder parlar en català i tenir ploma no fos motiu per acabar inconscient al terra (com em va acabar succeint).

I així va començar el meu periple, durant uns llargs vuit anys, buscant oasis de llibertat als diferents centres socials com la Vakeria, l’Eskola Enkantada, la Hamsa, la Lokeria o la Òpera, on vaig fer de màster en llargues partides de rol, recitava poesia, escrivia fanzines, ballava en desfasats concerts d’infames grups de punk-rock èmuls d‘Eskorbuto, moderava debats filosòfics o participava en múltiples tallers de tota mena.

En primer lloc cal dir que comparteixo plenament el principi teòric del moviment: col·lectivitzar per la força un bé immoble completament abandonat per tal de donar-li un ús social, ja sigui com a vivenda o com a ateneu juvenil. En cap cas defensaria, òbviament, que s’okupes una casa on hi visqués realment algú, ja fos com a primera o segona residència, fet que no succeeix quasi mai.

La mitologia demagògica escampada per la classe propietària i especuladora ha arribat a afirmar que tots els okupes son nens de casa bona que van a fer l’indi una estona. Doncs bé, us puc ben assegurar que no es gens cert! Si fos així el gruix del moviment estaria a Sant Cugat i no al cinturó vermell. Quan la dreta es posa a opinar de coses que no sap, li passa com a Alberto Fernandez Diaz, que fa poc va fer una llista negre de cases okupes de Barcelona… on hi estava inclòs un Casal de l’ Ajuntament!!

Tampoc es cert que siguin uns paràsits, o que no treballin: hi ha de tot, peró generalment m’he trobat amb persones molt actives i pencaires, capaces de transformar una fàbrica en runes en un macroconcert en poques hores!

Peró, clar, no tot el que rellueix és or, ni molt menys! I aquest paradís té més d’una poma podrida. Si jo fos un sectari idealista, amb l’únic propòsit de fer proselitisme, aquest post acabaria aquí, peró no és el cas!

OMBRES

Per què un moviment basat en uns principis ideològics tan bons com és la repartició d’habitatge en desús és vist amb tan rebuig per la societat general? Es per l’arrelat sentit de la propietat privada, o serà que el moviment està cometent algun error? Segons el meu punt de vista aquestes serien les seves ombres:

ASSEMBLEARISME MESSIÀNIC: Comja vaig explicar en un altre post aquesta és la forma política més inútil i lenta de prendre decisions; tan sols contribueix a crear auto-erigits lideratges messiànics supermegaokupisradikals que imposen el seu criteri davant la multitud incapaç d’aixecar la veu i participar, ja sigui per timidesa o per falta de carisma.

CONSUM DE DROGA: Digueu-me tiquis miquis, però a mi em genera repulsió veure com algú es fot una ratlla, no diguem ja que es punxa, mentre jo estic tranquil·lament de festa. No ho tinc perquè aguantar, gràcies. Desgraciadament moltes cases okupes han acabat degenerant en vulgars narcosales, sense cap altre principi ni fi. La droga ha estat molt més eficaç que no la policia en desarticular aquests centres socials; intenteu fer un taller amb algú tripat i m’ho expliqueu!

SECTARISME ESTÈTIC: Cal que tots els concerts siguin de punk rock? Cal mirar malament a algú que no segueixi l’estricte i purità dress-code de samarreta a ratlles vermelles i negres? No estimats, no, una persona que porta roba de Mango o Zara, no es un pijo, es un membre de la societat!

DESCONTROL ECONÒMIC: Que es fa amb els diners recaptats a la barra d’un concert? A on van a parar els recursos recollits per tal de sufragar els advocats dels detinguts en un desallotjament i que mai acaben arribant al seu destinatari? D’on surt la pasta per finançar tota la droga que circula? Perquè barata, barata, precisament no és…

RADICALISME IDEOLÒGIC: En comptes de buscar complicitats en associacions de veïns, sindicats, agrupacions culturals o partits polítics parlamentaris, el moviment s’ha atrinxerat en el seu fanatisme, acusant de quintacolumnisme a la menor dissidència. Creuen que ells tenen la raó absoluta i que la resta de la societat viu enganyada pel capitalisme, amb la qual cosa en comptes d’augmentar la seva base social de suport, la redueixen progressivament.

Com a conclusió tan sols afegir que el Moviment Okupa ha renunciat a transformar la societat, conformant-se amb crear minúscules bombolletes, cada cop més petites, on agafar oxigen. Quina diferència amb Holanda, parts de França o alguns indrets d’Euskadi, on s’han mig integrat al sistema, convertint-se en respectats i influents motors generadors de cultura i pensament!