El Vudú i la Lluita de Classes a Haití (s.XVII-XX)

Entenem com a Vudú el culte religiós sorgit a les colònies franceses del Carib i Louisiana al s.XVII entre els esclaus negres, com a sincretisme de diferents tradicions animistes i xamàniques africanes, provinents del Golf de de Benin (Dahomey i Nigèria, principalment), amb el catolicisme imposat pels francesos. Curiosament es una religió molt col·lectiva, que té també una vessant de màgia i bruixeria, tant positiva com negativa, a nivell interindividual. Aquí tractarem tan sols la vessant d’Haití.

L’esclavisme trenca completament els llaços socials i culturals originaris de família i tribu, que son substituïts pel Vudú. Aquesta religió acaba esdevenint un moviment social de cohesió de classe i raça, fonamentat en rituals secrets, danses grupals on alguns participants entren en “trance” i son posseïts per les divinitats, a qui fan sacrificis d’animals.

Ràpidament el Vudú causa terror dels terratinents esclavistes, que temen els efectes del odi dels esclaus vehiculat a través de la bruixeria, i tracten d’eradicar-lo. Un reglament de 1664 obliga al bateig cristià als esclaus i una ordenança de 1704 prohibeix la dansa i qualsevol mena d’assemblea nocturna entre els afrocaribenys, a menys que tinguessin permís judicial. El 1860 es signa un Concordat amb el Vaticà amb l’únic objectiu de fer una Lliga Anti-Vudú, entre l’esglesia i l’estat.

Cerimònia de Bwa Kayimam, que origina la Revolució d’Haití

El culte animista-xamàmic original acaba derivant, al llarg del s.XVIII ,en una religió piramidal secreta, amb jerarquies sacerdotals i santuaris només aptes pels iniciats. Això provoca l’aparició de líders messiànics revolucionaris que impulsen revoltes i  aixecaments populars contra l’explotació esclavista amb promeses mil·lenaristes de l’arribada d’un nou ordre diví de justícia i igualtat a la terra. Prometen la reencarnació en un paradís a qui mori en la batalla. Podríem dir que el paper del Vudú es força similar al de la Maçoneria a la França de 1789, societats secretes que impulsen moviments revolucionaris.

Alguns exemples d’aixecaments populars impulsats pel Vudú son els següents:

.

– 1758: François Mackandal: es un houngan (sacerdot Vudú) que lidera una guerrilla que crema plantacions i assassina terratinents. Es capturat per la policia francesa, torturat i cremat viu. Esdevé un heroi popular i es fan diverses novel·les sobre ell, atribuint-li tota mena de poders màgics. Fins i tot al 1968 es va fer una moneda amb la seva cara.

–1791: Coneguda com la “Revolució d’Haití” que succeeix poc després de la Revolució Francesa. Esclata arrel d’un ritual Vudú realitzat al santuari Bwa Kayimam, on l’esperit de la Deesa Mare Ezili Dantor posseeix al gran sacerdot i lider revolucionari Dutty Boukman, qui fa el sacrifici d’un porc. Això provoca l’aixecament a la majoria de plantacions i l’inici d’una guerra colonial que culmina amb la proclamació de la independència d’Haití el 1804, el segon estat lliure d’Amèrica i la primera República negre del món.

– 1908: Una revolta pagesa liderada per un grup de militars, posa a la Presidència d’Haití a François Ç.Antoine Simon, qui arriba a fer rituals i cerimònies Vudú dins el Palau Presidencial.

– 1957: El 1957 François Duvalier, un sacerdot Vudú conegut com “El Papa Doc” dona un cop d’estat i arriba a la Presidència d’Haití, amb una ideologia basada en el populisme conservador anticomunista, el  culte a la personalitat i el nacionalisme negre. Rep el suport dels EUA, en plena guerra freda, per crear unes milícies paramilitars anomenades Tonton Macute que arriben a assassinar 60.000 persones. La seva crueltat li val el sobrenom de “El Vampir del Carib”.

Al esdevindre una religió jerarquitzada el Vudú també passa a implicar una explotació social sobre els seus fidels, qui estan obligats a entregar part de les seus excedents als sacerdots-bruixots “hougan”, per tal que aquests realitzin pràctiques de màgia i obtindre bones collites o protegir-se dels mals d’ull. Gràcies a aquestes plusvàlues es manté a una casta religiosa a temps complert.

A finals del s. XX la burgesia i la oligarquia haitiana, consideren el Vudú una superstició de la xusma, però aquest culte segueix sent molt majoritari entre la pagesia i el proletariat de raça negre, que suposa el 98% de la població de la illa. Actualment ha esdevingut una atracció turística i es fan simulacions teatralitzades de rituals amb llums de neó pels encuriosits visitants.

PD: Com a curiositat afegir que les famoses “Nines Vudú“, no formen part de la tradició Vudú d’Haití, sinó de la branca de Nova Orleans (Luisiana) que té un origen similar, però es desenvolupa de forma independent.

Haití: Desmuntant el determinisme geogràfic

Davant tragèdies d’origen natural com el sisme que ha destruït Haití, poc temps després de rebre també el pas de diversos huracans i devastadores tempestats tropicals, hom podria pensar que la pobresa que viu aquesta illa es provocada exclusivament per les àrdues condicions climàtiques i ambientals caribenyes i que res hi pot fer l’esforç humà.

Aquesta corrent de pensament, dintre de les Ciències Socials, s’anomena “determinisme geogràfic” i va ser desenvolupada per l’alemany Friedric Ratzel i radicalitzada per la nord-americana Ellen Churchill. Aquesta teoria va influir molt en els enfocs capitalistes americans, que veien als països africans com a intrínsecament empobrits per culpa de les seves àrdues temperatures, exculpant així al imperialisme colonial decimonònic.

Peró… ha estat Haití sempre pobre? Doncs no!! Ni molt menys! Com sempre, hem de recórrer a la arqueologia prehistòrica per entendre el present: fins a l’arribada dels espanyols el 1492 allí hi vivien tranquil·lament 300.000 indígenes de la ètnia taïna, que practicaven sense dificultats una agricultura excedentària de la iuca i el blat de moro. Tenint en compte que el medi ambient i les condicions sísmiques de la terra no deuen haver variat excessivament en 500 anys, és evident que aquí hi ha quelcom que no quadra. Igual els 300 anys de conquesta, colonització, esclavisme i extermini per part d’Espanya i França hi han tingut alguna cosa a veure.

Per més sarcasme les poques zones riques haitianes han sortit indemnes del cataclisme. Quins capricis més curiosos té la natura, no?

Actualment a Haití pràcticament no es cultiva, ja que la política de subvencions agrícoles dels EUA ha fet que comprar arrós d’Arkansas sigui més barat que adquirir el producte local. Peró resulta que el 98% dels seus boscos han estat arrasats per plantar o bé emprats com a combustible. Això sí, ara correm tots a donar caritat, per tal de netejar la nostre consciència judeocristiana!

Us imagineu que aquest terratrèmol hagués succeït en una economia poderosa com la japonesa? Doncs amb prou feines l’haurien notat, ja que disposen d’una avançadíssima arquitectura anti-sísmica des de que el 1924 Tokio fos arrasada pels tremolors de la terra. Peró es que resulta que aquests coneixements arquitectònics… ja els tenien els perses el segle IV aC i els Inques pre-hispànics, que havien dotat a tots els seus edificis d’unes bases de pedra seca per fer front als nombrosos sismes que sacsegen Perú habitualment!!!

Es a dir, el clima i la geografia natural poden condicionar lleugerament una societat, peró son les seves forces productives les que acaben determinant la supervivència enfront una tragèdia. Entre el medi i l’economia s’estableix una relació dialèctica: a més desenvolupament dels mitjans productius més capacitat per superar les inclemències naturals.

 Clar que sempre hi hauràn els típics freaks conspiranoics i anti-racionals que pensaran que el terratrèmol ha estat provocat pels EUA, així com els demagogs  ultracatòlics  que donaran gràcies a Deu per castigar els pecats dels poligàmics haitians.

Tan de bó el terratremol d’Haití s’endugués aquests malnascuts!

José Ignacio Munilla. Bisbe de Donosti.
Existèixen mals pitjors que aixó de la tragèdia d’Haití, com la pobre sitaució espiritual d’Espanya, per exemple

 

Salvador Sostres, periodista d’ultradreta catalanista, proper a Artur Mas.
Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta. Haití qui sap on és, qui sap on para. Es pot ser tendre i ser dur. El món menstrua i tria el dia, el raig i el lloc oportú.

.

Esglèsia Baptista de Westboro
Gràcies Deu per la tragèdia d’Haití que ha deixat milers de morts, com a càstig diví als pecats i a la idolatria haitiana. Es una evidència que Deu odia a Haití. El señor està venint, el món s’esfonsa.

PD: Un altre malnascut que s’apunta al club! Gràcies Poney per l’enllaç